Ja s’han aixecat veus, des de la dreta i des de l’esquerra, que demanen la dimissió del conseller Saura per la càrrega desproporcionada, indiscriminada i poc professional dels Mossos el passat dimarts 17 de març. Les veus de dretes han estat sempre presents, fins i tot abans de que Joan Saura fos nomenat Conseller d’Interior. Em preocupen més les veus de gent d’esquerres que des d’una posició més estètica que ideològica, demanen també la dimissió de Saura.
Des del convenciment profund de que Joan Saura ni està d’acord amb les càrregues ni ha donat les ordres, de què serviria la dimissió de Saura, i a qui faria content?. Un nou conseller/a assegurarà que s’investigui a fons els fets, la línia de comandaments que ha donat les ordres i s’exigeixin les responsabilitats que es desprenguin?. Algú de l’actual majoria parlamentària que dona suport al govern serà capaç d’enfrontar-se al corporativisme de sectors del cos de Mossos d’Esquadra i aprofundir les línies de transparència i principis ètics que s’han desenvolupat?. Jo crec que la dimissió de Saura no faria més que consolidar els sectors més immobilistes dels Mossos d’Esquadra, fer content a la dreta i a la gent que no suporta que ICV porti Interior. Quin objectiu s’aconseguiria?.
Més Enllà del desgast polític del conseller Saura i d’ICV per les càrregues injustificades i indiscriminades, la imatge dels Mossos d’Esquadra està en entredit. L’actuació d’uns pocs comandaments i d’uns pocs agents ha amplificat una imatge de duresa i corporativisme que l’allunya de la ciutadania a la que serveix. Desprès de conèixer les primeres declaracions del Sindicat de Policia de Catalunya, que recriminava a Saura no haver defensat amb fermesa l’actuació dels Mossos perquè s’havia desenvolupat sota paràmetres “normals”, i de conèixer que bona part de la cúpula d’Interior són partidaris de la “ma dura” sense passar abans pel diàleg i la negociació, sorgeixen algunes preguntes: al servei de qui estan els Mossos?. Són un grup corporativista que fa allò que creu oportú sense atenir-se a la política de seguretat que marca el Govern de la Generalitat de Catalunya i en aquest cas del Departament d’Interior?. Perquè han estat agredits 31 periodistes, entre d’altres ciutadans/es aliens a la manifestació?.
Seria del tot injust, i pot passar, que una bona gestió del Departament d’Interior que s’ha caracteritzat per la introducció de més transparència, de més proximitat a la ciutadania, de principis ètics i de nous programes d’actuació en la gestió del Mossos d’Esquadra, quedés anul·lada per aquests lamentables fets. Sempre es poden cometre errors, no hi ha res perfecte, però els fets dels que parlem van molt més enllà d’un “error”. Caldrà aclarir exactament qui va donar les ordres i quines ordres van donar, per desprès exigir i aplicar les responsabilitats que es derivin, i per això s’ha obert una investigació.
Si hi han sectors del Mossos incomodes per la ubicació de càmeres a les comissaries o per les darreres condemnes judicials a Mossos pels seus excessos, i volen fer pagar al conseller Saura la seva incomoditat, s’hauran d’identificar aquests/es agents i obrir els corresponents expedients perquè és evident que aquests/es no estan al servei de la ciutadania, ni apliquen allò que decideixen les institucions democràtiques, i això no s’ho pot permetre un govern, i menys des de l’esquerra. Investigació a fons i amb conseqüències.
Des del convenciment profund de que Joan Saura ni està d’acord amb les càrregues ni ha donat les ordres, de què serviria la dimissió de Saura, i a qui faria content?. Un nou conseller/a assegurarà que s’investigui a fons els fets, la línia de comandaments que ha donat les ordres i s’exigeixin les responsabilitats que es desprenguin?. Algú de l’actual majoria parlamentària que dona suport al govern serà capaç d’enfrontar-se al corporativisme de sectors del cos de Mossos d’Esquadra i aprofundir les línies de transparència i principis ètics que s’han desenvolupat?. Jo crec que la dimissió de Saura no faria més que consolidar els sectors més immobilistes dels Mossos d’Esquadra, fer content a la dreta i a la gent que no suporta que ICV porti Interior. Quin objectiu s’aconseguiria?.
Més Enllà del desgast polític del conseller Saura i d’ICV per les càrregues injustificades i indiscriminades, la imatge dels Mossos d’Esquadra està en entredit. L’actuació d’uns pocs comandaments i d’uns pocs agents ha amplificat una imatge de duresa i corporativisme que l’allunya de la ciutadania a la que serveix. Desprès de conèixer les primeres declaracions del Sindicat de Policia de Catalunya, que recriminava a Saura no haver defensat amb fermesa l’actuació dels Mossos perquè s’havia desenvolupat sota paràmetres “normals”, i de conèixer que bona part de la cúpula d’Interior són partidaris de la “ma dura” sense passar abans pel diàleg i la negociació, sorgeixen algunes preguntes: al servei de qui estan els Mossos?. Són un grup corporativista que fa allò que creu oportú sense atenir-se a la política de seguretat que marca el Govern de la Generalitat de Catalunya i en aquest cas del Departament d’Interior?. Perquè han estat agredits 31 periodistes, entre d’altres ciutadans/es aliens a la manifestació?.
Seria del tot injust, i pot passar, que una bona gestió del Departament d’Interior que s’ha caracteritzat per la introducció de més transparència, de més proximitat a la ciutadania, de principis ètics i de nous programes d’actuació en la gestió del Mossos d’Esquadra, quedés anul·lada per aquests lamentables fets. Sempre es poden cometre errors, no hi ha res perfecte, però els fets dels que parlem van molt més enllà d’un “error”. Caldrà aclarir exactament qui va donar les ordres i quines ordres van donar, per desprès exigir i aplicar les responsabilitats que es derivin, i per això s’ha obert una investigació.
Si hi han sectors del Mossos incomodes per la ubicació de càmeres a les comissaries o per les darreres condemnes judicials a Mossos pels seus excessos, i volen fer pagar al conseller Saura la seva incomoditat, s’hauran d’identificar aquests/es agents i obrir els corresponents expedients perquè és evident que aquests/es no estan al servei de la ciutadania, ni apliquen allò que decideixen les institucions democràtiques, i això no s’ho pot permetre un govern, i menys des de l’esquerra. Investigació a fons i amb conseqüències.
