SEQUERA

Ens trobem davant d’una de les sequeres més severes dels darrers 50 anys i li ha tocat gestionar-la a ICV (lo nostre no té nom). Per primera vegada un govern inicia el canvi de model en la gestió de l’aigua (i ja es començaven a notar els efectes) i zas, la major sequera de la història. S’han planificat i iniciat grans infraestructures relacionades amb l’aigua i patapam, sembla que no s’estigui fent res.

He sentit parlar al conseller Baltasar de situació d’emergència nacional i suposo que no hi ha per menys. La polèmica sobre el transvasament o captació d’aigua del Segre per portar-la a l’àrea metropolitana de Barcelona, si és necessari, està amagant totes les accions que s’estan realitzant per assegurar el consum humà d’aigua. I d’això també és responsable el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Baltasar, i els responsables de l’ACA que des del meu punt de vista, en aquest i en altres casos, han errat en la política de comunicació i informació, en la manera de fer les coses i en administrar el tempo, sobre tot quan estàs parlant d’una acció que no forma part de les teves competències. Ha mancat transparència i diàleg, però també contundència alhora de defensar determinades actuacions. Aquesta seria sols una de les mesures a posar en marxa si fos necessari, però ha anul·lat les altres.

No he consultat el diccionari i no ho penso fer. Tinc prou amb saber què estem parlant de garantir el subministrament d’aigua a més de 5 milions de persones i el seu sistema econòmic i social. Poca broma amb això. Si arriba la situació, que espero que no, tindrem que portar aigua d’allà on sigui i com sigui, és la nostra responsabilitat i la nostra obligació. I això ho entendran més de 5 milions de persones, i no ho entendran altres sectors socials com els pagesos afectats per exemple, i serà comprensible. Però si hem de transvasar o captar aigua del Segre (si ho autoritza el govern de ZP) això no tindria cap comparació amb el frustrat transvasament de l’Ebre (esperem que per molt anys) i del encara defensat transvasament del Roina: ni per la filosofia, ni per la quantitat, ni pels costos econòmics, ni pels temps, ni pels usos de l’aigua. Estem parlant d’una mesura d’urgència, provisional i acotada en el temps, en determinades condicions hídriques del Segre, i no per alimentar camps de golf i complexos turístics insostenibles, ni per incrementar el reg per immersió. Qualsevol comparació que es vulgui fer és demagògica, oportunista i irresponsable.

Avui el govern, gràcies a ICV, desenvolupa la nova cultura de l’aigua i la gestió de l’oferta que no de la demanda. S’ha fet molt i queda molt per fer, perquè durant desenes d’anys aquest tema no ha importat als governants. És per això que no estenc perquè els complexes i la por a les crítiques han influït tant en la manera de procedir durant les darreres setmanes. Ni tampoc entenc perquè no estem dient que el conseller d’Agricultura no està a l’alçada de les circumstàncies quan encara parla d’impulsar 60 mil noves hectàrees de regadiu sense haver impulsat abans el canvi en el model del reg.

La crítica a les darreres actuacions comunicatives del conseller no poden amagar, però, que la gestió de l’aigua és avui molt millor que quan governava CiU. Vem trobar una ACA arruïnada amb un forat de més de 1000 milions de pessetes i avui l’ACA està invertint milions d’€ a tot el territori amb la planificació corresponent. El consum s’està reduint poc a poc per la política de preus i per la major conscienciació ciutadana. I CiU dirà tot el que vulgui i farà la demagògia que calgui (algú esperava que no ho fes) però la darrera gran infraestructura relacionada amb l’aigua es va fer a Catalunya al 1976, segons el president d’Agbar que no és precisament d’ICV, i ha estat el govern tripartit qui està tirant endavant grans infraestructures relacionades amb l’aigua. Què ha fet doncs CiU durant 23 anys?. Doncs, no invertir, no planificar, no canviar el model de gestió de l’aigua, defensar el transvasament de l’Ebre junt amb el PP (ara demanen perdó), i continuar defensant el transvasament del Roina.

Algú s’imagina deixar sense aigua a més de 5 milions de persones?. Encara que la Vicepresidenta del govern en funcions digui avui que no és possible transvasar aigua del Segre, en les condicions anunciades, quan arribi el moment es menjarà i es veurà les seves pròpies paraules. Jo crec que el més sensat és reconèixer els errors comesos tant en comunicació com en formes de fer (poc diàleg i poca transparència), i fer els canvis necessaris per continuar amb orgull i contundència la defensa de la política que estem desenvolupant al govern de la Generalitat de Catalunya. I esperar que plogui molt allà on toca !!.

ILP PER L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT.

El nou govern del PSOE no impulsarà una llei de terminis per fer realitat el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, no impulsarà el dret a un avortament lliure i gratuït. Si volem impulsar aquesta llei ho hem de fer a través de la mobilització ciutadana i una línia de treball pot ser la Iniciativa Legislativa Popular (ILP): aconseguir més de 500 mil signatures a nivell d’Espanya per fer-li difícil al PSOE negar-se a discutir al Congrés dels Diputats una llei d’aquestes característiques, o com a mínim deixar al descobert la hipocresia d’aquells que es diuen d’esquerres i no tenen el coratge polític d’avançar en drets polítics i socials.

En el marc de la celebració del 8 de març a Terrassa les Dones amb ICV van organitzar una xerrada col·loqui sota el títol “Pel dret a decidir: avortament lliure i gratuït”. La xerrada va ser presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de gènere de l’Ajuntament de Terrassa, i va comptar amb la participació de Carme Garcia, que ha estat diputada d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, i d’una representant de l’Associació Catalana de Planificació Familiar. Una de les conclusions d’aquella xerrada va ser la necessitat de treballar per aconseguir una llei que atorgués de forma clara el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, situació que ara no es dona a Espanya. Durant els 8 anys que va governar el PP a la Moncloa el PSOE va interpel·lar en 9 ocasions al govern conservador sobre l’avortament. Durant els primers quatre anys de govern de ZP el Grup Parlamentari del PSOE es va negar en repetides ocasions a discutir i a impulsar una llei de terminis per acabar amb una situació injusta i hipòcrita pel que fa a la realitat de l’avortament a Espanya. Les iniciatives eren del Grup Parlamentari d’IU-ICV i no van prosperar. Abans de les eleccions 99 dones van ser imputades per la Guàrdia Civil per avortar de forma il·legal. El PSOE va excloure la problemàtica de l’avortament del seu programa electoral i fins i tot la Vicepresidenta del govern es va atrevir a argumentar que no hi havia demanda social per canviar la llei. Arribats a aquesta situació, del sorprenent silenci de moltes associacions feministes, i desprès dels resultats electorals és evident que només la mobilització social serà capaç de plantejar amb força la necessitat d’aprovar una llei de terminis que garantitzi a les dones l’exercici dels seus drets. És una qüestió de drets humans.

La ILP té l’avantatja de que pot ser assumida per importants sectors socials a diferència d’altres iniciatives més minoritàries com poden ser les autoinculpacions. A més, la ILP promou la mobilització i el debat social, i l’acció política entre el teixit social i la ciutadania. Crec que ICV ha d’impulsar aquesta iniciativa amb la complicitat del moviment feminista i altres forces polítiques i socials. Si el PSOE vol mirar cap a un altre costat davant dels problemes reals de les persones, nosaltres ens hem de mantenir fidels als compromisos electorals i continuar treballant per fer realitat el dret a decidir de les dones.

LA PERSECUCIÓ DELS CONDUCTORS

Reprodueixo aquest article de Xavier Bosch, director de l'Avui (14-3-08), perquè no té desperdici i perquè representa molt be com tracta l'entorn mediàtic de CiU les conselleries d'ICV-EUiA. Quin nivell de demagògia i de irresponsabilitat. Qualsevol dia d'aquests aquest senyor s'atrevirà a parlar del pluralisme polític i de la professionalitat dels periodistes, i posarà el diari que dirigeix com exemple !!. Tot un exercici de cinisme.

"A partir d’aquesta tarda, que comencen les vacances escolars, centenars de milers de cotxes aniran amunt i avall per mirar de relaxar-se durant una Setmana Santa en què cada any que passa treballa menys gent. Gaudir al volant, però, cada vegada és més difícil. Està molt bé sancionar els qui posen en perill la vida dels altres, però qui pensa en la gran majoria de conductors responsables? Tot són entrebancs i dificultats fins al punt que conduir, avui, sembla una cursa d’obstacles que irriten molta gent.

De cop i volta han aparegut tot de ressalts en carrers i carreteres que, en teoria, serveixen per reduir la marxa. En realitat, aquests cavallons de quinze centímetres serveixen per carregar-se els baixos dels cotxes, per sacsejar la ronyonada i, més greu encara, per accidentar massa motoristes. Si aquests dies circuleu gaire, veureu que al país han florit radars i rotondes per tot arreu. Per descongestionar, les rotondes no van malament. Hi ha el problema que la majoria de conductors les tracen com si anessin en línia recta.

El súmmum, però, de posar pegues als conductors és a la rotonda de Mont-ras, on ens hi han entaforat un semàfor. Aleshores, per què volem el tortell? Un altre cas. A les rondes de Barcelona, a l’inici, es podia completar tota l’anella anant a 80 quilòmetres per hora. Des de fa un temps, més enllà del Velòdrom, direcció Trinitat, s’ha d’anar a 60, en baixada, i el radar del quilòmetre 13,2 s’ha convertit en una màquina de treure punts o, el que és el mateix, de recaptar.

La persecució de l’automobilista és una exageració. La indefensió és cada vegada més gran i, fruit de tot plegat, les enrabiades augmenten en la mateixa proporció que, en nom dels gurus del medi ambient i de la seguretat, hem de reduir la velocitat. Malauradament, mai no sabrem fins a quin punt la davallada d’ICV a les eleccions del 9-M va ser per haver implantat la limitació dels 80 km/h als rodals de Barcelona."

DIGESTIÓ FETA

L’altra dia el Raül Romeva ens aconsellava: païr, reflexionar, actuar. Ahir algú (que no recordo perquè fem reunions llargues i repetitives) al Consell Nacional d’ICV ens donava tres paraules que haurien d’orientar la nostra actuació en el futur: partit, carrer, govern. Jo ja he fet la digestió dels resultats electorals: els resultats no són bons i a més del tsunami bipartidista hem d’analitzar els nostres errors i les nostres insuficiències, no a la campanya sinó en el darrer període; aquests resultats no suposen una desautorització del nostre projecte polític ni del nostre espai electoral, però si posen de manifest la nostra incapacitat per fer front al vot útil; el resultat torna a posar de manifest el problema “estructural” que tenim a l’àrea metropolitana en determinats barris, tema que hem d’afrontar d’una vegada per totes, reforçant la nostra presència i activitat política, i emetent el nostre missatge en una freqüència de radio amb cobertura en aquests barris metropolitans (de la primera i de la segona corona).

En aquestes properes setmanes hem d’intentar, sobre tot, no muntar l’espectacle, perquè això ja ho fan altres i a base de be. I un cop digerits els resultats electorals no parar d’actuar mentre reflexionem i preparem l’Assemblea Nacional. En aquests propers dies hem de reunir-nos amb les companyes i companys d’ICV per socialitzar la valoració de les eleccions i per definir actuacions concretes al partit, al carrer i al govern.

Jo per la meva banda crec que un tema que hem d’abordar des d’una altra perspectiva (i més desprès dels resultats electorals) és el del dret a l’avortament lliure i gratuït. Desprès dels esforços que hem fet en la passada legislatura, després de que la Guàrdia Civil ha imputat a 99 dones acusant-les d’avortar il·legalment, i de que el proper govern Zapatero no pensa fer res al respecte: Per què no impulsem una Iniciativa Legislativa Popular per l’avortament lliure i gratuït?.

LLUITAREM ACTA A ACTA PER LA NÚRIA

1:45 de la nit. Per què estic despert a aquestes hores?. Doncs, perquè he fet declaracions al Diari de Terrassa amb dos diputatss i he tingut que esperar a l'escrutini per corregir les meves declaracions inicials. I és evident que no és el mateix 2 que 1 diputat. He dit que lluitarem per la Núria Buenaventura acta a acta a la Junta Electoral perquè ens estimula la competència amb el PP. Ara no estic en condicions de fer un anàlisi seriós del resultat de les eleccions, però si sé, per experiència pròpia, que en les pitjors condicions ICV es creix i és capaç de superar les dificultats. Ho hem fet al llarg de la història i ho tornarem a fer. Molts ànim al Joan Herrera per la bona campanya i per les moltes coses que encara li resten per fer. Demà tornarà a sortir el sol. Bona nit a tothom.

EL VOT DEL “SI, PERÒ ... “

Ens queda una setmana de campanya i en aquests darrers dies s’intensificarà la bipolarització i la demanda de vot útil al PSC per parar la dreta. Però la dreta no ve, totes les enquestes ho diuen. A ICV-EUiA estem acostumats a treballar en aquest ambient perquè la nostra trajectòria política i la claredat en el missatge ens situa davant de milers de dones i homes com una força política coherent, honesta i útil. Sabem, però, que hi ha encara moltes ciutadanes i ciutadans que voten altres opcions d’esquerres perquè es creuen això del vot útil al PSOE o el vot al mal menor.

Jo crec que, a més, moltes ciutadanes i ciutadans no estant convençuts de la nostra capacitat per gestionar des de l’esquerra les institucions, la marxa de l’economia o els afers públics. És aquell vot del “si, però ...”, “si, estic d’acord amb les seves propostes, però ...”, “m’agrada el que diuen, però ...”. Per eixamplar el nostre espai electoral és imprescindible convèncer a aquestes persones de que poden confiar en nosaltres, per representar-les, per defensar idees i propostes, per parar a la dreta i garantir governs i majories d’esquerres, però també per gestionar sense complexes les institucions, l’economia o els afers públics.

A Catalunya això ens ha de ser més fàcil, o menys difícil, perquè podem posar multitud d’exemples de la nostra capacitat per gestionar les institucions sense renunciar al nostre codi genètic d’esquerra verda nacional. Governem en molts ajuntaments catalans i governem a la Generalitat de Catalunya en temes tant importants i complexes com el trànsit, la gestió de l’aigua i dels residus, la promoció d’habitatge amb protecció oficial, la seguretat o la protecció civil. A la dreta política, econòmica i mediàtica no li agrada gens la nostra presència a les institucions perquè som capaços d’arribar a acords i desenvolupem determinades polítiques que posen en qüestió els seus interessos. Qui ha garantit majories d’esquerres a molts ajuntaments i al Govern de Catalunya ha estat ICV-EUiA.

En aquests dies que ens queden de campanya esforcem-nos en convèncer a aquestes persones del “si, però ...”, i convertim el seu dubte en un vot decidit per garantir que el 10 de març, quant despertem, puguem fer realitat els somnis de l’esquerra durant tots els dies de la legislatura: en economia i fiscalitat, en polítiques socials, en la lluita contra el canvi climàtic, en la igualtat entre dones i homes. Per fer-ho res millor que votar ICV-EUiA.

ALBUM DE CAMPANYA

La campanya va avançant i a Terrassa portem un bon ritme organitzant actes electorals, rodes de premsa, i presència al carrer per tal de contribuir a un bon resultat d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals. Poc a poc l'àlbum de campanya va creixent com esperem que creixi el nombre de ciutadanes i ciutadans que voten Solucions Justes Lògiques i Valentes. Aquest és l'enllaç de l'àlbum: http://www.flickr.com/photos/24227070@N06/

PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

Ahir vam celebrar a Terrassa un acte electoral sota el títol: "Polítiques Socials: dependència i autonomia personal”. Aquest és un tema que mai havíem tractat de forma concreta en un acte electoral i va valer la pena. Especialment perquè comptàvem amb dos ponents de luxe: la Maria José Vázquez, presidenta de la Confederació ECOM de Catalunya, i candidata n. 10 d’ICV-EUiA; i l’Antonio Centeno, de la Fundació Vida Independent, i candidat independent n.9 d’ICV-EUA també per Barcelona.

Tots dos van fer una valoració positiva de la mal anomenada Llei de Dependència, que ells prefereixen anomenar Llei de l’Autonomia Personal, encara que plantegen que cal revisar alguns aspectes per millorar-la. L’aprovació de la llei ha estat un pas endavant com a nou marc legal perquè ha concretat drets de ciutadania. Aquesta llei, a més, ha comptat amb un treball molt intens del Grup Parlamentari d’IU-ICV, especialment de la Carme Garcia, que ha ampliat i millorat substancialment el text inicial.

Però van ser molt crítics amb la manca de recursos econòmics que es destina a aquesta llei i que està provocant desencís i frustració en moltes persones que necessiten assistència per viure amb autonomia als que encara no els ha arribat cap tipus d’ajut o els que arriben són escassos. L’Antonio Centeno diu que aquesta és la llei de les 3 hores, perquè és el màxim que li ofereix la llei com a persona amb diversitat funcional. L’Antonio va posar un exemple molt gràfic per veure l’abisme que ens separa de les polítiques socials més avançades que s’estan fent als països del nord d’Europa: a Suècia la multinacional Ericson té una plantilla aproximada d’uns 45.000 treballadors/es, i l’estat té contractats 40.000 treballadors/es com assistents personals per atendre als ciutadans/es amb diversitat funcional o gent gran (no cal fer més comentaris).

Tots dos van coincidir en considerar indignant que mentre que per aquest 2008 el desenvolupament de la llei només s’ha dotat amb 900 milions d’€, el retorn dels 400 € per contribuent que ha promès Zapatero equival a 5000 milions, i a sobre presumeix de superàvit pressupostari. La Maria José Vázquez també va posar de manifest que aquesta llei l’estan patint especialment els ajuntament perquè tenen més possibilitats d’intervenir però no més recursos per fer efectiva la llei.

Vam parlar d’altres temes relacionats amb les polítiques socials que fan falta a Espanya i a Catalunya, però seria llarg resumir-les. Tots dos van animar als assistents a llegir el programa electoral de la coalició perquè en aquestes matèries és molt complet i amb mesures concretes. Estic convençut que avui, desprès d’aquest acte, estem encara més sensibilitzats amb la situació de les persones amb diversitat funcional i de les polítiques que cal posar en marxa per guanyar en igualtat, en justícia i en qualitat de vida.

POLÍTIQUES DE GÈNERE

Avui la Núria Buenaventura (candidata n. 2 per Barcelona) d’ICV-EUiA ha fet una magnífica roda de premsa a Terrassa per presentar les polítiques de gènere que la coalició presenta a les eleccions. Ha estat presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa. En primer lloc han fet balanç de legislatura on han relatat la importància de les lleis aprovades durant la legislatura i que fan referència a les polítiques per la igualtat i l’autonomia personal. Aquestes polítiques i aquestes lleis són un exemple més del que ha passat aquests quatre anys: el PSOE ha pactat les lleis socials amb l’esquerra però ha pactat les lleis econòmiques i fiscals amb la dreta (PP i CiU). La conseqüència és que aquestes lleis han començat a aplicar-se sense els suficients recursos econòmics per fer-les efectives. El millor exemple el trobem amb la Llei de Dependència dotada per aquest 2008 amb només 900 milions d’euros, mentre que el xec-regal dels 400 € per contribuent de ZP suposa una despesa de 5.000 milions d'€. La manca de recursos està produint desencís i frustració de sectors socials cansats d’esperar uns ajuts que mai arriben o arriben tard. La manca de valentia per dotar aquestes lleis dels recursos suficients, mentre es continua presumint de superàvit pressupostari, també ve acompanyada per la manca de coratge polític alhora d’afrontar el debat de la reforma de la regulació de l’avortament, impedint a les dones que decideixin sobre el seu cos i la seva maternitat de forma lliure, segura i gratuïta.

La Núria Buenaventura ha posat de manifest la necessitat d’aprovar al Congrés dels Diputats una Llei dels Usos del Temps que afavoreixi una reestructuració dels usos del temps de dones i homes, amb l'objectiu de millorar la nostra qualitat de vida, incrementar la igualtat i tenir més temps per ser feliços. La Núria ha posat com exemple l'Ajuntament de Terrassa que amb l'impuls d’ICV-EUiA i de la Fabiola és pioner en posar en marxa un procés municipal que culmini amb un Pacte Ciutadà pels Usos del Temps. La Núria Buenaventura s’ha compromès en treballar per dotar les lleis aprovades dels recursos suficients per tal d’assolir una despesa social europea, el que implica tenir una fiscalitat justa, on paguin més els que més tenen, per tal d’obtenir els recursos públics suficients per consolidar i ampliar l’estat del benestar. També s’ha compromès per treballar per la igualtat de salari a igual treball de dones i homes, i per aconseguir una llei de terminis que garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

A DOS, MENYS DEMOCRÀCIA.

Des de fa dies els mitjans de comunicació intenten escalfar l’ambient de cara al debat entre ZP i Rajoy. Televisions i diaris omplen els seus espais sobre la preparació del primer dels dos debats. Aquest excés d’informació supèrflua implica perdre nombroses oportunitats d’informar a la ciutadania sobre el contingut dels programes electorals de les forces polítiques que es presenten a les eleccions generals (de totes no només de dos). La tonteria arriba a tal extrem que ja sabem que arribaran al plató amb 10 minuts de diferència, que estaran asseguts i aïllats (no portaran pinganillu), que la temperatura ambient serà de 21 graus, els possibles vestits del moderador en diversos tons de gris, la situació de les llums, i altres qüestions d’especial transcendència. La democràcia s’allunya de l’Espanya real on el bipartidisme és tant imperfecte que cap de les dues grans formacions polítiques podrà governar en solitari. Tant els mitjans privats com els públics haurien de crear les condicions per a que totes les idees i propostes pugessin ser contrastades per la ciutadania, perquè no hi ha res millor per la democràcia que la pluralitat de la societat es vegi reflexada en els mitjans de comunicació i desprès en les institucions. Estic convençut que aquesta insistència en imposar el bipartidisme també té una part de responsabilitat en l’allunyament de la ciutadania respecte la política. Menys mal que TV3 no participarà en aquesta paròdia. Només de pensar en el debat m’avorreixo, perquè el 90% serà la repetició dels tòpics de la legislatura. Faré zapping per aprofitar el temps.

QUÈ FEM AMB EL CANVI CLIMÀTIC?.

Ja ho diuen, no hi ha dos sense tres. Aquest és el tercer video de campanya d'ICV-EUiA. És bo, curt i clar, com els altres dos, i sintetitzen en 30 segons bona part del nostre programa electoral. Els podeu trobar tots tres a joanherrera.cat, al canal de Youtube. Són bones eines per difondre el nostre misatge a la ciutadania. Passa-ho!!

QUÈ MENJA UN MILEURISTA ?

Si el primer vídeo era bo aquest també ho és, i continua plantejant solucions justes, lògiques i valentes als problemes que més preocupen a la ciutadania, des de una visió d'esquerres. Passa-ho !!

LES DONES NO TENEN TEMPS

Aquest és el primer video electoral d'ICV-EUiA. És molt bo i tracta sobre la igualtat i la desigualtat entre dones i homes. Per si no quedava clar SOLUCIONS "JUSTES, LÒGIQUES, VALENTES".

IMMIGRACIÓ I TÒPICS

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

CONVENCIÓ CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

Dijous passat vaig participar, junt amb centenars de persones, en la jornada de cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, un procés participatiu per definir l'estratègia de Catalunya davant d'aquest important repte. Crec que tot aquest procés, de quatre mesos, no ha merescut el suficient interès per part dels mitjans de comunicació i espero que els resultats de la convenció obtinguin millor tracte dels mitjans i més interès de la societat en general.

Mentre es realitzava la convenció a Barcelona es manifestaven 60 mil persones del món educatiu no conformes en com s'ha iniciat el procés per redactar la Llei d'Educació de Catalunya. I a la convenció centenars de representants del món associatiu, de les administracions públiques, del món acadèmic i de l'empresarial tancaven els treballs que han donat llum a l'Avantprojecte de Pla Català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012). És evident, doncs, que hi han diferents maneres de fer les coses, fins i tot dins del mateix govern de la Generalitat.

El cas és que Catalunya ha estat la primera regió europea que de manera voluntària s'ha proposat tenir una estratègia pròpia de mitigació del canvi climàtic. Una estratègia que ens possibiliti complir amb el Protocol de Kioto (que avui imcumplim clarament) i que ens situï en bones condicions per afrontar els propers acords internacionals en aquesta matèria, que tot indica seran més profunds. Per aquest motiu el president de la Comissió Temporal del Canvi Climàtic del Parlament Europeu, Sr. Guido Sacconi, ens va felicitar i ens va posar com exemple a seguir a Europa.

Alguns podran dir que faig autobombo, però és evident que sense ICV al govern de la Generalitat, i liderant la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, això no hagués estat així. Crec sincerament que estem demostrant que som capdavanters en fer discursos i en transformar-los en propostes, i, a més, des de la participació oberta a la societat. Ho vem fer en les polítiques d'habitatge i ara ho hem tornat a demostrar. No ho fem sols, faltaria més, però és evident que gràcies a la presència d'ICV la lluita contra el canvi climàtic té avui més pes i més centralitat en les prioritats polítiques del govern.

Com deia abans, a la convenció es va presentar l'Avanprojecte de Pla Català contra el Canvi Climàtic, un document on s'inclouen aportacions realitzades al llarg del procés participatiu, i les propostes dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. L'avantprojecte, que molt aviat estarà a disposició en el web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, serà enriquit en els propers dos mesos, per ser desprès aprovat pel Govern.

És gratificant veure com a Catalunya som capaços de passar dels dicurssos, políticament correctes i que tothom s'atreveix a fer, a la concreció de 150 mesures que afecten als sectors que més emissions de CO2 emeten (energia, mobilitat, agricultura, construcció, gestió de residus, indústria, etc). L'objectiu del pla és reduir 5,3 milions de tones de CO2 en l'horitzó del 2012. Aquesta rebaixa d'emissions, ambiciosa però possible, ens farà complir amb el Protocol de Kioto (dins de l'estratègia europea) i situar-nos en millors condicions per afrontar els nous reptes mundials que es plantejaran pel periòde 2012-2020. En altres entrades al blog entraré comentar el contingut de la proposta de pla.

LA VAGA D'EDUCACIÓ

La vaga convocada pels sindicats de l'educació ha tingut un seguiment molt ampli. Sense entrar en la guerra de xifres és evident que una part gens menyspreable dels professionals de l'educació ha secundat la vaga. La manifestació celebrada a Barcelona (entre 50 i 60 mil assistents) també ha posat de manifest que en el sector públic de l'educació existeix un creixent malestar. I ara què?. Doncs ara caldria que s'imposés el seny en un procés, l'elaboració de la LEC, que estem obligats a que sigui un èxit perquè ens hi juguem molt: per l'escola pública, per l'educació en general, pel projecte de país, i pel Govern d'Entesa.

El conseller Maragall, des de la seva responsabilitat política, hauria de reconèixer que el procés no ha començat be i que alguna responsabilitat tindrà ell en la situació. Relativitzar la incidència de la vaga ens recorda altres temps i altres partits de govern, i això no és positiu quan ho planteja un conseller d'un govern d'esquerres. Els sindicats per la seva banda haurien de ser intel·ligents per crear les condicions on sigui impossible el no-diàleg. Tant des del Departament d'Educació com des dels sindicats s'hauria de ser capaç de crear les bases que donin per superat l'actual document de bases per l'elaboració de la LEC. No es tracta d'enrocar-se en la "retirada" formal del document, sinó d'admetre la seva superació. Des del departament d'educació s'han de posar sobre la taula de diàleg unes noves orientacions per l'elaboració de la llei on tothom es pugui sentir més còmode. I en aquest sentit el contingut del Pacte Nacional per l'Educació ha de presidir les properes passes per redreçar el procés.

A nivell intern del govern s'ha fet evident que el conseller Maragall no pot pretendre fer aquest camí tot sol, a l'estil del "llanero solitario". L'elaboració de la LEC, tot i ser liderada pel Departament d'Educació, ha de comptar amb la complicitat dels socis de govern, cosa que no ha procurat Maragall en cap moment. I des d'ICV hem de ser més exigents en el restabliment d'un marc de diàleg i confiança amb els agents socials i entre els mateixos socis de govern. La nostra prudència i exercici de responsabilitat no pot ser confosa amb debilitat o conformitat. La cohesió del govern no pot ser, no és, cosa d'un, i més en aspectes tant decisius com el futur de l'educació a Catalunya. La nostra presència i relació amb el món educatiu ens situa en bones condicions per intervenir més i millor en la redacció d'aquesta important llei.

ICV-EUiA: 4 EN 1.

Sempre ho hem dit, un dels nostres problemes és comunicar de forma breu i entenedora l’essència del nostre programa electoral. Ho volem explicar tot en poc espai sense creure en els miracles, i això es molt complicat. Aquests dies pensava com he de demanar el vot a la gent que tinc més a prop, al barri, a l’escola, al bus, al super, ... i m’he obligat a ordenar i resumir els meus pensaments. Aquesta és la meva contribució. Ja sé que el titol sona a lubricant, però ...

1- Per parar a la dreta i les polítiques de dretes;

2- per condicionar el govern espanyol des de l’esquerra verda i posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés;

3- per garantir un programa de lluita contra el canvi climàtic;

i 4- per exigir el compliment de l’Estatut i avançar cap a un estat federal.

Això es pot ampliar, si la conversa dona, amb: Votar a ICV-EUiA en les properes eleccions generals té aquesta variada utilitat: perquè volem una nova majoria d’esquerres que barri el pas a la dreta per a que Espanya i Catalunya puguin continuar avançant en polítiques socials i guanyar nous drets polítics; perquè volem ser determinants per condicionar i influir en el govern per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, impulsant una fiscalitat justa i verda on paguin més impostos els més rics i els que més contaminen, incrementant el salari mínim a 1000€ i lluitant contra la precarietat laboral; perquè volem un veritable programa d’acció contra el canvi climàtic promovent el transport públic, les energies renovables i el consum responsable de l’aigua; perquè volem que el govern espanyol no regategi el compliment de l’Estatut de Catalunya i s’avanci cap a un estat plenament laic i federal.

El millor de tot és que a Catalunya cap partit pot oferir les quatre utilitats juntes en un sol gest (el vot): El PP i CiU no poden parar a la dreta perquè són la dreta i fan polítiques de dretes (i no cal que posi exemples); el PSC recolza algunes polítiques conservadores com en matèria econòmica i fiscal (xecs-servei, presumir de superàvit pressupostari, ...), el compliment de l’Estatut sempre i quant no emprenyi al PSOE, i del canvi climàtic que voleu que us digui (encara els hi agrada molt el ciment i l’AVE per sobre de rodalies); a ERC això del canvi climàtic no entra dins de les seves prioritats, van votar en contra de l’Estatut i són independentistes. En canvi ICV-EUiA ja ha demostrat que es capaç de parar a la dreta (a Catalunya i a Espanya), estem per la pujada d’impostos als més rics i per l’augment de la despesa social (salari mínim, pensions, llei de dependència, educació, ...), som la veu dels que reclamen un veritable programa contra el canvi climàtic (propostes de lleis de mobilitat, energies renovables, defensa de rodalies, estalvi energètic, nova cultura de l’aigua, ...), i hem estat i som els màxims defensors del nou Estatut de Catalunya, i sembla que dels pocs federalistes.

Be, jo ho he intentat, a veure qui s’anima ....

VALORS

Fent zapping pels diaris m’he trobat amb dos bons articles. El primer de Joan Subirats sobre la vaga d’educació convocada pel proper 14 de febrer i la cabuderia del conseller Maragall (es curiós, mentre un dels germans demana el vot el blanc, l’altra es puja a la parra i es carrega el consens del Pacte Nacional d’Educació, deu ser de família). L’altre article es un manual per carregar-se de raons i combatre la xenofòbia de PP i CiU "10 falsos mitos sobre los inmigrantes", sent conscients de que aquest discurs cala en sectors populars i ens posen molt difícil raonar. Però això és el que hi ha, i això és el que hem de combatre sense descans, i si és amb dades millor. Vist el panorama electoral d’aquests darrers dies crec que hem encartat del tot en els tres missatges de la precampanya d’ICV-EUiA: immigració i drets, transport públic i medi ambient, economia i mileuristes.

I desprès dels immigrants han vingut els homosexuals, l’altra cavall de batalla del Rajoy, el Duran i la Conferència Episcopal. A ICV sens gira molta feina. L’altra dia vaig assistir a un acte públic a Viladecavalls contra l’homofòbia. Quina sort tenim de comptar amb companyes i companys com la Làia Ortíz (diputada d'ICV-EUiA al Parlament) i el Carles Rodríguez (regidor d'ICV-EUiA a Viladecavalls), que amb les seves intervencions van donar una classe de com es defensen els drets i la dignitat de les persones des de l’esquerra, a les institucions i al carrer. Animo a totes les organitzacions d’ICV a organitzar actes d’aquest tipus, i després d'avui més.

MAMO”N”GRAFIES

Hi han partits, com el PP, que estan disposats a guanyar un grapat de vots a qualsevol preu, i si per fer-ho han d’utilitzar la demagògia i la mentida, alimentar llegendes urbanes sense fonaments, i difondre la por a lo diferent, pues es fa i ja està. Només en 24 hores el PP ha estat capaç de llençar dos missatges amb càrrega de profunditat. La primera del Sr. Rajoy proposant que els immigrants “no comunitaris” han de signar un contracte amb els seus drets i deures i l’acceptació de les costums espanyoles (que ningú encara s’ha atrevit a llistar). El segon missatge protagonitzat per Sr. Arias Cañete afirmant que els immigrants col·lapsen els serveis d’urgències dels hospitals perquè han descobert “la grandeza” del sistema sanitari espanyol. Però no ha tingut prou amb aquesta barbaritat, no, ha posat un exemple: “para una mamografía en Ecuador se pagan 9 meses de sueldo, vienen aquí y tardan un cuarto de hora” i, es clar, col·lapsen les urgències dels hospitals (excel·lent, quin nivell de sensibilitat i de cinisme). Però no ha parat aquí, després ha fet responsable també als immigrants de mal servei que donen els cambrers “que ya no son como antes” (una altra perla) perquè són ma d’obra poc qualificada.

Des d’ICV no estem disposat a callar davant de tanta barbaritat. Nosaltres no canviem drets per vots. I davant de la preocupació d’una part de la ciutadania pel fet de la immigració cal parlar clar, argumentar i fer pedagogia. Si no semblarà que abans que s’incrementés el nombre d’immigrants vivíem a Suècia, la sanitat pública no estava col·lapsada i no ens havíem assabentat. Aquest personatge suposa un atemptat contra la intel·ligència i els drets humans. El PP no guanyarà les eleccions, però estan fent molt mal als valors democràtics i a la convivència entre les persones, perquè hi ha molta gent que s’ho creu.

AIGUA

L’aigua és un be natural escàs, imprescindible per la vida, que hem d’utilitzar de manera sostenible i responsable. Aquesta afirmació repetida en multitud d’ocasions pren aquests dies més força desprès de que les conques del Llobregat i del Ter hagin entrat en situació “d’excepcionalitat 2”. Estem patint una de les sequeres més greus i perllongades de la nostra història recent, amb una perspectiva de canvi climàtic que afectarà greument els països que s’ubiquen en la ribera mediterrània, i que cada vegada seran més continuades. Quan des d’ICV hem defensat que cal canviar l’actual model de desenvolupament esgotat, el consum d’aigua és un dels elements centrals de canvi. Hem de preparar el país per assegurar la disponibilitat d’aigua pels usos de la nostra societat (consum humà, productiu, agrícola i de lleure), i fer-ho amb perspectives de futur i basat en un model més sostenible. Estalvi, reutilització, i administrar els recursos propis: la nova cultura de l’aigua.

Ara que la sequera i les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals estan més presents en el debat ciutadà es poden visualitzar les diferents posicions polítiques sobre com assegurar-nos la disponibilitat d’aigua suficient i perllongada en el temps. Hi han com a mínim dos maneres d’apropar-se a solucions bastant definides i que es diferencien bàsicament en la resposta a les propostes de transvasaments (de l’Ebre o del Roïna), que no és altra cosa que sobre el model. Estem, per tant, en un moment decisiu per definir el futur que volem. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, i més en concret des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha apostat, per coherència, per la nova cultura de l’aigua, es a dir, per gestionar l’oferta de recursos hídrics propis, per continuar amb les polítiques d’estalvi i innovació, per la reutilització de l’aigua a través de les depuradores i per la dessalació i depuració de l’aigua del mar (dessaladores), com aposta estratègica de futur a curt i llarg termini. Aquesta línia de treball te en compta l’escenari de canvi climàtic i de sequeres continuades com a molt probables.

La dreta no ho veu igual: el PP defensa encara el transvasament de l’Ebre, i CiU defensa aferrissadament el transvasament del Roïna (França) com a solució estructural. Qualsevol comparació econòmica, ambiental, i de model, s’inclina per l’aposta d’ICV i del govern de la Generalitat. El transvasament de l’Ebre ja sols és defensat pel PP amb enfrontaments interns entre l’Aragó i el País Valencià. I si comparem la proposta de transvasament del Roina i el conjunt de polítiques que representen la “Nova Cultura de l’Aigua” el balanç és molt clar. El transvasament de Roina suposaria la construcció d’una gran infrastructura de canalització de més de 400 quilòmetres (300 d’ells en territori francès) amb un impacte en el territori important (canalització amb una afectació d’uns 20 metres amplada al llarg del recorregut). Suposaria, a més, la instal·lació de com a mínim 5 sistemes de bombeig per salvar els accidents geogràfics, i finalment la depuració de l’aigua per fer-la potable. Tot indica que la construcció de les dessaladores que proposa el govern català i la seva connexió té un cost més baix, i un impacte ambiental significativament menor. En els darrers anys l’avenç tecnològic a fet disminuir en un 50% el consum energètic de la dessalació.

Però hi ha, a més, un element de vital importància des del meu punt de vista: el nivell de dependència de l’exterior que representa cadascuna de les propostes. La nova cultura de l’aigua no té cap dependència de l’exterior perquè gestiona els recursos propis, en canvi el transvasament del Roina ens deixaria en mans de decisions llunyanes. Qualsevol política que tendeixi a reduir la nostra dependència de l’exterior ja sigui en recursos hídrics o en fons energètiques és una clara aposta per la modernització del país, i pel model de desenvolupament sostenible. ICV no para el país, el que fa és donar-li una nova direcció a les polítiques econòmiques, socials i ambientals, i això és el que preocupa als poderosos.