Cada vegada són més evidents les resistències del govern central a desenvolupar l'Estatut de Catalunya. Ara en plena campanya electoral els estrategues electorals del PSOE deuen pensar que desprès de viatjar cap al "centrisme espanyolista" per competir amb el PP no és possible fer transferències que desenvolupin l'Estatut. I és que redistribuir poder polític i recursos econòmics li deu provocar atacs de pànic a José Bono, que ha teoritzar que les nacions són un invent menys l'espanyola, es clar. El president Zapatero ha passat de l'Espanya plural (que mai va explicar en què consistia), a posar l'énfasi en el "Gobierno de España", i a posar tots els entrebancs possibles per a que ningú pugui visualitzar que l'Estatut és una llei que s'ha de complir i que efectivament implica redistribuir poder i recursos. Ja ens podem preparar per veure com Catalunya tornarà a ser l'arma electoral que el PP per activa o el PSOE per passiva utilitzaran per accedir als vots dels ciutadans preocupats per la unitat d'Espanya (una Espanya que ja s'hauria d'haver trencat un mínim de 10 cops atenent a les ments més lúcides del PP, la COPE i El Mundo). Aquesta posició del PSOE no farà altra cosa que incrementar la incomoditat del PSC a Catalunya, prou incomode ja amb la crisi de rodalies, i pot allunyar algun que altre vot catalanista. Espero que IU sigui capaç d'articular un discurs netament federalista i a favor de la plurinacionalitat efectiva d'Espanya, i que sàpiga confrontar-se a les polítiques econòmiques i fiscals de dretes que aprofundeixen les desigualtats, això si, embolicats en la bandera.13.12.07
QUÈ PASSA AMB L'ESTATUT?.
Cada vegada són més evidents les resistències del govern central a desenvolupar l'Estatut de Catalunya. Ara en plena campanya electoral els estrategues electorals del PSOE deuen pensar que desprès de viatjar cap al "centrisme espanyolista" per competir amb el PP no és possible fer transferències que desenvolupin l'Estatut. I és que redistribuir poder polític i recursos econòmics li deu provocar atacs de pànic a José Bono, que ha teoritzar que les nacions són un invent menys l'espanyola, es clar. El president Zapatero ha passat de l'Espanya plural (que mai va explicar en què consistia), a posar l'énfasi en el "Gobierno de España", i a posar tots els entrebancs possibles per a que ningú pugui visualitzar que l'Estatut és una llei que s'ha de complir i que efectivament implica redistribuir poder i recursos. Ja ens podem preparar per veure com Catalunya tornarà a ser l'arma electoral que el PP per activa o el PSOE per passiva utilitzaran per accedir als vots dels ciutadans preocupats per la unitat d'Espanya (una Espanya que ja s'hauria d'haver trencat un mínim de 10 cops atenent a les ments més lúcides del PP, la COPE i El Mundo). Aquesta posició del PSOE no farà altra cosa que incrementar la incomoditat del PSC a Catalunya, prou incomode ja amb la crisi de rodalies, i pot allunyar algun que altre vot catalanista. Espero que IU sigui capaç d'articular un discurs netament federalista i a favor de la plurinacionalitat efectiva d'Espanya, i que sàpiga confrontar-se a les polítiques econòmiques i fiscals de dretes que aprofundeixen les desigualtats, això si, embolicats en la bandera.
5.12.07
ZP M'INDIGNA
Diu el president del govern central que l'Impost sobre el Patrimoni incideix de forma "desigual" en el tractament fiscal, i recau ara més sobre les classes mitges que las altes, que tenen "diversos instruments i fàcils mecanismes d'elusió" per "eludir" el seu pagament. I per això si torna a guanyar les eleccions generals una de les primeres mesures serà eliminar aquest impost. Ha dit, a més, que la intenció de l'Executiu és la de "garantir la igualtat dels espanyols". Al meu parer aquestes són paraules impròpies d'un president de govern que diu que és d'esquerres. Està reconeixent que les rendes altes tenen mecanismes per eludir el pagament dels impostos que li pertoquen i enlloc d'anunciar un enduriment de la inspecció per aquells que defrauden (especialment les rendes altes i grans patrimonis) se li ocurreix eliminar l'impost i deixar de recaptar 1400 milions d'euros. Està ben clar que ZP i el PSOE han decidit competir en el camp de la dreta amb polítiques fiscals de dretes que beneficien a qui més té i disminueix la capacitat de l'estat per fer polítiques públiques. Si més no és una manera peculiar de garantir la igualtat dels espanols. Per si no quedava prou clar presumeix de que Espanya compta amb super-hàbit (de 1,8%) mentre les necessitats socials no estan cobertes, i estem encara lluny de la despesa mitjana europea en polítiques socials (un 20% de la població es troba en el llinda de la pobresa segons les dades oficials). Les polítiques econòmiques i fiscals del PSOE, del PP i de CiU s'assemblen cada vegada més (reforma de l'IRPF, xec nadó, impost de successions, Impost del Patrimoni, etc). Ja he perdut el compte de quants milions d'euros ha deixat d'ingressar l'estat per la política conservadora que està aplicant el PSOE. Tot això ho haurem d'explicar de forma molt clara i pedagògica a la ciutadania i especialment a l'electorat socialista. De cara a les properes eleccions generals el vot més útil d'esquerres serà el d'ICV. Si hem demostrat àmpliament que hem defensat el transport públic de la majoria (Primer rodalies!) per davant del papanatisme de l'AVE, ara demostrarem que defensem els interessos de la majoria amb un model fiscal just i progressiu que recapti el suficient per desenvolupar polítiques públiques i redistribuir la riquesa, per davant dels poderosos.4.12.07
LA FRIVOLITAT CORRE A MÉS DE 80
Em sorprèn el nivell de frivolitat amb el que el "seny català" està tractant la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona. Són especialment virulentes les tertúlies de la TV3 (per exemple Els Matins, de Josep Cuní) on es ridiculitza la mesura i se la compara amb la religió, la litúrgia i el fonamentalisme ecologista. Primer va ser el lobby del RACC, La Vanguardia i d'altres posant en qüestió la mesura afirmant que no s'aconseguiria ni reduir la contaminació, ni salvar vides, ni disminuir la sinistralitat. Aquesta càrrega va dirigida fonamentalment a demostrar que ICV paralitza el país amb les seves "tonteries", i vol remarcar el perill que suposa per Catalunya que ICV detenti les responsabilitats del trànsit i de medi ambient alhora. I això passa dia si i dia també. Avui mateix un tertulià, l'Antoni Puigverd, acusava al Josep Pérez Moya d'utilitzar un to agressiu i vehement per defensar la mesura (si no conegués al company m'ho podria arribar a creure), el Vicenç Villatoro ha aprofitat per argumentar que el que volem fer és que els ciutadans es sentin culpables (pobrets!), i el Josep Cuní ha arrodonit l'opinió destacant que és increïble la component judeo-cristiana que encara es pot trobar en l'esquerra.
No he vist enlloc l'esforç de la televisió pública per explicar que aquesta mesura forma part d'un pla de xoc contra la contaminació que en té 73, ni l'esforç per esbrinar i comunicar el resultat d'aplicar aquesta mesura en d'altres àrees metropolitanes europees. Alguna cosa s'hauria de fer per a que la televisió pública compleixi amb alguns dels seus objectius i raó de ser. S'haurà d'acotar la confusió constant entre espai d'opinió i d'informació, i com es tracten polèmiques legítimes amb equilibri. S'haurà també d'assegurar la pluralitat i diversitat dels tertulians de la televisió i la ràdio públiques, perquè la societat és plural de debò. Jo també vull que la TV3 sigui la meva.
No he vist enlloc l'esforç de la televisió pública per explicar que aquesta mesura forma part d'un pla de xoc contra la contaminació que en té 73, ni l'esforç per esbrinar i comunicar el resultat d'aplicar aquesta mesura en d'altres àrees metropolitanes europees. Alguna cosa s'hauria de fer per a que la televisió pública compleixi amb alguns dels seus objectius i raó de ser. S'haurà d'acotar la confusió constant entre espai d'opinió i d'informació, i com es tracten polèmiques legítimes amb equilibri. S'haurà també d'assegurar la pluralitat i diversitat dels tertulians de la televisió i la ràdio públiques, perquè la societat és plural de debò. Jo també vull que la TV3 sigui la meva.
30.11.07
25.11.07
ESPECULADORS
Aquesta informació apareixia avui a El País en un article que feia referència a com pot evolucionar el preu de l'habitatge en els propers dos anys: "Vela puso buena cara al mal tiempo y aseguró que Fadesa es una de las inmobiliarias con mayor margen para hacer rebajas. Evidentemente, sólo adoptarán esa medida dramática si la coyuntura les ahoga. ¿Hasta dónde podrían llegar las rebajas en Fadesa? "Gracias a que hemos comprado suelo muy barato, sacamos un margen bruto del 40% por cada piso. Así que hasta ese 40% tenemos un amplio abanico de posibilidades", respondió Vela". D'entrada em sembla un clar reconeixement del procés especulatiu al que està sotmès un be tan bàsic com és l'habitatge i com les immobiliàries s'han aprofitat, fins a límits insultants, de la gent sense que cap govern de l'estat posés en marxa una política pública que controlés aquest sector, ni el PP ni el PSOE. Ara a alguns analistes propers al sector immobiliari els hi preocupa que davant de l'expectativa real d'una baixada de preus la ciutadania pugui ajornar un o dos anys la decisió de comprar un habitatge. Al final resultarà que els culpables de la crisi del sector serà dels "ciutadans irresponsables" que no compren al preu que marquen els especuladors i que no tenen res a veure amb els costos reals de construcció.Al costat d'aquesta realitat crec que és de vital importància l'èxit de les polítiques públiques que s'han posat en marxa a Catalunya, des d'un clar lideratge d'ICV, perquè a més de facilitar l'accés a l'habitatge a un preu més raonable, ja sigui de venda o lloguer, l'objectiu és crear un potent mercat d'habitatge de protecció oficial que tregui aquest dret tant bàsic dels circuits especuladors. L'accés a l'habitatge ha de ser un dret i no una aventura financera que sols beneficii a constructors i bancs. A la vista de la situació el Pacte Nacional per l'Habitatge i la Llei pel dret a l'habitatge esdevenen el moll de l'os d'una política d'esquerres i transformadora sense precedents al nostre país. Per això els poderosos i els seus mitjans de comunicació no paren de fer esment al perill que suposa ICV al govern de la Generalitat de Catalunya i a la paralització que estem provocant: Això vol dir que anem be.
22.11.07
“ANTES PARTÍA QUE DOBLÁ”
La crisis de rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona ha il·lustrat molt gràficament el fracàs d’un model d’inversió de l’estat, anunciat reiteradament durant els darrers anys, i l’enorme distancia entre els discursos sobre el canvi climàtic i la voluntat política d’enfrontar-se al problema amb valentia i convicció. Recomano llegir els dos articles del Joan Herrera, publicats a El País i a El Periódico en els darrers dies, que expliquen molt be perquè s’ha produït aquesta crisi i qui són els responsables (adjunto els enllaços). La intervenció de la ministra Álvarez en la darrera sessió del Congrés dels Diputats (21/11/2007) torna a confirma que l’obsessió per l’AVE del govern Zapatero per sobre de qualsevol altre consideració respecte al transport públic que utilitza la majoria de la ciutadania, les rodalies, és insultant. Vanagloriar-se de que la xarxa de l’AVE és envejada per tot el món, és prendre el pel als milers d’usuaris/es de Renfe que cada dia pateixen les conseqüències d’aquesta decisió política volguda. Acusar al Joan Herrera d’estar en la prehistòria ferroviària, quan s’ha convertit en el primer defensor de les rodalies, ens indica el nivell de prepotència de la ministra i la seva manca d’escrúpols alhora de defensar allò que no té cap tipus de justificació.
La picabaralla política entre el PSOE, el PP i CiU que competeixen en una cursa per veure qui ha defensat més l’AVE, qui ha invertit més en l’AVE, qui ho ha fet pitjor, i qui ha invertit menys en rodalies, és un clar exemple de perquè importants sectors socials s’allunyen de la política i es refugien en l’abstenció. Per això des d’ICV hem de continuar mantenint les rodalies i la millora del transport públic en primera línia del debat polític, perquè és una qüestió que realment interessa a la ciutadania i és imprescindible per avançar en un model de mobilitat sostenible al servei de les persones. I és, també, imprescindible per qualsevol política que tingui per objectiu mitigar els efectes del canvi climàtic.
20.11.07
LES ÀREES ESTRATÈGIQUES RESIDENCIALS.
Fa algunes setmanes el Govern d’Entesa va aprovar un decret de mesures urgents per contribuir a fer possible l’assoliment dels compromisos del Pacte Nacional de l’Habitatge. Una d’elles és la creació de les àrees estratègiques residencials que es situaran, com el seu nom indica, estratègicament al territoi català. Aquestes àrees són necessaries per a construïr la quantitat d’habitatges protegits que s’estableixen al Pacte i impliquen la construcció de nous barris. El company Rafa Bellido ens va plantejar dilluns passat, a l’àmbit de Medi Ambient d’ICV, la necessitat d’estar amatents alhora de veure on s’ubiquen aquestes àrees ja que impliquen ocupació de sòl, i la redacció de plans directors urbanístics. Estem al govern i la preocupació del Rafa és fundada perquè no tots els socis de govern pensem igual ni tenim la mateixa sensibilitat respecte el territori. Haurem de fer un exercici d’equilibri entre el respecte al territori i la necessitat de construïr aquests nous barris per facilitar l’accés a un habitatge digne a milers de ciutadans/es. Sens dubte és un repte apasionant: construïr nous barris de qualitat, eficients des del punt de vista ambiental, amb els equipaments necessaris i transport públic, i ben comunicats amb nuclis urbans ja existents. Sembla la quadratura del cercle però és la nostra política i la hem de fer possible. Com exemple podriem posar el nou barri de Can Filuà a Santa Perpètua, ara en construcció (podeu veure la maqueta a la foto). Aquest nou barri ha estat impulsat i liderat per l’anterior alcaldessa d’ICV de Santa Perpètua, la Isabel Garcia. El nou barri de Can Filuà ja compta amb els equipaments necessaris i amples zones verdes, s’aplica el decret d’ecoeficiència en la construcció dels habitatges, està prevista la seva comunicació amb una de les línees del bus urbà, i dels 800 habitatges que es construiran el 50% seran de protecció oficial tant de venda com de lloguer. És possible planificar i fer-ho be.18.11.07
RESUM INFORME CANVI CLIMÀTIC
En aquests enllaços trobareu el resum, per a responsables polítics, del IV Informe sobre Canvi Climàtic que ha elaborat el IPCC a València. Els tres enllaços corresponen als tres documents dels tres grups de treball que han treballat a València. No he llegit encara l’informe però per les informacions aparegudes sembla igual de contundent que els anteriors informes, tant al descriure la gravetat de la situació com sobre la imperiosa necessitat de que els governs d’arreu del món prenguin decisions per mitigar els efectes del canvi climàtic. En els propers dies veurem qui està realment compromés, des de l’àmbit polític, per mitigar els efectes del canvi climàtic aportant propostes valentes més enllà de declaracions estètiques.http://mediambient.gencat.net/Images/43_131312.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_128042.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_126362.pdf
17.11.07
GRÀCIES GREGORI
La mort del company Gregorio López Raimundo m’ha transportat als anys 80 quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC. Per sort no vaig viure l’escisió del PSUC i de seguida vaig tenir com a referents al Gregori i al Guti, persones que malgrat totes les difucultats van saber mantenir el millor del PSUC històric, la seva capacitat de llegir el moment polític i la llavor per crear noves energies d’esquerres com ICV. Gràcies a companys com el Gregori molt joves militants com jo vem tenir la força per superar anys grissos, perquè s’imposava allò de l’optimisme de la raó. Pensar en aquells anys i en el Gregori és pensar en el Guti, el PCI, en Berlinguer, en l’eurocomunisme, en la desfeta electoral del 82 (les meves primeres eleccions) i sobre tot en la capcitat que tenen algunes persones per transmetre esperança. Amable, tranquil, respectuós, optimista ...aquestes paraules són les que en venen al cap quan penso en el Gregori ara, com a clar exemple de totes aquelles persones que de manera voluntària han entregat bona part de les seves vides, del seu temps, i de les seves energies per aconseguir un món millor sense guerres, sense explotacions, ni dictadors. Gràcies Gregori. 14.11.07
CANVI CLIMÀTIC: ACTUA JA!
Iniciativa per Catalunya Verds de Terrassa es vol sumar a la convocatòria impulsada per diferents organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadanes consistent en una apagada elèctrica el dijous 15 de novembre de 5 minuts (de 20,00h a 20,05h) amb el lema “Davant el canvi climàtic: actua ja!”.
La iniciativa s’ha endegat amb motiu de la reunió mundial del IPCC, Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, recentment guardonat amb el Premio Nobel de la Pau, que es celebra aquesta setmana a València. En aquesta reunió es presentarà i aprovarà el IV Informe d’Avaluació, la conclusió del que sabem sobre el canvi climàtic i l’acció humana necessària i imprescindible per evitar-ho i reduir el seu impacte.
Així mateix ICV, mitjançant el portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ha proposat a la resta de grups municipals que l’Ajuntament de Terrassa s’adhereixi a aquesta iniciativa fent efectiva l’apagada i fent difusió de la iniciativa i els seus objectius entre la ciutadania. D’aquesta manera l’Ajuntament de Terrassa pot reafirmar el seu compromís en l’acció contra el canvi climàtic.
ICV creu força encertada aquesta iniciativa social que persegueix una mobilització cívica per pressionar a les administracions regionals, estatals i internacionals per adoptar compromissos, mesures decidides i concretes per impedir el canvi climàtic i reduir el seu impacte. La convocatòria és oberta i consisteix en la desconnexió del consum elèctric als habitatges, centres de treball i equipaments durant aquest període de cinc minuts.
ICV vol convidar a sumar-se a aquesta convocatòria a totes les persones i entitats que vulguin cridar l’atenció de la societat i les institucions sobre la necessitat de prendre mesures urgents davant l’amenaça del canvi climàtic.
Terrassa, 13 de novembre de 2007
La iniciativa s’ha endegat amb motiu de la reunió mundial del IPCC, Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, recentment guardonat amb el Premio Nobel de la Pau, que es celebra aquesta setmana a València. En aquesta reunió es presentarà i aprovarà el IV Informe d’Avaluació, la conclusió del que sabem sobre el canvi climàtic i l’acció humana necessària i imprescindible per evitar-ho i reduir el seu impacte.
Així mateix ICV, mitjançant el portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ha proposat a la resta de grups municipals que l’Ajuntament de Terrassa s’adhereixi a aquesta iniciativa fent efectiva l’apagada i fent difusió de la iniciativa i els seus objectius entre la ciutadania. D’aquesta manera l’Ajuntament de Terrassa pot reafirmar el seu compromís en l’acció contra el canvi climàtic.
ICV creu força encertada aquesta iniciativa social que persegueix una mobilització cívica per pressionar a les administracions regionals, estatals i internacionals per adoptar compromissos, mesures decidides i concretes per impedir el canvi climàtic i reduir el seu impacte. La convocatòria és oberta i consisteix en la desconnexió del consum elèctric als habitatges, centres de treball i equipaments durant aquest període de cinc minuts.
ICV vol convidar a sumar-se a aquesta convocatòria a totes les persones i entitats que vulguin cridar l’atenció de la societat i les institucions sobre la necessitat de prendre mesures urgents davant l’amenaça del canvi climàtic.
Terrassa, 13 de novembre de 2007
13.11.07
XERRADA A TERRASSA: “FEMINICIDIS, UN PROBLEMA GLOBAL”
Dones amb Iniciativa, amb la col·laboració del Grup d'Els Verds i Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, ha organitzat una xerrada- col·loqui sota el títol "Feminicidis: un problema global" en la que han participat Alba Estela Maldonado, Diputada a Guatemala per la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i Fabiola Gil, Responsable de Dones amb Iniciativa a Terrassa i regidora de Polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa.L'acte ha abordat la dura realitat dels assassinats de dones a Centreamèrica (els feminicidis) i la violència cap a les dones com un fenomen estès a les societats mundials. L’acte s'emmarca en la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones, i s’ha celebrat a la Sala Diesel del Museo Nacional de la Ciència i la Tècnica ubicat a Terrassa.
En primer lloc Fabiola Gil ha presentat l’acte i l’ha emmarcat en la campanya nacional que està duent a terme Dones amb Iniciativa en diverses localitats catalanes, destacant la importància que tè avui fer visible el problema global que representa la violència contra les dones i la necessitat de treballar des d’una visió àmplia. En aquest sentit ha destacat l’informe sobre feminicidis que ha aprovat recentment el Parlament Europeu sota la coordinació de Raül Romeva, eurodiputat d’ICV.
La diputada Alba Maldonado ens ha explicat la realitat social de "no guerra" en la que viu avui Guatemala desprès d’un llarg i sagnant conflicte civil, del constant debilitament dels serveis públics i del mateix estat davant els alts índex de violència i de processos de privatització de serveis públics tant bàsics com els de l’educació, la sanitat i la seguretat pública. Tot i que a Guatemala les dades sobre les dones assassinades no són tractades amb la rigorositat que es mereixen, i els processos judicials i d’investigació d’aquests assassinats no són rigorosos, Alba Maldonado ha realitzat estudis a partir de les dades de la policia nacional i ha pogut establir diversos perfils de les dones assassinades. En les seves conclusions destaquen el fet de que una bona part de les dones són assassinades al carrer i per arma de foc donada l’enorme presència d’armes a la societat guatemalenca. La majoria de les dones assassinades tenen entre 16 i 35 anys. Ha destacat que ha Guatemala encara existeixen amplis sectors de la població que no són conscients de la problemàtica, tot i que s’han fet avenços en els darrers anys.
El públic assistent a la xerrada- col·loqui ha plantejat a la diputada diverses preguntes per a conèixer més de prop la realitat de Guatemala i el problema del feminicidi. En les seves darreres paraules Alba Maldonado ha destacat la importància de l’informe sobre feminicidis del Parlament Europeu que dona visibilitat a la problemàtica i representa un valuós mecanisme de solidaritat i de pressió al govern de Guatemala per a que incrementi les polítiques públiques per eradicar la violència contra les dones.
10.11.07
MÉS COMUNICACIÓ I LIDERATGE
Les esquerres al govern de Catalunya han canviat moltes coses en només quatre anys. S’està realitzant un esforç inversor en equipaments públics sense precedents a la nostra història, en educació, en sanitat, en serveis socials. S’han incrementat els ajuts a les persones i s’han destinat més recursos als ajuntaments catalans com no s’havia fet mai. S’han posat en marxa noves polítiques públiques molt potents com la d’habitatge, i per primer cop el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic forma part de l’agenda política del país. Aquests són només alguns exemples. La pregunta o les preguntes, són: perquè continua existint un distanciament tan gran entre les institucions i la ciutadania?. Les polítiques concretes estan arribant a la gent?. Els mitjans de comunicació públics estan contribuint a explicar aquestes polítiques?.
És evident que en quatre anys no s’han pogut cobrir tots els dèficits públics heretats dels governs de CiU, però sens dubte avui la situació és millor que fa uns anys. Alguna o algunes coses fallen. Sense tenir despostes màgiques jo crec que la política de comunicació del Govern d’Entesa no està sent capaç de comunicar a la ciutadania l’impacte de les seves polítiques socials i ambientals i aquest hauria de ser un motiu de reflexió profunda amb l’ànim de canviar la situació. Les crisis de les infraestructures, com la xarxa elèctrica o les rodalies, tenen un impacte molt important sobre la vida quotidiana de les persones, però crec que no podem permetre que tapin totalment els avenços de les polítiques socials i ambientals que s’estan aconseguint. I en aquesta situació, com estan actuant els partits que formen el govern?, estem a l’alçada de les circumstàncies?. ICV, com organització política, està contribuint a fer més visibles les polítiques d’esquerres?. Sincerament crec que no, i que ICV necessita dotar-se d’un model organitzatiu i de comunicació més clar, i més eficient, que contribueixi a millorar els canals de discussió i participació interns, i que ens possibiliti està més present a la societat. La propera assemblea nacional pot ser una bona oportunitat per aconseguir-ho.
És evident que en quatre anys no s’han pogut cobrir tots els dèficits públics heretats dels governs de CiU, però sens dubte avui la situació és millor que fa uns anys. Alguna o algunes coses fallen. Sense tenir despostes màgiques jo crec que la política de comunicació del Govern d’Entesa no està sent capaç de comunicar a la ciutadania l’impacte de les seves polítiques socials i ambientals i aquest hauria de ser un motiu de reflexió profunda amb l’ànim de canviar la situació. Les crisis de les infraestructures, com la xarxa elèctrica o les rodalies, tenen un impacte molt important sobre la vida quotidiana de les persones, però crec que no podem permetre que tapin totalment els avenços de les polítiques socials i ambientals que s’estan aconseguint. I en aquesta situació, com estan actuant els partits que formen el govern?, estem a l’alçada de les circumstàncies?. ICV, com organització política, està contribuint a fer més visibles les polítiques d’esquerres?. Sincerament crec que no, i que ICV necessita dotar-se d’un model organitzatiu i de comunicació més clar, i més eficient, que contribueixi a millorar els canals de discussió i participació interns, i que ens possibiliti està més present a la societat. La propera assemblea nacional pot ser una bona oportunitat per aconseguir-ho.
8.11.07
5.11.07
LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA.
El passat dimecres 31 d’octubre el Congrés dels Diputats va aprovar la coneguda com Llei de la Memòria Històrica, amb el vot contrari del PP i ERC. Aquesta llei que ara ha de continuar la seva tramitació parlamentària (Senat i Congrés) suposa un avenç històric en l’assignatura pendent de recuperar la memòria històrica centrada en la lluita antifranquista, de reconèixer i honorar les seves víctimes, i d’iniciar polítiques públiques que donin resposta a un compromís ètic inajornable amb la memòria democràtica. En bona part aquesta llei ha estat possible per la insistència del Grup Parlamentari d’IU-ICV que malgrat totes les dificultats, ha tingut la intel·ligència suficient i la responsabilitat política que es mereix el tema per fer avançar la llei. Com ha dit Carlos Jiménez Villarejos, ex fiscal anticorrupció de l’Estat i un dels pares de la llei, mai un grup parlamentari tant reduït ha tingut tanta influència en la modificació d’una llei proposada pel govern central. Una proposta que arribava amb dos anys de retard, mancada d’ambició política i marcada pels complexes del PSOE.
No es tracta d’obrir velles ferides ni de respondre a sentiments de rancúnia ni a desitjos de venjança, però no podem confondre el perdó amb l’oblit i la amnistia amb l’amnèsia. És tracta de fer justícia a milers de dones i homes que van lluitar de forma incansable per les llibertats i els valors democràtics davant d’un règim dictatorial que va reprimir brutalment, durant quaranta anys, qualsevol defensa dels drets humans. Ja és prou significatiu que hagin passat més de 30 anys des de les primeres eleccions democràtiques per poder donar resposta, amb normalitat, a un compromís ètic. Encara avui la dreta i sectors eclesiàstics es manifesten contraris a fer el que han fet tots els països europeus que han patit dictadures, recuperar la memòria històrica, reconèixer a les víctimes i fer pedagogia per a que no torni a passar.
Per primera vegada en 30 anys el Congrés dels Diputats, mitjançant llei, condemna de forma clara i contundent el règim franquista, restaura i reconeix les seves víctimes i posa els fonaments per iniciar una política pública des de les institucions democràtiques (retirada de símbols, accés universal a tots els arxius relacionats, protocol per exhumacions i subvencions per fer-les possible). No hem estat capaços d’aconseguir la nul·litat per llei de tots els judicis i sentències franquistes, com era la nostra voluntat, però la llei obre la porta a presentar recursos davant de la justícia, ja que la llei estableix que els judicis franquistes van ser contraris a dret i per tant il·legals, i afirma que mai van tenir les característiques d’un judici just. D’altra i banda és important que la llei declari expressament la derogació de les lleis de repressió franquistes amb un doble objectiu: la formal expulsió de l’ordenament jurídic i que no es puguin invocar per part de les autoritats administratives i judicials. Un cop aprovada la llei definitivament hauria de ser el fiscal general de l’estat qui “de facto” iniciés la tramitació per aconseguir la nul·litat de tots els judicis i sentències produïdes sota el règim franquista. En tot cas, caldrà esperar a que el pas de la llei pel Senat i una altre vegada pel Congrés no desvirtualitzi el que ha costat tant consensuar i pugui ser recolzada per una amplia majoria parlamentària. No podem perdre l’oportunitat històrica de comptar amb aquesta llei que, malgrat les insuficiències, suposa un bon punt de partida.
A Catalunya tot aquest procés ha estat més diligent i positiu. Els dos governs d’esquerres ho tenien recollit en el seu acord de govern i la conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, dirigida per Joan Saura, ha estat el motor de la Llei del Memorial Democràtic aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 24 d’octubre amb un ampli consens. Les institucions catalanes són les primeres a l’estat que aproven una llei d’aquestes característiques. En el seu art 2 queden reflectides les seves funcions i objectius: «El Memorial Democràtic té per objecte desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps presents.»
Paco Morales,
President d’ICV Terrassa
No es tracta d’obrir velles ferides ni de respondre a sentiments de rancúnia ni a desitjos de venjança, però no podem confondre el perdó amb l’oblit i la amnistia amb l’amnèsia. És tracta de fer justícia a milers de dones i homes que van lluitar de forma incansable per les llibertats i els valors democràtics davant d’un règim dictatorial que va reprimir brutalment, durant quaranta anys, qualsevol defensa dels drets humans. Ja és prou significatiu que hagin passat més de 30 anys des de les primeres eleccions democràtiques per poder donar resposta, amb normalitat, a un compromís ètic. Encara avui la dreta i sectors eclesiàstics es manifesten contraris a fer el que han fet tots els països europeus que han patit dictadures, recuperar la memòria històrica, reconèixer a les víctimes i fer pedagogia per a que no torni a passar.
Per primera vegada en 30 anys el Congrés dels Diputats, mitjançant llei, condemna de forma clara i contundent el règim franquista, restaura i reconeix les seves víctimes i posa els fonaments per iniciar una política pública des de les institucions democràtiques (retirada de símbols, accés universal a tots els arxius relacionats, protocol per exhumacions i subvencions per fer-les possible). No hem estat capaços d’aconseguir la nul·litat per llei de tots els judicis i sentències franquistes, com era la nostra voluntat, però la llei obre la porta a presentar recursos davant de la justícia, ja que la llei estableix que els judicis franquistes van ser contraris a dret i per tant il·legals, i afirma que mai van tenir les característiques d’un judici just. D’altra i banda és important que la llei declari expressament la derogació de les lleis de repressió franquistes amb un doble objectiu: la formal expulsió de l’ordenament jurídic i que no es puguin invocar per part de les autoritats administratives i judicials. Un cop aprovada la llei definitivament hauria de ser el fiscal general de l’estat qui “de facto” iniciés la tramitació per aconseguir la nul·litat de tots els judicis i sentències produïdes sota el règim franquista. En tot cas, caldrà esperar a que el pas de la llei pel Senat i una altre vegada pel Congrés no desvirtualitzi el que ha costat tant consensuar i pugui ser recolzada per una amplia majoria parlamentària. No podem perdre l’oportunitat històrica de comptar amb aquesta llei que, malgrat les insuficiències, suposa un bon punt de partida.
A Catalunya tot aquest procés ha estat més diligent i positiu. Els dos governs d’esquerres ho tenien recollit en el seu acord de govern i la conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, dirigida per Joan Saura, ha estat el motor de la Llei del Memorial Democràtic aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 24 d’octubre amb un ampli consens. Les institucions catalanes són les primeres a l’estat que aproven una llei d’aquestes característiques. En el seu art 2 queden reflectides les seves funcions i objectius: «El Memorial Democràtic té per objecte desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps presents.»
Paco Morales,
President d’ICV Terrassa
25.10.07
80 km/h
Avui després de veure les imatges del col·lapse a l’autovia de Castelldefels m’ha assaltat un dubte. Donat el desastre de rodalies, que no sabem quantes setmanes es mantindrà, la improvisació constant de les administracions, i el cabreig que acumula la ciutadania, no seria convenient posposar dos o tres mesos l’entrada en vigor de la reducció de velocitat a 80 km a l’àrea metropolitana, i aprofitar aquests dos o tres mesos per fer una bona campanya de sensibilització?. No seria més efectiu esperar a que tot estigui normalitzat i milers de persones es puguin desplaçar amb una certa tranquilitat?.
Tinc la sensació de que una mesura justa i adaptada a l’objectiu que es vol aconseguir, la reducció de les emissions, en l’actual situació de desgavell pot girar-se en contra de qui la impulsi, en aquest cas les dues conselleries d’ICV. Hem de tenir en compta que aquesta mesura és la que tindrà més impacte en la vida quotidiana de les persones i que ha estat la més atacada i ridiculitzada per poderosos lobbies mediàtics, inclosos els mitjans públics (TV3 i Catalunya Radio). D’altra banda els socis de govern (PSC i ERC) tampoc s’han destacat en la defensa de la mesura. És cert que en els darrers dies les tonteries de Rajoy sobre el canvi climàtic i el seu cosí, i les conferències d’Al Gore poden ajudar, però ......No sé si podríem aplicar aquella dita de donar un pas enrere per desprès donar dos passos endavant. Què penseu?.
Tinc la sensació de que una mesura justa i adaptada a l’objectiu que es vol aconseguir, la reducció de les emissions, en l’actual situació de desgavell pot girar-se en contra de qui la impulsi, en aquest cas les dues conselleries d’ICV. Hem de tenir en compta que aquesta mesura és la que tindrà més impacte en la vida quotidiana de les persones i que ha estat la més atacada i ridiculitzada per poderosos lobbies mediàtics, inclosos els mitjans públics (TV3 i Catalunya Radio). D’altra banda els socis de govern (PSC i ERC) tampoc s’han destacat en la defensa de la mesura. És cert que en els darrers dies les tonteries de Rajoy sobre el canvi climàtic i el seu cosí, i les conferències d’Al Gore poden ajudar, però ......No sé si podríem aplicar aquella dita de donar un pas enrere per desprès donar dos passos endavant. Què penseu?.
23.10.07
AGRESSIONS RACISTES I FEIXISTES
Avui els principals mitjans de comunicació es van fer reso d’una agressió racista i feixista que va patir una noia equatoriana menor d’edat al tren. El vídeo penjat a youtube és brutal i fereix qualsevol sensibilitat. L’agressor, amb pinta de fatxa i ideologia nazi, va ser detingut per la Guàrdia Civil a l’entrada del seu domicili. A més de l’agressió en si mateixa el que més m’ha impressionat ha estat veure com un noi assegut a pocs metres de l’agredida és incapaç de fer res, suposo que per por, i gira la cara cap a un altre costat.
Aquesta és una agressió més de les moltes que es donen a Catalunya a càrrec d’aquests grups violents que es passegen impunement per les nostres ciutats i pobles, fent ostentació de la seva ideologia nazi i les seves actituds violentes. No dic que no es faci res però penso que cal una acció més contundent i continuada contra aquests grups de violents per part del Mossos d’Esquadra i les policies municipals. I cal també una actitud més ferma per part dels jutges que acostumen a ser massa tous amb aquestes agressions. Quan parlem de seguretat, de la demanda de seguretat per part de la ciutadania, suposo que també ens referim a això: al dret que tenen les persones per no ser agredides verbal i físicament per pensar d’una determinada manera, per anar vestides de determinada manera o per ser immigrant. Són molts els casos de violència racista i feixista que s’han produït al Vallès Occidental, al Baix Llobregat, a Barcelona, etc. No entenc l’enrenou mediàtic i judicial per la crema de fotos del rei i que aquests fets només estiguin un dia d’actualitat mediàtica per desprès desaparèixer. El conjunt de la societat i de les institucions hauria de ser més conscient i més contundent per eradicar aquesta lacra social.
Aquesta és una agressió més de les moltes que es donen a Catalunya a càrrec d’aquests grups violents que es passegen impunement per les nostres ciutats i pobles, fent ostentació de la seva ideologia nazi i les seves actituds violentes. No dic que no es faci res però penso que cal una acció més contundent i continuada contra aquests grups de violents per part del Mossos d’Esquadra i les policies municipals. I cal també una actitud més ferma per part dels jutges que acostumen a ser massa tous amb aquestes agressions. Quan parlem de seguretat, de la demanda de seguretat per part de la ciutadania, suposo que també ens referim a això: al dret que tenen les persones per no ser agredides verbal i físicament per pensar d’una determinada manera, per anar vestides de determinada manera o per ser immigrant. Són molts els casos de violència racista i feixista que s’han produït al Vallès Occidental, al Baix Llobregat, a Barcelona, etc. No entenc l’enrenou mediàtic i judicial per la crema de fotos del rei i que aquests fets només estiguin un dia d’actualitat mediàtica per desprès desaparèixer. El conjunt de la societat i de les institucions hauria de ser més conscient i més contundent per eradicar aquesta lacra social.
21.10.07
Renovar-se o morir
Esquerra Unida es troba en un moment crucial de la seva història. Té l’oportunitat de renovar-se i trencar amb un passat tormentós que li permeti aclarir el seu projecte polític, o pel contrari pot caure en la crisi definitiva que l’esborry del mapa parlamentari (sense els dos diputats d’ICV-EuiA, EU estari al Grup Mixt). El trencament d’EU al país valencià amb l’aparició d’un nou partit (Iniciativa del País Valencià), i la convocatòria de primàries per escollir el cap de llista de la formació a les properes eleccions generals en las que Gaspar Llamazares competeix amb Marga Sanz (Secretària general del PCPV i representant del PCE) configuren un horitzó complicat. El trencament és encara més evident si tenim en compta que una de les dirigents del nou partit valencianista i diputada autonòmica ha estat expulsada d’EUPV i alhora ha estat integrada a la direcció federal d’EU dins de l’equip de Llamazares. Per acabar-ho d’arrodonir IdPV ha expressat de forma molt clara la coincidència ideològica amb ICV i la seva voluntat de col.laboració per eixamplar l’espai ecosocialista.
Si Gaspar Llamazares guanya les primàries per més del 60% l’operació de renovació i clarificació pot tenir possibilitats de consolidar-se i salvar les eleccions generals amb un resultat digne. La pregunta en aquest cas seria: respectaran els sectors més dogmàtics del PCE aquest resultat?. Aquests sectors del PCE es posaran a treballar lleialment en el projecte renovat d’EU, o faran tot el possible perquè Gaspar Llamazares fracasi?. Hi ha molts motius per ser pesimista i només l’optimisme de la raó pot donar esperances per a que a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional existeixi una força política creible i útil per fer avançar idees i propostes d’esquerres, ecologistes i federalistes.
Si Gaspar Llamazares guanya les primàries per més del 60% l’operació de renovació i clarificació pot tenir possibilitats de consolidar-se i salvar les eleccions generals amb un resultat digne. La pregunta en aquest cas seria: respectaran els sectors més dogmàtics del PCE aquest resultat?. Aquests sectors del PCE es posaran a treballar lleialment en el projecte renovat d’EU, o faran tot el possible perquè Gaspar Llamazares fracasi?. Hi ha molts motius per ser pesimista i només l’optimisme de la raó pot donar esperances per a que a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional existeixi una força política creible i útil per fer avançar idees i propostes d’esquerres, ecologistes i federalistes.
8.10.07
LLOGUER FORÇÓS
Acabo d’escoltar que CiU ha decidit finalment no signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per la radicalitat ideològica que ICV ha introduit a la Llei pel Dret a l’Habitatge, encara en discusió parlamentària. Sembla que tot es resumeix a l’article 42 de la famosa llei on parla del lloguer forçós.
En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”
En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.
Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.
En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”
En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.
Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.
24.9.07
La xarxa elèctrica a Terrassa
La gran apagada de Barcelona el passat juliol va posar de manifest de manera dramàtica les deficiències de la xarxa elèctrica i la manca d’un manteniment adequat per part de les empreses responsables. El baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. El nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per incrementar el control públic sobre l'activitat de les elèctriques, i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes.
A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri d'Indústria de desprogramar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola (N-150, Els Bellots, Riera de Les Arenes, Av. del Vallès, Av. Béjar, Llac Petit) que en els darrers plans del ministeri encara figura, desprès de desenes anys, en construcció, com les pàgines web, i que “conclou” al Llac Petit. El comprimís parteix de la petició realitzada per l’Ajuntament de Terrassa i dels promotors de l'ampliació del polígon industrial dels Bellots per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. Milers de ciutadanes i ciutadans han vist degradat el seu paisatge urbà per unes enormes torres de ferro innecessàries.
Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infrastructura inútil que ens ha acompanyat durant tants anys, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, faci un acurat anàlisi de l’estat de la nostra xarxa, plantegi les millores a realitzar en el futur, i detecti si tenim en el nostre terme municipal més infrastructures elèctriques inactives i inútils.
No voldria deixar de recordar que al 2002, fruit d’un intens treball des de l’alcaldia d’ICV de Rubí, es va signar una declaració municipalista, la Declaració de Rubí, per part de més de 70 ajuntaments catalans i d’una vintena d’entitats, denunciant l’abandó de la xarxa elèctrica, els problemes que provocava a moltes ciutats i pobles del país, reclamant a administracions i empreses un canvi d’actitud i fent una aposta decidida per una nova cultura energètica que respongués a un model de desenvolupament sostenible. Fruit d’aquesta iniciativa es va signar un conveni (Generalitat, FMC, AMC, Red Eléctrica i Endesa) per estudiar a 35 ciutats, Terrassa inclosa, l’impacte d’aquestes infrastructures en l’àmbit urbà i proposar actuacions de millora.
En aquesta etapa haurem d’estar molt atents a que els estudis, i les actuacions de millora es portin a terme. Però, a més, hem d’insistir en que es posin les bases per assegurar una inversió i manteniment continuada de la xarxa elèctrica i s’avanci en la concreció de la nova cultura energètica que necessitem com a ciutat i com a país.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri d'Indústria de desprogramar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola (N-150, Els Bellots, Riera de Les Arenes, Av. del Vallès, Av. Béjar, Llac Petit) que en els darrers plans del ministeri encara figura, desprès de desenes anys, en construcció, com les pàgines web, i que “conclou” al Llac Petit. El comprimís parteix de la petició realitzada per l’Ajuntament de Terrassa i dels promotors de l'ampliació del polígon industrial dels Bellots per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. Milers de ciutadanes i ciutadans han vist degradat el seu paisatge urbà per unes enormes torres de ferro innecessàries.
Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infrastructura inútil que ens ha acompanyat durant tants anys, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, faci un acurat anàlisi de l’estat de la nostra xarxa, plantegi les millores a realitzar en el futur, i detecti si tenim en el nostre terme municipal més infrastructures elèctriques inactives i inútils.
No voldria deixar de recordar que al 2002, fruit d’un intens treball des de l’alcaldia d’ICV de Rubí, es va signar una declaració municipalista, la Declaració de Rubí, per part de més de 70 ajuntaments catalans i d’una vintena d’entitats, denunciant l’abandó de la xarxa elèctrica, els problemes que provocava a moltes ciutats i pobles del país, reclamant a administracions i empreses un canvi d’actitud i fent una aposta decidida per una nova cultura energètica que respongués a un model de desenvolupament sostenible. Fruit d’aquesta iniciativa es va signar un conveni (Generalitat, FMC, AMC, Red Eléctrica i Endesa) per estudiar a 35 ciutats, Terrassa inclosa, l’impacte d’aquestes infrastructures en l’àmbit urbà i proposar actuacions de millora.
En aquesta etapa haurem d’estar molt atents a que els estudis, i les actuacions de millora es portin a terme. Però, a més, hem d’insistir en que es posin les bases per assegurar una inversió i manteniment continuada de la xarxa elèctrica i s’avanci en la concreció de la nova cultura energètica que necessitem com a ciutat i com a país.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
21.9.07
EN RECORD DE FRANCISCA REDONDO
El passat dimarts 18 de setembre, en una emotiva cerimònia civil, vam acomiadar a la nostra companya Francisca Redondo Cubero que ens ha deixat amb 92 anys. Militant històrica de la JSU, del PCE, del PSUC, de CCOO i d’ICV ha estat una incansable lluitadora per les llibertats nacionals i democràtiques, per la defensa dels drets dels treballadors/es, per millorar la seva ciutat i per canviar un món injust. Orgullosa de la seva ideologia comunista la Francisca va patir la Guerra Civil, la repressió i l’exili com molts altres republicans. La seva visió internacionalista de la política la va portar a Cuba com a brigadista i a participar en multitud d’activitats de solidaritat amb els pobles de Nicaragua, El Salvador i Cuba, entre d’altres.
Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).
Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.
La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).
Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.
La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
Suscribirse a:
Entradas (Atom)