ARTUR MAS, TERMINATOR

Al senyor Mas se li ha ocorregut proposar que els directors d’escola siguin agents de la autoritat per a que si són agredits la seva denúncia tingui més força en els jutjats. Menys mal que el conseller d’Educació li ha contestat que Catalunya no és el Bronx. Mas també ha proposat separar els estudiants segons el seu rendiment a classe i escurçar les vacances dels que tinguin un pitjor rendiment. I per acabar a proposat un pla de xoc per construir nous equipaments educatius. El senyor Mas no ens farà oblidar que durant els 23 anys de govern de CiU l’escola pública va estar sota mínims perquè la seva prioritat era l’escola concertada i privada, i ha estat el govern d’esquerres el que ha tingut que posar en marxa un veritable pla de xoc per recuperar el temps perdut (només cal veure com s’han incrementat els pressupostos d’educació des del 2003), encara que 23 són molts anys per recuperar. Però donat que Mas té una imperiosa necessitat de fer-se notar com sigui aviat ens proposarà instal·lar detectors de metall a les entrades de les escoles per incrementar la seguretat.
En una demostració de sagacitat ha demanat al President Montilla que enlloc de demanar-li a la ciutadania que estalviï aigua davant la sequera faci alguna cosa per solucionar-la. O sigui que aviat veurem Artur Mas encapçalant el seguici per ballar la dansa de la pluja a la Plaça de Sant Jaume. En aquest tema el Departament de Medi Ambient i Habitatge, desprès de trobar una Agencia Catalana de l’Aigua arruïnada i endeutada, també està executant obres (dessaladores, connexió de conques, etc) per afrontar en millors condicions períodes de sequera. La nova cultura de l’aigua necessita, però, d’un consum responsable de la ciutadania que és cada dia més conscient. No passaran molts dies sense que CiU demani insistentment el transvasament del Roïna i ja veurem quina és la resposta del PSC sempre apassionat per les grans infraestructures.
I finalment, per demostrar la seva predisposició a construir país CiU continuarà sense signar el Pacte Nacional de l’Habitatge que identifica la política pública més potent que s’ha plantejar mai a Catalunya per promoure l’accés a un habitatge digne. I no signarà el pacte utilitzant com escusa el polèmic article del lloguer forçós de la Llei pel Dreta l’Habitatge quan un habitatge no compleixi amb la seva funció social. Segurament el que no agrada a CiU de la llei és precisament això: que es doni valor jurídic a la funció social de l’habitatge, i que hagi estat impulsada per ICV.

Nova agressió feixista a Terrassa.

Reprodueixo el comunicat de premsa que ICV i Joves d'Esquerra Verda de Terrassa hem elaborat davant de la nova agressió feixista que ha petit un company nostre:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Terrassa i Joves d’Esquerra Verda vol denunciar públicament l’agressió de que va ser objecte un dels militants de l’organització juvenil Joves d’Esquerra Verda de la localitat durant la nit de dimarts a la sortida de casa seva per part d’un grup de joves d’estètica neonazi.

A banda d’un cop de puny al nas, que va requerir atenció mèdica, el jove va rebre amenaces de mort fent referència explícita al judici pendent contra diversos joves neonazis per una agressió produïda al mes de febrer contra quatre joves militants de les joventuts d’ICV i EUiA que va acabar amb l’hospitalització d’un dels agredits diversos dies. El jove agredit i amenaçat el passat dilluns és un dels quatre joves que van patir i denunciar aquesta agressió el mes de febrer.

En aquell moment fruït de les investigacions es van produir diverses detencions i encausaments que estan pendents de la celebració del judici on, a banda dels joves agredits, ICV es va personar com acusació particular.

El jove agredit va interposar la corresponent denúncia davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Davant aquesta nova agressió ens reafirmem en la defensa dels valors de la llibertat i de la democràcia que aquests grups violents d’extrema dreta volen atacar des de l’exercici de la violència i de la por. Cal que la societat civil i els cossos de seguretat treballem en una mateixa línia per tal d’eradicar l’existència d’aquests grups violents incompatibles amb una societat de lliures i iguals, en la que la paraula, el diàleg i els valors democràtics han de presidir qualsevol debat polític.

Malauradament tant a Terrassa com a d’altres ciutats del Vallès Occidental aquestes agressions es reprodueixen de forma periòdica i fan necessari que garantir la seguretat i l’exercici de la llibertat de les víctimes, així com que l’eradicació d’aquests grups violents i d’extrema dreta sigui una de les prioritats dels cossos de seguretat de la ciutat, tant dels Mossos d’Esquadra com de la policia municipal, utilitzant tots els mitjans al seu abast per identificar i posar a disposició judicial als agressors i per desmantellar les estructures organitzatives d’aquests grups que fan de l’apologia de la violència i del feixisme els seus signes d’identitat.

Terrassa, 13 de desembre de 2007"

Davant d'aquests fets la prioritat és la seguretat del nostre company. Està clar que l'agressió ha estat, a més, una coacció per influir en el judici que es produirà per la primera agressió. Els cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra, i Policia Municipal) han d'assegurar la seguretat del company, però a més han d'actuar amb més contundència davant d'aquests grups feixistes i violents que estan identificats i es sap on es reuneixen. Qualsevol agressió ha de rebre una resposta immediata dels cossos de seguretat per fer-lis la vida impossible, és l'únic llenguantge que entenen. Estic convençut que la majoria d'agressions d'aquest tipus no es denuncien per por i tenim la responsabilitat de fer visible aquest problema de seguretat per eradicar aquesta pràctica feixista.

QUÈ PASSA AMB L'ESTATUT?.

Cada vegada són més evidents les resistències del govern central a desenvolupar l'Estatut de Catalunya. Ara en plena campanya electoral els estrategues electorals del PSOE deuen pensar que desprès de viatjar cap al "centrisme espanyolista" per competir amb el PP no és possible fer transferències que desenvolupin l'Estatut. I és que redistribuir poder polític i recursos econòmics li deu provocar atacs de pànic a José Bono, que ha teoritzar que les nacions són un invent menys l'espanyola, es clar. El president Zapatero ha passat de l'Espanya plural (que mai va explicar en què consistia), a posar l'énfasi en el "Gobierno de España", i a posar tots els entrebancs possibles per a que ningú pugui visualitzar que l'Estatut és una llei que s'ha de complir i que efectivament implica redistribuir poder i recursos. Ja ens podem preparar per veure com Catalunya tornarà a ser l'arma electoral que el PP per activa o el PSOE per passiva utilitzaran per accedir als vots dels ciutadans preocupats per la unitat d'Espanya (una Espanya que ja s'hauria d'haver trencat un mínim de 10 cops atenent a les ments més lúcides del PP, la COPE i El Mundo). Aquesta posició del PSOE no farà altra cosa que incrementar la incomoditat del PSC a Catalunya, prou incomode ja amb la crisi de rodalies, i pot allunyar algun que altre vot catalanista. Espero que IU sigui capaç d'articular un discurs netament federalista i a favor de la plurinacionalitat efectiva d'Espanya, i que sàpiga confrontar-se a les polítiques econòmiques i fiscals de dretes que aprofundeixen les desigualtats, això si, embolicats en la bandera.

ZP M'INDIGNA

Diu el president del govern central que l'Impost sobre el Patrimoni incideix de forma "desigual" en el tractament fiscal, i recau ara més sobre les classes mitges que las altes, que tenen "diversos instruments i fàcils mecanismes d'elusió" per "eludir" el seu pagament. I per això si torna a guanyar les eleccions generals una de les primeres mesures serà eliminar aquest impost. Ha dit, a més, que la intenció de l'Executiu és la de "garantir la igualtat dels espanyols". Al meu parer aquestes són paraules impròpies d'un president de govern que diu que és d'esquerres. Està reconeixent que les rendes altes tenen mecanismes per eludir el pagament dels impostos que li pertoquen i enlloc d'anunciar un enduriment de la inspecció per aquells que defrauden (especialment les rendes altes i grans patrimonis) se li ocurreix eliminar l'impost i deixar de recaptar 1400 milions d'euros. Està ben clar que ZP i el PSOE han decidit competir en el camp de la dreta amb polítiques fiscals de dretes que beneficien a qui més té i disminueix la capacitat de l'estat per fer polítiques públiques. Si més no és una manera peculiar de garantir la igualtat dels espanols. Per si no quedava prou clar presumeix de que Espanya compta amb super-hàbit (de 1,8%) mentre les necessitats socials no estan cobertes, i estem encara lluny de la despesa mitjana europea en polítiques socials (un 20% de la població es troba en el llinda de la pobresa segons les dades oficials). Les polítiques econòmiques i fiscals del PSOE, del PP i de CiU s'assemblen cada vegada més (reforma de l'IRPF, xec nadó, impost de successions, Impost del Patrimoni, etc). Ja he perdut el compte de quants milions d'euros ha deixat d'ingressar l'estat per la política conservadora que està aplicant el PSOE. Tot això ho haurem d'explicar de forma molt clara i pedagògica a la ciutadania i especialment a l'electorat socialista. De cara a les properes eleccions generals el vot més útil d'esquerres serà el d'ICV. Si hem demostrat àmpliament que hem defensat el transport públic de la majoria (Primer rodalies!) per davant del papanatisme de l'AVE, ara demostrarem que defensem els interessos de la majoria amb un model fiscal just i progressiu que recapti el suficient per desenvolupar polítiques públiques i redistribuir la riquesa, per davant dels poderosos.

LA FRIVOLITAT CORRE A MÉS DE 80

Em sorprèn el nivell de frivolitat amb el que el "seny català" està tractant la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona. Són especialment virulentes les tertúlies de la TV3 (per exemple Els Matins, de Josep Cuní) on es ridiculitza la mesura i se la compara amb la religió, la litúrgia i el fonamentalisme ecologista. Primer va ser el lobby del RACC, La Vanguardia i d'altres posant en qüestió la mesura afirmant que no s'aconseguiria ni reduir la contaminació, ni salvar vides, ni disminuir la sinistralitat. Aquesta càrrega va dirigida fonamentalment a demostrar que ICV paralitza el país amb les seves "tonteries", i vol remarcar el perill que suposa per Catalunya que ICV detenti les responsabilitats del trànsit i de medi ambient alhora. I això passa dia si i dia també. Avui mateix un tertulià, l'Antoni Puigverd, acusava al Josep Pérez Moya d'utilitzar un to agressiu i vehement per defensar la mesura (si no conegués al company m'ho podria arribar a creure), el Vicenç Villatoro ha aprofitat per argumentar que el que volem fer és que els ciutadans es sentin culpables (pobrets!), i el Josep Cuní ha arrodonit l'opinió destacant que és increïble la component judeo-cristiana que encara es pot trobar en l'esquerra.

No he vist enlloc l'esforç de la televisió pública per explicar que aquesta mesura forma part d'un pla de xoc contra la contaminació que en té 73, ni l'esforç per esbrinar i comunicar el resultat d'aplicar aquesta mesura en d'altres àrees metropolitanes europees. Alguna cosa s'hauria de fer per a que la televisió pública compleixi amb alguns dels seus objectius i raó de ser. S'haurà d'acotar la confusió constant entre espai d'opinió i d'informació, i com es tracten polèmiques legítimes amb equilibri. S'haurà també d'assegurar la pluralitat i diversitat dels tertulians de la televisió i la ràdio públiques, perquè la societat és plural de debò. Jo també vull que la TV3 sigui la meva.

PRIMER RODALIES!- PASSA-HO

I no fan falta més paraules ...

ESPECULADORS

Aquesta informació apareixia avui a El País en un article que feia referència a com pot evolucionar el preu de l'habitatge en els propers dos anys: "Vela puso buena cara al mal tiempo y aseguró que Fadesa es una de las inmobiliarias con mayor margen para hacer rebajas. Evidentemente, sólo adoptarán esa medida dramática si la coyuntura les ahoga. ¿Hasta dónde podrían llegar las rebajas en Fadesa? "Gracias a que hemos comprado suelo muy barato, sacamos un margen bruto del 40% por cada piso. Así que hasta ese 40% tenemos un amplio abanico de posibilidades", respondió Vela". D'entrada em sembla un clar reconeixement del procés especulatiu al que està sotmès un be tan bàsic com és l'habitatge i com les immobiliàries s'han aprofitat, fins a límits insultants, de la gent sense que cap govern de l'estat posés en marxa una política pública que controlés aquest sector, ni el PP ni el PSOE. Ara a alguns analistes propers al sector immobiliari els hi preocupa que davant de l'expectativa real d'una baixada de preus la ciutadania pugui ajornar un o dos anys la decisió de comprar un habitatge. Al final resultarà que els culpables de la crisi del sector serà dels "ciutadans irresponsables" que no compren al preu que marquen els especuladors i que no tenen res a veure amb els costos reals de construcció.Al costat d'aquesta realitat crec que és de vital importància l'èxit de les polítiques públiques que s'han posat en marxa a Catalunya, des d'un clar lideratge d'ICV, perquè a més de facilitar l'accés a l'habitatge a un preu més raonable, ja sigui de venda o lloguer, l'objectiu és crear un potent mercat d'habitatge de protecció oficial que tregui aquest dret tant bàsic dels circuits especuladors. L'accés a l'habitatge ha de ser un dret i no una aventura financera que sols beneficii a constructors i bancs. A la vista de la situació el Pacte Nacional per l'Habitatge i la Llei pel dret a l'habitatge esdevenen el moll de l'os d'una política d'esquerres i transformadora sense precedents al nostre país. Per això els poderosos i els seus mitjans de comunicació no paren de fer esment al perill que suposa ICV al govern de la Generalitat de Catalunya i a la paralització que estem provocant: Això vol dir que anem be.

“ANTES PARTÍA QUE DOBLÁ”

La crisis de rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona ha il·lustrat molt gràficament el fracàs d’un model d’inversió de l’estat, anunciat reiteradament durant els darrers anys, i l’enorme distancia entre els discursos sobre el canvi climàtic i la voluntat política d’enfrontar-se al problema amb valentia i convicció. Recomano llegir els dos articles del Joan Herrera, publicats a El País i a El Periódico en els darrers dies, que expliquen molt be perquè s’ha produït aquesta crisi i qui són els responsables (adjunto els enllaços). La intervenció de la ministra Álvarez en la darrera sessió del Congrés dels Diputats (21/11/2007) torna a confirma que l’obsessió per l’AVE del govern Zapatero per sobre de qualsevol altre consideració respecte al transport públic que utilitza la majoria de la ciutadania, les rodalies, és insultant. Vanagloriar-se de que la xarxa de l’AVE és envejada per tot el món, és prendre el pel als milers d’usuaris/es de Renfe que cada dia pateixen les conseqüències d’aquesta decisió política volguda. Acusar al Joan Herrera d’estar en la prehistòria ferroviària, quan s’ha convertit en el primer defensor de les rodalies, ens indica el nivell de prepotència de la ministra i la seva manca d’escrúpols alhora de defensar allò que no té cap tipus de justificació.
La picabaralla política entre el PSOE, el PP i CiU que competeixen en una cursa per veure qui ha defensat més l’AVE, qui ha invertit més en l’AVE, qui ho ha fet pitjor, i qui ha invertit menys en rodalies, és un clar exemple de perquè importants sectors socials s’allunyen de la política i es refugien en l’abstenció. Per això des d’ICV hem de continuar mantenint les rodalies i la millora del transport públic en primera línia del debat polític, perquè és una qüestió que realment interessa a la ciutadania i és imprescindible per avançar en un model de mobilitat sostenible al servei de les persones. I és, també, imprescindible per qualsevol política que tingui per objectiu mitigar els efectes del canvi climàtic.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=460148&idseccio_PK=1021

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Cataluna/quiebra/modelo/elpepiopi/20071117elpepiopi_4/Tes

LES ÀREES ESTRATÈGIQUES RESIDENCIALS.

Fa algunes setmanes el Govern d’Entesa va aprovar un decret de mesures urgents per contribuir a fer possible l’assoliment dels compromisos del Pacte Nacional de l’Habitatge. Una d’elles és la creació de les àrees estratègiques residencials que es situaran, com el seu nom indica, estratègicament al territoi català. Aquestes àrees són necessaries per a construïr la quantitat d’habitatges protegits que s’estableixen al Pacte i impliquen la construcció de nous barris. El company Rafa Bellido ens va plantejar dilluns passat, a l’àmbit de Medi Ambient d’ICV, la necessitat d’estar amatents alhora de veure on s’ubiquen aquestes àrees ja que impliquen ocupació de sòl, i la redacció de plans directors urbanístics. Estem al govern i la preocupació del Rafa és fundada perquè no tots els socis de govern pensem igual ni tenim la mateixa sensibilitat respecte el territori. Haurem de fer un exercici d’equilibri entre el respecte al territori i la necessitat de construïr aquests nous barris per facilitar l’accés a un habitatge digne a milers de ciutadans/es. Sens dubte és un repte apasionant: construïr nous barris de qualitat, eficients des del punt de vista ambiental, amb els equipaments necessaris i transport públic, i ben comunicats amb nuclis urbans ja existents. Sembla la quadratura del cercle però és la nostra política i la hem de fer possible. Com exemple podriem posar el nou barri de Can Filuà a Santa Perpètua, ara en construcció (podeu veure la maqueta a la foto). Aquest nou barri ha estat impulsat i liderat per l’anterior alcaldessa d’ICV de Santa Perpètua, la Isabel Garcia. El nou barri de Can Filuà ja compta amb els equipaments necessaris i amples zones verdes, s’aplica el decret d’ecoeficiència en la construcció dels habitatges, està prevista la seva comunicació amb una de les línees del bus urbà, i dels 800 habitatges que es construiran el 50% seran de protecció oficial tant de venda com de lloguer. És possible planificar i fer-ho be.

RESUM INFORME CANVI CLIMÀTIC

En aquests enllaços trobareu el resum, per a responsables polítics, del IV Informe sobre Canvi Climàtic que ha elaborat el IPCC a València. Els tres enllaços corresponen als tres documents dels tres grups de treball que han treballat a València. No he llegit encara l’informe però per les informacions aparegudes sembla igual de contundent que els anteriors informes, tant al descriure la gravetat de la situació com sobre la imperiosa necessitat de que els governs d’arreu del món prenguin decisions per mitigar els efectes del canvi climàtic. En els propers dies veurem qui està realment compromés, des de l’àmbit polític, per mitigar els efectes del canvi climàtic aportant propostes valentes més enllà de declaracions estètiques.
http://mediambient.gencat.net/Images/43_131312.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_128042.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_126362.pdf

GRÀCIES GREGORI

La mort del company Gregorio López Raimundo m’ha transportat als anys 80 quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC. Per sort no vaig viure l’escisió del PSUC i de seguida vaig tenir com a referents al Gregori i al Guti, persones que malgrat totes les difucultats van saber mantenir el millor del PSUC històric, la seva capacitat de llegir el moment polític i la llavor per crear noves energies d’esquerres com ICV. Gràcies a companys com el Gregori molt joves militants com jo vem tenir la força per superar anys grissos, perquè s’imposava allò de l’optimisme de la raó. Pensar en aquells anys i en el Gregori és pensar en el Guti, el PCI, en Berlinguer, en l’eurocomunisme, en la desfeta electoral del 82 (les meves primeres eleccions) i sobre tot en la capcitat que tenen algunes persones per transmetre esperança. Amable, tranquil, respectuós, optimista ...aquestes paraules són les que en venen al cap quan penso en el Gregori ara, com a clar exemple de totes aquelles persones que de manera voluntària han entregat bona part de les seves vides, del seu temps, i de les seves energies per aconseguir un món millor sense guerres, sense explotacions, ni dictadors. Gràcies Gregori.

CANVI CLIMÀTIC: ACTUA JA!

Iniciativa per Catalunya Verds de Terrassa es vol sumar a la convocatòria impulsada per diferents organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadanes consistent en una apagada elèctrica el dijous 15 de novembre de 5 minuts (de 20,00h a 20,05h) amb el lema “Davant el canvi climàtic: actua ja!”.
La iniciativa s’ha endegat amb motiu de la reunió mundial del IPCC, Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, recentment guardonat amb el Premio Nobel de la Pau, que es celebra aquesta setmana a València. En aquesta reunió es presentarà i aprovarà el IV Informe d’Avaluació, la conclusió del que sabem sobre el canvi climàtic i l’acció humana necessària i imprescindible per evitar-ho i reduir el seu impacte.
Així mateix ICV, mitjançant el portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ha proposat a la resta de grups municipals que l’Ajuntament de Terrassa s’adhereixi a aquesta iniciativa fent efectiva l’apagada i fent difusió de la iniciativa i els seus objectius entre la ciutadania. D’aquesta manera l’Ajuntament de Terrassa pot reafirmar el seu compromís en l’acció contra el canvi climàtic.
ICV creu força encertada aquesta iniciativa social que persegueix una mobilització cívica per pressionar a les administracions regionals, estatals i internacionals per adoptar compromissos, mesures decidides i concretes per impedir el canvi climàtic i reduir el seu impacte. La convocatòria és oberta i consisteix en la desconnexió del consum elèctric als habitatges, centres de treball i equipaments durant aquest període de cinc minuts.
ICV vol convidar a sumar-se a aquesta convocatòria a totes les persones i entitats que vulguin cridar l’atenció de la societat i les institucions sobre la necessitat de prendre mesures urgents davant l’amenaça del canvi climàtic.
Terrassa, 13 de novembre de 2007

XERRADA A TERRASSA: “FEMINICIDIS, UN PROBLEMA GLOBAL”

Dones amb Iniciativa, amb la col·laboració del Grup d'Els Verds i Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, ha organitzat una xerrada- col·loqui sota el títol "Feminicidis: un problema global" en la que han participat Alba Estela Maldonado, Diputada a Guatemala per la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i Fabiola Gil, Responsable de Dones amb Iniciativa a Terrassa i regidora de Polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa.L'acte ha abordat la dura realitat dels assassinats de dones a Centreamèrica (els feminicidis) i la violència cap a les dones com un fenomen estès a les societats mundials. L’acte s'emmarca en la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones, i s’ha celebrat a la Sala Diesel del Museo Nacional de la Ciència i la Tècnica ubicat a Terrassa.

En primer lloc Fabiola Gil ha presentat l’acte i l’ha emmarcat en la campanya nacional que està duent a terme Dones amb Iniciativa en diverses localitats catalanes, destacant la importància que tè avui fer visible el problema global que representa la violència contra les dones i la necessitat de treballar des d’una visió àmplia. En aquest sentit ha destacat l’informe sobre feminicidis que ha aprovat recentment el Parlament Europeu sota la coordinació de Raül Romeva, eurodiputat d’ICV.

La diputada Alba Maldonado ens ha explicat la realitat social de "no guerra" en la que viu avui Guatemala desprès d’un llarg i sagnant conflicte civil, del constant debilitament dels serveis públics i del mateix estat davant els alts índex de violència i de processos de privatització de serveis públics tant bàsics com els de l’educació, la sanitat i la seguretat pública. Tot i que a Guatemala les dades sobre les dones assassinades no són tractades amb la rigorositat que es mereixen, i els processos judicials i d’investigació d’aquests assassinats no són rigorosos, Alba Maldonado ha realitzat estudis a partir de les dades de la policia nacional i ha pogut establir diversos perfils de les dones assassinades. En les seves conclusions destaquen el fet de que una bona part de les dones són assassinades al carrer i per arma de foc donada l’enorme presència d’armes a la societat guatemalenca. La majoria de les dones assassinades tenen entre 16 i 35 anys. Ha destacat que ha Guatemala encara existeixen amplis sectors de la població que no són conscients de la problemàtica, tot i que s’han fet avenços en els darrers anys.

El públic assistent a la xerrada- col·loqui ha plantejat a la diputada diverses preguntes per a conèixer més de prop la realitat de Guatemala i el problema del feminicidi. En les seves darreres paraules Alba Maldonado ha destacat la importància de l’informe sobre feminicidis del Parlament Europeu que dona visibilitat a la problemàtica i representa un valuós mecanisme de solidaritat i de pressió al govern de Guatemala per a que incrementi les polítiques públiques per eradicar la violència contra les dones.

MÉS COMUNICACIÓ I LIDERATGE

Les esquerres al govern de Catalunya han canviat moltes coses en només quatre anys. S’està realitzant un esforç inversor en equipaments públics sense precedents a la nostra història, en educació, en sanitat, en serveis socials. S’han incrementat els ajuts a les persones i s’han destinat més recursos als ajuntaments catalans com no s’havia fet mai. S’han posat en marxa noves polítiques públiques molt potents com la d’habitatge, i per primer cop el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic forma part de l’agenda política del país. Aquests són només alguns exemples. La pregunta o les preguntes, són: perquè continua existint un distanciament tan gran entre les institucions i la ciutadania?. Les polítiques concretes estan arribant a la gent?. Els mitjans de comunicació públics estan contribuint a explicar aquestes polítiques?.

És evident que en quatre anys no s’han pogut cobrir tots els dèficits públics heretats dels governs de CiU, però sens dubte avui la situació és millor que fa uns anys. Alguna o algunes coses fallen. Sense tenir despostes màgiques jo crec que la política de comunicació del Govern d’Entesa no està sent capaç de comunicar a la ciutadania l’impacte de les seves polítiques socials i ambientals i aquest hauria de ser un motiu de reflexió profunda amb l’ànim de canviar la situació. Les crisis de les infraestructures, com la xarxa elèctrica o les rodalies, tenen un impacte molt important sobre la vida quotidiana de les persones, però crec que no podem permetre que tapin totalment els avenços de les polítiques socials i ambientals que s’estan aconseguint. I en aquesta situació, com estan actuant els partits que formen el govern?, estem a l’alçada de les circumstàncies?. ICV, com organització política, està contribuint a fer més visibles les polítiques d’esquerres?. Sincerament crec que no, i que ICV necessita dotar-se d’un model organitzatiu i de comunicació més clar, i més eficient, que contribueixi a millorar els canals de discussió i participació interns, i que ens possibiliti està més present a la societat. La propera assemblea nacional pot ser una bona oportunitat per aconseguir-ho.

+ esquerra verda

LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA.

El passat dimecres 31 d’octubre el Congrés dels Diputats va aprovar la coneguda com Llei de la Memòria Històrica, amb el vot contrari del PP i ERC. Aquesta llei que ara ha de continuar la seva tramitació parlamentària (Senat i Congrés) suposa un avenç històric en l’assignatura pendent de recuperar la memòria històrica centrada en la lluita antifranquista, de reconèixer i honorar les seves víctimes, i d’iniciar polítiques públiques que donin resposta a un compromís ètic inajornable amb la memòria democràtica. En bona part aquesta llei ha estat possible per la insistència del Grup Parlamentari d’IU-ICV que malgrat totes les dificultats, ha tingut la intel·ligència suficient i la responsabilitat política que es mereix el tema per fer avançar la llei. Com ha dit Carlos Jiménez Villarejos, ex fiscal anticorrupció de l’Estat i un dels pares de la llei, mai un grup parlamentari tant reduït ha tingut tanta influència en la modificació d’una llei proposada pel govern central. Una proposta que arribava amb dos anys de retard, mancada d’ambició política i marcada pels complexes del PSOE.

No es tracta d’obrir velles ferides ni de respondre a sentiments de rancúnia ni a desitjos de venjança, però no podem confondre el perdó amb l’oblit i la amnistia amb l’amnèsia. És tracta de fer justícia a milers de dones i homes que van lluitar de forma incansable per les llibertats i els valors democràtics davant d’un règim dictatorial que va reprimir brutalment, durant quaranta anys, qualsevol defensa dels drets humans. Ja és prou significatiu que hagin passat més de 30 anys des de les primeres eleccions democràtiques per poder donar resposta, amb normalitat, a un compromís ètic. Encara avui la dreta i sectors eclesiàstics es manifesten contraris a fer el que han fet tots els països europeus que han patit dictadures, recuperar la memòria històrica, reconèixer a les víctimes i fer pedagogia per a que no torni a passar.

Per primera vegada en 30 anys el Congrés dels Diputats, mitjançant llei, condemna de forma clara i contundent el règim franquista, restaura i reconeix les seves víctimes i posa els fonaments per iniciar una política pública des de les institucions democràtiques (retirada de símbols, accés universal a tots els arxius relacionats, protocol per exhumacions i subvencions per fer-les possible). No hem estat capaços d’aconseguir la nul·litat per llei de tots els judicis i sentències franquistes, com era la nostra voluntat, però la llei obre la porta a presentar recursos davant de la justícia, ja que la llei estableix que els judicis franquistes van ser contraris a dret i per tant il·legals, i afirma que mai van tenir les característiques d’un judici just. D’altra i banda és important que la llei declari expressament la derogació de les lleis de repressió franquistes amb un doble objectiu: la formal expulsió de l’ordenament jurídic i que no es puguin invocar per part de les autoritats administratives i judicials. Un cop aprovada la llei definitivament hauria de ser el fiscal general de l’estat qui “de facto” iniciés la tramitació per aconseguir la nul·litat de tots els judicis i sentències produïdes sota el règim franquista. En tot cas, caldrà esperar a que el pas de la llei pel Senat i una altre vegada pel Congrés no desvirtualitzi el que ha costat tant consensuar i pugui ser recolzada per una amplia majoria parlamentària. No podem perdre l’oportunitat històrica de comptar amb aquesta llei que, malgrat les insuficiències, suposa un bon punt de partida.

A Catalunya tot aquest procés ha estat més diligent i positiu. Els dos governs d’esquerres ho tenien recollit en el seu acord de govern i la conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, dirigida per Joan Saura, ha estat el motor de la Llei del Memorial Democràtic aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 24 d’octubre amb un ampli consens. Les institucions catalanes són les primeres a l’estat que aproven una llei d’aquestes característiques. En el seu art 2 queden reflectides les seves funcions i objectius: «El Memorial Democràtic té per objecte desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps presents.»

Paco Morales,
President d’ICV Terrassa

80 km/h

Avui després de veure les imatges del col·lapse a l’autovia de Castelldefels m’ha assaltat un dubte. Donat el desastre de rodalies, que no sabem quantes setmanes es mantindrà, la improvisació constant de les administracions, i el cabreig que acumula la ciutadania, no seria convenient posposar dos o tres mesos l’entrada en vigor de la reducció de velocitat a 80 km a l’àrea metropolitana, i aprofitar aquests dos o tres mesos per fer una bona campanya de sensibilització?. No seria més efectiu esperar a que tot estigui normalitzat i milers de persones es puguin desplaçar amb una certa tranquilitat?.

Tinc la sensació de que una mesura justa i adaptada a l’objectiu que es vol aconseguir, la reducció de les emissions, en l’actual situació de desgavell pot girar-se en contra de qui la impulsi, en aquest cas les dues conselleries d’ICV. Hem de tenir en compta que aquesta mesura és la que tindrà més impacte en la vida quotidiana de les persones i que ha estat la més atacada i ridiculitzada per poderosos lobbies mediàtics, inclosos els mitjans públics (TV3 i Catalunya Radio). D’altra banda els socis de govern (PSC i ERC) tampoc s’han destacat en la defensa de la mesura. És cert que en els darrers dies les tonteries de Rajoy sobre el canvi climàtic i el seu cosí, i les conferències d’Al Gore poden ajudar, però ......No sé si podríem aplicar aquella dita de donar un pas enrere per desprès donar dos passos endavant. Què penseu?.

AGRESSIONS RACISTES I FEIXISTES

Avui els principals mitjans de comunicació es van fer reso d’una agressió racista i feixista que va patir una noia equatoriana menor d’edat al tren. El vídeo penjat a youtube és brutal i fereix qualsevol sensibilitat. L’agressor, amb pinta de fatxa i ideologia nazi, va ser detingut per la Guàrdia Civil a l’entrada del seu domicili. A més de l’agressió en si mateixa el que més m’ha impressionat ha estat veure com un noi assegut a pocs metres de l’agredida és incapaç de fer res, suposo que per por, i gira la cara cap a un altre costat.

Aquesta és una agressió més de les moltes que es donen a Catalunya a càrrec d’aquests grups violents que es passegen impunement per les nostres ciutats i pobles, fent ostentació de la seva ideologia nazi i les seves actituds violentes. No dic que no es faci res però penso que cal una acció més contundent i continuada contra aquests grups de violents per part del Mossos d’Esquadra i les policies municipals. I cal també una actitud més ferma per part dels jutges que acostumen a ser massa tous amb aquestes agressions. Quan parlem de seguretat, de la demanda de seguretat per part de la ciutadania, suposo que també ens referim a això: al dret que tenen les persones per no ser agredides verbal i físicament per pensar d’una determinada manera, per anar vestides de determinada manera o per ser immigrant. Són molts els casos de violència racista i feixista que s’han produït al Vallès Occidental, al Baix Llobregat, a Barcelona, etc. No entenc l’enrenou mediàtic i judicial per la crema de fotos del rei i que aquests fets només estiguin un dia d’actualitat mediàtica per desprès desaparèixer. El conjunt de la societat i de les institucions hauria de ser més conscient i més contundent per eradicar aquesta lacra social.

Renovar-se o morir

Esquerra Unida es troba en un moment crucial de la seva història. Té l’oportunitat de renovar-se i trencar amb un passat tormentós que li permeti aclarir el seu projecte polític, o pel contrari pot caure en la crisi definitiva que l’esborry del mapa parlamentari (sense els dos diputats d’ICV-EuiA, EU estari al Grup Mixt). El trencament d’EU al país valencià amb l’aparició d’un nou partit (Iniciativa del País Valencià), i la convocatòria de primàries per escollir el cap de llista de la formació a les properes eleccions generals en las que Gaspar Llamazares competeix amb Marga Sanz (Secretària general del PCPV i representant del PCE) configuren un horitzó complicat. El trencament és encara més evident si tenim en compta que una de les dirigents del nou partit valencianista i diputada autonòmica ha estat expulsada d’EUPV i alhora ha estat integrada a la direcció federal d’EU dins de l’equip de Llamazares. Per acabar-ho d’arrodonir IdPV ha expressat de forma molt clara la coincidència ideològica amb ICV i la seva voluntat de col.laboració per eixamplar l’espai ecosocialista.

Si Gaspar Llamazares guanya les primàries per més del 60% l’operació de renovació i clarificació pot tenir possibilitats de consolidar-se i salvar les eleccions generals amb un resultat digne. La pregunta en aquest cas seria: respectaran els sectors més dogmàtics del PCE aquest resultat?. Aquests sectors del PCE es posaran a treballar lleialment en el projecte renovat d’EU, o faran tot el possible perquè Gaspar Llamazares fracasi?. Hi ha molts motius per ser pesimista i només l’optimisme de la raó pot donar esperances per a que a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional existeixi una força política creible i útil per fer avançar idees i propostes d’esquerres, ecologistes i federalistes.

LLOGUER FORÇÓS

Acabo d’escoltar que CiU ha decidit finalment no signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per la radicalitat ideològica que ICV ha introduit a la Llei pel Dret a l’Habitatge, encara en discusió parlamentària. Sembla que tot es resumeix a l’article 42 de la famosa llei on parla del lloguer forçós.

En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”

En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.

Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.

La xarxa elèctrica a Terrassa

La gran apagada de Barcelona el passat juliol va posar de manifest de manera dramàtica les deficiències de la xarxa elèctrica i la manca d’un manteniment adequat per part de les empreses responsables. El baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. El nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per incrementar el control públic sobre l'activitat de les elèctriques, i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes.

A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri d'Indústria de desprogramar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola (N-150, Els Bellots, Riera de Les Arenes, Av. del Vallès, Av. Béjar, Llac Petit) que en els darrers plans del ministeri encara figura, desprès de desenes anys, en construcció, com les pàgines web, i que “conclou” al Llac Petit. El comprimís parteix de la petició realitzada per l’Ajuntament de Terrassa i dels promotors de l'ampliació del polígon industrial dels Bellots per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. Milers de ciutadanes i ciutadans han vist degradat el seu paisatge urbà per unes enormes torres de ferro innecessàries.

Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infrastructura inútil que ens ha acompanyat durant tants anys, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, faci un acurat anàlisi de l’estat de la nostra xarxa, plantegi les millores a realitzar en el futur, i detecti si tenim en el nostre terme municipal més infrastructures elèctriques inactives i inútils.

No voldria deixar de recordar que al 2002, fruit d’un intens treball des de l’alcaldia d’ICV de Rubí, es va signar una declaració municipalista, la Declaració de Rubí, per part de més de 70 ajuntaments catalans i d’una vintena d’entitats, denunciant l’abandó de la xarxa elèctrica, els problemes que provocava a moltes ciutats i pobles del país, reclamant a administracions i empreses un canvi d’actitud i fent una aposta decidida per una nova cultura energètica que respongués a un model de desenvolupament sostenible. Fruit d’aquesta iniciativa es va signar un conveni (Generalitat, FMC, AMC, Red Eléctrica i Endesa) per estudiar a 35 ciutats, Terrassa inclosa, l’impacte d’aquestes infrastructures en l’àmbit urbà i proposar actuacions de millora.

En aquesta etapa haurem d’estar molt atents a que els estudis, i les actuacions de millora es portin a terme. Però, a més, hem d’insistir en que es posin les bases per assegurar una inversió i manteniment continuada de la xarxa elèctrica i s’avanci en la concreció de la nova cultura energètica que necessitem com a ciutat i com a país.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

EN RECORD DE FRANCISCA REDONDO

El passat dimarts 18 de setembre, en una emotiva cerimònia civil, vam acomiadar a la nostra companya Francisca Redondo Cubero que ens ha deixat amb 92 anys. Militant històrica de la JSU, del PCE, del PSUC, de CCOO i d’ICV ha estat una incansable lluitadora per les llibertats nacionals i democràtiques, per la defensa dels drets dels treballadors/es, per millorar la seva ciutat i per canviar un món injust. Orgullosa de la seva ideologia comunista la Francisca va patir la Guerra Civil, la repressió i l’exili com molts altres republicans. La seva visió internacionalista de la política la va portar a Cuba com a brigadista i a participar en multitud d’activitats de solidaritat amb els pobles de Nicaragua, El Salvador i Cuba, entre d’altres.

Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).

Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.

La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

ESTEM EN CAMPANYA !!!

ZP està ja totalment en campanya com ho demostra la seva darrera visita a Catalunya. Té nassos que vingui a demanar-nos optimisme i a explicar-nos la gran confiança que té en Catalunya mentre la nostra feina és exigir-li que compleixi amb la llei, amb l'Estatut. CiU es debat sobre què volen ser quan siguin grans arran de la proposta de casa comuna del catalanisme plantejada per Mas i el vèrtig que pateix Duran davant de la possibilitat de no ser ministre. ERC continua convulsa sense saber si esperaran al 2014 o faran alguna cosa abans. Al PP amb el nou lider al capdavant afilen les eines per obsequiar-nos amb una campanya que tindrà a la immigració com a protagonista a l'estil Badalona. C's i UPD (Rosa Díez) faran una cursa per veure qui és més espanyolista. I la ciutadania emprenyada pel mal funcionament d'alguns serveis públics i cansada de discussions esencialistes entre polítics. En fi, ens esperen uns mesos moguts.

El millor que podem fer des d'ICV en aquestes properes setmanes es reforçar la candidatura del Joan Herrera en les primàries i aconseguir una bona participació en les mateixes. I desprès no parar d'organitzar actes i conferències, convocar rodes de premsa i escriure articles per donar a conèixer entre la ciutadania el magnífic balanç que pot presentar el Joan Herrera del seu treball al Congrés dels Diputats. Estem en campanya !!!ESTEM EN CAMPANYA !!!

Una línia d'alta tensió guarnint Terrassa

Encara no m'ho puc creure, però sembla cert. La línia d'alta tensió que parteix de la N-150, travessa el Polígon Industrial d'Els Bellots, i discorre a banda i banda de la Riera de Les Arenes "conclou" al Llac Petit, és a dir, enlloc. A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri D'Indústria de des-programar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola que en els darrers plans del ministeri figura encara, desprès de desenes anys, en construcció. La decisió parteix de la petició dels promotors de l'ampliació del polígon industrial, i de l'Ajuntament, per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. En la ordenació urbanística que Terrassa va aprovar definitivament al 2003 hi havia un pla de soterrament de línies d'alta tensió i aquesta era una ferma candidata al soterrament degut al gran impacte ambiental i visual que provoca en molts barris de la ciutat. Per sort no hem invertit ni un euro en soterrar la línia perquè hagués estat l'exemple més clar "d'enterrar diner públic".

Però ara la situació ha canviat considerablement, ara serà el ministeri qui desmunti la línia perquè ha estat inactiva, la seva situació oficial ha estat sempre "en construcció" com les pàgines web, i "conclou", m'encanta aquesta paraula al Llac Petit. Com a mínim hem estat suportant aquesta línia d'alta tensió durant més de treinta anys sense que servís per a res. Moltes ciutadanes i ciutadans han vist degradat el paisatge urbà per unes enormes torres de ferro i uns llargs cables que formaven un enorme camp electromagnètic que preocupava als veïns/es més propers. Encara recordo el gran impacte visual i anímic que en va provocar al 1976, quan vaig arribar a Terrassa, la visió de la Riera de Les Arenes acompanyada de l'enorme línia d'alta tensió.

Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infraestructura inútil que ens ha acompanyat més de mitja vida, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, detecti si tenim en el nostre terme municipal més infraestructures elèctriques inactives, símbol de progrés econòmic, que no juguen cap paper, i que no van enlloc. Realment REE (Red Electrica Española) s'ho hauria de fer mirar. Quina confiança hem de tenir en la capacitat de planificació de determinats organismes públics?. Fins i tot li hauríem de demanar a REE que compensés als terrassencs/ques per aquests anys de guarniment gratuït i inútil de molts barris terrassencs.

CAMPANYA CONTRA LES BOMBES RAÏM

Aquesta campanya m'ha semblat una bona iniciativa. Els promotors demanen que enviem una carta tipus als membres de la Comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats. Jo he escollit al d'IU-ICV, el company Gaspar Llamazares.

"Estimado Sr. Gaspar Llamazares

Le escribo para expresarle mi preocupación por la posición española en el actual proceso de Oslo.

Como sabrá las bombas de racimo suponen un peligro para los civiles en un conflicto bélico debido a su imprecisión y a su amplia dispersión. Esta falta de distinción entre objetivos civiles y militares atenta contra los principios del Derecho Internacional Humanitario. Pero no solo eso sino que las bombas de racimo se convierten, posteriormente, en una suerte de minas antipersona. Mucho más peligrosas que éstas ya que si las minas necesitan ser pisadas para estallar, la submunición de las bombas de racimo pueden activarse de muchas maneras, incluso por el viento. Sin olvidar que, por su forma y color, resultan atractivas para los niños, quienes se han convertido en sus principales víctimas en todo el mundo.

A principios de este año se inició un proceso encabezado por Noruega, el proceso de Oslo, que en su declaración establece como meta la ratificación de un tratado en 2008 para erradicar estas armas que provocan un daño y un sufrimiento desproporcionados. España se ha unido a este proceso pero ya en la reunión que tuvo lugar en Lima durante el mes de mayo pasado ha mostrado reticencias a conseguir un tratado que prohíba todos los tipos de bombas de racimo.
En particular, España ha intentado que se deje fuera del tratado aquellas bombas de racimo cuya submunición tenga un mecanismo de autodestrucción. Esto no parece aceptable. Estos mecanismos fallan. El porcentaje de submunición sin estallar en las bombas de racimo puede llegar a alcanzar el 25%. En los bombardeos de verano de 2006 sobre el Líbano, el ratio de pequeñas bombas sin estallar alcanzó cotas de entre el 30 y 40% según los expertos en desminado de Naciones Unidas en la zona.

Me dirijo a usted, en primer lugar, para conocer su postura, y la de su partido, sobre esta cuestión; en segundo lugar, para instarle a conseguir que España ratifique un tratado a favor de la eliminación total de estas armas. Sin excepciones.

Quedo a la espera de su respuesta.

Atentamente,
Paco Morales.
Terrassa-Barcelona"

(Aquesta carta es troba dins de la campanya que podeu trobar a: http://www.cosasdeladiplomacia.info/bombas-de-racimo-campana/ , i Greenpeace també té campanya pròpia)

Un èxit d'ICV a Santa Perpètua.

Aquest darrer cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major de Santa Perpètua. La primera, de tota l'etapa democràtica, sense ICV al govern i a l'alcaldia gràcies al "pacte dels perdedors (PSC,ERC i CiU)" i la repartidora de sous. He pogut comprovar personalment la massiva afluència de ciutadans/es a la caseta d'ICV durant els quatre dies de Festa Major. Molts d'ells emprenyats pel pacte i per les primeres actuacions de l'equip de govern que ja comencen a tenir resó a la ciutat. I molts d'ells, també, oferint-se per capgirar la situació. Les companyes i els companys de Santa Perpètua han treballat de valent durant els quatre dies, hi havia molt bon ambient i a sobre ha estat un èxit econòmic. Ha estat per tant un èxit per ICV de Santa Perpètua que afronta així en millors condicions el treball d'oposició rigorosa i contundent d'aquest nou curs polític, perquè Santa Perpètua es mereix un altre govern. Moltes felicitats a tothom i endavant !!!.

FESTA MAJOR DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Aquest divendres 31 d'agost s'inicia la Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest any la presència dels companys i les companyes d'ICV és especialment important després de l'aliança entre el PSC, ERC i CiU per fer fora del govern i de l'alcaldia a ICV que la mantenia des del 1979 i que va guanyar en vots i regidors/es les darreres eleccions municipals. En aquestes circumstàncies l'estand d'ICV, situat a la mateixa Rambla al costat de l'embalat, ha de ser un èxit de participació. Aquests quatre dies de Festa Major seran un bon marc per relacionar-se amb la ciutadania, explicar-lis el que ha passat i demanar la mobilització del nostre electorat per recuperar el més aviat possible aquesta alcaldia emblemàtica. Caldrà explicar a la ciutadania que el nou govern el primer que ha fet és incrementar els alliberats polítics, els càrrecs de confiança i promoure una "caça de bruixes" contra treballadors/es municipals que identifiquen com a propers a ICV, tota una mostra que indica clarament que aquest nou govern municipal no defensa els interessos de la ciutadania i el projecte de ciutat, sinó que es basa en un mer repartiment de cadires i sous i així complir la seva obsesió històrica de fer fora a ICV de l'alcaldia. Crec que els companys/es de Santa Perpètua agrairan molt la nostra presència a la caseta de la Festa Major. Esteu convidats/des !!!.

Joan Herrera, bon diputat, bon candidat

Les properes eleccions generals han de significar un pas endavant pel projecte ecosocialista que representa ICV. Però una cosa és tenir un objectiu i una altra fer-lo realitat. Per això crec que tota l'organització ha de comptar amb un pla de promoció del que amb tota probabilitat serà el nostre cap de llista per Barcelona, el Joan Herrera. Ha estat descaradament d'esquerres, ha demostrat una àmplia capacitat de treball, de plantejar propostes i de comunicar de forma planera. Té un alt nivell de coneixement per part de la ciutadania i una puntuació força alta. Però això encara pot millorar molt si ens hi dediquem a fons. Si no recordo malament el Joan Herrera, sense ser el principal lider d'ICV és conegut per més del 40% de la ciutadania, i la seva puntuació en moltes ocasions ha superat el 5, que avui en dia per un polític és molt.

El balanç de la feina feta és molt bo i imprescindible, el programa que puguem fer per les eleccions és important, el conjunt de la llista electoral també ho és. Però ja sabem que el cap de llista és qui sintetitza la proposta política de cara als mitjans de comunicació i a la ciutadania en general. Estic plenament convençut que l'increment de ciutadans/es que coneguin al Joan Herrera, la feina feta, i el projecte de futur que presentarem serà vital per incrementar el resultat electoral, no sols a Barcelona sinó al conjunt de Catalunya.

Vacances, vacances ..... fins molt aviat !!!

"La Gran Apagada"

Era d'esperar, el baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. Ara el nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per augmentar el control públic sobre l'actuació de les elèctriques i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica i tots els seus components.

Ara resulta que desprès de la gran apagada de Barcelona molts dels que més han criticat als governs pel baix nivell de control que exerceixen sobre les elèctriques són aquells que van votar en contra de les mesures que va presentà IU-ICV. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes. Només hem de recordar el resultat de l'intent d'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb un augment impressionant del valor de les seves accions, o veure en els mitjans de comunicació els informes de beneficis d'aquestes mateixes empreses cada sis mesos.

Però no estem parlant de qualsevol tipus d'empresa. Estem parlant d'unes empreses que gestionen un servei declarat expressament d'interès públic com és la distribució d'energia encara que estigui gestionat per empreses privades. Aquestes empreses privades han de respondre a l'interès públic, i els poders públics han de tenir instruments per mantenir un acurat control sobre el funcionament i les actuacions d'aquestes empreses. Hem repetit en moltes ocasions que el mercat per si sol no soluciona els problemes, més aviat els crea perquè al final el que més pesa és el benefici econòmic i no mantenir un servei de qualitat.

Les esquerres no som iguals i aquest és un altre dels exemples del que significa voler gestionar el sistema o voler canviar-lo amb totes les seves dificultats. És molt gràfic veure com en la majoria de temes econòmics o aquells que poden ser estructura-dors de l'actual sistema hi conflueixen els vots del PP, del PSOE i de CiU. És possible que la magnitud de l'apagada barcelonina obligui a revisar lleis i normatives. Veurem qui és qui en aquest procés.

Transport públic i equitat

Aquest article ha estat tramés a diversos mitjans de comunicació de Terrassa: "La gratuïtat del transport públic per determinats col.lectius socials és un tema que des de fa mesos és actualitat a Terrassa. En la darrera campanya electoral PSC i CiU van formular propostes per a que el transport públic fos gratuït pels majors de 65 anys. En el darrer ple municipal aquests dos grups municipals van arribar a un acord per tirar endavant el que des d’ICV-EUiA creiem que és una mesura parcial i que pot provocar situacions d’injustícia social. L’acord de govern signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC recollia sobre aquest aspecte: “Valoració de la implantació de la gratuïtat en el transport públic per a gent gran i altres possibles col.lectius”. Això hagués permès estudiar el tema amb més profunditat i presentar una proposta que revisés globalment l’estructura tarifària del transport públic dins d’una estratègia per promoure amb valentia el transport públic i que beneficiés a determinats col.lectius socials. El PSC, però, no ha volgut esperar a aquesta valoració global i ha actuat de forma precipitada sense escoltar els seus socis de govern.

Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.

La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.

És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.

Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.

FERRÍN CALAMITA: FORA DE LA JUSTÍCIA !!!.

Com és possible que un jutge que portA dictant sentències que semblen pròpies de la dictadura continua exercint com si res?. Jo no ho sé, però aquí és possible. És el cas del ja famós jutge Ferrín Calamita (quina casualitat de nom) que desprès de demanar detenir a dues dones per fer top less a la platja, i d'impedir l'adopció de la filla de la seva esposa a una dona per la seva condició de lesbiana, ara es torna a despatxar treien la custòdia de dues filles d'una dona perquè també és lesbiana entregant-li la custòdia al pare biològic. Alguns dels arguments no tenen desperdici: "¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tienen derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no"; "es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean".

Un jutge, com a garant de la legalitat, no pot dictar aquestes sentències al marge de la Constitució i de qualsevol llei democràtica. Un cop més es posa de manifest que la justícia, que té la seva imatge per terra, és una de les assignatures pendents d'aquest país. No sé si el nou Estatut de Catalunya recull la possibilitat de fer alguna cosa en aquest sentit, però cal prendre mesures urgents. No sé si és dimissió o destitució, però que algú amb autoritat impedeixi a aquest personatge continuar atemptant contra el dret de les persones de forma impune.

ELS REGALS DE ZP

Els 2500 euros per naixement és una mesura populista, anunciada en un debat de l'estat de la nació i en l'inici del que es preveu una llarga campanya electoral perquè així ho ha decidit el President Zapatero. Representa que és una mesura per estimular la natalitat dels de casa perquè la dels immigrants està prou estimulada. Jo dubto que aquesta mesura animi a ningú a tenir un fill/a si no ho tenia previament pensat, perquè la quantitat no dona per masses aventures. Les parelles joves que tinguin una hipoteca (les que puguin !!) amb l'euribor a l'alça i els salaris baixos, es decidiran a tenir un fill/a per 2500 euros?. Les parelles que tinguin ja algun fill i saben les despeses que això ocasiona i no tenen una plaça d'escola bressol pública, per posar només un exemple, s'animaran a tenir el segon fill/a?. Jo penso que no, o almenys jo no ho faria. El primer impacte ha tingut molt resó mediàtic. S'ha comentat a tot arreu i la gent parla d'entrada de forma positiva. Però quan ja han passat uns quants dies i es comencen a fer comptes es veu clarament que és una mesura de cara a la galeria que no saluciona els problemes de la gent i si ajudarà als que poden arribar a fin de mes sense molts problemes. És injust, electoralista i s'acosta a les polítiques conservadores de promoció de la família, o de determinades famílies.

És com el compromís electoral del PSC i CiU a Terrassa de que el transport públic sigui gratuit per les persones majors de 65 anys, sense tenir en compta altres situacions i els recursos de les persones. De què li serveix a un jubilat que li paguem el autobús si no hem estat capaços encara de crear una bona xarxa pública de residències o de centres de dia, o de centres d'atenció primària?. I les famílies que estan pagant 1400 euros mensuals per a que els seus pares pugin gaudir d'una residència per la gent gran perquè requereixen cura les 24 hores del dia?. Des de l'esquerra hem de fer altres polítiques més socials, més justes i més redistributives.

ELS INCUMPLIMENTS DEL PSOE

Acaba la legislatura i el PSOE està a punt de guanyar la cursa de "qui és capaç d'incumplir més compromisos". He llegit que el Joan Herrera ha amenaçat amb votar negativament als pressupostos de l'Estat pel 2008, i hem sembla molt be. Ja ni ha prou d'aguantar tants incumpliments en polítiques socials, ambientals, de fiscalitat, i el propi Estatut de Catalunya. És increible que el PSOE continui amb la politica d'escanyar Catalunya per apareixer davant de les espanyes profundes com a garant de la unitat de l'estat i de la teórica i falsa igualtat dels espanyols. Si el govern de Zapatero no vol complir amb la Llei de l'Estatut que ell mateix va votar al Congrès, jo crec que nosaltres no podem donar suport als pressupostos generals de l'estat. Hem de començar a dir-lis de forma clara als votants d'esquerres que votar a Catalunya al PSC és una inutilitat per defensar els interessos generals de Catalunya. Si el PSC dona suport de forma automàtica al PSOE, faci el que faci, de què serveix?. Està molt clar que nosaltres apostem per un nou govern a l'estat d'esquerres, però la responsabilitat ni és només nostra, ni pot ser a qualsevol preu. El vot d'esquerres, ecologista i coherent amb una Espanya federal i plural és el d'ICV.

ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIO

La producció d'energies renovables estan atraien molta inversió. Les grans empreses estan invertint en un sector que veuen rentable i de futur. Ja ho deiem fa alguns anys que aquest sector seria estratègic i amb capacitat de generar nova ocupació. Aquesta inversió es concentra especialment al nostre pais en l'eòlica, encara que la fotovoltàica cada vegada està agafant més força. Aquest procés té aspectes positius com és l'increment de la producció d'energies renovables que ens fa ser menys depenents del petroli i contribueix als objectius del Protocol de Kioto. Cal però parar atenció des del sector públic i des de l'esquerra que representem perquè aquest inici de canvi de model energètic no torni a conentrar-se en "poques mans". Una de les moltes virtuts de les energies renovables és que permeten una descentralització de la producció donat que és molt més fàcil produir energia. Els particulars, els petits productors i les administracions públiques poden i han d'intervenir de manera decidida per tal de que una part important de la producció energètica del futur estigui en "moltes mans" i així poder influir en les polítiques energètiques. Hem de saludar les iniciatives dels Horts Solars que alguns ajuntament estan posant en marxa. Si des d'ICV vem ser capaços d'influir en la generalització de les ordenances solars municipals per què ara no hem de plantejar-nos la generalització d'ordenances d'energia solar fotovoltàica?. Estic convençut que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge es pot fer molta feina conjunta amb els ajuntaments i el teixit associatiu.

CAP A ON VA EUROPA?

Després de llegir les primeres informacions sobre la Cimera europea de caps d'estat és difícil saber quina és la profunditat dels acords i cap a on ens porten. Només he estat capaç d'entendre que es retrassa fins al 2017 (per fer contenta Polónia) el sistema de doble votació. I que es canvia el títol de ministre pel d'alt representant per la política exterior (per fer content al Regne Unit). Suposo i espero que hi hagi alguna cosa més perquè si no Europa continuarà en "stand by" molt anys i el mòn dona una volta cada dia. Estic convençut que el company Raul Romeva ens explicarà molt aviat quins són els acords que s'han pres i a partir d'aquí poder explicar-li a la ciutadania alguna cosa entenedora.

QUE FEM A L'ÀREA METROPOLITANA

Els resultats electorals d'ICV-EUiA a tota l'àrea metropolitana posen de manifest, un cop més, que necessitem una nova estratègia i una nova manera de fer per connectar amb la ciutadania d'esquerres. No serà fàcil i no crec que ningú tingui fórmules màgiques, però necessitem fer una reflexió col.lectiva que ens ajudi a trobar noves fórmules d'organització, de comunicació i de treball polític. Tinc la sensació des de fa temps que cada organització local treballa de la manera que pot o que sap, sense cap tipus de pauta general de l'organització. El nivell d'abstenció i els resultats a molts dels nostres barris evidencia que alguna cosa no fem bé i que els nostres missatges no arriben amb força. El cas de com es reben les nostres propostes sobre immigració és només un exemple. El pla d'extensió territorial d'ICV està molt be i ha donat els seus resultats, però no podem perdre de vista que a Catalunya quasi 5 milions de persones vivim a l'àrea metropolitana de Barcelona en un sentit ampli. Ara venen les eleccions generals i és evident que la nostra representació al Congrés del Diputats vindrà de la provincia de Barcelona. Comencem per pensar-hi i a intercanviar idees i propostes per capgirar la situació.

UN BON ACORD A TERRASSA

Després de moltes reunions divendres passat signavem l'acord de govern entre el PSC, ICV-EUiA i ERC a Terrassa. Aquesta vegada ha estat més fàcil perquè veniem de l'experiència de quatre anys de govern conjunt. Tot i que ERC ha perdut un regidor el mapa polític municipal és molt estable. En l'acord per primera vegada a la història s'introdueix una nova organització municipal. Encara que pugui semblar mentida ara tindrem una Comissió de Govern amb competències delegades, s'han reduit les àrees de 9 a 5, i els tinents d'alcalde tindran competències sobre les regidories de l'àrea que coordinen. Més enllà d'això l'acord programàtic no només marca les línies estratègiques del govern d'esquerres, sinó que baixa a les concrecions que formaran part del Pla de Mandat que és tant com el full de ruta del govern en els quatre anys i, a més, és públic. En el contingut de l'acord de govern es pot veure de forma molt clara la nostra influència. ICV-EUiA portarà l'àrea de Desenvolupament Estratègic i Econòmic de la ciutat, on estan incloses les regidories de Promoció Econòmica, Innovació, Comerç i Turisme. I, a més, continuem portant les regidories d'Educació i de Promoció de la Dona. És molt important que s'hagi reforçar el paper polític i competencial de la Comissió de Govern, perquè això ens permetrà tenir un major control i una major participació sobre el conjunt de les polítiques que es desenvolupin. Crec que és un bon acord que ens permet continuar treballant per Terrassa en clau d'esquerres i de transformació social. Ara ens toca fer-ho be, posar les piles a l'organització i capitalitzar la nostra tasca en les properes eleccions municipals.

A PREPARAR LES GENERALS !

Les eleccions generals ja estan aquí. Tant des de l'àmbit polític dels grans partits, com des de l'àmbit mediàtic, els intents de bipolaritzar les eleccions entre el PSOE i el PP seran molt fortes. I això vol dir que el nostre espai polític haurà de fer un esforç enorme per visualitzar-se amb missatges i propostes concretes. Tant ICV com IU a nivell d'Espanya hauran d'encertar molt be els missatges per tal d'aspirar a obtenir uns bons resultats electorals. Crec que des d'ICV és imprescindible comptar, el més aviat possible, amb 10 punts que expliquin molt be la nostra utilitat al Congrès dels Diputats i iniciar un treball polític i social d'explicació al territori. L'organització s'ha de dotar d'una estratègia nacional, amb especial incidència a l'àrea metropolitana de Barcelona, per tal de garantir una comunicació efectiva entre la ciutadania.

El resultat de les eleccions municipals ha dibuixat un mapa polític amb un PP envalentonat, un PSOE acomplexat davant de la dreta, i una IU que continua débil. A Catalunya la gran abstenció no ha afectat a tots els partits per igual. Ha beneficiat als dos grans partits (PSC i CiU), ha beneficiat també als més petits (CUP'S, plataformes ...), i ha afectat més als mitjans (PP, ERC, i ICV). És molt provable que a les generals l'abstenció no sigui tan alta, i és aquí on hem de dirigir una part important dels nostres esforços: el propi electorat d'ICV que s'ha abstingut. Crec que és molt important que realitzem un primer treball de proximitat al nostre electorat per apropar-nos a les causes de la seva abstenció: desencant, cansament, conformitat ... ICV ja ha fet públic que farà un procés participatiu per elaborar el programa electoral i hem de fer-ho de forma rigurosa i des de la proximitat als problemes de la gent. A treballar.

Hem perdut l'alcaldia de Santa Perpètua

No és fàcil escriure aquestes ratlles. Fa poques hores que el PSC, ERC i CiU han fet públic el seu acord per desplaçar ICV-EUiA de l'alcaldia i del govern de Santa Perpètua. Ha estat un cop dur encara que desde fa uns tres dies ja es veia que CiU tenia la intenció de passar-se al "costat fosc de la política". I dic costat fosc no perquè no tinguin dret a pactar amb qui considerin oportú, sinó perquè en aquesta ocasió no han intervingut ni elements programàtics, ni de distribució de responsabilitats en el nou govern local. Ha estat senzillament allò de "quitate tu pa ponerme yo". I així ens ho han dit: que el projecte de ciutat està molt bé i no pensen tocar res !!!. Els que estem en política des de fa alguns anys sabem que sempre hi han moments difícils i bruts. Que hi han interessos exclussivament personals i tot això. Però quan ho vius en directe veus perfectament on està la talla política i personal d'alguns personatges. Finalment a Santa Perpètua s'han aliat les vísceres, les mentides, i els sous, i ja veurem com li va a la ciutat. ICV tot i guanyar les eleccions en vots i regidors/es passarà a l'oposició i ho farà amb el cap ben alt i amb tota la legitimitat del món per fer una oposició que parteix de la tasca de govern ben feta, hanvent planificat el futur de la ciutat fins el 2010, i amb una actuació personal impecable. Gent d'esquerres, ecologista, honesta i compromesa de debò. Em teniu al vostre costat. Salut i endavant.

El lio d'ERC

Em preocupa que una part dels tertulians del país opinin que l'opció de Jordi Portabella d'optar per no reeditar el tripartit a Barcelona honora la política. Encara no sabem si aquesta posició només vol reforçar el seu paper negociador. Si fos així seria un desastre per la política i uns quans milers de ciutadans més es passarien a l'abstenció. Però si un arriba a la conclusió que ha encapçalat una llista que ha fracassat el que honora la política és dimitir i no pendre posesió com a regidor. Jo crec que en tot cas no es pot utilitzar la governabilitat d'una ciutat en clau interna per jugar ves a saber a què al si d'ERC. Els arguments que ha utilitzat Jordi Portabella es poden aplicar a unes quantes ciutats catalanes, entre elles Terrassa. Però això sembla que no està passant. Com ja és habitual ERC juga amb foc, el problema és que ens cremen tots. A ICV em de ser capaços de no montar aquests espectacles, però també em de ser capaços de marcar més el nostre perfil polític i apareixer davant de la ciutadania de forma més nítida. És imprescindible que millorem la nostra organització i la relació amb la ciutadania.

MOMENTS DE CONFUSIÓ

L'alta abstenció i els propis resultats de les eleccions municipals han generat un mapa polític molt singular, per no dir altre cosa, i una sensació de molta confusió. No vull dir que ICV-EUiA no hagi guanyat res en aquestes eleccions (sobre tot extensió territorial), però si que hem perdut molt, especialment a la Catalunya metropolitana. D'unes expectatives molt altes que es van generar a les eleccions autonòmiques hem passat a uns resultats que ens situen a la baixa i que han sorprés a tothom. Vol dir que no tot ho hem fet be, i que no hem sapigut detectar que part del nostre electorat anava a l'abstenció i perquè. Ara ens toca cercar respostes a moltes preguntes i mantenir el cap fred. Ens toca fer plans de treball per afrontar aquesta nova etapa política que ja té en l'horitzó unes eleccions generals que seran molt dures pel nostre espai polític. Però cada cosa en el seu moment. Ara la prioritat és veure com han de quedar els nostres grups municipals mantenint la nostra coherència ja sigui en la creació de nous governs o estan a l'oposició, sense perdre de vista que representem un espai polític amb idees i projectes que vol canviar la realitat.

Jo crec que a Terrassa hem d'intentar fer allò que hem dit a la campanya i pel que ens ha votat la ciutadania: formar un govern d'esquerres plural. Ho hem de fer sense complexes i aconseguint un bon acord programàtic i de distribució de responsabilitats. Aquesta és la feina dels propers dies. Ànims, salut i endavant.