El passat dimarts 18 de setembre, en una emotiva cerimònia civil, vam acomiadar a la nostra companya Francisca Redondo Cubero que ens ha deixat amb 92 anys. Militant històrica de la JSU, del PCE, del PSUC, de CCOO i d’ICV ha estat una incansable lluitadora per les llibertats nacionals i democràtiques, per la defensa dels drets dels treballadors/es, per millorar la seva ciutat i per canviar un món injust. Orgullosa de la seva ideologia comunista la Francisca va patir la Guerra Civil, la repressió i l’exili com molts altres republicans. La seva visió internacionalista de la política la va portar a Cuba com a brigadista i a participar en multitud d’activitats de solidaritat amb els pobles de Nicaragua, El Salvador i Cuba, entre d’altres.
Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).
Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.
La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
ESCRIC EN MAJÚSCULES PERQUÈ L’OCASIÓ S’HO MEREIX. ENS HA DEIXAT MIGUEL NÚÑEZ: UNA GRAN PERSONA I UN GRAN POLÍTIC. HA ESTAT UN PLAER CONÈIXER AL MIGUEL I COMPARTIR AMB ELL PARTIT I ENTITAT.
La mort del company Gregorio López Raimundo m’ha transportat als anys 80 quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC. Per sort no vaig viure l’escisió del PSUC i de seguida vaig tenir com a referents al Gregori i al Guti, persones que malgrat totes les difucultats van saber mantenir el millor del PSUC històric, la seva capacitat de llegir el moment polític i la llavor per crear noves energies d’esquerres com ICV. Gràcies a companys com el Gregori molt joves militants com jo vem tenir la força per superar anys grissos, perquè s’imposava allò de l’optimisme de la raó. Pensar en aquells anys i en el Gregori és pensar en el Guti, el PCI, en Berlinguer, en l’eurocomunisme, en la desfeta electoral del 82 (les meves primeres eleccions) i sobre tot en la capcitat que tenen algunes persones per transmetre esperança. Amable, tranquil, respectuós, optimista ...aquestes paraules són les que en venen al cap quan penso en el Gregori ara, com a clar exemple de totes aquelles persones que de manera voluntària han entregat bona part de les seves vides, del seu temps, i de les seves energies per aconseguir un món millor sense guerres, sense explotacions, ni dictadors. Gràcies Gregori. 
