PRIMER RODALIES!- PASSA-HO

I no fan falta més paraules ...

ESPECULADORS

Aquesta informació apareixia avui a El País en un article que feia referència a com pot evolucionar el preu de l'habitatge en els propers dos anys: "Vela puso buena cara al mal tiempo y aseguró que Fadesa es una de las inmobiliarias con mayor margen para hacer rebajas. Evidentemente, sólo adoptarán esa medida dramática si la coyuntura les ahoga. ¿Hasta dónde podrían llegar las rebajas en Fadesa? "Gracias a que hemos comprado suelo muy barato, sacamos un margen bruto del 40% por cada piso. Así que hasta ese 40% tenemos un amplio abanico de posibilidades", respondió Vela". D'entrada em sembla un clar reconeixement del procés especulatiu al que està sotmès un be tan bàsic com és l'habitatge i com les immobiliàries s'han aprofitat, fins a límits insultants, de la gent sense que cap govern de l'estat posés en marxa una política pública que controlés aquest sector, ni el PP ni el PSOE. Ara a alguns analistes propers al sector immobiliari els hi preocupa que davant de l'expectativa real d'una baixada de preus la ciutadania pugui ajornar un o dos anys la decisió de comprar un habitatge. Al final resultarà que els culpables de la crisi del sector serà dels "ciutadans irresponsables" que no compren al preu que marquen els especuladors i que no tenen res a veure amb els costos reals de construcció.Al costat d'aquesta realitat crec que és de vital importància l'èxit de les polítiques públiques que s'han posat en marxa a Catalunya, des d'un clar lideratge d'ICV, perquè a més de facilitar l'accés a l'habitatge a un preu més raonable, ja sigui de venda o lloguer, l'objectiu és crear un potent mercat d'habitatge de protecció oficial que tregui aquest dret tant bàsic dels circuits especuladors. L'accés a l'habitatge ha de ser un dret i no una aventura financera que sols beneficii a constructors i bancs. A la vista de la situació el Pacte Nacional per l'Habitatge i la Llei pel dret a l'habitatge esdevenen el moll de l'os d'una política d'esquerres i transformadora sense precedents al nostre país. Per això els poderosos i els seus mitjans de comunicació no paren de fer esment al perill que suposa ICV al govern de la Generalitat de Catalunya i a la paralització que estem provocant: Això vol dir que anem be.

“ANTES PARTÍA QUE DOBLÁ”

La crisis de rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona ha il·lustrat molt gràficament el fracàs d’un model d’inversió de l’estat, anunciat reiteradament durant els darrers anys, i l’enorme distancia entre els discursos sobre el canvi climàtic i la voluntat política d’enfrontar-se al problema amb valentia i convicció. Recomano llegir els dos articles del Joan Herrera, publicats a El País i a El Periódico en els darrers dies, que expliquen molt be perquè s’ha produït aquesta crisi i qui són els responsables (adjunto els enllaços). La intervenció de la ministra Álvarez en la darrera sessió del Congrés dels Diputats (21/11/2007) torna a confirma que l’obsessió per l’AVE del govern Zapatero per sobre de qualsevol altre consideració respecte al transport públic que utilitza la majoria de la ciutadania, les rodalies, és insultant. Vanagloriar-se de que la xarxa de l’AVE és envejada per tot el món, és prendre el pel als milers d’usuaris/es de Renfe que cada dia pateixen les conseqüències d’aquesta decisió política volguda. Acusar al Joan Herrera d’estar en la prehistòria ferroviària, quan s’ha convertit en el primer defensor de les rodalies, ens indica el nivell de prepotència de la ministra i la seva manca d’escrúpols alhora de defensar allò que no té cap tipus de justificació.
La picabaralla política entre el PSOE, el PP i CiU que competeixen en una cursa per veure qui ha defensat més l’AVE, qui ha invertit més en l’AVE, qui ho ha fet pitjor, i qui ha invertit menys en rodalies, és un clar exemple de perquè importants sectors socials s’allunyen de la política i es refugien en l’abstenció. Per això des d’ICV hem de continuar mantenint les rodalies i la millora del transport públic en primera línia del debat polític, perquè és una qüestió que realment interessa a la ciutadania i és imprescindible per avançar en un model de mobilitat sostenible al servei de les persones. I és, també, imprescindible per qualsevol política que tingui per objectiu mitigar els efectes del canvi climàtic.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=460148&idseccio_PK=1021

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Cataluna/quiebra/modelo/elpepiopi/20071117elpepiopi_4/Tes

LES ÀREES ESTRATÈGIQUES RESIDENCIALS.

Fa algunes setmanes el Govern d’Entesa va aprovar un decret de mesures urgents per contribuir a fer possible l’assoliment dels compromisos del Pacte Nacional de l’Habitatge. Una d’elles és la creació de les àrees estratègiques residencials que es situaran, com el seu nom indica, estratègicament al territoi català. Aquestes àrees són necessaries per a construïr la quantitat d’habitatges protegits que s’estableixen al Pacte i impliquen la construcció de nous barris. El company Rafa Bellido ens va plantejar dilluns passat, a l’àmbit de Medi Ambient d’ICV, la necessitat d’estar amatents alhora de veure on s’ubiquen aquestes àrees ja que impliquen ocupació de sòl, i la redacció de plans directors urbanístics. Estem al govern i la preocupació del Rafa és fundada perquè no tots els socis de govern pensem igual ni tenim la mateixa sensibilitat respecte el territori. Haurem de fer un exercici d’equilibri entre el respecte al territori i la necessitat de construïr aquests nous barris per facilitar l’accés a un habitatge digne a milers de ciutadans/es. Sens dubte és un repte apasionant: construïr nous barris de qualitat, eficients des del punt de vista ambiental, amb els equipaments necessaris i transport públic, i ben comunicats amb nuclis urbans ja existents. Sembla la quadratura del cercle però és la nostra política i la hem de fer possible. Com exemple podriem posar el nou barri de Can Filuà a Santa Perpètua, ara en construcció (podeu veure la maqueta a la foto). Aquest nou barri ha estat impulsat i liderat per l’anterior alcaldessa d’ICV de Santa Perpètua, la Isabel Garcia. El nou barri de Can Filuà ja compta amb els equipaments necessaris i amples zones verdes, s’aplica el decret d’ecoeficiència en la construcció dels habitatges, està prevista la seva comunicació amb una de les línees del bus urbà, i dels 800 habitatges que es construiran el 50% seran de protecció oficial tant de venda com de lloguer. És possible planificar i fer-ho be.

RESUM INFORME CANVI CLIMÀTIC

En aquests enllaços trobareu el resum, per a responsables polítics, del IV Informe sobre Canvi Climàtic que ha elaborat el IPCC a València. Els tres enllaços corresponen als tres documents dels tres grups de treball que han treballat a València. No he llegit encara l’informe però per les informacions aparegudes sembla igual de contundent que els anteriors informes, tant al descriure la gravetat de la situació com sobre la imperiosa necessitat de que els governs d’arreu del món prenguin decisions per mitigar els efectes del canvi climàtic. En els propers dies veurem qui està realment compromés, des de l’àmbit polític, per mitigar els efectes del canvi climàtic aportant propostes valentes més enllà de declaracions estètiques.
http://mediambient.gencat.net/Images/43_131312.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_128042.pdf
http://mediambient.gencat.net/Images/43_126362.pdf

GRÀCIES GREGORI

La mort del company Gregorio López Raimundo m’ha transportat als anys 80 quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC. Per sort no vaig viure l’escisió del PSUC i de seguida vaig tenir com a referents al Gregori i al Guti, persones que malgrat totes les difucultats van saber mantenir el millor del PSUC històric, la seva capacitat de llegir el moment polític i la llavor per crear noves energies d’esquerres com ICV. Gràcies a companys com el Gregori molt joves militants com jo vem tenir la força per superar anys grissos, perquè s’imposava allò de l’optimisme de la raó. Pensar en aquells anys i en el Gregori és pensar en el Guti, el PCI, en Berlinguer, en l’eurocomunisme, en la desfeta electoral del 82 (les meves primeres eleccions) i sobre tot en la capcitat que tenen algunes persones per transmetre esperança. Amable, tranquil, respectuós, optimista ...aquestes paraules són les que en venen al cap quan penso en el Gregori ara, com a clar exemple de totes aquelles persones que de manera voluntària han entregat bona part de les seves vides, del seu temps, i de les seves energies per aconseguir un món millor sense guerres, sense explotacions, ni dictadors. Gràcies Gregori.

CANVI CLIMÀTIC: ACTUA JA!

Iniciativa per Catalunya Verds de Terrassa es vol sumar a la convocatòria impulsada per diferents organitzacions ecologistes, sindicals, socials i ciutadanes consistent en una apagada elèctrica el dijous 15 de novembre de 5 minuts (de 20,00h a 20,05h) amb el lema “Davant el canvi climàtic: actua ja!”.
La iniciativa s’ha endegat amb motiu de la reunió mundial del IPCC, Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, recentment guardonat amb el Premio Nobel de la Pau, que es celebra aquesta setmana a València. En aquesta reunió es presentarà i aprovarà el IV Informe d’Avaluació, la conclusió del que sabem sobre el canvi climàtic i l’acció humana necessària i imprescindible per evitar-ho i reduir el seu impacte.
Així mateix ICV, mitjançant el portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA, ha proposat a la resta de grups municipals que l’Ajuntament de Terrassa s’adhereixi a aquesta iniciativa fent efectiva l’apagada i fent difusió de la iniciativa i els seus objectius entre la ciutadania. D’aquesta manera l’Ajuntament de Terrassa pot reafirmar el seu compromís en l’acció contra el canvi climàtic.
ICV creu força encertada aquesta iniciativa social que persegueix una mobilització cívica per pressionar a les administracions regionals, estatals i internacionals per adoptar compromissos, mesures decidides i concretes per impedir el canvi climàtic i reduir el seu impacte. La convocatòria és oberta i consisteix en la desconnexió del consum elèctric als habitatges, centres de treball i equipaments durant aquest període de cinc minuts.
ICV vol convidar a sumar-se a aquesta convocatòria a totes les persones i entitats que vulguin cridar l’atenció de la societat i les institucions sobre la necessitat de prendre mesures urgents davant l’amenaça del canvi climàtic.
Terrassa, 13 de novembre de 2007

XERRADA A TERRASSA: “FEMINICIDIS, UN PROBLEMA GLOBAL”

Dones amb Iniciativa, amb la col·laboració del Grup d'Els Verds i Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, ha organitzat una xerrada- col·loqui sota el títol "Feminicidis: un problema global" en la que han participat Alba Estela Maldonado, Diputada a Guatemala per la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i Fabiola Gil, Responsable de Dones amb Iniciativa a Terrassa i regidora de Polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa.L'acte ha abordat la dura realitat dels assassinats de dones a Centreamèrica (els feminicidis) i la violència cap a les dones com un fenomen estès a les societats mundials. L’acte s'emmarca en la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones, i s’ha celebrat a la Sala Diesel del Museo Nacional de la Ciència i la Tècnica ubicat a Terrassa.

En primer lloc Fabiola Gil ha presentat l’acte i l’ha emmarcat en la campanya nacional que està duent a terme Dones amb Iniciativa en diverses localitats catalanes, destacant la importància que tè avui fer visible el problema global que representa la violència contra les dones i la necessitat de treballar des d’una visió àmplia. En aquest sentit ha destacat l’informe sobre feminicidis que ha aprovat recentment el Parlament Europeu sota la coordinació de Raül Romeva, eurodiputat d’ICV.

La diputada Alba Maldonado ens ha explicat la realitat social de "no guerra" en la que viu avui Guatemala desprès d’un llarg i sagnant conflicte civil, del constant debilitament dels serveis públics i del mateix estat davant els alts índex de violència i de processos de privatització de serveis públics tant bàsics com els de l’educació, la sanitat i la seguretat pública. Tot i que a Guatemala les dades sobre les dones assassinades no són tractades amb la rigorositat que es mereixen, i els processos judicials i d’investigació d’aquests assassinats no són rigorosos, Alba Maldonado ha realitzat estudis a partir de les dades de la policia nacional i ha pogut establir diversos perfils de les dones assassinades. En les seves conclusions destaquen el fet de que una bona part de les dones són assassinades al carrer i per arma de foc donada l’enorme presència d’armes a la societat guatemalenca. La majoria de les dones assassinades tenen entre 16 i 35 anys. Ha destacat que ha Guatemala encara existeixen amplis sectors de la població que no són conscients de la problemàtica, tot i que s’han fet avenços en els darrers anys.

El públic assistent a la xerrada- col·loqui ha plantejat a la diputada diverses preguntes per a conèixer més de prop la realitat de Guatemala i el problema del feminicidi. En les seves darreres paraules Alba Maldonado ha destacat la importància de l’informe sobre feminicidis del Parlament Europeu que dona visibilitat a la problemàtica i representa un valuós mecanisme de solidaritat i de pressió al govern de Guatemala per a que incrementi les polítiques públiques per eradicar la violència contra les dones.

MÉS COMUNICACIÓ I LIDERATGE

Les esquerres al govern de Catalunya han canviat moltes coses en només quatre anys. S’està realitzant un esforç inversor en equipaments públics sense precedents a la nostra història, en educació, en sanitat, en serveis socials. S’han incrementat els ajuts a les persones i s’han destinat més recursos als ajuntaments catalans com no s’havia fet mai. S’han posat en marxa noves polítiques públiques molt potents com la d’habitatge, i per primer cop el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic forma part de l’agenda política del país. Aquests són només alguns exemples. La pregunta o les preguntes, són: perquè continua existint un distanciament tan gran entre les institucions i la ciutadania?. Les polítiques concretes estan arribant a la gent?. Els mitjans de comunicació públics estan contribuint a explicar aquestes polítiques?.

És evident que en quatre anys no s’han pogut cobrir tots els dèficits públics heretats dels governs de CiU, però sens dubte avui la situació és millor que fa uns anys. Alguna o algunes coses fallen. Sense tenir despostes màgiques jo crec que la política de comunicació del Govern d’Entesa no està sent capaç de comunicar a la ciutadania l’impacte de les seves polítiques socials i ambientals i aquest hauria de ser un motiu de reflexió profunda amb l’ànim de canviar la situació. Les crisis de les infraestructures, com la xarxa elèctrica o les rodalies, tenen un impacte molt important sobre la vida quotidiana de les persones, però crec que no podem permetre que tapin totalment els avenços de les polítiques socials i ambientals que s’estan aconseguint. I en aquesta situació, com estan actuant els partits que formen el govern?, estem a l’alçada de les circumstàncies?. ICV, com organització política, està contribuint a fer més visibles les polítiques d’esquerres?. Sincerament crec que no, i que ICV necessita dotar-se d’un model organitzatiu i de comunicació més clar, i més eficient, que contribueixi a millorar els canals de discussió i participació interns, i que ens possibiliti està més present a la societat. La propera assemblea nacional pot ser una bona oportunitat per aconseguir-ho.

+ esquerra verda

LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA.

El passat dimecres 31 d’octubre el Congrés dels Diputats va aprovar la coneguda com Llei de la Memòria Històrica, amb el vot contrari del PP i ERC. Aquesta llei que ara ha de continuar la seva tramitació parlamentària (Senat i Congrés) suposa un avenç històric en l’assignatura pendent de recuperar la memòria històrica centrada en la lluita antifranquista, de reconèixer i honorar les seves víctimes, i d’iniciar polítiques públiques que donin resposta a un compromís ètic inajornable amb la memòria democràtica. En bona part aquesta llei ha estat possible per la insistència del Grup Parlamentari d’IU-ICV que malgrat totes les dificultats, ha tingut la intel·ligència suficient i la responsabilitat política que es mereix el tema per fer avançar la llei. Com ha dit Carlos Jiménez Villarejos, ex fiscal anticorrupció de l’Estat i un dels pares de la llei, mai un grup parlamentari tant reduït ha tingut tanta influència en la modificació d’una llei proposada pel govern central. Una proposta que arribava amb dos anys de retard, mancada d’ambició política i marcada pels complexes del PSOE.

No es tracta d’obrir velles ferides ni de respondre a sentiments de rancúnia ni a desitjos de venjança, però no podem confondre el perdó amb l’oblit i la amnistia amb l’amnèsia. És tracta de fer justícia a milers de dones i homes que van lluitar de forma incansable per les llibertats i els valors democràtics davant d’un règim dictatorial que va reprimir brutalment, durant quaranta anys, qualsevol defensa dels drets humans. Ja és prou significatiu que hagin passat més de 30 anys des de les primeres eleccions democràtiques per poder donar resposta, amb normalitat, a un compromís ètic. Encara avui la dreta i sectors eclesiàstics es manifesten contraris a fer el que han fet tots els països europeus que han patit dictadures, recuperar la memòria històrica, reconèixer a les víctimes i fer pedagogia per a que no torni a passar.

Per primera vegada en 30 anys el Congrés dels Diputats, mitjançant llei, condemna de forma clara i contundent el règim franquista, restaura i reconeix les seves víctimes i posa els fonaments per iniciar una política pública des de les institucions democràtiques (retirada de símbols, accés universal a tots els arxius relacionats, protocol per exhumacions i subvencions per fer-les possible). No hem estat capaços d’aconseguir la nul·litat per llei de tots els judicis i sentències franquistes, com era la nostra voluntat, però la llei obre la porta a presentar recursos davant de la justícia, ja que la llei estableix que els judicis franquistes van ser contraris a dret i per tant il·legals, i afirma que mai van tenir les característiques d’un judici just. D’altra i banda és important que la llei declari expressament la derogació de les lleis de repressió franquistes amb un doble objectiu: la formal expulsió de l’ordenament jurídic i que no es puguin invocar per part de les autoritats administratives i judicials. Un cop aprovada la llei definitivament hauria de ser el fiscal general de l’estat qui “de facto” iniciés la tramitació per aconseguir la nul·litat de tots els judicis i sentències produïdes sota el règim franquista. En tot cas, caldrà esperar a que el pas de la llei pel Senat i una altre vegada pel Congrés no desvirtualitzi el que ha costat tant consensuar i pugui ser recolzada per una amplia majoria parlamentària. No podem perdre l’oportunitat històrica de comptar amb aquesta llei que, malgrat les insuficiències, suposa un bon punt de partida.

A Catalunya tot aquest procés ha estat més diligent i positiu. Els dos governs d’esquerres ho tenien recollit en el seu acord de govern i la conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, dirigida per Joan Saura, ha estat el motor de la Llei del Memorial Democràtic aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 24 d’octubre amb un ampli consens. Les institucions catalanes són les primeres a l’estat que aproven una llei d’aquestes característiques. En el seu art 2 queden reflectides les seves funcions i objectius: «El Memorial Democràtic té per objecte desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps presents.»

Paco Morales,
President d’ICV Terrassa