I desprès de la Vaga General, què?

Molta gent es pregunta què canviarà desprès de l’èxit de la Vaga General del 29 de setembre. Malgrat el contuberni mediàtic per amagar l’elevat seguiment, i de que Red Electrica arribés a manipular les seves dades per justificar un major consum energètic, milers i milers de treballadors/es li han estirat les orelles al president Zapatero. I encara que no és doni per al.ludit, de moment, per la capacitat de mobilització dels sindicats i de l’esquerra que no es resigna als dictats dels mercats, haurà de moure fitxa. Si avança la dreta electoralment (PP i CiU) no és per responsabilitat dels sindicats, sinó pel dogmatisme neolliberal en el que ha caigut el Govern del PSOE.

Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.

Ara que els sindicats han fet girar els engranatges amb l’organització de la Vaga General, cal continuar la lluita amb altres eines per guanyar la batalla de les idees i de les polítiques que cal fer per sortir de la crisi d’una manera justa, solidària i sostenible. Els sindicats i l’esquerra hem de multiplicar els esforços per fer arribar encara a més gent la necessitat de canviar el rumb de les polítiques del Govern Zapatero. I em de treballar per a que la força política que de forma més clara ha recolzat i ha participat a la Vaga General, ICV-EUiA, obtingui uns bons resultats en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les diputades i diputats d’ICV-EUiA saben molt be al costat de qui estan i quines són les polítiques d’esquerres i ecologistes que cal impulsar.

Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.