GRÀCIES GREGORI

La mort del company Gregorio López Raimundo m’ha transportat als anys 80 quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC. Per sort no vaig viure l’escisió del PSUC i de seguida vaig tenir com a referents al Gregori i al Guti, persones que malgrat totes les difucultats van saber mantenir el millor del PSUC històric, la seva capacitat de llegir el moment polític i la llavor per crear noves energies d’esquerres com ICV. Gràcies a companys com el Gregori molt joves militants com jo vem tenir la força per superar anys grissos, perquè s’imposava allò de l’optimisme de la raó. Pensar en aquells anys i en el Gregori és pensar en el Guti, el PCI, en Berlinguer, en l’eurocomunisme, en la desfeta electoral del 82 (les meves primeres eleccions) i sobre tot en la capcitat que tenen algunes persones per transmetre esperança. Amable, tranquil, respectuós, optimista ...aquestes paraules són les que en venen al cap quan penso en el Gregori ara, com a clar exemple de totes aquelles persones que de manera voluntària han entregat bona part de les seves vides, del seu temps, i de les seves energies per aconseguir un món millor sense guerres, sense explotacions, ni dictadors. Gràcies Gregori.