29.3.08

SEQUERA

Ens trobem davant d’una de les sequeres més severes dels darrers 50 anys i li ha tocat gestionar-la a ICV (lo nostre no té nom). Per primera vegada un govern inicia el canvi de model en la gestió de l’aigua (i ja es començaven a notar els efectes) i zas, la major sequera de la història. S’han planificat i iniciat grans infraestructures relacionades amb l’aigua i patapam, sembla que no s’estigui fent res.
He sentit parlar al conseller Baltasar de situació d’emergència nacional i suposo que no hi ha per menys. La polèmica sobre el transvasament o captació d’aigua del Segre per portar-la a l’àrea metropolitana de Barcelona, si és necessari, està amagant totes les accions que s’estan realitzant per assegurar el consum humà d’aigua. I d’això també és responsable el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Baltasar, i els responsables de l’ACA que des del meu punt de vista, en aquest i en altres casos, han errat en la política de comunicació i informació, en la manera de fer les coses i en administrar el tempo, sobre tot quan estàs parlant d’una acció que no forma part de les teves competències. Ha mancat transparència i diàleg, però també contundència alhora de defensar determinades actuacions. Aquesta seria sols una de les mesures a posar en marxa si fos necessari, però ha anul·lat les altres.

No he consultat el diccionari i no ho penso fer. Tinc prou amb saber què estem parlant de garantir el subministrament d’aigua a més de 5 milions de persones i el seu sistema econòmic i social. Poca broma amb això. Si arriba la situació, que espero que no, tindrem que portar aigua d’allà on sigui i com sigui, és la nostra responsabilitat i la nostra obligació. I això ho entendran més de 5 milions de persones, i no ho entendran altres sectors socials com els pagesos afectats per exemple, i serà comprensible. Però si hem de transvasar o captar aigua del Segre (si ho autoritza el govern de ZP) això no tindria cap comparació amb el frustrat transvasament de l’Ebre (esperem que per molt anys) i del encara defensat transvasament del Roina: ni per la filosofia, ni per la quantitat, ni pels costos econòmics, ni pels temps, ni pels usos de l’aigua. Estem parlant d’una mesura d’urgència, provisional i acotada en el temps, en determinades condicions hídriques del Segre, i no per alimentar camps de golf i complexos turístics insostenibles, ni per incrementar el reg per immersió. Qualsevol comparació que es vulgui fer és demagògica, oportunista i irresponsable.

Avui el govern, gràcies a ICV, desenvolupa la nova cultura de l’aigua i la gestió de l’oferta que no de la demanda. S’ha fet molt i queda molt per fer, perquè durant desenes d’anys aquest tema no ha importat als governants. És per això que no estenc perquè els complexes i la por a les crítiques han influït tant en la manera de procedir durant les darreres setmanes. Ni tampoc entenc perquè no estem dient que el conseller d’Agricultura no està a l’alçada de les circumstàncies quan encara parla d’impulsar 60 mil noves hectàrees de regadiu sense haver impulsat abans el canvi en el model del reg.

La crítica a les darreres actuacions comunicatives del conseller no poden amagar, però, que la gestió de l’aigua és avui molt millor que quan governava CiU. Vem trobar una ACA arruïnada amb un forat de més de 1000 milions de pessetes i avui l’ACA està invertint milions d’€ a tot el territori amb la planificació corresponent. El consum s’està reduint poc a poc per la política de preus i per la major conscienciació ciutadana. I CiU dirà tot el que vulgui i farà la demagògia que calgui (algú esperava que no ho fes) però la darrera gran infraestructura relacionada amb l’aigua es va fer a Catalunya al 1976, segons el president d’Agbar que no és precisament d’ICV, i ha estat el govern tripartit qui està tirant endavant grans infraestructures relacionades amb l’aigua. Què ha fet doncs CiU durant 23 anys?. Doncs, no invertir, no planificar, no canviar el model de gestió de l’aigua, defensar el transvasament de l’Ebre junt amb el PP (ara demanen perdó), i continuar defensant el transvasament del Roina.

Algú s’imagina deixar sense aigua a més de 5 milions de persones?. Encara que la Vicepresidenta del govern en funcions digui avui que no és possible transvasar aigua del Segre, en les condicions anunciades, quan arribi el moment es menjarà i es veurà les seves pròpies paraules. Jo crec que el més sensat és reconèixer els errors comesos tant en comunicació com en formes de fer (poc diàleg i poca transparència), i fer els canvis necessaris per continuar amb orgull i contundència la defensa de la política que estem desenvolupant al govern de la Generalitat de Catalunya. I esperar que plogui molt allà on toca !!.

5 comentarios:

Xavier Boix dijo...

ben dit, si senyor !

Maxi dijo...

Paco.., sense paraules.
Felicitats pel teu article, clar, contundent i a la vegada reflexiu.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Necessitem un doble procés de canvi: canviar les relacions govern-partit i canviar les relacions direcció-partit. Materials urgents de cara a la nostra assemblea nacional de la tardor. Ara estem en crisi. No cal dissimular-ho. L’impacte “Baltasar” allunya ICV del seu entorn i desmotiva la militància. És un problema polític derivat d’un doble problema polític general (el tripartit no admet el factor diferenciat d’ICV ni nosaltres el marquem com caldria) i el partit no obté una centralitat de funcions i una metodologia de treball de lluita i de govern, de producció política, d’organització, etc…
Ho tenim magre, hem de fer un esforç, noves cares, nous misatges, modulació general del projecte…entre tots.
salut i visita el meu blog…en va ple del tema.

Carles Rodríguez Herencia dijo...

Molt encertat. Espero que ho llegeixin molts dels que s'apunten al debat només per donar-nos canya.

Albert dijo...

Gràcies Paco per l'article. En paso la referència als companys de St.Quirze