I desprès de la Vaga General, què?

Molta gent es pregunta què canviarà desprès de l’èxit de la Vaga General del 29 de setembre. Malgrat el contuberni mediàtic per amagar l’elevat seguiment, i de que Red Electrica arribés a manipular les seves dades per justificar un major consum energètic, milers i milers de treballadors/es li han estirat les orelles al president Zapatero. I encara que no és doni per al.ludit, de moment, per la capacitat de mobilització dels sindicats i de l’esquerra que no es resigna als dictats dels mercats, haurà de moure fitxa. Si avança la dreta electoralment (PP i CiU) no és per responsabilitat dels sindicats, sinó pel dogmatisme neolliberal en el que ha caigut el Govern del PSOE.

Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.

Ara que els sindicats han fet girar els engranatges amb l’organització de la Vaga General, cal continuar la lluita amb altres eines per guanyar la batalla de les idees i de les polítiques que cal fer per sortir de la crisi d’una manera justa, solidària i sostenible. Els sindicats i l’esquerra hem de multiplicar els esforços per fer arribar encara a més gent la necessitat de canviar el rumb de les polítiques del Govern Zapatero. I em de treballar per a que la força política que de forma més clara ha recolzat i ha participat a la Vaga General, ICV-EUiA, obtingui uns bons resultats en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les diputades i diputats d’ICV-EUiA saben molt be al costat de qui estan i quines són les polítiques d’esquerres i ecologistes que cal impulsar.

Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.

VAGA GENERAL: JO HI VAIG

Amb aquest lema els joves de CCOO criden a la participació a la vaga general del proper 29 de setembre. I jo hi vaig. ICV recolza la vaga general i contribuirà a la mobilització de la ciutadania per defensar l’estat del benestar, els drets dels treballadors/es, i una sortida a la crisi econòmica justa, solidària i sostenible. Just el contrari del que està fent el govern del PSOE del president Zapatero.

La convocatòria de la vaga general posa de manifest la manca de suport social a les polítiques més conservadores i retrogrades que ha posat en marxa un govern que es diu d’esquerres però que copia les receptes de la dreta política i econòmica europea i segueix els dictats d’això que anomenen els “mercats financers”. Uns dictats que no són altra cosa que l’expressió més clara dels interessos dels “poderosos” arreu del món, i veritables responsables de la crisi econòmica.

El govern del PSOE ha aprovat definitivament una reforma laboral que no contribueix ni a crear ocupació, ni a canviar el model de desenvolupament econòmic, tal i com ha reconegut el mateix Ministre de Treball, que malgrat això l’ha impulsat i aprovat. Contribueix a mantenir un model econòmic esgotat, improductiu, especulatiu i insostenible. Una reforma que precaritza encara més el mercat de treball, abarateix l'acomiadament, degrada les relacions laborals i debilita la negociació col·lectiva.

Lluny d’assumir que el principal problema d’Espanya no és un excés de despesa pública sinó una manca d’ingressos, el govern central ha decidit descarregar la retallada del dèficit públic en els més febles. Enlloc de cercar nous ingressos en el desplegament d’una fiscalitat progressista i progressiva per a que paguin més aquells que més tenen, o els que més contaminin, o els que han creat la crisi econòmica, s’apuja l’IVA de forma indiscriminada, s'abarateix l’acomiadament, es retallen els sous del sector públic i la despesa social, i es rebaixen els impostos als més rics.

Enlloc d’incrementar i de millorar els serveis públics, universalitzant les prestacions socials, o el finançament dels ajuntaments, es dilapiden de forma populista i inútil 30.000 M€ en el retorn dels 400€ de l’IRPF per a tothom, o el xec-bebe de 2500€ també per a tothom, o amb la desaparició de l’Impost de Patrimoni que sobre tot gravava als grans patrimonis. És curiós constatar que l’objectiu de reducció del dèficit públic del govern central és de 15.000 M€, just la meitat d’allò que ha malbaratat des del punt de vista econòmic i social. En aquest panorama és simptomàtica la frase de ZP de “baixar impostos també és d’esquerres” com una de les majors renúncies de la socialdemocràcia espanyola als valors de la justícia social.

Enlloc de contribuir a la modernització del model productiu apostant de forma clara i decidida pels nous sectors de desenvolupament econòmic i social com les energies renovables, la mobilitat sostenible, la investigació i la innovació, i els sectors productius, es continua encallat en el vell i esgotat model econòmic que tant ha contribuït a la pitjor crisi econòmica. No s'és exigent amb les entitats financeres que continuen incrementant els seus beneficis a costa del rescat públic i tallant el crèdit a les famílies i les empreses, es rebaixen les subvencions a les energies renovables, es continua subvencionant la producció de carbó, i es continua apostant per les autovies i l’AVE per sobre del transport públic de la majoria.

Hi ha tantes raons per anar a la vaga general que es difícil resumir-les. Tantes com alternatives possibles per sortir de la crisi econòmica de forma justa, solidària i sostenible. Hi ha una altra sortida de la crisi econòmica des de l'esquerra, l'ecologisme i el sentit comú. Per això vaig a la Vaga General.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?

View more presentations from iniciativaverds.

Donem comptes del que hem fet al Govern de la Generalitat amb la confiança que van depositar en nosaltres milers de catalanes i catalans. La política al servei de les persones, des de l'esquerra verda nacional, amb coherència, ètica i honestedad.

La política està a la UCI

L’estil de fer política de les grans forces polítiques està a la UCI i així ens trobem amb alts nivell de desafecció política i d’abstenció electoral. De tant en tant tothom s’omple la boca, polítics i mitjans de comunicació, dels canvis a realitzar al sistema polític per tal d’apropar-lo a la ciutadania i posar de relleu la seva vessant més noble. Però res, a la que es gira el metge d’urgències, tornem-hi. Es pot canviar d’opinió tantes vegades com faci falta, es valora de dos o tres maneres diferents un mateix fet en funció dels interessos particulars, i s'utilitza tot i a tothom per aconseguir el gran objectiu: desgastar al contrari i guanyar com sigui les eleccions.

Bona mostra d’aquest comportament el varem poder observar a la compareixença de Joan Saura, com a conseller d’Interior, el passat 31 de març per donar explicacions, a petició pròpia, sobre les càrregues desproporcionades a la manifestació d’estudiants contraris al Pla Bolonya. Per això reprodueixo a continuació parts de la intervenció de Jaume Bosch en representació del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, en les que “despulla” els portaveus de CiU i PP per les seves incoherències i el seu cinisme.

M’ha sorprès, deu ser la manca de costum, l’anàlisi que avui fa l'Enric Company a El País titulat: “No todos los políticos son iguales” i en la que valora positivament la compareixença i la compara amb d’altres responsables polítics, del govern i de l’oposició.

Jaume Bosch:
1. “Sabem que no és freqüent i resulta xocant per alguns que un Conseller d’Interior demani disculpes o adopti decisions difícils. Però el Conseller Saura és en el departament no tan sols per gestionar, sinó també per transformar o modificar allò que creu que ha de modificar d’acord amb un programa de govern elaborat a partir dels programes electorals que en matèria de seguretat varen oferir a la ciutadania els grups que formen la majoria de govern.”

2. “La famosa qüestió de les càmeres a les Comissaries, CiU les va titllar de Gran Hermano a les Comissaries. Avui ningú s’atreveix a discutir aquesta mesura: les denúncies per maltractaments han desaparegut, les falses(que eren la majoria) però també les certes. I això ha beneficiat abans que ningú als mateixos Mossos d’Esquadra.”

3. “La qüestió de l’Ètica en la Policia i la necessitat d’un Codi d’ètica policial està plantejat des dels inicis: en el Llibre “L’Ètica de la Policia” editat per la Direcció General de Seguretat Ciutadana l’any 1983: fa vint-i-sis anys. Si volen saber on s’inspiren algunes mesures de les proposades pel Conseller Saura no les busquin en llocs estranys; les trobaran en aquesta publicació que el govern de CiU va editar però es va oblidar d’aplicar.”

4. “I des del PP s’ha acusat repetidament al Conseller Saura pel fet de dirigir el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i ser President d’ICV i alhora troben normal que el Conseller equivalent de la Comunitat de Madrid, del PP, porti Interior, Presidència i Justícia i sigui secretari general del PP d’aquella comunitat a més de tenir temps per altres ocupacions. Un bon exemple de doble mesura en funció d’interessos partidistes.”

Com es diu popularment, passa-ho !!

ZP: ARA SI, ARA NO

Els compromisos de ZP són com el Guadiana, ara hi són, ara no hi són. Avui mateix el portaveu del Grup Socialista, José Antonio Alonso, ha tornat a obrir la porta a un nou retràs en l’acord pel nou finançament de Catalunya. I serien tres !. Qualsevol observador amb una mica de seny es preguntarà cóm es possible que un president de govern es comprometi de forma pública tres cops i els tres cops incompleixi els seus compromisos, que són concrets i clars. I això desprès d’arrasar en les darreres eleccions generals a Catalunya al 2008, que de retruc li ha assegurat la victòria a nivell d’Espanya.

El PSC acaba d’obrir la seva Conferència Oberta, espai que vol ser una fàbrica d’idees i discurs polític pel partit. Jo crec que haurien de crear una comissió específica per “fabricar idees” que facin possible que ZP compleixi els seus compromisos amb Catalunya. I no només el referent amb el nou model de finançament, sinó també el traspàs de Rodalies de Renfe, o altres competències importants de l’Estatut de Catalunya.

Em temo, però, que mentre les enquestes li siguin favorables a Catalunya el preu que paga pels seus incompliments és zero, i, per tant, .................

ECOSOCIALISME, SI

De vegades és millor no dir res que dir perogullades. En castellà diuen “por la boca muere el pez”, i és que el ministre Corbacho s’acaba de despatxar pronosticant que en dos mesos la crisi financera serà “finiquitada” i després iniciarem un període de “confiança”. Una cosa és no caure en el catastrofisme i no crear alarmisme, i una altra és no voler parlar clar a la gent i amagar la realitat que és com dir mentides. El sistema capitalista ha fet fallida i no sols ens trobem davant d’una crisi financera i immobiliària, és una crisi d’esgotament de model en la que conflueixen la crisi social, ambiental, energètica i alimentària.

Des de l’esquerra s’ha de plantejar de forma clara que cal avançar en una alternativa global al sistema capitalista i al model de desenvolupament insostenible que porta associat des de tots els punts de vista. És possible que la socialdemocràcia es conformi a que els bancs tornin a donar crèdits i es reactivi l’economia, però això no significarà sortir de la crisi, significarà que els poderosos que s’han enriquit creant tanta destrucció i patiment podran continuar fent de les seves, un cop rescatats amb diner públic. La dreta té clar que vol fer. Ho ha expressat molt clarament Nicolàs Sarkozy: refundar el capitalisme.

Els ecosocialistes també ho tenim clar: canviar de sistema. I per això cal que la política governi l’economia i la reguli, modernitzar ecològicament l’economia per produir i consumir d’una altra manera, canviar el model energètic i de mobilitat amb la introducció massiva d’energies renovables i transport públic, enfortir l’estat del benestar per assegurar la igualtat d’oportunitats, i lluitar contra la pobresa i les desigualtats arreu del món. No és una recepta màgica però el capitalisme és incapaç d’oferir un horitzó d’esperança i progrés a la humanitat. L’ecosocialisme si.

Aznar: Planeta Negre (ni blau, ni verd, ni ...)

Podríem fer molta broma però quan Aznar i el que representa, al servei dels neocons del món, argumenta la seva oposició a que s’inverteixin recursos en la lluita contra el canvi climàtic sap molt be el que diu, i perquè ho diu.

És l’expressió d’aquells poderosos que veuen perillar “la seva llibertat” per contaminar sense controls, que volem impedir els canvis que s’han de realitzar en el model de desenvolupament insostenible en el que vivim en el camp de l’energia, de la mobilitat, de l’explotació del medi natural, en la manera de produir i de consumir. És a dir, que veuen perillar els seus privilegis i la seva impunitat. És el portaveu dels “Poceros” globals, que enlairen la paraula llibertat per amagar les seves vergonyes.

Ho fa, a més, deliberadament en una etapa de forta crisi on existeix una alta sensibilitat de la ciutadania pel que fa a la utilització dels recursos públics. Està llençant un missatge populista molt clar: no permeteu que aquests irresponsables malgastin els vostres impostos en tonteries sense cap mena d’importància, mentre vosaltres esteu en crisi. En marc on fa les declaracions, la presentació d’un llibre del seu amic dretà, Vàclav Klaus, que es titula Planeta blau (no verd) és molt indicatiu de quines són les seves intencions.

D’aquest personatge podríem dir moltes coses (mentider i cínic entre moltes altres), però no perdem de vista que el PP encara rep el suport de 10 milions de votants i que es tracta d’una lluita de valors, de principis i d’idees. En fi, que tenim molta feina per convèncer a milions de persones de que la lluita contra el canvi climàtic és inseparable de la superació de l’actual crisi, perquè la crisi no és només econòmica o financera, és social i és ambiental, i el nostre futur està en qüestió.

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL A CATALUNYA

Escoltant alguns fragment del debat de política general al Parlament un té la sensació, o el convenciment, de que la majoria de discursos que apel·len a emprendre canvis i reformes per tornar a prestigiar la política són això: discursos. No és estrany que la meitat de la societat es senti lluny de la política i l’altre meitat manifesti cansament.

Em ve al cap un dels conceptes que utilitzava Rafael Ribó per definir la política que no vol fer ICV: aquella que es fa amb declaracions i contradeclaracions de polítics entre polítics, la que no té principis ni memòria històrica, la que no té en compta que el destinatari final de la política, dels diferents projectes polítics, són les persones.

Només és un exemple del que vull dir: Algú em pot explicar en quin moment durant els 23 anys de govern de CiU es va comptat amb l’oposició per anar a Madrid a negociar qualsevol cosa per petita que fos?. Quina credibilitat hauria de tenir avui Artur Mas quan acusa al Govern d’Entesa de no tenir en compta a l’oposició per anar a Madrid a negociar, cosa que a més no és certa?. Quin mitjà de comunicació ho denuncia?.

El pitjor que podem fer és contribuir a normalitzar aquesta buidor i aquesta incoherència constant que a sobre troben altaveus en la immensa majoria de mitjans de comunicació, els públics també. Això és igual a desafecció i cansament. Per això des d’ICV hem de continuar denunciant, amb més força si cal, als que fan aquesta antipolítica i als mitjans que la recolzen.

Tots contra ICV pel finançament

Tots contra ICV pel finançament

Aquest ha estat avui un dels titulars de La Vanguardia per il·lustrar l’allau de crítiques a ICV provinents de CiU, ERC i PP arran de l’acord assolit entre ICV i el govern central per possibilitar arribar a un acord sobre el nou finançament per Catalunya abans de tres mesos. Aquest acord es dona després del clar incompliment del govern central de l’Estatut pel que fa al finançament. En el to de les crítiques he advertit un cert “atac de banyes” de CiU i ERC per allò del protagonisme mediàtic d’ICV. I en les del PP un sentiment de solitud, que un cop més s’ha quedat sol, igual que el PSOE, per tirar les seves iniciatives parlamentàries endavant. ICV ha d’estar satisfeta i no tenir complexes davant de les crítiques dels altres i de certs mitjans de comunicació.

Però és necessari clarificar alguns aspectes per no desvirtuar l’acord més enllà dels seus justos termes. ICV no ha trencat la unitat d’acció dels partits catalans perquè no ha negociat el finançament, cosa que si va fer CiU amb l’Estatut; ICV no ha trencat la unitat del govern de la Generalitat ni l’ha posat en crisi, com si va fer ERC abans del referèndum de l’Estatut; ICV continua exigint el compliment de l’Estatut, amb total coherència, especialment en allò relacionat amb el finançament, i no com fa el PP que vol treure rèdit electoral desgastant al govern central després de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. ICV no ha renunciat a res, ha fet política.

El govern central haurà de donar explicacions la setmana que ve al Congrés a través de la figura del vicepresident econòmic Pedro Solbes. I el president Zapatero té ara la responsabilitat pública de fer possible un acord sobre el finançament abans de tres mesos. Crec que és molt important retenir que l’objectiu principal d’ICV és contribuir a fer possible l’acord perquè és la principal prioritat del país, fent-lo des de la seva representació política que és la que és. No ha estat un gest per salvar els mobles de ningú ni fer seguidisme, ja que amb només un diputat a Madrid seria massa presuntuós proposar-s’ho. El Grup Parlamentari Socialista s’ha vist obligat a pactar amb un partit que només compta amb 1 diputat, deixant al descobert la seva solitud parlamentària i els seus incompliments. ICV ha tingut “iniciativa” i ha estat capaç de negociar en una situació complicada. Ja veurem que passa en els propers tres mesos i quin paper jugarà cadascú.

ICV força un nou compromís sobre finançament

ICV ha estat capaç d’aconseguir un nou compromís del govern central en matèria de finançament, i fer-ho en una situació molt complicada: desprès del clar incompliment de l’Estatut per part del govern socialista, en plena croada dels barons socialistes en defensa del centralisme, i amb un PP que desprès de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional ara es vol aprofitar de la situació amb l’únic objectiu d’erosionar al contrincant electoral. Desencallar el tema no era gens fàcil i ICV, amb un sol diputat al Congrés, ha estat capaç de moure fitxa per aconseguir un nou compromís públic del govern central. Ara serà responsabilitat del President del Govern fer complir el compromís assolit o tornar-se a posar vermell per un nou incompliment.

D’altra banda aquest acord positiu deixa al descobert la debilitat del Govern Central i la solitud que viu el Grup Parlamentari Socialista que s’ha quedat sol i sense possibles aliats per salvar una situació insostenible. Ja és la segona vegada que el govern central es veu forçat a comparèixer al Congrés per donar explicacions (la primera va ser sobre la crisi econòmica que es resistia a reconèixer) sobre temes importants, i això els hi hauria de preocupar. A ningú se li escapa que arribar a un acord en matèria de finançament tal i com marca l’Estatut no és ni serà gens fàcil, però no hi ha altra sortida: cal complir la llei, i Catalunya necessita un nou sistema de finançament que li aporti més recursos econòmics per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. ICV ha fet política amb majúscules.

Guerra ataca de nou

Faig un parèntesis a les vacances i em trobo amb les declaracions d’Alfonso Guerra. Aquest personatge no té límits. En el seu moment va declarar allò de “nos hemos cepillado el Estatuto”, per fer electoralisme barat a Espanya. Ara està encantat amb que el Govern Central no respecti una llei que ell mateix va votar al Congrés dels Diputats. És evident que amb aquestes declaracions li fa el joc al PP i ho farà tantes vegades com cregui oportú per defensar el centralisme mentre sigui útil per guanyar vots. Però també és evident que si el PSOE continua competint en centralisme amb el PP al final acabarà perdent. L’esquerra espanyola, i especialment el PSOE, té una assignatura pendent que encara no ha aprovat. Com diuen a primària “no progressen correctament” en Espanya Plural i Federalisme. Hauran de fer reforç i recuperar l’assignatura en el proper curs, i de pas que repassin el concepte d’igualtat perquè el tenen desequilibrat cap a la dreta. Deu ni do el curs que ens espera.

Vacances a Extremadura

Demà marxo de vacances a Extremadura, com quasi cada any, però aquest any i gràcies als excessos del company Lluís Sunyer em temo que passaré bona part de les vacances parlant de finançament, de l’Estatut i de la famosa campanya per adoptar nens extremenys. El company Lluís Sunyer s’ha passat tres pobles, com es diu popularment, i li ha donat munició als que només volen confrontació entre pobles per treure rèdits electorals. El Lluís Sunyer, però, no ha tardat ni 24 hores en demanar disculpes públiques i retirar del seu blog la famosa campanya. Ben fet. Això si, m’ha meravellat la capacitat d’un blog personal per fer-se famós arreu d’Espanya. D’altra banda, també em de recordar que personatges com Rodríguez Ibarra, Bono i Guerra s’han passat 20 anys dient bestieses de Catalunya i encara estem esperant alguna disculpa per lleu que sigui. Es clar, que ells són grans dirigents polítics i representatius del nacionalisme espanyol més ranci i es poden permetre aquests i molt altres luxes.

Espero que la meva capacitat pedagògica estigui a l’alçada de les circumstàncies aquest estiu, i en tot cas, a totes i tots us desitjo que passeu unes bones vacances. Fins aviat.

ICV de Santa Perpètua

Ha estat un plaer poder retrobar-me amb les companyes i els companys d’ICV de Santa Perpètua en un sopar entranyable per acomiadar el curs polític. Malgrat haver guanyar les darreres eleccions municipals ICV ha passat el primer any de mandat a l’oposició gràcies a un pacte d’interessos personals i cohesionats per l’únic desig de desplaçar ICV del govern al preu que fos. I en aquesta situació cadascú ha mostrat la seva veritable cara i el seu nivell d'ètica política i personal.

No ha estat un any fàcil però he continuat trobant gent amb bon humor, compromesa amb la defensa d’un projecte de ciutat d’esquerres forjat durant molt anys amb molta il·lusió i determinació. També s’expressa preocupació davant d’un equip de govern municipal (PSC,ERC i CiU) més interessat en perseguir a treballadors/es que interpreten propers a ICV, incrementar els impostos de forma abusiva i injusta, i ser incapaç de presentar ni una sola idea original. Està clar que voldran viure de rendes i a ICV li tocarà recordar a la ciutadania que tots els projectes que es concretaran en els propers mesos són fruit de la planificació i del treball d’ICV (per exemple, cap a finals d’any s’entregaran les claus dels habitatges de lloguer per la gent gran, i el proper any dels habitatges de lloguer per joves, fruit d’un conveni signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, i Isabel Garcia alcaldessa de Santa Perpètua al 2004).

Malgrat les dificultats tant el grup municipal com l’organització fan pinya i estan treballant a fons, “a peu de carrer”, per recuperar l’alcaldia i el govern municipal. A qui llegeixi aquest petit article el convido a visitar Santa Perpètua per Festa Major els propers dies 5,6, 7 i 8 de setembre i visitar el “xiringuito” d’ICV per compartir amb alegria una estona i mostrar així el nostre recolzament a un col·lectiu de persones amb idees, principis i ganes de canviar les coses.

SEMAFORS VERMELLS I UNA PORTADA

Això és el que ha dedicat La Vanguardia als consellers d’ICV i altres alts càrrecs: semàfors vermells per moltes de les iniciatives polítiques innovadores en matèria ambiental, i una portada (amb el seu respectiu article) que només pretén intoxicar i intervenir en el debat assembleari. És evident que cada mitjà de comunicació representa interessos polítics i econòmics determinats i per tant una visió particular del món, però això no tindria que ser incompatible amb la professionalitat informativa, l’objectivitat i el servei públic. Ha pesat més posar en portada una especulació interessada sobre ICV que la presentació de les balances fiscals a càrrec del conseller Castells. Senzillament increible !!.

Desprès de la campanya contrària a la limitació de velocitat a l’àrea metropolitana a 80 km/h donant veu interessada a lobby del vehicle privat i els seus interessos econòmics no hem vist que La Vanguardia destaqués, com es mereix, que el Pla de Xoc contra la contaminació impulsat per la conselleria de medi ambient i habitatge és un exemple a seguir a nivell d’estat, ni que el Parlament Europeu hagi reconegut de forma pública el procés participatiu portat a terme per elaborar el Pla català per la mitigació del canvi climàtic (i això són només alguns exemples).

Això només ha estat un aperitiu del que ens espera en els propers mesos: només tindrem portades si tenim marro, si no és així serem silenciats com acostuma a passar. ICV molesta al govern no per la inestabilitat que pugui aportar al Govern d’Entesa, sinó per les polítiques que impulsa i que vol continuar impulsar si la ciutadania vol amb més força. Que no marquin el nostre debat assembleari està a les nostres mans.

DIGESTIÓ FETA

L’altra dia el Raül Romeva ens aconsellava: païr, reflexionar, actuar. Ahir algú (que no recordo perquè fem reunions llargues i repetitives) al Consell Nacional d’ICV ens donava tres paraules que haurien d’orientar la nostra actuació en el futur: partit, carrer, govern. Jo ja he fet la digestió dels resultats electorals: els resultats no són bons i a més del tsunami bipartidista hem d’analitzar els nostres errors i les nostres insuficiències, no a la campanya sinó en el darrer període; aquests resultats no suposen una desautorització del nostre projecte polític ni del nostre espai electoral, però si posen de manifest la nostra incapacitat per fer front al vot útil; el resultat torna a posar de manifest el problema “estructural” que tenim a l’àrea metropolitana en determinats barris, tema que hem d’afrontar d’una vegada per totes, reforçant la nostra presència i activitat política, i emetent el nostre missatge en una freqüència de radio amb cobertura en aquests barris metropolitans (de la primera i de la segona corona).

En aquestes properes setmanes hem d’intentar, sobre tot, no muntar l’espectacle, perquè això ja ho fan altres i a base de be. I un cop digerits els resultats electorals no parar d’actuar mentre reflexionem i preparem l’Assemblea Nacional. En aquests propers dies hem de reunir-nos amb les companyes i companys d’ICV per socialitzar la valoració de les eleccions i per definir actuacions concretes al partit, al carrer i al govern.

Jo per la meva banda crec que un tema que hem d’abordar des d’una altra perspectiva (i més desprès dels resultats electorals) és el del dret a l’avortament lliure i gratuït. Desprès dels esforços que hem fet en la passada legislatura, després de que la Guàrdia Civil ha imputat a 99 dones acusant-les d’avortar il·legalment, i de que el proper govern Zapatero no pensa fer res al respecte: Per què no impulsem una Iniciativa Legislativa Popular per l’avortament lliure i gratuït?.

LLUITAREM ACTA A ACTA PER LA NÚRIA

1:45 de la nit. Per què estic despert a aquestes hores?. Doncs, perquè he fet declaracions al Diari de Terrassa amb dos diputatss i he tingut que esperar a l'escrutini per corregir les meves declaracions inicials. I és evident que no és el mateix 2 que 1 diputat. He dit que lluitarem per la Núria Buenaventura acta a acta a la Junta Electoral perquè ens estimula la competència amb el PP. Ara no estic en condicions de fer un anàlisi seriós del resultat de les eleccions, però si sé, per experiència pròpia, que en les pitjors condicions ICV es creix i és capaç de superar les dificultats. Ho hem fet al llarg de la història i ho tornarem a fer. Molts ànim al Joan Herrera per la bona campanya i per les moltes coses que encara li resten per fer. Demà tornarà a sortir el sol. Bona nit a tothom.

EL VOT DEL “SI, PERÒ ... “

Ens queda una setmana de campanya i en aquests darrers dies s’intensificarà la bipolarització i la demanda de vot útil al PSC per parar la dreta. Però la dreta no ve, totes les enquestes ho diuen. A ICV-EUiA estem acostumats a treballar en aquest ambient perquè la nostra trajectòria política i la claredat en el missatge ens situa davant de milers de dones i homes com una força política coherent, honesta i útil. Sabem, però, que hi ha encara moltes ciutadanes i ciutadans que voten altres opcions d’esquerres perquè es creuen això del vot útil al PSOE o el vot al mal menor.

Jo crec que, a més, moltes ciutadanes i ciutadans no estant convençuts de la nostra capacitat per gestionar des de l’esquerra les institucions, la marxa de l’economia o els afers públics. És aquell vot del “si, però ...”, “si, estic d’acord amb les seves propostes, però ...”, “m’agrada el que diuen, però ...”. Per eixamplar el nostre espai electoral és imprescindible convèncer a aquestes persones de que poden confiar en nosaltres, per representar-les, per defensar idees i propostes, per parar a la dreta i garantir governs i majories d’esquerres, però també per gestionar sense complexes les institucions, l’economia o els afers públics.

A Catalunya això ens ha de ser més fàcil, o menys difícil, perquè podem posar multitud d’exemples de la nostra capacitat per gestionar les institucions sense renunciar al nostre codi genètic d’esquerra verda nacional. Governem en molts ajuntaments catalans i governem a la Generalitat de Catalunya en temes tant importants i complexes com el trànsit, la gestió de l’aigua i dels residus, la promoció d’habitatge amb protecció oficial, la seguretat o la protecció civil. A la dreta política, econòmica i mediàtica no li agrada gens la nostra presència a les institucions perquè som capaços d’arribar a acords i desenvolupem determinades polítiques que posen en qüestió els seus interessos. Qui ha garantit majories d’esquerres a molts ajuntaments i al Govern de Catalunya ha estat ICV-EUiA.

En aquests dies que ens queden de campanya esforcem-nos en convèncer a aquestes persones del “si, però ...”, i convertim el seu dubte en un vot decidit per garantir que el 10 de març, quant despertem, puguem fer realitat els somnis de l’esquerra durant tots els dies de la legislatura: en economia i fiscalitat, en polítiques socials, en la lluita contra el canvi climàtic, en la igualtat entre dones i homes. Per fer-ho res millor que votar ICV-EUiA.

ALBUM DE CAMPANYA

La campanya va avançant i a Terrassa portem un bon ritme organitzant actes electorals, rodes de premsa, i presència al carrer per tal de contribuir a un bon resultat d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals. Poc a poc l'àlbum de campanya va creixent com esperem que creixi el nombre de ciutadanes i ciutadans que voten Solucions Justes Lògiques i Valentes. Aquest és l'enllaç de l'àlbum: http://www.flickr.com/photos/24227070@N06/

A DOS, MENYS DEMOCRÀCIA.

Des de fa dies els mitjans de comunicació intenten escalfar l’ambient de cara al debat entre ZP i Rajoy. Televisions i diaris omplen els seus espais sobre la preparació del primer dels dos debats. Aquest excés d’informació supèrflua implica perdre nombroses oportunitats d’informar a la ciutadania sobre el contingut dels programes electorals de les forces polítiques que es presenten a les eleccions generals (de totes no només de dos). La tonteria arriba a tal extrem que ja sabem que arribaran al plató amb 10 minuts de diferència, que estaran asseguts i aïllats (no portaran pinganillu), que la temperatura ambient serà de 21 graus, els possibles vestits del moderador en diversos tons de gris, la situació de les llums, i altres qüestions d’especial transcendència. La democràcia s’allunya de l’Espanya real on el bipartidisme és tant imperfecte que cap de les dues grans formacions polítiques podrà governar en solitari. Tant els mitjans privats com els públics haurien de crear les condicions per a que totes les idees i propostes pugessin ser contrastades per la ciutadania, perquè no hi ha res millor per la democràcia que la pluralitat de la societat es vegi reflexada en els mitjans de comunicació i desprès en les institucions. Estic convençut que aquesta insistència en imposar el bipartidisme també té una part de responsabilitat en l’allunyament de la ciutadania respecte la política. Menys mal que TV3 no participarà en aquesta paròdia. Només de pensar en el debat m’avorreixo, perquè el 90% serà la repetició dels tòpics de la legislatura. Faré zapping per aprofitar el temps.

ICV-EUiA: 4 EN 1.

Sempre ho hem dit, un dels nostres problemes és comunicar de forma breu i entenedora l’essència del nostre programa electoral. Ho volem explicar tot en poc espai sense creure en els miracles, i això es molt complicat. Aquests dies pensava com he de demanar el vot a la gent que tinc més a prop, al barri, a l’escola, al bus, al super, ... i m’he obligat a ordenar i resumir els meus pensaments. Aquesta és la meva contribució. Ja sé que el titol sona a lubricant, però ...

1- Per parar a la dreta i les polítiques de dretes;

2- per condicionar el govern espanyol des de l’esquerra verda i posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés;

3- per garantir un programa de lluita contra el canvi climàtic;

i 4- per exigir el compliment de l’Estatut i avançar cap a un estat federal.

Això es pot ampliar, si la conversa dona, amb: Votar a ICV-EUiA en les properes eleccions generals té aquesta variada utilitat: perquè volem una nova majoria d’esquerres que barri el pas a la dreta per a que Espanya i Catalunya puguin continuar avançant en polítiques socials i guanyar nous drets polítics; perquè volem ser determinants per condicionar i influir en el govern per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, impulsant una fiscalitat justa i verda on paguin més impostos els més rics i els que més contaminen, incrementant el salari mínim a 1000€ i lluitant contra la precarietat laboral; perquè volem un veritable programa d’acció contra el canvi climàtic promovent el transport públic, les energies renovables i el consum responsable de l’aigua; perquè volem que el govern espanyol no regategi el compliment de l’Estatut de Catalunya i s’avanci cap a un estat plenament laic i federal.

El millor de tot és que a Catalunya cap partit pot oferir les quatre utilitats juntes en un sol gest (el vot): El PP i CiU no poden parar a la dreta perquè són la dreta i fan polítiques de dretes (i no cal que posi exemples); el PSC recolza algunes polítiques conservadores com en matèria econòmica i fiscal (xecs-servei, presumir de superàvit pressupostari, ...), el compliment de l’Estatut sempre i quant no emprenyi al PSOE, i del canvi climàtic que voleu que us digui (encara els hi agrada molt el ciment i l’AVE per sobre de rodalies); a ERC això del canvi climàtic no entra dins de les seves prioritats, van votar en contra de l’Estatut i són independentistes. En canvi ICV-EUiA ja ha demostrat que es capaç de parar a la dreta (a Catalunya i a Espanya), estem per la pujada d’impostos als més rics i per l’augment de la despesa social (salari mínim, pensions, llei de dependència, educació, ...), som la veu dels que reclamen un veritable programa contra el canvi climàtic (propostes de lleis de mobilitat, energies renovables, defensa de rodalies, estalvi energètic, nova cultura de l’aigua, ...), i hem estat i som els màxims defensors del nou Estatut de Catalunya, i sembla que dels pocs federalistes.

Be, jo ho he intentat, a veure qui s’anima ....