CANVI CLIMÀTIC I G-8

Fa pocs mesos que personatges com Aznar o el president de torn de la UE i de Txèquia s’atrevien a dir, a escriure i a publicar que el canvi climàtic era un invent de científics malintencionats i radicals ecologistes. Era una mena de confabulació mundial per fer-li la guitza al capitalisme triomfant. Be, avui la lluita conta el canvi climàtic forma part de l’agenda política mundial com ho demostra que és el tema estrella de la cimera del G-8 (una altra cosa és com el tractin i a quins acords arribin). Més enllà de la correlació de forces entre la dreta i l’esquerra que existeix també alhora de plantejar-se com enfrontar aquest repte global, reprodueixo les paraules del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, davant de les negociacions que es produeixen dins del G-8: "Las políticas que han planteado hasta ahora no son suficientes", "Esto es un imperativo político y moral y una responsabilidad histórica (...) para el futuro de la Humanidad, incluso para el futuro del planeta Tierra".

Crec que hem de destacar que, finalment, totes aquelles persones, ongs ambientalistes i ecologistes, comunitat científica i partits com ICV hem aconseguit que amplis sectors socials tinguin consciència de la necessitat de lluitar contra els efectes del canvi climàtic, provocat per l’acció de la humanitat rica, i per tant, de la necessitat de canviar el model de desenvolupament en el que vivim. No és menys cert, però, que haurem de lluitar i treballar encara molt per a que aquesta necessitat i desig es converteixi en un canvi profund de les polítiques que avui encara es continuen impulsant i que contradiuen els discursos polítics dels partits, tant de la dreta com de bona part de la socialdemocràcia.

Un cop coneguem els acords del G-8 ens hauran d’explicar com pensar aconseguir els objectius que es marquen, perquè desprès dels acords i dels discursos caldrà posar en marxa polítiques concretes, i aquesta segona part no és el seu fort. Perquè una cosa és dir que es vol lluitar contra el canvi climàtic i una altra és fer-ho amb totes les conseqüències.

QUE PAGUI MÉS QUI MÉS TÉ

Finalment no ha estat possible. Després d’arribar a un acord amb ICV i IU (text de l’acord), el PSOE ha preferit a última hora pactar amb CiU i renúncia a introduir canvis importants en el model fiscal imperant. Un model fiscal inútil per fer front a la crisi econòmica i ple d’injustícies des del punt de vista equitatiu. Amb aquest canvi tàctic d’última hora el PSOE renuncia a pujar els impostos a les rendes més altes per fer realitat aquella màxima de que pagui més qui més té, a eliminar el retorn dels 400 € que no distingeix entre rics i pobres, i a introduir progressivitat en el xec de 2500 € per naixement o adopció (perquè no és el mateix que Botin tingui un fill que el meu veï).

Ja són molts els observadors que afirmen que la política econòmica i fiscal del govern central no té rumb, que no respon a un model definit que es plantegi obtenir uns objectius polítics i socials. Per fer front a la crisi econòmica cal optar per un model econòmic, fiscal i social. Cal optar entre continuar pel camí assenyalat per aquells que han creat la crisi econòmica des del mateix sistema capitalista, o cercar el camí del canvi de model econòmic i productiu que tingui la justícia social i la protecció ambiental com a horitzó de futur. Perquè els treballadors/es i les classes populars ni han creat la crisi ni l’han de pagar, i perquè cal apostar clarament pel canvi del model econòmic. Si el PSOE continua dins de la indefinició finalment es veurà afectat per la davallada electoral en favor de la dreta i de l’abstenció, tal i com li ha passat a la socialdemocràcia europea.

ICV ofereix a la societat un camí clar a seguir per a que la sortida de la crisi la paguin els que l’han creat, i s’han enriquit ostentosament, i per a que al final del túnel ens trobem amb una model social i econòmic més just i solidari, havent posat les bases pel necessari canvi del model econòmic i fiscal. Un model que superi l’esgotament de l’actual, basat en la innovació tecnològica, la formació i la creació de treball de qualitat, les energies renovables i la protecció ambiental, i l’enfortiment de l’estat del benestar per a que els treballadors/es i les classes popular puguin aspirar a millorar les seves condicions de vida.

EL QUE SENTS, EL QUE ETS!. VOTA RAÜL ROMEVA ICV-EUiA

Darrer vídeo de campanya. El Raül Romeva demana el vot per la coalició d'ICV-EUiA per fer girar Europa cap a l'esquerra i l'ecologisme, perquè si l'actual crisi econòmica del capitalisme l'ha creat la dreta, per sortir d'ella s'han d'aplicar solucions d'esquerres, i res més útil que votar a l'eurodiputat més treballador i més transparent que ha estat i vol continuar sent l'altaveu de la gent treballadora, d'esquerres, ecologista, feminista i solidària al Parlament Europeu.

AutoCat: incomprensible

El Govern català, amb l’oposició d’ICV-EUiA, ha aprovat el seu pla de promoció del sector automobilístic en temps de crisi econòmica. És un pla que permetrà beneficiar als que més tenen i als cotxes més contaminants a diferència del pla aprovat pel govern espanyol. A Catalunya es poden atorgar ajuts a cotxes amb un preu de fins a 49.000 euros (a Espanya 30.000), i que superin les 150 grCO2/km. Un anàlisi de quins són els automòbils que es fabriquen a Catalunya, quins són els seus preus, i quines les seves emissions per kilòmetre fa del tot incomprensible el pla català, defensat pel conseller Huguet.

La majoria dels models que es fabriquen a Seat i Nissan costen menys de 30.000 euros i compten amb més models amb emissions inferiors a 150grCO2/km. Per què el PSC i ERC eleven el llistó tant en preu com en emissions?. A qui volen beneficiar?. És aquesta la política que volen impulsar a Europa?. Fins i tot la ministra espanyola de Medi Ambient s’ha mostrar contrària a aquesta mesura, que ja és dir.

A més, aquest pla acaba mostrant una posició erràtica del mateix govern que en pocs dies ha passat d’afirmar que fins que no hagués acord en el nou model de finançament per Catalunya no disposava de recursos econòmics per invertir en el pla espanyol, a aprovar un pla propi que supera àmpliament els llindars de preus i emissions plantejats a Espanya en el que sembla una absurda competició per veure qui la diu més grossa.

Aquest pla, per conjuntural que sigui, contradiu moltes de les polítiques ambientals aprovades pel mateix govern català i per directives i objectius aprovats a la Unió Europea de lluita contra el canvi climàtic i la millora de l’aire que respirem en àrees urbanes. Per exemple la UE s’ha fitxat el 2015 com a data per a que els nous cotxes no superin els 120grCO2/km. D’altra banda compromet recursos que són necessaris per fer front a les conseqüències que la crisi econòmica està provocant en amplis sectors socials.

La sortida de la crisi econòmica no es pot contraposar a les necessitats socials creixents, ni a la defensa del medi ambient com a millor inversió de futur.

Per un nou compromís d'esquerres i verd

La majoria de governs europeus són de dretes o han practicat polítiques de dretes. I aquestes són les polítiques que han provocat la gravíssima crisi econòmica en la que ens trobem. Aquesta relació de forces es reflexa en les polítiques que emanen de la Comissió Europea (incapaç de fer front a la crisi) i que només troben una certa oposició en el Parlament Europeu en el que es poden conforma majories parlamentàries d’esquerres i ecologistes amb capacitat per paralitzar algunes decisions regressives. Cal fer polítiques d’esquerres a Europa, a Espanya i a Catalunya. No si val reclamar el vot d’esquerres per desprès arribar al Parlament Europeu i coincidir en un 80% de les votacions amb el Partit Popular Europeu, que és el que ha fet el PSOE.

Aquesta és una molt bona raó per demanar a la ciutadania que voti en les properes eleccions europees del proper 7 de juny. Dependrà de la composició del proper Parlament Europeu que Europa camini cap a la consolidació i ampliació del seu model social o que per contra vagi erosionant el que ha costat construir durant desenes d’anys a través de l’acció política de l’europeisme democràtic i d’esquerres, i de les lluites socials.

Una bona manera d’enfrontar-nos al pessimisme social que impera i als que han provocat la crisi econòmica, social i ambiental que patim, es fer girar al Parlament Europeu cap a l’esquerra i l’ecologisme. I això només es pot fer votant a forces polítiques que com ICV-EUiA estan compromeses amb la transformació social i ambiental de les nostres comunitats. L’Europa dels mercats i els negocis ja existeix. El que cal és desenvolupar i enfortir l’Europa Social i Ecològica. És necessari recolçar amb els vot un nou compromís d'esquerres i verd com el que representa ICV-EUiA.

Perquè volem una Europa amb un govern que lluiti contra la crisi econòmica i es preocupi per millorar la qualitat de vida dels treballadors/es; una Europa compromesa en aconseguir la plena igualtat entre homes i dones; una Europa que lluita decididament contra el canvi climàtic i cuida el seu medi ambient; una Europa que fa de la cultura, del coneixement i la innovació, del diàleg i la cultura de la pau els seus instruments per relacionar-se amb el món. Una Europa en la que tots els seus ciutadans/es tenen els mateixos drets i els mateixos deures vers la comunitat. El programa electoral complet a: http://www.raulromeva.cat/programa-europees

Nota de premsa d'ICV sobre la LEC

Reprodueixo la nota de premsa que avui ha fet pública ICV, i que és prou clara per il.lustrar la nostra preocupació respecte a l'elaboració de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC):

ICV qualifica la LEC d’“oportunitat perduda” i alerta que la base del pacte CiU-PSC és mantenir el finançament públic a les escoles d’elit

Dolors Camats explica que el model educatiu que dibuixa avui la llei passa per garantir més finançament públic a les escoles concertades.

La portaveu d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha qualificat avui la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com una “oportunitat perduda” en el cas que no tracti alguns aspectes del model educatiu. “Ens consta que hi ha unes bases per un acord entre CiU i el Departament d’Educació”, ha explicat Camats alhora que ha matisat que la base d’aquest acord passa per què “les escoles que separen nens i nenes no perdin el concert educatiu i per tant no perdin el finançament públic”.

"Això es un model de país? Aquest és l'acord que condiciona que aquesta llei sigui una llei de país o que deixi de ser-ho? Si la llei no blindés els concerts a les escoles d'elit aquesta deixaria de ser una llei de país? La resposta per nosaltres es que segons CiU sí", ha sentenciat Camats al mateix temps que ha explica que per ICV "el model d'escola que ha de dibuixar la llei d'educació ha de deixar clar que aquestes escoles no són les que han de rebre finançament públic".

Per Camats "aquest és un element clau que la llei hauria de deixar clar i al nostre parer avui la llei no ho fa". "Si nosaltres ens hem de sumar i tothom té clar que es pot prohibir la segregació de nens i nenes doncs que la llei ho digui clarament", ha dit Camats en ser preguntada pels periodistes sobre el què han assenyalat en aquesta qüestió la portaveu del PSC i la d'ERC. "El que nosaltres ens temem és que precisament aquest punt és la base de l'acord entre el Departament d'Educació i CiU", ha afegit Camats alhora que ha explicat que l'esmena d'ICV-EUiA ho diu claríssim i que el grup ecosocialista la mantindrà fins el dia de ple. "Votant la nostra esmena n'hi ha prou", ha dit la portaveu ecosocialista.

En aquest sentit Camats ha assenyalat que és "fals parlar de llei de país perquè aquest no és un element central de les necessitats del nostre sistema educatiu ni de les demandes de la comunitat educativa". La portaveu d'ICV en el Parlament de Catalunya ha indicat que la seva formació "estarà oberta a l'acord sempre" i ha assenyalat, en referència a la federació nacionalista que "no hem estat nosaltres qui hem exclòs o hem tancat la porta a negociar amb un o altre grup". Camats ha recordat a CiU que "va ser precisament una majoria política - en referència al primer Govern d'esquerres - qui va fer possible un Pacte Nacional per l'Educació històric en el nostre país i qui ha fet possible que després hi hagués un projecte de llei en el parlament. No ha estat ningú dels altres que ha fet possible això i que aquells que tenen sempre el país a la boca no han posat mai a l'abast una LEC".

Camats ha indicat que el model educatiu que dibuixa la LEC avui "garantirà més finançament a les escoles concertades a través dels contractes programa i alhora i en contrapartida no dibuixa un veritable servei públic d'educació". La portaveu ecosocialista a la cambra catalana ha fet aquestes reflexions aquest matí en roda de premsa i ha explicat que per fer la valoració general de la llei, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol escoltar la comunitat educativa que es va manifestar davant del Parlament el passat 30 de novembre.

Finançament: credibilitat 0

Després de la reunió Chaves-Montilla m’agradaria ser optimista i pensar que finalment el govern central complirà amb l’Estatut de Catalunya pel que fa al nou model de finançament i que aquest serà més just i solidari per Catalunya. El problema que tinc és que Zapatero i el seu govern en aquest aspecte, i en molts d’altres, tenen una credibilitat "0" mentre no demostrin el contrari. “Fets i no paraules” que deia el President Montilla .....

Semblaria que un cop desencallat el deute històric d’Andalusia i de comprometre una milionada considerable en infraestructures amb Madrid i amb les Illes Balears, ara tocaria Catalunya. I amb Catalunya només es pot complir respectant el que estableix l’Estatut que és una llei orgànica refrendada per la ciutadania catalana. Només es pot complir establint un nou sistema de finançament que acabi amb la injustícia que implica l’actual sistema.

L’altra dia un diari ho explicava bastant be: si la mitjana d’Espanya és 100, Catalunya contribueix a les arques públiques centrals amb 120 i després de l’anivellament Catalunya rep 94 (li diuen solidaritat!). La darrera proposta Solbes oferia rebre 97 (del tot insuficient i inacceptable) i el Govern de la Generalitat reclama arribar a una xifra de entre 103 i 105. Jo crec que la cosa hauria d’estar molt clara: aportant Catalunya 120 no pot estar, com a mínim, per sota de la mitjana espanyola. Crec que 15 punts de solidaritat demostra àmpliament la nostra voluntat.

Però ja veurem. De moment credibilitat "0", i com diuen “al maig cada dia un raig”, el que no sabem és de què.

La política està a la UCI

L’estil de fer política de les grans forces polítiques està a la UCI i així ens trobem amb alts nivell de desafecció política i d’abstenció electoral. De tant en tant tothom s’omple la boca, polítics i mitjans de comunicació, dels canvis a realitzar al sistema polític per tal d’apropar-lo a la ciutadania i posar de relleu la seva vessant més noble. Però res, a la que es gira el metge d’urgències, tornem-hi. Es pot canviar d’opinió tantes vegades com faci falta, es valora de dos o tres maneres diferents un mateix fet en funció dels interessos particulars, i s'utilitza tot i a tothom per aconseguir el gran objectiu: desgastar al contrari i guanyar com sigui les eleccions.

Bona mostra d’aquest comportament el varem poder observar a la compareixença de Joan Saura, com a conseller d’Interior, el passat 31 de març per donar explicacions, a petició pròpia, sobre les càrregues desproporcionades a la manifestació d’estudiants contraris al Pla Bolonya. Per això reprodueixo a continuació parts de la intervenció de Jaume Bosch en representació del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, en les que “despulla” els portaveus de CiU i PP per les seves incoherències i el seu cinisme.

M’ha sorprès, deu ser la manca de costum, l’anàlisi que avui fa l'Enric Company a El País titulat: “No todos los políticos son iguales” i en la que valora positivament la compareixença i la compara amb d’altres responsables polítics, del govern i de l’oposició.

Jaume Bosch:
1. “Sabem que no és freqüent i resulta xocant per alguns que un Conseller d’Interior demani disculpes o adopti decisions difícils. Però el Conseller Saura és en el departament no tan sols per gestionar, sinó també per transformar o modificar allò que creu que ha de modificar d’acord amb un programa de govern elaborat a partir dels programes electorals que en matèria de seguretat varen oferir a la ciutadania els grups que formen la majoria de govern.”

2. “La famosa qüestió de les càmeres a les Comissaries, CiU les va titllar de Gran Hermano a les Comissaries. Avui ningú s’atreveix a discutir aquesta mesura: les denúncies per maltractaments han desaparegut, les falses(que eren la majoria) però també les certes. I això ha beneficiat abans que ningú als mateixos Mossos d’Esquadra.”

3. “La qüestió de l’Ètica en la Policia i la necessitat d’un Codi d’ètica policial està plantejat des dels inicis: en el Llibre “L’Ètica de la Policia” editat per la Direcció General de Seguretat Ciutadana l’any 1983: fa vint-i-sis anys. Si volen saber on s’inspiren algunes mesures de les proposades pel Conseller Saura no les busquin en llocs estranys; les trobaran en aquesta publicació que el govern de CiU va editar però es va oblidar d’aplicar.”

4. “I des del PP s’ha acusat repetidament al Conseller Saura pel fet de dirigir el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i ser President d’ICV i alhora troben normal que el Conseller equivalent de la Comunitat de Madrid, del PP, porti Interior, Presidència i Justícia i sigui secretari general del PP d’aquella comunitat a més de tenir temps per altres ocupacions. Un bon exemple de doble mesura en funció d’interessos partidistes.”

Com es diu popularment, passa-ho !!

TENIM UN PROBLEMA I GREU

Ja s’han aixecat veus, des de la dreta i des de l’esquerra, que demanen la dimissió del conseller Saura per la càrrega desproporcionada, indiscriminada i poc professional dels Mossos el passat dimarts 17 de març. Les veus de dretes han estat sempre presents, fins i tot abans de que Joan Saura fos nomenat Conseller d’Interior. Em preocupen més les veus de gent d’esquerres que des d’una posició més estètica que ideològica, demanen també la dimissió de Saura.

Des del convenciment profund de que Joan Saura ni està d’acord amb les càrregues ni ha donat les ordres, de què serviria la dimissió de Saura, i a qui faria content?. Un nou conseller/a assegurarà que s’investigui a fons els fets, la línia de comandaments que ha donat les ordres i s’exigeixin les responsabilitats que es desprenguin?. Algú de l’actual majoria parlamentària que dona suport al govern serà capaç d’enfrontar-se al corporativisme de sectors del cos de Mossos d’Esquadra i aprofundir les línies de transparència i principis ètics que s’han desenvolupat?. Jo crec que la dimissió de Saura no faria més que consolidar els sectors més immobilistes dels Mossos d’Esquadra, fer content a la dreta i a la gent que no suporta que ICV porti Interior. Quin objectiu s’aconseguiria?.

Més Enllà del desgast polític del conseller Saura i d’ICV per les càrregues injustificades i indiscriminades, la imatge dels Mossos d’Esquadra està en entredit. L’actuació d’uns pocs comandaments i d’uns pocs agents ha amplificat una imatge de duresa i corporativisme que l’allunya de la ciutadania a la que serveix. Desprès de conèixer les primeres declaracions del Sindicat de Policia de Catalunya, que recriminava a Saura no haver defensat amb fermesa l’actuació dels Mossos perquè s’havia desenvolupat sota paràmetres “normals”, i de conèixer que bona part de la cúpula d’Interior són partidaris de la “ma dura” sense passar abans pel diàleg i la negociació, sorgeixen algunes preguntes: al servei de qui estan els Mossos?. Són un grup corporativista que fa allò que creu oportú sense atenir-se a la política de seguretat que marca el Govern de la Generalitat de Catalunya i en aquest cas del Departament d’Interior?. Perquè han estat agredits 31 periodistes, entre d’altres ciutadans/es aliens a la manifestació?.

Seria del tot injust, i pot passar, que una bona gestió del Departament d’Interior que s’ha caracteritzat per la introducció de més transparència, de més proximitat a la ciutadania, de principis ètics i de nous programes d’actuació en la gestió del Mossos d’Esquadra, quedés anul·lada per aquests lamentables fets. Sempre es poden cometre errors, no hi ha res perfecte, però els fets dels que parlem van molt més enllà d’un “error”. Caldrà aclarir exactament qui va donar les ordres i quines ordres van donar, per desprès exigir i aplicar les responsabilitats que es derivin, i per això s’ha obert una investigació.

Si hi han sectors del Mossos incomodes per la ubicació de càmeres a les comissaries o per les darreres condemnes judicials a Mossos pels seus excessos, i volen fer pagar al conseller Saura la seva incomoditat, s’hauran d’identificar aquests/es agents i obrir els corresponents expedients perquè és evident que aquests/es no estan al servei de la ciutadania, ni apliquen allò que decideixen les institucions democràtiques, i això no s’ho pot permetre un govern, i menys des de l’esquerra. Investigació a fons i amb conseqüències.

ADIGSA I L'INFORME DE LA SINDICATURA DE COMPTES

Quan el passat dijous vaig repassar en el recull de premsa la barroera i interessada interpretació que feien la majoria dels mitjans de comunicació escrits sobre l’informe de la Sindicatura de Comptes, que recollia les irregularitats comeses a Adigsa els anys 2003 i 2004, em vaig emprenyar molt. Que recordi només El País informava dels fets tal i com són i tal i com recull l’informe de la Sindicatura.

Voler assimilar la darrera etapa dels governs de CiU amb la primera d’ICV-EUiA a Adigsa no només és indigne del periodisme professional (on és?), sinó que demostra, un cop més, que determinades editorials de mitjans de comunicació tenen molt clar el seu objectiu: d’erosionar ICV sigui com sigui i a qualsevol preu. Aquest govern tripartit molesta i ICV encara més.

Per tot això va ser un plaer veure al company Salvador Milà (primer conseller de Medi Ambient i Habitatge) a la tertúlia de Els Matins de TV3 posant les coses al seu lloc, explicant que les irregularitats es van donar sota la responsabilitat de CiU (amb Felip Puig com a conseller), en que consistien les mateixes i recordant que va ser el primer equip del nou govern a Adigsa (Salvador Milà, Ricard Fernández, Carme Trilla i Miquel Bonilla) qui les va denunciar i les va corregir. Algunes d’aquestes irregularitat estan encara en procés judicial.

La intervenció de Salvador Milà en aquest programa encara te més valor donat que el dia anterior el seu conductor (Josep Cuní) va acabar el programa llegint la informació apareguda a l’ABC que era de les més esbiaixades de les que es van publicar. Ell en el seu estil de sempre: barrejant informació i opinió.

L’informe de la Sindicatura de Comptes arriba amb retràs, però en ell es reconeix la transparència, l’honestedat i el rigor amb la que va treballar el primer equip d’habitatge del nou govern per posar Adigsa única i exclusivament al servei de la ciutadania i dels barris, i del qual ens sentim molt orgullosos.