80 km/h

Avui després de veure les imatges del col·lapse a l’autovia de Castelldefels m’ha assaltat un dubte. Donat el desastre de rodalies, que no sabem quantes setmanes es mantindrà, la improvisació constant de les administracions, i el cabreig que acumula la ciutadania, no seria convenient posposar dos o tres mesos l’entrada en vigor de la reducció de velocitat a 80 km a l’àrea metropolitana, i aprofitar aquests dos o tres mesos per fer una bona campanya de sensibilització?. No seria més efectiu esperar a que tot estigui normalitzat i milers de persones es puguin desplaçar amb una certa tranquilitat?.

Tinc la sensació de que una mesura justa i adaptada a l’objectiu que es vol aconseguir, la reducció de les emissions, en l’actual situació de desgavell pot girar-se en contra de qui la impulsi, en aquest cas les dues conselleries d’ICV. Hem de tenir en compta que aquesta mesura és la que tindrà més impacte en la vida quotidiana de les persones i que ha estat la més atacada i ridiculitzada per poderosos lobbies mediàtics, inclosos els mitjans públics (TV3 i Catalunya Radio). D’altra banda els socis de govern (PSC i ERC) tampoc s’han destacat en la defensa de la mesura. És cert que en els darrers dies les tonteries de Rajoy sobre el canvi climàtic i el seu cosí, i les conferències d’Al Gore poden ajudar, però ......No sé si podríem aplicar aquella dita de donar un pas enrere per desprès donar dos passos endavant. Què penseu?.

AGRESSIONS RACISTES I FEIXISTES

Avui els principals mitjans de comunicació es van fer reso d’una agressió racista i feixista que va patir una noia equatoriana menor d’edat al tren. El vídeo penjat a youtube és brutal i fereix qualsevol sensibilitat. L’agressor, amb pinta de fatxa i ideologia nazi, va ser detingut per la Guàrdia Civil a l’entrada del seu domicili. A més de l’agressió en si mateixa el que més m’ha impressionat ha estat veure com un noi assegut a pocs metres de l’agredida és incapaç de fer res, suposo que per por, i gira la cara cap a un altre costat.

Aquesta és una agressió més de les moltes que es donen a Catalunya a càrrec d’aquests grups violents que es passegen impunement per les nostres ciutats i pobles, fent ostentació de la seva ideologia nazi i les seves actituds violentes. No dic que no es faci res però penso que cal una acció més contundent i continuada contra aquests grups de violents per part del Mossos d’Esquadra i les policies municipals. I cal també una actitud més ferma per part dels jutges que acostumen a ser massa tous amb aquestes agressions. Quan parlem de seguretat, de la demanda de seguretat per part de la ciutadania, suposo que també ens referim a això: al dret que tenen les persones per no ser agredides verbal i físicament per pensar d’una determinada manera, per anar vestides de determinada manera o per ser immigrant. Són molts els casos de violència racista i feixista que s’han produït al Vallès Occidental, al Baix Llobregat, a Barcelona, etc. No entenc l’enrenou mediàtic i judicial per la crema de fotos del rei i que aquests fets només estiguin un dia d’actualitat mediàtica per desprès desaparèixer. El conjunt de la societat i de les institucions hauria de ser més conscient i més contundent per eradicar aquesta lacra social.

Renovar-se o morir

Esquerra Unida es troba en un moment crucial de la seva història. Té l’oportunitat de renovar-se i trencar amb un passat tormentós que li permeti aclarir el seu projecte polític, o pel contrari pot caure en la crisi definitiva que l’esborry del mapa parlamentari (sense els dos diputats d’ICV-EuiA, EU estari al Grup Mixt). El trencament d’EU al país valencià amb l’aparició d’un nou partit (Iniciativa del País Valencià), i la convocatòria de primàries per escollir el cap de llista de la formació a les properes eleccions generals en las que Gaspar Llamazares competeix amb Marga Sanz (Secretària general del PCPV i representant del PCE) configuren un horitzó complicat. El trencament és encara més evident si tenim en compta que una de les dirigents del nou partit valencianista i diputada autonòmica ha estat expulsada d’EUPV i alhora ha estat integrada a la direcció federal d’EU dins de l’equip de Llamazares. Per acabar-ho d’arrodonir IdPV ha expressat de forma molt clara la coincidència ideològica amb ICV i la seva voluntat de col.laboració per eixamplar l’espai ecosocialista.

Si Gaspar Llamazares guanya les primàries per més del 60% l’operació de renovació i clarificació pot tenir possibilitats de consolidar-se i salvar les eleccions generals amb un resultat digne. La pregunta en aquest cas seria: respectaran els sectors més dogmàtics del PCE aquest resultat?. Aquests sectors del PCE es posaran a treballar lleialment en el projecte renovat d’EU, o faran tot el possible perquè Gaspar Llamazares fracasi?. Hi ha molts motius per ser pesimista i només l’optimisme de la raó pot donar esperances per a que a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional existeixi una força política creible i útil per fer avançar idees i propostes d’esquerres, ecologistes i federalistes.

LLOGUER FORÇÓS

Acabo d’escoltar que CiU ha decidit finalment no signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per la radicalitat ideològica que ICV ha introduit a la Llei pel Dret a l’Habitatge, encara en discusió parlamentària. Sembla que tot es resumeix a l’article 42 de la famosa llei on parla del lloguer forçós.

En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”

En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.

Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.

La xarxa elèctrica a Terrassa

La gran apagada de Barcelona el passat juliol va posar de manifest de manera dramàtica les deficiències de la xarxa elèctrica i la manca d’un manteniment adequat per part de les empreses responsables. El baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. El nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per incrementar el control públic sobre l'activitat de les elèctriques, i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes.

A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri d'Indústria de desprogramar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola (N-150, Els Bellots, Riera de Les Arenes, Av. del Vallès, Av. Béjar, Llac Petit) que en els darrers plans del ministeri encara figura, desprès de desenes anys, en construcció, com les pàgines web, i que “conclou” al Llac Petit. El comprimís parteix de la petició realitzada per l’Ajuntament de Terrassa i dels promotors de l'ampliació del polígon industrial dels Bellots per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. Milers de ciutadanes i ciutadans han vist degradat el seu paisatge urbà per unes enormes torres de ferro innecessàries.

Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infrastructura inútil que ens ha acompanyat durant tants anys, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, faci un acurat anàlisi de l’estat de la nostra xarxa, plantegi les millores a realitzar en el futur, i detecti si tenim en el nostre terme municipal més infrastructures elèctriques inactives i inútils.

No voldria deixar de recordar que al 2002, fruit d’un intens treball des de l’alcaldia d’ICV de Rubí, es va signar una declaració municipalista, la Declaració de Rubí, per part de més de 70 ajuntaments catalans i d’una vintena d’entitats, denunciant l’abandó de la xarxa elèctrica, els problemes que provocava a moltes ciutats i pobles del país, reclamant a administracions i empreses un canvi d’actitud i fent una aposta decidida per una nova cultura energètica que respongués a un model de desenvolupament sostenible. Fruit d’aquesta iniciativa es va signar un conveni (Generalitat, FMC, AMC, Red Eléctrica i Endesa) per estudiar a 35 ciutats, Terrassa inclosa, l’impacte d’aquestes infrastructures en l’àmbit urbà i proposar actuacions de millora.

En aquesta etapa haurem d’estar molt atents a que els estudis, i les actuacions de millora es portin a terme. Però, a més, hem d’insistir en que es posin les bases per assegurar una inversió i manteniment continuada de la xarxa elèctrica i s’avanci en la concreció de la nova cultura energètica que necessitem com a ciutat i com a país.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

EN RECORD DE FRANCISCA REDONDO

El passat dimarts 18 de setembre, en una emotiva cerimònia civil, vam acomiadar a la nostra companya Francisca Redondo Cubero que ens ha deixat amb 92 anys. Militant històrica de la JSU, del PCE, del PSUC, de CCOO i d’ICV ha estat una incansable lluitadora per les llibertats nacionals i democràtiques, per la defensa dels drets dels treballadors/es, per millorar la seva ciutat i per canviar un món injust. Orgullosa de la seva ideologia comunista la Francisca va patir la Guerra Civil, la repressió i l’exili com molts altres republicans. La seva visió internacionalista de la política la va portar a Cuba com a brigadista i a participar en multitud d’activitats de solidaritat amb els pobles de Nicaragua, El Salvador i Cuba, entre d’altres.

Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).

Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.

La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

ESTEM EN CAMPANYA !!!

ZP està ja totalment en campanya com ho demostra la seva darrera visita a Catalunya. Té nassos que vingui a demanar-nos optimisme i a explicar-nos la gran confiança que té en Catalunya mentre la nostra feina és exigir-li que compleixi amb la llei, amb l'Estatut. CiU es debat sobre què volen ser quan siguin grans arran de la proposta de casa comuna del catalanisme plantejada per Mas i el vèrtig que pateix Duran davant de la possibilitat de no ser ministre. ERC continua convulsa sense saber si esperaran al 2014 o faran alguna cosa abans. Al PP amb el nou lider al capdavant afilen les eines per obsequiar-nos amb una campanya que tindrà a la immigració com a protagonista a l'estil Badalona. C's i UPD (Rosa Díez) faran una cursa per veure qui és més espanyolista. I la ciutadania emprenyada pel mal funcionament d'alguns serveis públics i cansada de discussions esencialistes entre polítics. En fi, ens esperen uns mesos moguts.

El millor que podem fer des d'ICV en aquestes properes setmanes es reforçar la candidatura del Joan Herrera en les primàries i aconseguir una bona participació en les mateixes. I desprès no parar d'organitzar actes i conferències, convocar rodes de premsa i escriure articles per donar a conèixer entre la ciutadania el magnífic balanç que pot presentar el Joan Herrera del seu treball al Congrés dels Diputats. Estem en campanya !!!ESTEM EN CAMPANYA !!!

Una línia d'alta tensió guarnint Terrassa

Encara no m'ho puc creure, però sembla cert. La línia d'alta tensió que parteix de la N-150, travessa el Polígon Industrial d'Els Bellots, i discorre a banda i banda de la Riera de Les Arenes "conclou" al Llac Petit, és a dir, enlloc. A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri D'Indústria de des-programar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola que en els darrers plans del ministeri figura encara, desprès de desenes anys, en construcció. La decisió parteix de la petició dels promotors de l'ampliació del polígon industrial, i de l'Ajuntament, per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. En la ordenació urbanística que Terrassa va aprovar definitivament al 2003 hi havia un pla de soterrament de línies d'alta tensió i aquesta era una ferma candidata al soterrament degut al gran impacte ambiental i visual que provoca en molts barris de la ciutat. Per sort no hem invertit ni un euro en soterrar la línia perquè hagués estat l'exemple més clar "d'enterrar diner públic".

Però ara la situació ha canviat considerablement, ara serà el ministeri qui desmunti la línia perquè ha estat inactiva, la seva situació oficial ha estat sempre "en construcció" com les pàgines web, i "conclou", m'encanta aquesta paraula al Llac Petit. Com a mínim hem estat suportant aquesta línia d'alta tensió durant més de treinta anys sense que servís per a res. Moltes ciutadanes i ciutadans han vist degradat el paisatge urbà per unes enormes torres de ferro i uns llargs cables que formaven un enorme camp electromagnètic que preocupava als veïns/es més propers. Encara recordo el gran impacte visual i anímic que en va provocar al 1976, quan vaig arribar a Terrassa, la visió de la Riera de Les Arenes acompanyada de l'enorme línia d'alta tensió.

Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infraestructura inútil que ens ha acompanyat més de mitja vida, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, detecti si tenim en el nostre terme municipal més infraestructures elèctriques inactives, símbol de progrés econòmic, que no juguen cap paper, i que no van enlloc. Realment REE (Red Electrica Española) s'ho hauria de fer mirar. Quina confiança hem de tenir en la capacitat de planificació de determinats organismes públics?. Fins i tot li hauríem de demanar a REE que compensés als terrassencs/ques per aquests anys de guarniment gratuït i inútil de molts barris terrassencs.

CAMPANYA CONTRA LES BOMBES RAÏM

Aquesta campanya m'ha semblat una bona iniciativa. Els promotors demanen que enviem una carta tipus als membres de la Comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats. Jo he escollit al d'IU-ICV, el company Gaspar Llamazares.

"Estimado Sr. Gaspar Llamazares

Le escribo para expresarle mi preocupación por la posición española en el actual proceso de Oslo.

Como sabrá las bombas de racimo suponen un peligro para los civiles en un conflicto bélico debido a su imprecisión y a su amplia dispersión. Esta falta de distinción entre objetivos civiles y militares atenta contra los principios del Derecho Internacional Humanitario. Pero no solo eso sino que las bombas de racimo se convierten, posteriormente, en una suerte de minas antipersona. Mucho más peligrosas que éstas ya que si las minas necesitan ser pisadas para estallar, la submunición de las bombas de racimo pueden activarse de muchas maneras, incluso por el viento. Sin olvidar que, por su forma y color, resultan atractivas para los niños, quienes se han convertido en sus principales víctimas en todo el mundo.

A principios de este año se inició un proceso encabezado por Noruega, el proceso de Oslo, que en su declaración establece como meta la ratificación de un tratado en 2008 para erradicar estas armas que provocan un daño y un sufrimiento desproporcionados. España se ha unido a este proceso pero ya en la reunión que tuvo lugar en Lima durante el mes de mayo pasado ha mostrado reticencias a conseguir un tratado que prohíba todos los tipos de bombas de racimo.
En particular, España ha intentado que se deje fuera del tratado aquellas bombas de racimo cuya submunición tenga un mecanismo de autodestrucción. Esto no parece aceptable. Estos mecanismos fallan. El porcentaje de submunición sin estallar en las bombas de racimo puede llegar a alcanzar el 25%. En los bombardeos de verano de 2006 sobre el Líbano, el ratio de pequeñas bombas sin estallar alcanzó cotas de entre el 30 y 40% según los expertos en desminado de Naciones Unidas en la zona.

Me dirijo a usted, en primer lugar, para conocer su postura, y la de su partido, sobre esta cuestión; en segundo lugar, para instarle a conseguir que España ratifique un tratado a favor de la eliminación total de estas armas. Sin excepciones.

Quedo a la espera de su respuesta.

Atentamente,
Paco Morales.
Terrassa-Barcelona"

(Aquesta carta es troba dins de la campanya que podeu trobar a: http://www.cosasdeladiplomacia.info/bombas-de-racimo-campana/ , i Greenpeace també té campanya pròpia)

Un èxit d'ICV a Santa Perpètua.

Aquest darrer cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major de Santa Perpètua. La primera, de tota l'etapa democràtica, sense ICV al govern i a l'alcaldia gràcies al "pacte dels perdedors (PSC,ERC i CiU)" i la repartidora de sous. He pogut comprovar personalment la massiva afluència de ciutadans/es a la caseta d'ICV durant els quatre dies de Festa Major. Molts d'ells emprenyats pel pacte i per les primeres actuacions de l'equip de govern que ja comencen a tenir resó a la ciutat. I molts d'ells, també, oferint-se per capgirar la situació. Les companyes i els companys de Santa Perpètua han treballat de valent durant els quatre dies, hi havia molt bon ambient i a sobre ha estat un èxit econòmic. Ha estat per tant un èxit per ICV de Santa Perpètua que afronta així en millors condicions el treball d'oposició rigorosa i contundent d'aquest nou curs polític, perquè Santa Perpètua es mereix un altre govern. Moltes felicitats a tothom i endavant !!!.

FESTA MAJOR DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Aquest divendres 31 d'agost s'inicia la Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest any la presència dels companys i les companyes d'ICV és especialment important després de l'aliança entre el PSC, ERC i CiU per fer fora del govern i de l'alcaldia a ICV que la mantenia des del 1979 i que va guanyar en vots i regidors/es les darreres eleccions municipals. En aquestes circumstàncies l'estand d'ICV, situat a la mateixa Rambla al costat de l'embalat, ha de ser un èxit de participació. Aquests quatre dies de Festa Major seran un bon marc per relacionar-se amb la ciutadania, explicar-lis el que ha passat i demanar la mobilització del nostre electorat per recuperar el més aviat possible aquesta alcaldia emblemàtica. Caldrà explicar a la ciutadania que el nou govern el primer que ha fet és incrementar els alliberats polítics, els càrrecs de confiança i promoure una "caça de bruixes" contra treballadors/es municipals que identifiquen com a propers a ICV, tota una mostra que indica clarament que aquest nou govern municipal no defensa els interessos de la ciutadania i el projecte de ciutat, sinó que es basa en un mer repartiment de cadires i sous i així complir la seva obsesió històrica de fer fora a ICV de l'alcaldia. Crec que els companys/es de Santa Perpètua agrairan molt la nostra presència a la caseta de la Festa Major. Esteu convidats/des !!!.

Joan Herrera, bon diputat, bon candidat

Les properes eleccions generals han de significar un pas endavant pel projecte ecosocialista que representa ICV. Però una cosa és tenir un objectiu i una altra fer-lo realitat. Per això crec que tota l'organització ha de comptar amb un pla de promoció del que amb tota probabilitat serà el nostre cap de llista per Barcelona, el Joan Herrera. Ha estat descaradament d'esquerres, ha demostrat una àmplia capacitat de treball, de plantejar propostes i de comunicar de forma planera. Té un alt nivell de coneixement per part de la ciutadania i una puntuació força alta. Però això encara pot millorar molt si ens hi dediquem a fons. Si no recordo malament el Joan Herrera, sense ser el principal lider d'ICV és conegut per més del 40% de la ciutadania, i la seva puntuació en moltes ocasions ha superat el 5, que avui en dia per un polític és molt.

El balanç de la feina feta és molt bo i imprescindible, el programa que puguem fer per les eleccions és important, el conjunt de la llista electoral també ho és. Però ja sabem que el cap de llista és qui sintetitza la proposta política de cara als mitjans de comunicació i a la ciutadania en general. Estic plenament convençut que l'increment de ciutadans/es que coneguin al Joan Herrera, la feina feta, i el projecte de futur que presentarem serà vital per incrementar el resultat electoral, no sols a Barcelona sinó al conjunt de Catalunya.

Vacances, vacances ..... fins molt aviat !!!

"La Gran Apagada"

Era d'esperar, el baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. Ara el nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per augmentar el control públic sobre l'actuació de les elèctriques i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica i tots els seus components.

Ara resulta que desprès de la gran apagada de Barcelona molts dels que més han criticat als governs pel baix nivell de control que exerceixen sobre les elèctriques són aquells que van votar en contra de les mesures que va presentà IU-ICV. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes. Només hem de recordar el resultat de l'intent d'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb un augment impressionant del valor de les seves accions, o veure en els mitjans de comunicació els informes de beneficis d'aquestes mateixes empreses cada sis mesos.

Però no estem parlant de qualsevol tipus d'empresa. Estem parlant d'unes empreses que gestionen un servei declarat expressament d'interès públic com és la distribució d'energia encara que estigui gestionat per empreses privades. Aquestes empreses privades han de respondre a l'interès públic, i els poders públics han de tenir instruments per mantenir un acurat control sobre el funcionament i les actuacions d'aquestes empreses. Hem repetit en moltes ocasions que el mercat per si sol no soluciona els problemes, més aviat els crea perquè al final el que més pesa és el benefici econòmic i no mantenir un servei de qualitat.

Les esquerres no som iguals i aquest és un altre dels exemples del que significa voler gestionar el sistema o voler canviar-lo amb totes les seves dificultats. És molt gràfic veure com en la majoria de temes econòmics o aquells que poden ser estructura-dors de l'actual sistema hi conflueixen els vots del PP, del PSOE i de CiU. És possible que la magnitud de l'apagada barcelonina obligui a revisar lleis i normatives. Veurem qui és qui en aquest procés.

Transport públic i equitat

Aquest article ha estat tramés a diversos mitjans de comunicació de Terrassa: "La gratuïtat del transport públic per determinats col.lectius socials és un tema que des de fa mesos és actualitat a Terrassa. En la darrera campanya electoral PSC i CiU van formular propostes per a que el transport públic fos gratuït pels majors de 65 anys. En el darrer ple municipal aquests dos grups municipals van arribar a un acord per tirar endavant el que des d’ICV-EUiA creiem que és una mesura parcial i que pot provocar situacions d’injustícia social. L’acord de govern signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC recollia sobre aquest aspecte: “Valoració de la implantació de la gratuïtat en el transport públic per a gent gran i altres possibles col.lectius”. Això hagués permès estudiar el tema amb més profunditat i presentar una proposta que revisés globalment l’estructura tarifària del transport públic dins d’una estratègia per promoure amb valentia el transport públic i que beneficiés a determinats col.lectius socials. El PSC, però, no ha volgut esperar a aquesta valoració global i ha actuat de forma precipitada sense escoltar els seus socis de govern.

Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.

La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.

És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.

Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.

FERRÍN CALAMITA: FORA DE LA JUSTÍCIA !!!.

Com és possible que un jutge que portA dictant sentències que semblen pròpies de la dictadura continua exercint com si res?. Jo no ho sé, però aquí és possible. És el cas del ja famós jutge Ferrín Calamita (quina casualitat de nom) que desprès de demanar detenir a dues dones per fer top less a la platja, i d'impedir l'adopció de la filla de la seva esposa a una dona per la seva condició de lesbiana, ara es torna a despatxar treien la custòdia de dues filles d'una dona perquè també és lesbiana entregant-li la custòdia al pare biològic. Alguns dels arguments no tenen desperdici: "¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tienen derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no"; "es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean".

Un jutge, com a garant de la legalitat, no pot dictar aquestes sentències al marge de la Constitució i de qualsevol llei democràtica. Un cop més es posa de manifest que la justícia, que té la seva imatge per terra, és una de les assignatures pendents d'aquest país. No sé si el nou Estatut de Catalunya recull la possibilitat de fer alguna cosa en aquest sentit, però cal prendre mesures urgents. No sé si és dimissió o destitució, però que algú amb autoritat impedeixi a aquest personatge continuar atemptant contra el dret de les persones de forma impune.

ELS REGALS DE ZP

Els 2500 euros per naixement és una mesura populista, anunciada en un debat de l'estat de la nació i en l'inici del que es preveu una llarga campanya electoral perquè així ho ha decidit el President Zapatero. Representa que és una mesura per estimular la natalitat dels de casa perquè la dels immigrants està prou estimulada. Jo dubto que aquesta mesura animi a ningú a tenir un fill/a si no ho tenia previament pensat, perquè la quantitat no dona per masses aventures. Les parelles joves que tinguin una hipoteca (les que puguin !!) amb l'euribor a l'alça i els salaris baixos, es decidiran a tenir un fill/a per 2500 euros?. Les parelles que tinguin ja algun fill i saben les despeses que això ocasiona i no tenen una plaça d'escola bressol pública, per posar només un exemple, s'animaran a tenir el segon fill/a?. Jo penso que no, o almenys jo no ho faria. El primer impacte ha tingut molt resó mediàtic. S'ha comentat a tot arreu i la gent parla d'entrada de forma positiva. Però quan ja han passat uns quants dies i es comencen a fer comptes es veu clarament que és una mesura de cara a la galeria que no saluciona els problemes de la gent i si ajudarà als que poden arribar a fin de mes sense molts problemes. És injust, electoralista i s'acosta a les polítiques conservadores de promoció de la família, o de determinades famílies.

És com el compromís electoral del PSC i CiU a Terrassa de que el transport públic sigui gratuit per les persones majors de 65 anys, sense tenir en compta altres situacions i els recursos de les persones. De què li serveix a un jubilat que li paguem el autobús si no hem estat capaços encara de crear una bona xarxa pública de residències o de centres de dia, o de centres d'atenció primària?. I les famílies que estan pagant 1400 euros mensuals per a que els seus pares pugin gaudir d'una residència per la gent gran perquè requereixen cura les 24 hores del dia?. Des de l'esquerra hem de fer altres polítiques més socials, més justes i més redistributives.

ELS INCUMPLIMENTS DEL PSOE

Acaba la legislatura i el PSOE està a punt de guanyar la cursa de "qui és capaç d'incumplir més compromisos". He llegit que el Joan Herrera ha amenaçat amb votar negativament als pressupostos de l'Estat pel 2008, i hem sembla molt be. Ja ni ha prou d'aguantar tants incumpliments en polítiques socials, ambientals, de fiscalitat, i el propi Estatut de Catalunya. És increible que el PSOE continui amb la politica d'escanyar Catalunya per apareixer davant de les espanyes profundes com a garant de la unitat de l'estat i de la teórica i falsa igualtat dels espanyols. Si el govern de Zapatero no vol complir amb la Llei de l'Estatut que ell mateix va votar al Congrès, jo crec que nosaltres no podem donar suport als pressupostos generals de l'estat. Hem de començar a dir-lis de forma clara als votants d'esquerres que votar a Catalunya al PSC és una inutilitat per defensar els interessos generals de Catalunya. Si el PSC dona suport de forma automàtica al PSOE, faci el que faci, de què serveix?. Està molt clar que nosaltres apostem per un nou govern a l'estat d'esquerres, però la responsabilitat ni és només nostra, ni pot ser a qualsevol preu. El vot d'esquerres, ecologista i coherent amb una Espanya federal i plural és el d'ICV.

ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIO

La producció d'energies renovables estan atraien molta inversió. Les grans empreses estan invertint en un sector que veuen rentable i de futur. Ja ho deiem fa alguns anys que aquest sector seria estratègic i amb capacitat de generar nova ocupació. Aquesta inversió es concentra especialment al nostre pais en l'eòlica, encara que la fotovoltàica cada vegada està agafant més força. Aquest procés té aspectes positius com és l'increment de la producció d'energies renovables que ens fa ser menys depenents del petroli i contribueix als objectius del Protocol de Kioto. Cal però parar atenció des del sector públic i des de l'esquerra que representem perquè aquest inici de canvi de model energètic no torni a conentrar-se en "poques mans". Una de les moltes virtuts de les energies renovables és que permeten una descentralització de la producció donat que és molt més fàcil produir energia. Els particulars, els petits productors i les administracions públiques poden i han d'intervenir de manera decidida per tal de que una part important de la producció energètica del futur estigui en "moltes mans" i així poder influir en les polítiques energètiques. Hem de saludar les iniciatives dels Horts Solars que alguns ajuntament estan posant en marxa. Si des d'ICV vem ser capaços d'influir en la generalització de les ordenances solars municipals per què ara no hem de plantejar-nos la generalització d'ordenances d'energia solar fotovoltàica?. Estic convençut que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge es pot fer molta feina conjunta amb els ajuntaments i el teixit associatiu.

CAP A ON VA EUROPA?

Després de llegir les primeres informacions sobre la Cimera europea de caps d'estat és difícil saber quina és la profunditat dels acords i cap a on ens porten. Només he estat capaç d'entendre que es retrassa fins al 2017 (per fer contenta Polónia) el sistema de doble votació. I que es canvia el títol de ministre pel d'alt representant per la política exterior (per fer content al Regne Unit). Suposo i espero que hi hagi alguna cosa més perquè si no Europa continuarà en "stand by" molt anys i el mòn dona una volta cada dia. Estic convençut que el company Raul Romeva ens explicarà molt aviat quins són els acords que s'han pres i a partir d'aquí poder explicar-li a la ciutadania alguna cosa entenedora.