Vacances, vacances ..... fins molt aviat !!!

"La Gran Apagada"

Era d'esperar, el baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. Ara el nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per augmentar el control públic sobre l'actuació de les elèctriques i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica i tots els seus components.

Ara resulta que desprès de la gran apagada de Barcelona molts dels que més han criticat als governs pel baix nivell de control que exerceixen sobre les elèctriques són aquells que van votar en contra de les mesures que va presentà IU-ICV. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes. Només hem de recordar el resultat de l'intent d'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb un augment impressionant del valor de les seves accions, o veure en els mitjans de comunicació els informes de beneficis d'aquestes mateixes empreses cada sis mesos.

Però no estem parlant de qualsevol tipus d'empresa. Estem parlant d'unes empreses que gestionen un servei declarat expressament d'interès públic com és la distribució d'energia encara que estigui gestionat per empreses privades. Aquestes empreses privades han de respondre a l'interès públic, i els poders públics han de tenir instruments per mantenir un acurat control sobre el funcionament i les actuacions d'aquestes empreses. Hem repetit en moltes ocasions que el mercat per si sol no soluciona els problemes, més aviat els crea perquè al final el que més pesa és el benefici econòmic i no mantenir un servei de qualitat.

Les esquerres no som iguals i aquest és un altre dels exemples del que significa voler gestionar el sistema o voler canviar-lo amb totes les seves dificultats. És molt gràfic veure com en la majoria de temes econòmics o aquells que poden ser estructura-dors de l'actual sistema hi conflueixen els vots del PP, del PSOE i de CiU. És possible que la magnitud de l'apagada barcelonina obligui a revisar lleis i normatives. Veurem qui és qui en aquest procés.

Transport públic i equitat

Aquest article ha estat tramés a diversos mitjans de comunicació de Terrassa: "La gratuïtat del transport públic per determinats col.lectius socials és un tema que des de fa mesos és actualitat a Terrassa. En la darrera campanya electoral PSC i CiU van formular propostes per a que el transport públic fos gratuït pels majors de 65 anys. En el darrer ple municipal aquests dos grups municipals van arribar a un acord per tirar endavant el que des d’ICV-EUiA creiem que és una mesura parcial i que pot provocar situacions d’injustícia social. L’acord de govern signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC recollia sobre aquest aspecte: “Valoració de la implantació de la gratuïtat en el transport públic per a gent gran i altres possibles col.lectius”. Això hagués permès estudiar el tema amb més profunditat i presentar una proposta que revisés globalment l’estructura tarifària del transport públic dins d’una estratègia per promoure amb valentia el transport públic i que beneficiés a determinats col.lectius socials. El PSC, però, no ha volgut esperar a aquesta valoració global i ha actuat de forma precipitada sense escoltar els seus socis de govern.

Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.

La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.

És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.

Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.

FERRÍN CALAMITA: FORA DE LA JUSTÍCIA !!!.

Com és possible que un jutge que portA dictant sentències que semblen pròpies de la dictadura continua exercint com si res?. Jo no ho sé, però aquí és possible. És el cas del ja famós jutge Ferrín Calamita (quina casualitat de nom) que desprès de demanar detenir a dues dones per fer top less a la platja, i d'impedir l'adopció de la filla de la seva esposa a una dona per la seva condició de lesbiana, ara es torna a despatxar treien la custòdia de dues filles d'una dona perquè també és lesbiana entregant-li la custòdia al pare biològic. Alguns dels arguments no tenen desperdici: "¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tienen derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no"; "es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean".

Un jutge, com a garant de la legalitat, no pot dictar aquestes sentències al marge de la Constitució i de qualsevol llei democràtica. Un cop més es posa de manifest que la justícia, que té la seva imatge per terra, és una de les assignatures pendents d'aquest país. No sé si el nou Estatut de Catalunya recull la possibilitat de fer alguna cosa en aquest sentit, però cal prendre mesures urgents. No sé si és dimissió o destitució, però que algú amb autoritat impedeixi a aquest personatge continuar atemptant contra el dret de les persones de forma impune.

ELS REGALS DE ZP

Els 2500 euros per naixement és una mesura populista, anunciada en un debat de l'estat de la nació i en l'inici del que es preveu una llarga campanya electoral perquè així ho ha decidit el President Zapatero. Representa que és una mesura per estimular la natalitat dels de casa perquè la dels immigrants està prou estimulada. Jo dubto que aquesta mesura animi a ningú a tenir un fill/a si no ho tenia previament pensat, perquè la quantitat no dona per masses aventures. Les parelles joves que tinguin una hipoteca (les que puguin !!) amb l'euribor a l'alça i els salaris baixos, es decidiran a tenir un fill/a per 2500 euros?. Les parelles que tinguin ja algun fill i saben les despeses que això ocasiona i no tenen una plaça d'escola bressol pública, per posar només un exemple, s'animaran a tenir el segon fill/a?. Jo penso que no, o almenys jo no ho faria. El primer impacte ha tingut molt resó mediàtic. S'ha comentat a tot arreu i la gent parla d'entrada de forma positiva. Però quan ja han passat uns quants dies i es comencen a fer comptes es veu clarament que és una mesura de cara a la galeria que no saluciona els problemes de la gent i si ajudarà als que poden arribar a fin de mes sense molts problemes. És injust, electoralista i s'acosta a les polítiques conservadores de promoció de la família, o de determinades famílies.

És com el compromís electoral del PSC i CiU a Terrassa de que el transport públic sigui gratuit per les persones majors de 65 anys, sense tenir en compta altres situacions i els recursos de les persones. De què li serveix a un jubilat que li paguem el autobús si no hem estat capaços encara de crear una bona xarxa pública de residències o de centres de dia, o de centres d'atenció primària?. I les famílies que estan pagant 1400 euros mensuals per a que els seus pares pugin gaudir d'una residència per la gent gran perquè requereixen cura les 24 hores del dia?. Des de l'esquerra hem de fer altres polítiques més socials, més justes i més redistributives.

ELS INCUMPLIMENTS DEL PSOE

Acaba la legislatura i el PSOE està a punt de guanyar la cursa de "qui és capaç d'incumplir més compromisos". He llegit que el Joan Herrera ha amenaçat amb votar negativament als pressupostos de l'Estat pel 2008, i hem sembla molt be. Ja ni ha prou d'aguantar tants incumpliments en polítiques socials, ambientals, de fiscalitat, i el propi Estatut de Catalunya. És increible que el PSOE continui amb la politica d'escanyar Catalunya per apareixer davant de les espanyes profundes com a garant de la unitat de l'estat i de la teórica i falsa igualtat dels espanyols. Si el govern de Zapatero no vol complir amb la Llei de l'Estatut que ell mateix va votar al Congrès, jo crec que nosaltres no podem donar suport als pressupostos generals de l'estat. Hem de començar a dir-lis de forma clara als votants d'esquerres que votar a Catalunya al PSC és una inutilitat per defensar els interessos generals de Catalunya. Si el PSC dona suport de forma automàtica al PSOE, faci el que faci, de què serveix?. Està molt clar que nosaltres apostem per un nou govern a l'estat d'esquerres, però la responsabilitat ni és només nostra, ni pot ser a qualsevol preu. El vot d'esquerres, ecologista i coherent amb una Espanya federal i plural és el d'ICV.

ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIO

La producció d'energies renovables estan atraien molta inversió. Les grans empreses estan invertint en un sector que veuen rentable i de futur. Ja ho deiem fa alguns anys que aquest sector seria estratègic i amb capacitat de generar nova ocupació. Aquesta inversió es concentra especialment al nostre pais en l'eòlica, encara que la fotovoltàica cada vegada està agafant més força. Aquest procés té aspectes positius com és l'increment de la producció d'energies renovables que ens fa ser menys depenents del petroli i contribueix als objectius del Protocol de Kioto. Cal però parar atenció des del sector públic i des de l'esquerra que representem perquè aquest inici de canvi de model energètic no torni a conentrar-se en "poques mans". Una de les moltes virtuts de les energies renovables és que permeten una descentralització de la producció donat que és molt més fàcil produir energia. Els particulars, els petits productors i les administracions públiques poden i han d'intervenir de manera decidida per tal de que una part important de la producció energètica del futur estigui en "moltes mans" i així poder influir en les polítiques energètiques. Hem de saludar les iniciatives dels Horts Solars que alguns ajuntament estan posant en marxa. Si des d'ICV vem ser capaços d'influir en la generalització de les ordenances solars municipals per què ara no hem de plantejar-nos la generalització d'ordenances d'energia solar fotovoltàica?. Estic convençut que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge es pot fer molta feina conjunta amb els ajuntaments i el teixit associatiu.

CAP A ON VA EUROPA?

Després de llegir les primeres informacions sobre la Cimera europea de caps d'estat és difícil saber quina és la profunditat dels acords i cap a on ens porten. Només he estat capaç d'entendre que es retrassa fins al 2017 (per fer contenta Polónia) el sistema de doble votació. I que es canvia el títol de ministre pel d'alt representant per la política exterior (per fer content al Regne Unit). Suposo i espero que hi hagi alguna cosa més perquè si no Europa continuarà en "stand by" molt anys i el mòn dona una volta cada dia. Estic convençut que el company Raul Romeva ens explicarà molt aviat quins són els acords que s'han pres i a partir d'aquí poder explicar-li a la ciutadania alguna cosa entenedora.

QUE FEM A L'ÀREA METROPOLITANA

Els resultats electorals d'ICV-EUiA a tota l'àrea metropolitana posen de manifest, un cop més, que necessitem una nova estratègia i una nova manera de fer per connectar amb la ciutadania d'esquerres. No serà fàcil i no crec que ningú tingui fórmules màgiques, però necessitem fer una reflexió col.lectiva que ens ajudi a trobar noves fórmules d'organització, de comunicació i de treball polític. Tinc la sensació des de fa temps que cada organització local treballa de la manera que pot o que sap, sense cap tipus de pauta general de l'organització. El nivell d'abstenció i els resultats a molts dels nostres barris evidencia que alguna cosa no fem bé i que els nostres missatges no arriben amb força. El cas de com es reben les nostres propostes sobre immigració és només un exemple. El pla d'extensió territorial d'ICV està molt be i ha donat els seus resultats, però no podem perdre de vista que a Catalunya quasi 5 milions de persones vivim a l'àrea metropolitana de Barcelona en un sentit ampli. Ara venen les eleccions generals i és evident que la nostra representació al Congrés del Diputats vindrà de la provincia de Barcelona. Comencem per pensar-hi i a intercanviar idees i propostes per capgirar la situació.

UN BON ACORD A TERRASSA

Després de moltes reunions divendres passat signavem l'acord de govern entre el PSC, ICV-EUiA i ERC a Terrassa. Aquesta vegada ha estat més fàcil perquè veniem de l'experiència de quatre anys de govern conjunt. Tot i que ERC ha perdut un regidor el mapa polític municipal és molt estable. En l'acord per primera vegada a la història s'introdueix una nova organització municipal. Encara que pugui semblar mentida ara tindrem una Comissió de Govern amb competències delegades, s'han reduit les àrees de 9 a 5, i els tinents d'alcalde tindran competències sobre les regidories de l'àrea que coordinen. Més enllà d'això l'acord programàtic no només marca les línies estratègiques del govern d'esquerres, sinó que baixa a les concrecions que formaran part del Pla de Mandat que és tant com el full de ruta del govern en els quatre anys i, a més, és públic. En el contingut de l'acord de govern es pot veure de forma molt clara la nostra influència. ICV-EUiA portarà l'àrea de Desenvolupament Estratègic i Econòmic de la ciutat, on estan incloses les regidories de Promoció Econòmica, Innovació, Comerç i Turisme. I, a més, continuem portant les regidories d'Educació i de Promoció de la Dona. És molt important que s'hagi reforçar el paper polític i competencial de la Comissió de Govern, perquè això ens permetrà tenir un major control i una major participació sobre el conjunt de les polítiques que es desenvolupin. Crec que és un bon acord que ens permet continuar treballant per Terrassa en clau d'esquerres i de transformació social. Ara ens toca fer-ho be, posar les piles a l'organització i capitalitzar la nostra tasca en les properes eleccions municipals.

A PREPARAR LES GENERALS !

Les eleccions generals ja estan aquí. Tant des de l'àmbit polític dels grans partits, com des de l'àmbit mediàtic, els intents de bipolaritzar les eleccions entre el PSOE i el PP seran molt fortes. I això vol dir que el nostre espai polític haurà de fer un esforç enorme per visualitzar-se amb missatges i propostes concretes. Tant ICV com IU a nivell d'Espanya hauran d'encertar molt be els missatges per tal d'aspirar a obtenir uns bons resultats electorals. Crec que des d'ICV és imprescindible comptar, el més aviat possible, amb 10 punts que expliquin molt be la nostra utilitat al Congrès dels Diputats i iniciar un treball polític i social d'explicació al territori. L'organització s'ha de dotar d'una estratègia nacional, amb especial incidència a l'àrea metropolitana de Barcelona, per tal de garantir una comunicació efectiva entre la ciutadania.

El resultat de les eleccions municipals ha dibuixat un mapa polític amb un PP envalentonat, un PSOE acomplexat davant de la dreta, i una IU que continua débil. A Catalunya la gran abstenció no ha afectat a tots els partits per igual. Ha beneficiat als dos grans partits (PSC i CiU), ha beneficiat també als més petits (CUP'S, plataformes ...), i ha afectat més als mitjans (PP, ERC, i ICV). És molt provable que a les generals l'abstenció no sigui tan alta, i és aquí on hem de dirigir una part important dels nostres esforços: el propi electorat d'ICV que s'ha abstingut. Crec que és molt important que realitzem un primer treball de proximitat al nostre electorat per apropar-nos a les causes de la seva abstenció: desencant, cansament, conformitat ... ICV ja ha fet públic que farà un procés participatiu per elaborar el programa electoral i hem de fer-ho de forma rigurosa i des de la proximitat als problemes de la gent. A treballar.

Hem perdut l'alcaldia de Santa Perpètua

No és fàcil escriure aquestes ratlles. Fa poques hores que el PSC, ERC i CiU han fet públic el seu acord per desplaçar ICV-EUiA de l'alcaldia i del govern de Santa Perpètua. Ha estat un cop dur encara que desde fa uns tres dies ja es veia que CiU tenia la intenció de passar-se al "costat fosc de la política". I dic costat fosc no perquè no tinguin dret a pactar amb qui considerin oportú, sinó perquè en aquesta ocasió no han intervingut ni elements programàtics, ni de distribució de responsabilitats en el nou govern local. Ha estat senzillament allò de "quitate tu pa ponerme yo". I així ens ho han dit: que el projecte de ciutat està molt bé i no pensen tocar res !!!. Els que estem en política des de fa alguns anys sabem que sempre hi han moments difícils i bruts. Que hi han interessos exclussivament personals i tot això. Però quan ho vius en directe veus perfectament on està la talla política i personal d'alguns personatges. Finalment a Santa Perpètua s'han aliat les vísceres, les mentides, i els sous, i ja veurem com li va a la ciutat. ICV tot i guanyar les eleccions en vots i regidors/es passarà a l'oposició i ho farà amb el cap ben alt i amb tota la legitimitat del món per fer una oposició que parteix de la tasca de govern ben feta, hanvent planificat el futur de la ciutat fins el 2010, i amb una actuació personal impecable. Gent d'esquerres, ecologista, honesta i compromesa de debò. Em teniu al vostre costat. Salut i endavant.

El lio d'ERC

Em preocupa que una part dels tertulians del país opinin que l'opció de Jordi Portabella d'optar per no reeditar el tripartit a Barcelona honora la política. Encara no sabem si aquesta posició només vol reforçar el seu paper negociador. Si fos així seria un desastre per la política i uns quans milers de ciutadans més es passarien a l'abstenció. Però si un arriba a la conclusió que ha encapçalat una llista que ha fracassat el que honora la política és dimitir i no pendre posesió com a regidor. Jo crec que en tot cas no es pot utilitzar la governabilitat d'una ciutat en clau interna per jugar ves a saber a què al si d'ERC. Els arguments que ha utilitzat Jordi Portabella es poden aplicar a unes quantes ciutats catalanes, entre elles Terrassa. Però això sembla que no està passant. Com ja és habitual ERC juga amb foc, el problema és que ens cremen tots. A ICV em de ser capaços de no montar aquests espectacles, però també em de ser capaços de marcar més el nostre perfil polític i apareixer davant de la ciutadania de forma més nítida. És imprescindible que millorem la nostra organització i la relació amb la ciutadania.

MOMENTS DE CONFUSIÓ

L'alta abstenció i els propis resultats de les eleccions municipals han generat un mapa polític molt singular, per no dir altre cosa, i una sensació de molta confusió. No vull dir que ICV-EUiA no hagi guanyat res en aquestes eleccions (sobre tot extensió territorial), però si que hem perdut molt, especialment a la Catalunya metropolitana. D'unes expectatives molt altes que es van generar a les eleccions autonòmiques hem passat a uns resultats que ens situen a la baixa i que han sorprés a tothom. Vol dir que no tot ho hem fet be, i que no hem sapigut detectar que part del nostre electorat anava a l'abstenció i perquè. Ara ens toca cercar respostes a moltes preguntes i mantenir el cap fred. Ens toca fer plans de treball per afrontar aquesta nova etapa política que ja té en l'horitzó unes eleccions generals que seran molt dures pel nostre espai polític. Però cada cosa en el seu moment. Ara la prioritat és veure com han de quedar els nostres grups municipals mantenint la nostra coherència ja sigui en la creació de nous governs o estan a l'oposició, sense perdre de vista que representem un espai polític amb idees i projectes que vol canviar la realitat.

Jo crec que a Terrassa hem d'intentar fer allò que hem dit a la campanya i pel que ens ha votat la ciutadania: formar un govern d'esquerres plural. Ho hem de fer sense complexes i aconseguint un bon acord programàtic i de distribució de responsabilitats. Aquesta és la feina dels propers dies. Ànims, salut i endavant.

Primeres impresions a Terrassa

A Terrassa vem estar tot el dia preocupats pels efectes de l'abstenció. Vèiem que els col.legis estaven molt buits i que l'abstenció a Terrassa a les 6 de la tarda era 10 punts més alta que al 2003. No ens ho acabavem de creure, però encara va ser pitjor: ens vem quedar en el 44% de participació. Els resultats demostren que aquesta vegada l'abstenció ens ha afectat i molt. Tot i que hem conservat els tres regidors que teniem hem perdut suport electoral tant en vots com en percentatge i sobre això haurem de refexionar. Però quan hem vist els resultats de la coalició a moltes ciutats i pobles de l'àrea metropolitana de Barcelona, el nostre resultat ens ha semblat molt digne tot i asumir que les expectatives de creixement no s'han materialitzat. Encara és massa d'hora per tenir respostes clares, però per què a Terrassa l'abstenció ha estat tant alta?. Si l'abstenció a Catalunya ha estat del 46%, a Terrassa a estat del 56% i a la ciutat de Barcelona del 50%. Hi deuen haver raons objectives, però de moment no les trobo.

Els socialistes no han aconseguit la majoria absoluta i això obre les portes a la negociació per reeditar el tripartit terrassenc. L'altre soci ERC ha perdut un dels seus tres regidors que ha passat a CiU. El bloc dreta-esquerra només ha perdut un regidor i això és positiu perquè Terrassa malgrat l'alta abstenció continua confiant majoritàriament en les esquerres. Ho haurem de fer millor en els propers quatre anys. Donada la situació general, havent estat al govern de la ciutat durant quatre anys i haver conservat els tres regidors ens sembla un resultat prou important com per encarar el futur amb optimisme, serietat i rigor.

NOMÉS TRES DIES

Com aquell que diu d'aquí a tres dies i a aquestes hores ja sabrem el resultat de les eleccions municipals 2007. Ha estat una campanya molt rara. La hem afrontat per primera vegada amb ICV al Govern de la Generalitat.

Hem tingut manifestacions a la nostra seu, ens han fet pintades i posat silicona al pany. No recordo si ens havien criticat tant com ara. Sembla ser que ens pot anar be i que ho celebrarem, això espero. Però ha estat una campanya molt rara i molt freda, almenys a Terrassa. Per primera vegada he viscut dues campanyes des del govern: a Terrassa i a Santa Perpètua. I l'abstenció sembla que serà molt alta.

D'altra banda hem d'estar preocupats pel to que la dreta està utilitzant. La manera irresponsable i frívola d'utilitzar ETA, la immigració, la seguretat ... per esgarrapar algun vot perdut. Com està afectant això al sistema democràtic?. Quan arrivem a les generals serà im-presionant, de debó.

En fi, molta sort per a tothom

INAUGURACIÓ DEL BLOG

Estem a punt de celebrar la revetlla de Sant Joan i jo he decidit crear el meu blog personal. Aquí es podran trobar les meves opìnions personals sobre els temes d'actualitat o no que cregui interessants. Espero poder compartir-lo amb més gent. Mentre més siguem més riurem. Fins aviat.