Nota de premsa d'ICV sobre la LEC

Reprodueixo la nota de premsa que avui ha fet pública ICV, i que és prou clara per il.lustrar la nostra preocupació respecte a l'elaboració de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC):

ICV qualifica la LEC d’“oportunitat perduda” i alerta que la base del pacte CiU-PSC és mantenir el finançament públic a les escoles d’elit

Dolors Camats explica que el model educatiu que dibuixa avui la llei passa per garantir més finançament públic a les escoles concertades.

La portaveu d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha qualificat avui la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com una “oportunitat perduda” en el cas que no tracti alguns aspectes del model educatiu. “Ens consta que hi ha unes bases per un acord entre CiU i el Departament d’Educació”, ha explicat Camats alhora que ha matisat que la base d’aquest acord passa per què “les escoles que separen nens i nenes no perdin el concert educatiu i per tant no perdin el finançament públic”.

"Això es un model de país? Aquest és l'acord que condiciona que aquesta llei sigui una llei de país o que deixi de ser-ho? Si la llei no blindés els concerts a les escoles d'elit aquesta deixaria de ser una llei de país? La resposta per nosaltres es que segons CiU sí", ha sentenciat Camats al mateix temps que ha explica que per ICV "el model d'escola que ha de dibuixar la llei d'educació ha de deixar clar que aquestes escoles no són les que han de rebre finançament públic".

Per Camats "aquest és un element clau que la llei hauria de deixar clar i al nostre parer avui la llei no ho fa". "Si nosaltres ens hem de sumar i tothom té clar que es pot prohibir la segregació de nens i nenes doncs que la llei ho digui clarament", ha dit Camats en ser preguntada pels periodistes sobre el què han assenyalat en aquesta qüestió la portaveu del PSC i la d'ERC. "El que nosaltres ens temem és que precisament aquest punt és la base de l'acord entre el Departament d'Educació i CiU", ha afegit Camats alhora que ha explicat que l'esmena d'ICV-EUiA ho diu claríssim i que el grup ecosocialista la mantindrà fins el dia de ple. "Votant la nostra esmena n'hi ha prou", ha dit la portaveu ecosocialista.

En aquest sentit Camats ha assenyalat que és "fals parlar de llei de país perquè aquest no és un element central de les necessitats del nostre sistema educatiu ni de les demandes de la comunitat educativa". La portaveu d'ICV en el Parlament de Catalunya ha indicat que la seva formació "estarà oberta a l'acord sempre" i ha assenyalat, en referència a la federació nacionalista que "no hem estat nosaltres qui hem exclòs o hem tancat la porta a negociar amb un o altre grup". Camats ha recordat a CiU que "va ser precisament una majoria política - en referència al primer Govern d'esquerres - qui va fer possible un Pacte Nacional per l'Educació històric en el nostre país i qui ha fet possible que després hi hagués un projecte de llei en el parlament. No ha estat ningú dels altres que ha fet possible això i que aquells que tenen sempre el país a la boca no han posat mai a l'abast una LEC".

Camats ha indicat que el model educatiu que dibuixa la LEC avui "garantirà més finançament a les escoles concertades a través dels contractes programa i alhora i en contrapartida no dibuixa un veritable servei públic d'educació". La portaveu ecosocialista a la cambra catalana ha fet aquestes reflexions aquest matí en roda de premsa i ha explicat que per fer la valoració general de la llei, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol escoltar la comunitat educativa que es va manifestar davant del Parlament el passat 30 de novembre.

SEPARATS AMB DINER PÚBLIC

Volia continuar explicant les polítiques socials en matèria d'habitatge que ha aprovat Adigsa però no m'he pogut resistir a comentar la noticia de que les escoles d'elit catalanes (classistes) que compten amb concert econòmic podrien continuant mantenint la separació per sexes en les seves aules, malgrat que la nova Llei d'Educació digui el contrari. De vegades sembla que la “sociovergència” ja s'hagi apropiat d'algun departament de la Generalitat de Catalunya com el d'Educació que dirigeix Ernest Maragall.

A CiU, que va signar al 2001, quan estava al govern, els concerts econòmics amb aquestes escoles ja li sembla be perquè és la seva aposta ideologia i suposo que molts dels fills/es de militants de CiU són alumnes d'aquestes escoles. El PSC s'escuda en possibles problemes jurídics que obligarien a mantenir els concerts econòmics tot i la separació de sexes.

D'entrada ja em sembla injust que aquestes escoles classistes siguin finançades amb diner públic, però si a més de classistes han de continuar sent sexistes crec que el govern de la Generalitat de Catalunya ha de remenar cel i terra per tallar de socarrell aquesta situació surrealista. No sé si pensar que aquest aspecte forma part del pacte entre el PSC i CiU per aprovar la Llei d'Educació.

ICV ha denunciat aquesta barbaritat, però i el PSC, i ERC?. cal que el conjunt de la comunitat educativa, com ja ha fet CCOO, s'impliqui en la denúncia per obligar al Departament d’Educació a eradicar aquesta situació de privilegi dels poderosos, i aquesta discriminació anacrònica en ple segle XXI.

LA VAGA D'EDUCACIÓ

La vaga convocada pels sindicats de l'educació ha tingut un seguiment molt ampli. Sense entrar en la guerra de xifres és evident que una part gens menyspreable dels professionals de l'educació ha secundat la vaga. La manifestació celebrada a Barcelona (entre 50 i 60 mil assistents) també ha posat de manifest que en el sector públic de l'educació existeix un creixent malestar. I ara què?. Doncs ara caldria que s'imposés el seny en un procés, l'elaboració de la LEC, que estem obligats a que sigui un èxit perquè ens hi juguem molt: per l'escola pública, per l'educació en general, pel projecte de país, i pel Govern d'Entesa.

El conseller Maragall, des de la seva responsabilitat política, hauria de reconèixer que el procés no ha començat be i que alguna responsabilitat tindrà ell en la situació. Relativitzar la incidència de la vaga ens recorda altres temps i altres partits de govern, i això no és positiu quan ho planteja un conseller d'un govern d'esquerres. Els sindicats per la seva banda haurien de ser intel·ligents per crear les condicions on sigui impossible el no-diàleg. Tant des del Departament d'Educació com des dels sindicats s'hauria de ser capaç de crear les bases que donin per superat l'actual document de bases per l'elaboració de la LEC. No es tracta d'enrocar-se en la "retirada" formal del document, sinó d'admetre la seva superació. Des del departament d'educació s'han de posar sobre la taula de diàleg unes noves orientacions per l'elaboració de la llei on tothom es pugui sentir més còmode. I en aquest sentit el contingut del Pacte Nacional per l'Educació ha de presidir les properes passes per redreçar el procés.

A nivell intern del govern s'ha fet evident que el conseller Maragall no pot pretendre fer aquest camí tot sol, a l'estil del "llanero solitario". L'elaboració de la LEC, tot i ser liderada pel Departament d'Educació, ha de comptar amb la complicitat dels socis de govern, cosa que no ha procurat Maragall en cap moment. I des d'ICV hem de ser més exigents en el restabliment d'un marc de diàleg i confiança amb els agents socials i entre els mateixos socis de govern. La nostra prudència i exercici de responsabilitat no pot ser confosa amb debilitat o conformitat. La cohesió del govern no pot ser, no és, cosa d'un, i més en aspectes tant decisius com el futur de l'educació a Catalunya. La nostra presència i relació amb el món educatiu ens situa en bones condicions per intervenir més i millor en la redacció d'aquesta important llei.

VALORS

Fent zapping pels diaris m’he trobat amb dos bons articles. El primer de Joan Subirats sobre la vaga d’educació convocada pel proper 14 de febrer i la cabuderia del conseller Maragall (es curiós, mentre un dels germans demana el vot el blanc, l’altra es puja a la parra i es carrega el consens del Pacte Nacional d’Educació, deu ser de família). L’altre article es un manual per carregar-se de raons i combatre la xenofòbia de PP i CiU "10 falsos mitos sobre los inmigrantes", sent conscients de que aquest discurs cala en sectors populars i ens posen molt difícil raonar. Però això és el que hi ha, i això és el que hem de combatre sense descans, i si és amb dades millor. Vist el panorama electoral d’aquests darrers dies crec que hem encartat del tot en els tres missatges de la precampanya d’ICV-EUiA: immigració i drets, transport públic i medi ambient, economia i mileuristes.

I desprès dels immigrants han vingut els homosexuals, l’altra cavall de batalla del Rajoy, el Duran i la Conferència Episcopal. A ICV sens gira molta feina. L’altra dia vaig assistir a un acte públic a Viladecavalls contra l’homofòbia. Quina sort tenim de comptar amb companyes i companys com la Làia Ortíz (diputada d'ICV-EUiA al Parlament) i el Carles Rodríguez (regidor d'ICV-EUiA a Viladecavalls), que amb les seves intervencions van donar una classe de com es defensen els drets i la dignitat de les persones des de l’esquerra, a les institucions i al carrer. Animo a totes les organitzacions d’ICV a organitzar actes d’aquest tipus, i després d'avui més.

QUÈ PASSA A EDUCACIÓ.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat el document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya (la primera) i s’ha trobat, d’entrada, amb la convocatòria d’una vaga general per part dels principals sindicats del sector públic de l’educació. Això no va be. El govern d’Entesa, l’esquerra plural de Catalunya, no pot afrontar la redacció i aprovació d’una llei tant emblemàtica enfrontat als sindicats del sector públic (alguns d’ells com CCOO i UGT signants del Pacte Nacional d’Educació). El procés que s’ha iniciat comença tocat i el més aconsellable seria que la conselleria retirés el document de bases i els sindicats desconvoquessin la vaga per iniciar un nou procés. Segurament hagués estat més indicat consensuar el document de bases amb els agents que van signar el Pacte Nacional d’Educació. D’altra banda no tenim cap presa per presentar i aprovar la Llei al Parlament. Cal fer-ho be i ho podem fer.

Però sembla que el conseller té ganes de gresca i acaba de presentar una proposta per crear centres d’acolliment per nouvinguts al marge dels centres educatius. Diu que la proposta té l’objectiu d’accelerar la integració dels nouvinguts i treure pressió a les escoles per la matrícula viva (no entenc res ...).

Al marge del procés també cal entrar en el contingut del document de bases per la Llei d’Educació. Desprès d’una primera lectura s’obren moltes incògnites i preguntes. Em dona la sensació que la intenció política del redactor és consolidar la dualitat del sistema educatiu a Catalunya (públic i privat-concertat) sense apostar decididament per l’enfortiment de la xarxa pública com a servei públic per a tothom; es fan moltes referències a la necessitat de flexibilitzar l’organització i la gestió dels centre educatius públics i es deixa la porta oberta a fórmules de gestió privada dels centres, i fins i tot a la participació en la gestió dels centres d’empreses, sindicats i altres entitats pel que fa a la formació professional; des del meu punt de vista i han poques referències a l’educació al llarg de tota la vida com una necessitat fonamental del país; i finalment és decebedor la manca de concreció pel que fa a l’objectiu d’acostar-nos als països europeus més avançats en despesa (6% del PIB). La lectura d’aquest document m’ha provocat una certa perplexitat. El trobo incomplet, desordenat i repetitiu. No acabo d’entendre, més enllà del cognom del conseller, com s’ha pogut fer públic aquest document sense el suport explícit dels socis de govern en un tema tant important i complex.

En aquesta situació ICV ha de treballar, des del govern i des de fora d’ell, per crear les condicions que possibilitin reiniciar el procés en millors condicions i que el nou document de bases sigui més complert, compti amb el suport dels tres socis de govern, aposti clarament per la xarxa pública, i concreti els objectius de financiació.