MILLET

Suposo que com moltes ciutadanes i ciutadans em sento indignat sabent que el Fèlix Millet, que ha reconegut de forma pública ser un lladre, continua en llibertat, no ha estat citat a declarar, no s’han pres mesures preliminars com es fa amb la majoria de delinqüents (continua tenint passaport i pot desaparèixer convenientment), i pot anar venent el seu patrimoni com si res (patrimoni que ha aconseguit robant a arques públiques i privades). Si desapareix i no se’l pot detenir, de qui serà la responsabilitat?

El Millet és el paradigma d’aquella “societat civil catalana” de l’univers pujolista que tant s’ha aprofitat del país embolicant-se en la seva senyera, i de la que Millet era una peça central (Palau de la Música, Barça, La Caixa, ...). Però el Millet no és l’únic que s’ha aprofitat i és ben segur que ha repartit molt en funció d’uns interessos determinats.

De moment ja han aparegut les donacions a la fundació de l’Àngel Colom, ex ERC, ex Pi, i ara convençut militant de CDC, partit que també s’ha pogut beneficiar de la repartidora Millet a partir de la seva pròpia fundació (més de 600 mil €). Aquesta és una de les preguntes que molta gent es fa: com és possible que el Palau de la Música financés fundacions de partits polítics sense que ningú ho denunciés?. Està entre el seus objectius fer-ho?. Espero que la investigació de la Fiscalia aclareixi aquestes preguntes i moltes altres, i que la justícia actuï amb contundència amb totes aquelles persones que han delinquit.

Ha estat paradigmàtica l’opinió de la Pilar Rahola, depositària de totes les veritats catalanes, al·ludint desconeixement de les aportacions del Millet al seu partit i publicant que l’única cosa neta de tot l’assumpte Millet és l’Àngel Colom. Suposo que per això el Cuní va tractar l'Àngel Colom amb guant blanc.

D’altra banda, també espero que el Govern de la Generalitat aclareixi perquè no s’han detectar irregularitats en els comptes auditats del Palau de la Música. El país espera una resposta aclaridora i que es demanin les responsabilitats que calguin. En la resolució d'aquest tema les institucions democràtiques, la justícia en especial, es juguen bona part de la seva credibilitat.