HABITATGE

El 2 de febrer el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012. Aquest important acord, que fixa la política pública d’habitatge en els propers quatre anys, va quedar en un segon pla comunicatiu per l’aprovació, en la mateixa sessió, de la polèmica Llei de Vegueries i del Consell Metropolità.

Però el Pla per al Dret a l’Habitatge és ja una realitat vigent desprès de la seva publicació al DOG. Convé per tant, explicar la seva importància i les seves característiques més destacades. El Pla vol continuar donant resposta a una de les principals preocupacions de la societat catalana, i més en temps de crisi econòmica: l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.

La primera consideració que cal fer és que el Pla consolida, renova i amplia la política pública d’habitatge posada en marxa pels dos governs d’esquerres del país des del 2004. Les xifres del balanç de l’acció del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2009 són prou eloqüents per il·lustrar que la política pública d’habitatge s’ha convertit en una de les principals prioritats del govern.

- Els ajuts al lloguer, en les seves diferents modalitats, s’han incrementat un 40% respecte al 2008, fins arribar en el seu conjunt als 137 M€ i beneficiar a més 63.000 llars catalanes.
- Durant el 2009 s’han iniciat més de 10.000 habitatges protegits, molts d’ells de lloguer, i ja van més de 53.000 des del 2004.
- A través del programa de cessió i de la xarxa de borses locals de lloguer s’han signat 3.590 contractes de lloguer del parc existent, amb un increment del 7%.
- I s’han atorgat ajuts per a la rehabilitació a prop de 50.000 habitatges i una inversió pública de més de 122 M€, inclosa la intervenció d’Adigsa en el parc d’habitatge públic. Tant la construcció d’habitatges protegits com els ajuts a la rehabilitació suposen un important revulsiu pel sector de la construcció i el manteniment de molts llocs de treball.
- Cal destacar també que durant el 2009 s’ha aprovat la planificació de bona part de les Àrees Residencials Estratègiques en 59 municipis, que suposen la reserva de sòl preparat per la construcció de prop de 38.000 habitatges amb protecció oficial en els propers anys.

L’esclat primer de la crisi immobiliària i desprès de la crisi generalitzada de l’economia ha tingut, i té, un fort impacte en la societat catalana, en la capacitat de d’un important sector de la societat per accedir a un habitatge ja no del mercat privat, sinó també de protecció oficial, i no només de compra sinó també de lloguer. L’increment de l’atur, la precarització del mercat de treball juvenil , i el baix nivell de concessió de crèdit de les entitats financeres, compliquen encara més, o impedeixin, a moltes famílies l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.

Davant d’aquesta situació el Pla intenta adaptar les polítiques a la situació econòmica consolidant les línies dels darrers anys, i creant noves figures i nous programes per tal d’afavorir, no sense dificultats i limitacions, l’accés a l’habitatge. En aquesta línia destaquen les noves figures dels habitatges en copropietat, de lloguer amb opció de compra, i de dret de superfície, que tenen per objectiu abaratir i facilitar l’accés a l’habitatge. El Pla també inclou l’ajut implícit al pagament del lloguer del parc públic d’habitatges, molt castigat per la crisi econòmica, i que ve a sumar-se a les diferents línies d’ajuts ja existents.

Resten molts problemes per resoldre i molta feina per fer, però la política pública d’habitatge en aquests darrers anys ha avançat i s’ha consolidat a Catalunya com no ho havia fet en tot el periode democràtic. En aquests moments difícils cal continuar incrementant les polítiques públiques per fer front a les creixents necessitats socials de les persones.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

ADIGSA I L'INFORME DE LA SINDICATURA DE COMPTES

Quan el passat dijous vaig repassar en el recull de premsa la barroera i interessada interpretació que feien la majoria dels mitjans de comunicació escrits sobre l’informe de la Sindicatura de Comptes, que recollia les irregularitats comeses a Adigsa els anys 2003 i 2004, em vaig emprenyar molt. Que recordi només El País informava dels fets tal i com són i tal i com recull l’informe de la Sindicatura.

Voler assimilar la darrera etapa dels governs de CiU amb la primera d’ICV-EUiA a Adigsa no només és indigne del periodisme professional (on és?), sinó que demostra, un cop més, que determinades editorials de mitjans de comunicació tenen molt clar el seu objectiu: d’erosionar ICV sigui com sigui i a qualsevol preu. Aquest govern tripartit molesta i ICV encara més.

Per tot això va ser un plaer veure al company Salvador Milà (primer conseller de Medi Ambient i Habitatge) a la tertúlia de Els Matins de TV3 posant les coses al seu lloc, explicant que les irregularitats es van donar sota la responsabilitat de CiU (amb Felip Puig com a conseller), en que consistien les mateixes i recordant que va ser el primer equip del nou govern a Adigsa (Salvador Milà, Ricard Fernández, Carme Trilla i Miquel Bonilla) qui les va denunciar i les va corregir. Algunes d’aquestes irregularitat estan encara en procés judicial.

La intervenció de Salvador Milà en aquest programa encara te més valor donat que el dia anterior el seu conductor (Josep Cuní) va acabar el programa llegint la informació apareguda a l’ABC que era de les més esbiaixades de les que es van publicar. Ell en el seu estil de sempre: barrejant informació i opinió.

L’informe de la Sindicatura de Comptes arriba amb retràs, però en ell es reconeix la transparència, l’honestedat i el rigor amb la que va treballar el primer equip d’habitatge del nou govern per posar Adigsa única i exclusivament al servei de la ciutadania i dels barris, i del qual ens sentim molt orgullosos.

QUANTS ANYS DE PADRÓ PER TENIR DRET A ACCEDIR A UN HABITATGE PÚBLIC?.

Com diuen, cada municipi és un món i estableix allò que considera oportú, encara que l’esperit de la Llei del Dret a l’Habitatge volia establir uns criteris homogenis a tots els municipis catalans: 3 anys de padró per accedir a habitatges públics de lloguer, i 5 anys per accedir als de compra.

La realitat, però, és ben diferent. Des del municipi de Terrassa que respecta aquests criteris des de fa molts anys, i municipis com el de Mollet del Vallès que ho fa per punts: cada any de padró equival a 1 punt, així que qualsevol jove nascut al municipi sempre surt amb avantatja davant de qualsevol altre jove major d’edat que només porti 10 o 15 anys vivint al municipi.

Desprès de l’aprovació de la Llei del Dret a l’Habitatge es va presentar el decret que regula el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb protecció oficial. El Registre pretén homogeneïtzar aquests criteris i establir una comunicació fluida i eficient entre els registres de sol·licitants locals i el nacional. I aquí va començar el calvari del decret que es troba paralitzat desprès d’una intensa negociació amb el món local (capitanejat per alcaldies del PSC) que s’oposen a aquesta filosofia, des de l’argument que els habitatges de tal municipi han de ser pels seus ciutadans, sense voler atendre les necessitats d’accés a l’habitatge que planteja, per exemple, l’ampli grau de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona per motius laborals, o l’accés a un habitatge públic d’aquells ciutadans/es que els seus municipis hagin esgotats la possibilitats de créixer i per tant de construir més habitatges.

Des del meu punt de vista els arguments que utilitzen determinats alcaldes/es són purament populistes, electoralistes i injustos, que no pretenen solucionar cap problema sinó fe veure que defensen els seus ciutadans/es, envoltats en la bandera de l’autonomia municipal. La pràctica és molt il·lustrativa i així es pot comprovar com utilitzant els criteris inicials de la Llei i del decret proposat (3 anys pel lloguer i 5 per la compra) en municipis tant important com Barcelona o Terrassa, no s’ha generat cap problema.

Hores d’ara desconec com acabarà la negociació del decret, però és evident que qualsevol política pública d’habitatge a Catalunya necessita d’uns criteris clars i justos, del coneixement de la demanda d’habitatge existent, i fer front a les necessitats reals de la ciutadania per accedir a un be tant bàsic com és l’habitatge.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (2)

La segona mesura presentada a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l'Habitatge (PNH) suposa un profund canvi alhora de revisar les quotes dels contractes de lloguer dels habitatges públics que gestiona Adigsa. El seu consell d’administració va decidir crear la figura de “l’ajut implícit al lloguer”. Aquesta proposta va en la línia de reforçar el Repte 4 del PNH, “Prevenir l’exclusió social residencial: sistema d’ajuts personals al pagament de l’habitatge”.

"S’estableix l’ajut implícit al lloguer públic per actualitzar i adaptar les quotes del lloguer a la situació socioeconòmica de les famílies"

L’aplicació de la mesura suposarà que a partir d’ara es revisaran els lloguers tenint en compta dos paràmetres: el preu actualitzat del mòdul del lloguer de protecció oficial que correspongui a l’habitatge, i la situació socioeconòmica de la família. Amb aquesta proposta la quota de lloguer a satisfer per part dels arrendataris tindrà una escala decreixent d’aplicació que anirà en funció de la renda de la unitat familiar. En funció de la seva situació econòmica la quota de lloguer no superarà el 20% de la seva renda, o un 10% si els ingressos són més baixos, o fins i tot un percentatge simbòlic de l'1%.

El diferencial entre el lloguer revisat i la quota que finalment farà efectiva l’arrendatari anirà a càrrec de la Secretaria d’Habitatge, que es dotarà d’una partida econòmica específica. La situació socioeconòmica de les esmentades unitats familiars aniran avalades pels informes pertinents dels serveis socials del municipi de referència i de peritatges socials realitzats a l’efecte.

La renda de la unitat familiar a partir de la qual s’aplicarà la proposta esmentada serà igual o inferior a 2,5 vegades l’IPREM, en funció de la composició familiar i la zona de referència. L’any 2009 “l’ajut implícit al lloguer” passarà a ser considerat una prestació social.

El procés endegat, a banda d’incrementar la gestió més eficient exigible a tot organisme públic, facilita el control i seguiment d’aspectes claus pel que fa al dret a l’habitatge, com son: el titular del contracte de lloguer, l’estat de conservació de l’habitatge, els terminis de vigència del contracte d’arrendament, la gestió i actualització de les quotes de lloguer, i l’acompliment de les condicions de permanència en el parc públic de lloguer.

L’aplicació d’aquesta mesura afavorirà les rendes més baixes pel que fa a l’accés i a la permanència en un habitatge, i més en una situació de greu crisi econòmica i increment de l’atur, que afecten molt especialment als col·lectius amb més dificultats que en molts casos viuen en barris del parc públic d’habitatges que gestiona Adigsa. La mesura també vol prevenir situacions de risc d’exclusió social per pèrdua de l’habitatge.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (1)

El passat 8 d’octubre es presentaven, davant de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l’Habitatge (PNH), tres noves línies d’actuació en política social d’habitatge que desenvoluparà Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Són línies d’actuació amb un fort perfil social centrades en els barris del parc públic d’habitatges, amb l’objectiu de beneficiar als treballadors/es i les classes populars.

Les noves mesures desenvolupen alguns dels objectius del PNH i reforcen les polítiques socials del Govern en uns moments de greu crisi econòmica. Tenen, per tant, el segell d’ICV. En cada entrada al blog intentaré resumir alguna d’elles per no fer-ho pesat.

1. S’incrementen les subvencions per promoure la instal·lació d’ascensors i la creació d’itineraris accessibles per a les comunitats de veïns/es.

L’experiència acumulada d’Adigsa en la promoció de la instal·lació d’ascensors ha possibilitat identificar algunes situacions de caràcter socioeconòmic que limiten la instal·lació d’ascensors i a les que es vol donar una resposta positiva (gent gran, rendes i pensions baixes). Per aconseguir aquest objectiu, les comunitats amb 12 o menys habitatges i locals podran beneficiar-se d’un increment en les subvencions que atorga la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació per la instal·lació d’ascensors.

La nova línia de subvenció elimina l’actual topall de 6.000€ de subvenció per habitatge. A partir d’ara la subvenció, per aquestes comunitats, podrà arribar al 60% del cost global d’instal·lació de l’ascensor a la comunitat si inclou la creació d’un itinerari accessible, i d’un 45% si no l’inclou. A més, en el cas que algun dels veïns/es demostri la seva impossibilitat de fer front a la seva contribució econòmica, tot i l’ajut públic, Adigsa es farà càrrec de la part que li correspongui fent una anotació a l’escriptura de l’habitatge, per a que aquesta aportació econòmica torni a les arques públiques en cas de venda o herència de l’habitatge.

La subvenció també beneficiarà més a les plantes baixes i primeres plantes per tal de promoure de forma més efectiva la instal·lació d’ascensors que millorarà les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars (especialment per a la gent gran i per a persones amb diversitat funcional), i incrementarà la qualitat de vida de les persones que conviuen a la comunitat.

Aquesta nova mesura es començarà a aplicar a la convocatòria de les subvencions de 2009, però s’aplicarà amb caràcter retroactiu a tots els projectes acollits a la convocatòria de 2008. No s’exclou que en un futur aquesta mesura es pugui estendre a la totalitat del parc d’habitatges de Catalunya.

MÉS HABITATGE PROTEGIT

Ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge feia públiques les xifres que indiquen que duran el 2008 són més els habitatges protegits iniciats que els lliures. Aquesta situació s’explica perquè la construcció protegida s’ha incrementat fins al juny un 50% (2000 habitatges més que l’any passat) i la lliure s’ha desplomat un 70%. A més haurem de veure quins seran els efectes que produeixi en el mercat el decret de Preu Concertat Català (habitatges lliures que es convertiran en protegits amb uns preus màxims de venda), i l’increment de l’oferta d’habitatges de lloguer.

L’increment del parc protegit d’habitatge té dos objectius bàsics des del meu punt de vista, i són possibles per les polítiques que ICV ha impulsat dins dels dos governs d’esquerres a Catalunya: promoure l’accés de la ciutadania a un habitatge digne a un preu raonable en compliment de la Llei pel Dret a l’Habitatge; i apartar aquest be social tant bàsic de les dinàmiques especulatives que han impedit que molts sectors socials poguessin accedir a un habitatge, i que tan mal han fet a l’economia com ja s’està demostrant.

Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible l’increment del parc públic i protegit d’habitatge en el seu conjunt, i especialment el de lloguer. Les conseqüències positives d’aquestes polítiques es veuran incrementades en els propers anys amb el desenvolupament de les ARES (Àrees Estratègiques Residencials) que afegiran al nou parc residencial un mínim d’un 50% d’habitatge protegit del total d’habitatge construït (uns 90 mil habitatges). Cal, però, exigir a les entitats financeres (que s’han enriquit sense mesura durant el boom inmobiliari) que donin facilitats per la financiació de l’habitatge protegit, i que compleixin amb els seus compromisos.

Si podem dir que ja es comencen a veure els fruits de les noves polítiques, no és menys cert que queda molta feina per fer. Són molt importants els sectors socials que tot i l’increment de l’habitatge protegit encara no estan en condicions d’accedir a un habitatge digne, i són molt importants les operacions de rehabilitació, remodelació i millora del nostres barris que resten per fer, i no sols des de la perspectiva de l’habitatge, que també, sinó des de la perspectiva de l’increment de la cohesió social i el benestar. Per això, en els propers anys caldrà incrementar, encara més, l’oferta d’habitatge social (especialment de lloguer) i crear noves eines, un cop finalitzada la Llei de Barris, que permeti articular conjuntament amb els ajuntaments intervencions en els nostres barris des d’aquesta vessant integral.

Fer front a la crisis econòmica des de l’esquerra vol dir aprofitar-la per canviar el model de desenvolupament imperant, i en l’àmbit de l’habitatge crec que estem donant passes importants. Un altre dia parlarem del que està passant amb la Renda Bàsica d’Emancipació del govern central.

 

 

Més sobre ADIGSA

No volia marxar de vacances sense contraposar la meva opinió a una entrada a la blogosfera amb el títol ADIGSA en un blog sota el nom de “Les hores i els dies”. Només sé que és de Sant Boi però no se si es individual o col·lectiu. Be, el cas és que la informació que s’utilitza referent als habitatges buits que administra Adigsa és errònia i no s’ajusta a la realitat. Adigsa no té 1400 habitatges buits pendents d’adjudicació. Crec que abans de fer pública una dada d’aquestes característiques primer s’han de contrastar amb qui té la informació i més si aquesta empresa està dirigida per companys/es d’ICV. Vaig enviar un comentari al company/a anunciant que properament faria arriba les dades reals donat que treballo a Adigsa des de fa uns mesos. El comentari, però, no ha estat publicat i per això he decidit publicar aquest post.

És cert que cal escorçar el temps en que un habitatge finalitza la seva construcció i s’adjudica, i per això s’ha treballat en el decret del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, que d’aprovar-se podria simplificar els processos administratius i guanyar temps en les adjudicacions, sempre amb el concurs dels ajuntaments i assegurant la corresponent publicitat i transparència. Per cert, aquest decret, que ja ha passat el període d’exposició al públic, està trobant moltes reticències per la seva aprovació definitiva en la Federació de Municipis de Catalunya, especialment del seu president, Manuel Bustos, i del que representa dins del PSC, argumentant que el decret es contrari a l’autonomia municipal (un altre dia en podem parlar de forma més extensa).

Li deia a l’administrador/a del blog “Les hores i els dies” que més enllà de Baltasar i Saura hi ha vida, és a dir, hi ha companyes i companys que treballen i s’esforcen cada dia per a que les coses es facin millor al servei de la ciutadania i d’un programa polític concret. No crec que fer-li el joc a la rumorologia interessada sigui positiu pel nostre projecte.

IMMIGRACIÓ I TÒPICS

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

ESPECULADORS

Aquesta informació apareixia avui a El País en un article que feia referència a com pot evolucionar el preu de l'habitatge en els propers dos anys: "Vela puso buena cara al mal tiempo y aseguró que Fadesa es una de las inmobiliarias con mayor margen para hacer rebajas. Evidentemente, sólo adoptarán esa medida dramática si la coyuntura les ahoga. ¿Hasta dónde podrían llegar las rebajas en Fadesa? "Gracias a que hemos comprado suelo muy barato, sacamos un margen bruto del 40% por cada piso. Así que hasta ese 40% tenemos un amplio abanico de posibilidades", respondió Vela". D'entrada em sembla un clar reconeixement del procés especulatiu al que està sotmès un be tan bàsic com és l'habitatge i com les immobiliàries s'han aprofitat, fins a límits insultants, de la gent sense que cap govern de l'estat posés en marxa una política pública que controlés aquest sector, ni el PP ni el PSOE. Ara a alguns analistes propers al sector immobiliari els hi preocupa que davant de l'expectativa real d'una baixada de preus la ciutadania pugui ajornar un o dos anys la decisió de comprar un habitatge. Al final resultarà que els culpables de la crisi del sector serà dels "ciutadans irresponsables" que no compren al preu que marquen els especuladors i que no tenen res a veure amb els costos reals de construcció.Al costat d'aquesta realitat crec que és de vital importància l'èxit de les polítiques públiques que s'han posat en marxa a Catalunya, des d'un clar lideratge d'ICV, perquè a més de facilitar l'accés a l'habitatge a un preu més raonable, ja sigui de venda o lloguer, l'objectiu és crear un potent mercat d'habitatge de protecció oficial que tregui aquest dret tant bàsic dels circuits especuladors. L'accés a l'habitatge ha de ser un dret i no una aventura financera que sols beneficii a constructors i bancs. A la vista de la situació el Pacte Nacional per l'Habitatge i la Llei pel dret a l'habitatge esdevenen el moll de l'os d'una política d'esquerres i transformadora sense precedents al nostre país. Per això els poderosos i els seus mitjans de comunicació no paren de fer esment al perill que suposa ICV al govern de la Generalitat de Catalunya i a la paralització que estem provocant: Això vol dir que anem be.

LES ÀREES ESTRATÈGIQUES RESIDENCIALS.

Fa algunes setmanes el Govern d’Entesa va aprovar un decret de mesures urgents per contribuir a fer possible l’assoliment dels compromisos del Pacte Nacional de l’Habitatge. Una d’elles és la creació de les àrees estratègiques residencials que es situaran, com el seu nom indica, estratègicament al territoi català. Aquestes àrees són necessaries per a construïr la quantitat d’habitatges protegits que s’estableixen al Pacte i impliquen la construcció de nous barris. El company Rafa Bellido ens va plantejar dilluns passat, a l’àmbit de Medi Ambient d’ICV, la necessitat d’estar amatents alhora de veure on s’ubiquen aquestes àrees ja que impliquen ocupació de sòl, i la redacció de plans directors urbanístics. Estem al govern i la preocupació del Rafa és fundada perquè no tots els socis de govern pensem igual ni tenim la mateixa sensibilitat respecte el territori. Haurem de fer un exercici d’equilibri entre el respecte al territori i la necessitat de construïr aquests nous barris per facilitar l’accés a un habitatge digne a milers de ciutadans/es. Sens dubte és un repte apasionant: construïr nous barris de qualitat, eficients des del punt de vista ambiental, amb els equipaments necessaris i transport públic, i ben comunicats amb nuclis urbans ja existents. Sembla la quadratura del cercle però és la nostra política i la hem de fer possible. Com exemple podriem posar el nou barri de Can Filuà a Santa Perpètua, ara en construcció (podeu veure la maqueta a la foto). Aquest nou barri ha estat impulsat i liderat per l’anterior alcaldessa d’ICV de Santa Perpètua, la Isabel Garcia. El nou barri de Can Filuà ja compta amb els equipaments necessaris i amples zones verdes, s’aplica el decret d’ecoeficiència en la construcció dels habitatges, està prevista la seva comunicació amb una de les línees del bus urbà, i dels 800 habitatges que es construiran el 50% seran de protecció oficial tant de venda com de lloguer. És possible planificar i fer-ho be.