Adigsa incrementa la política social d'habitatge (2)

La segona mesura presentada a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l'Habitatge (PNH) suposa un profund canvi alhora de revisar les quotes dels contractes de lloguer dels habitatges públics que gestiona Adigsa. El seu consell d’administració va decidir crear la figura de “l’ajut implícit al lloguer”. Aquesta proposta va en la línia de reforçar el Repte 4 del PNH, “Prevenir l’exclusió social residencial: sistema d’ajuts personals al pagament de l’habitatge”.

"S’estableix l’ajut implícit al lloguer públic per actualitzar i adaptar les quotes del lloguer a la situació socioeconòmica de les famílies"

L’aplicació de la mesura suposarà que a partir d’ara es revisaran els lloguers tenint en compta dos paràmetres: el preu actualitzat del mòdul del lloguer de protecció oficial que correspongui a l’habitatge, i la situació socioeconòmica de la família. Amb aquesta proposta la quota de lloguer a satisfer per part dels arrendataris tindrà una escala decreixent d’aplicació que anirà en funció de la renda de la unitat familiar. En funció de la seva situació econòmica la quota de lloguer no superarà el 20% de la seva renda, o un 10% si els ingressos són més baixos, o fins i tot un percentatge simbòlic de l'1%.

El diferencial entre el lloguer revisat i la quota que finalment farà efectiva l’arrendatari anirà a càrrec de la Secretaria d’Habitatge, que es dotarà d’una partida econòmica específica. La situació socioeconòmica de les esmentades unitats familiars aniran avalades pels informes pertinents dels serveis socials del municipi de referència i de peritatges socials realitzats a l’efecte.

La renda de la unitat familiar a partir de la qual s’aplicarà la proposta esmentada serà igual o inferior a 2,5 vegades l’IPREM, en funció de la composició familiar i la zona de referència. L’any 2009 “l’ajut implícit al lloguer” passarà a ser considerat una prestació social.

El procés endegat, a banda d’incrementar la gestió més eficient exigible a tot organisme públic, facilita el control i seguiment d’aspectes claus pel que fa al dret a l’habitatge, com son: el titular del contracte de lloguer, l’estat de conservació de l’habitatge, els terminis de vigència del contracte d’arrendament, la gestió i actualització de les quotes de lloguer, i l’acompliment de les condicions de permanència en el parc públic de lloguer.

L’aplicació d’aquesta mesura afavorirà les rendes més baixes pel que fa a l’accés i a la permanència en un habitatge, i més en una situació de greu crisi econòmica i increment de l’atur, que afecten molt especialment als col·lectius amb més dificultats que en molts casos viuen en barris del parc públic d’habitatges que gestiona Adigsa. La mesura també vol prevenir situacions de risc d’exclusió social per pèrdua de l’habitatge.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (1)

El passat 8 d’octubre es presentaven, davant de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l’Habitatge (PNH), tres noves línies d’actuació en política social d’habitatge que desenvoluparà Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Són línies d’actuació amb un fort perfil social centrades en els barris del parc públic d’habitatges, amb l’objectiu de beneficiar als treballadors/es i les classes populars.

Les noves mesures desenvolupen alguns dels objectius del PNH i reforcen les polítiques socials del Govern en uns moments de greu crisi econòmica. Tenen, per tant, el segell d’ICV. En cada entrada al blog intentaré resumir alguna d’elles per no fer-ho pesat.

1. S’incrementen les subvencions per promoure la instal·lació d’ascensors i la creació d’itineraris accessibles per a les comunitats de veïns/es.

L’experiència acumulada d’Adigsa en la promoció de la instal·lació d’ascensors ha possibilitat identificar algunes situacions de caràcter socioeconòmic que limiten la instal·lació d’ascensors i a les que es vol donar una resposta positiva (gent gran, rendes i pensions baixes). Per aconseguir aquest objectiu, les comunitats amb 12 o menys habitatges i locals podran beneficiar-se d’un increment en les subvencions que atorga la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació per la instal·lació d’ascensors.

La nova línia de subvenció elimina l’actual topall de 6.000€ de subvenció per habitatge. A partir d’ara la subvenció, per aquestes comunitats, podrà arribar al 60% del cost global d’instal·lació de l’ascensor a la comunitat si inclou la creació d’un itinerari accessible, i d’un 45% si no l’inclou. A més, en el cas que algun dels veïns/es demostri la seva impossibilitat de fer front a la seva contribució econòmica, tot i l’ajut públic, Adigsa es farà càrrec de la part que li correspongui fent una anotació a l’escriptura de l’habitatge, per a que aquesta aportació econòmica torni a les arques públiques en cas de venda o herència de l’habitatge.

La subvenció també beneficiarà més a les plantes baixes i primeres plantes per tal de promoure de forma més efectiva la instal·lació d’ascensors que millorarà les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars (especialment per a la gent gran i per a persones amb diversitat funcional), i incrementarà la qualitat de vida de les persones que conviuen a la comunitat.

Aquesta nova mesura es començarà a aplicar a la convocatòria de les subvencions de 2009, però s’aplicarà amb caràcter retroactiu a tots els projectes acollits a la convocatòria de 2008. No s’exclou que en un futur aquesta mesura es pugui estendre a la totalitat del parc d’habitatges de Catalunya.

Canibalisme capitalista

La crisi econòmica està afectant a la mateixa base del sistema capitalista. La crisi financera internacional està afectant a tots els sectors econòmics i en aquests moments ningú s’atreveix a preveure el seu final. Les borses es desplomen fins a nivells històrics i guanya terreny la por i la desconfiança generalitzada. Importants sectors empresarials i financers (dretes) demanen una intervenció pública per redreçar la situació davant de l’astorament de la ciutadania i de l’esquerra: és el món al revés.

A més de treballar per a que la crisi no la paguin els de sempre des de l’esquerra hem de saber oferir a la ciutadania un horitzó de canvi, d’esperança i de seguretat. No hem d’esperar a que les dretes ens donin les receptes per sortir de la crisi, hem d’imaginar amb quins canvis sota el braç volem sortir de la mateixa. Reconec que no soc cap especialista en temes econòmics, però és imprescindible que sapiguem explicar de la manera més planera possible quin és l’origen de la crisi i quins canvis hem d’aconseguir per a que la sortida de la crisi ens porti a una societat més justa.

El sistema capitalista poc estar en moments baixos. El desprestigi que li aporta el nivell de canibalisme i autodestrucció és avui més visible que mai. Davant de la situació les esquerres em de ser capaços de fer aparèixer nous escenaris creïbles i il·lusionants que provoquin canvis d’esquerres sense retorn. Quines propostes pot fer ICV per aconseguir aquest objectiu?. Us animo a participar.

QUE PAGUIN ELS PODEROSOS

Avui sentia parlar al company Joan Coscubiela en un programa de ràdio sobre els responsables de la crisi econòmica i els seus efectes, cada vegada més visibles, en la nostra societat. Més enllà de l’anàlisi respecte a l’origen de la crisi (especulació financera internacional, esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, etc), es plantejaven tres objectius plenament coincidents amb els d’ICV: que la crisi no la paguin els més febles, que es persegueixi als culpables, i que la sortida de la crisi serveixi per assolir una societat més justa.

Els treballadors/es i les classes populars no són els responsables de la crisi i l’ofec de moltes empreses no es deu a desmesurats costos laborals, sinó a la manca de finançament que caixes i bancs estan provocant. Per això les propostes d’abaratir l’acomiadament fetes des de la CEOE i el vicepresident Solbes (PSOE), no només són immorals i mancades d’ètica social sinó que són una barbaritat en aquests moments de crisi econòmica i de retraïment del consum de moltes famílies.

El paper de les administracions públiques és ara molt important per aconseguir aquests objectius: mediar i regular per a que la crisi no recaigui en els més febles, el que vol dir no rebaixar els pressupostos socials, mantenir la despesa en l’obra pública; estar molt amatents per a que no s’aprofiti la crisi econòmica per amagar processos de reajust laboral injustificats i especulacions amb patrimonis industrials; i demanar responsabilitats als causants de la crisi. Que paguin els poderosos.

La gent d’esquerres, i ICV especialment, tenim molta feina a fer. D’entrada contribuint a que la manifestació del proper dimarts convocada pels sindicats a nivell mundial sigui un èxit.

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL A CATALUNYA

Escoltant alguns fragment del debat de política general al Parlament un té la sensació, o el convenciment, de que la majoria de discursos que apel·len a emprendre canvis i reformes per tornar a prestigiar la política són això: discursos. No és estrany que la meitat de la societat es senti lluny de la política i l’altre meitat manifesti cansament.

Em ve al cap un dels conceptes que utilitzava Rafael Ribó per definir la política que no vol fer ICV: aquella que es fa amb declaracions i contradeclaracions de polítics entre polítics, la que no té principis ni memòria històrica, la que no té en compta que el destinatari final de la política, dels diferents projectes polítics, són les persones.

Només és un exemple del que vull dir: Algú em pot explicar en quin moment durant els 23 anys de govern de CiU es va comptat amb l’oposició per anar a Madrid a negociar qualsevol cosa per petita que fos?. Quina credibilitat hauria de tenir avui Artur Mas quan acusa al Govern d’Entesa de no tenir en compta a l’oposició per anar a Madrid a negociar, cosa que a més no és certa?. Quin mitjà de comunicació ho denuncia?.

El pitjor que podem fer és contribuir a normalitzar aquesta buidor i aquesta incoherència constant que a sobre troben altaveus en la immensa majoria de mitjans de comunicació, els públics també. Això és igual a desafecció i cansament. Per això des d’ICV hem de continuar denunciant, amb més força si cal, als que fan aquesta antipolítica i als mitjans que la recolzen.

LIMITACIÓ A 80 KM/H

S'ha fet públic el resultat de l'estudi per valorar l’eficàcia de la mesura que limita la velocitat a 80 km en les vies de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant els primer 6 mesos de l’any. L'estudi ha estat coordinat per la UPC i conclou: disminució de la contaminació d’un 5-7%, reducció de morts i ferits greus en accidents de trànsit en un 50%, estalvi energètic del 4%, reducció del soroll en 3 decibels, reducció dels embussos especialment en la part sud de Barcelona. Els autors de l’estudi conclouen que és com si 20.000 cotxes diaris no haguessin circulat. No està gens malament per aquells que van preveure el caos circulatori i el col·lapse entre d’altres desastres.

Deu ser una fita històrica que Barcelona i la seva àrea metropolitana aconsegueixi aquestes reduccions, però més enllà d’això l’aplicació de la mesura té un primer balanç positiu, encara que per sota de les previsions inicials. És un bon començament per continuar treballant i incrementar l’efectivitat de la mesura que, convé recordar, forma part de les 74 mesures que composen el Pla de Xoc contra la contaminació del govern català.

Estic convençut que la campanya desfermada contra la mesura abans i durant la seva implantació per determinats mitjans de comunicació, entre ells els públics, així com per lobbys defensor del cotxe com el RACC va restar credibilitat i, en conseqüència, eficàcia a la mesura. Ara, els contraris que van ridiculitzar la mesura haurien de reconèixer la seva efectivitat, i sobre tot el seu potencial de futur. D’altra banda també estic convençut que quan la mesura s’estengui a la segona corona metropolitana i es millorin aspectes com la senyalització i la informació els seus efectes seran encara millors.

Les conclusions indiquen que bona part de la ciutadania ha estat respectuosa amb la nova norma. Poder gaudir d’un aire de més qualitat i millorar la salut de les persones i del medi ambient que ens envolta; i incrementar la seguretat de les vies de comunicació, evitant morts i ferits greus, semblen objectius compartits per la ciutadania. I per què no hauria de ser així?. Seria interessant que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i la Direcció General de Trànsit organitzesin una companya informativa per agrair la participació a la ciutadania, i per incrementar i consolidar l'eficàcia de la mesura.

Però al costat del desenvolupament del Pla de Xoc contra la contaminació s’ha de continuar treballant amb intensitat en l’increment de l’oferta de transport públic i la promoció de mesures per racionalitzar la utilització del cotxe. En aquest sentit cal que el govern de la generalitat reforci, dins del Pla d’Infraestructures encara en discussió, l’aposta estratègica pel transport públic.

ZAPATERO PRESUMEIX

Zapatero presumeix de tenir el millor sistema financer del món. Aquest titular de El Periódico il·lustra el que ha estat l’estada de ZP a New York. Per jutjar la veracitat de l’afirmació cal fer un viatge en el temps ( molt petit) per analitzar d’altres grans afirmacions i esperar que no passi el mateix. En primer lloc va amargar la magnitud de la crisi que se’ns venia a sobre, perquè ningú no es creu que el Ministeri d’Economia no tingués dades abans del 9 de març. Desprès quasi se’l va obligar a reconèixer al Congrés dels Diputats que estàvem en crisi. Ara diu que tenim el millor sistema financer del món, cosa que no sé si dona confiança als mercats o genera un seguit considerable donada la seva fiabilitat. Suposo que una part de la ciutadania (empresaris i treballadors) estaran pensant que si això es cert, de què serveix tenir el millor sistema del món si les entitats financeres (que s’han forrat de manera insultant durant els darrers anys) no donen crèdits ni per comprar habitatges, ni per invertir en empreses, i que no es refien ni entre elles per fer-se préstecs?. En fi, ja veurem el que dona de si el millor sistema financer del món !!.

LA INUTILITAT DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DEL PSOE

Ara que la crisi econòmica és una realitat incontestable es posa en evidència la inutilitat de la política econòmica que els governs socialistes de ZP han desenvolupat en els darrers anys. En primer lloc han estat fonamentalment continuistes amb les realitzades pel PP (reforma fiscal, disminució d’ingressos, llei hipotecària, ...), i en segon lloc s’han basat en xecs regal per a tothom (xec nadó, retorn dels 400 €, ...) que han creat més injustícies, i no han tingut repercussió en la millora de la demanda interna.

 La política econòmica del PSOE no serveix per iniciar un canvi del model econòmic basada en la modernització ecològica de l’economia, en la innovació i el desenvolupament tecnològic. A més continua mantenint un model de finançament per les autonomies esgotat, opac i injust, i manté als ajuntaments amb les quotes de participació en les arques públiques de fa 30 anys, al voltant del 13%. Ha apostat per desenvolupar unes infraestructures basades quasi exclusivament en més autovies i més Aves (infraestructures molt cares), mantenint unes xarxes de rodalies, com la Catalana, en nivells molt baixos de qualitat i servei. Ha estat incapaç de reduir les emissions de CO2, incomplint els compromisos espanyols del Protocol de Kioto, el que provocarà una despesa addicional que pot arribar als 4.000 M€. No ha fet una aposta estratègica per les energies renovables, el que comporta la nostra enorme dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear amb els perills que això comporta.

Des de l’espai ecosocialista que representa ICV tenim l’obligació, i l’oportunitat, de fer aparèixer davant de la majoria de la ciutadania un horitzó de canvi econòmic que inspiri confiança i que doni resposta als reptes presents i futurs de la nostra societat. L’Assemblea Nacional d’ICV pot ser un bon marc per avançar en aquesta línia.

RAJOY I CORBACHO

Rajoy ho ha tornat a fer: utilitzar als immigrants, com si fossin un producte “de usar y tirar”, per estimular les pors a l’arribada d’immigrants i aconseguir vots. Tot si val per aparèixer davant de la ciutadania com el representant dels que s’escandalitzen perquè els immigrants s’emporten tot els ajuts socials, col·lapsen els serveis públics, provoquen inseguretat, i ara en una situació de crisi econòmica cobren l’atur i buiden les arques públiques (serà perquè han cotitzat, no?). Però no fa molts dies que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, també es lluïa amb unes declaracions respecte a la contractació en origen d’immigrants. Aquest populisme expressat per Rajoy i Corbacho representen les dues cares de la mateixa moneda, que, a més, s’expressen com a dirigents polítics dels dos principals partits a Espanya (PP, i PSOE), i és, per tant, molt preocupant. Per això, quan ara els dirigents del PSOE critiquen a Rajoy, haurien d’afegir una bona dosi d’autocrítica i de pedagogia, per promoure una visió raonada i raonable del fet de la immigració i de la igualtat en drets i deures entre les persones que comparteixen un mateix espai. A l’Assemblea Nacional d’ICV hem de ratificar-nos en que no canviem vots per drets, i denunciar la demagògia vingui d’on vingui.

ELS BLOGS D'ICV

Sembla que algun periodista escàs de recursos per trobar escletxes en el procés assembleari d’ICV s’ha dedicat a estudiar alguns dels blogs d’ecosocialistes.cat. Dic alguns, perquè ahir El Periódico només ressaltava els que tenien a veure amb el procés assembleari i l’expressió de posicions crítiques amb l’actual direcció nacional. Per exemple, el meu blog destacava unes xifres fetes públiques pel company Baltasar sobre l’increment dels habitatges amb protecció oficial iniciats al 2008 respecte al 2007 (un 50%), i de l’esfondrament en el mateix període de la construcció d’habitatge lliure (en un 70%). És evident que el meu comentari no es va menjar una rosca mediàtica, perquè no ven allò positiu sobre les polítiques que impulsa ICV dins del Govern d’Entesa i que estan donant resultats significatius.

Que els mitjans de comunicació rastregin els blogs personals relacionats amb ICV és una bona notícia, perquè seran més coneguts i compliran millor la seva funció. Una mica de publicitat no ens va malament. No hem de limitar la nostra llibertat d’expressió, sinó ser conscients que els blogs seran objecte d’estudi fins a l’Assemblea Nacional, desprès perdran el poc interès mediàtic que avui puguin tenir. La possibilitat que algun mitjà de comunicació no interpreti adequadament, o com nosaltres faríem, les nostres opinions és el pa nostre de cada dia, com en qualsevol declaració pública, roda de premsa, etc.

Així que companyes i companys utilitzem amb saviesa els nostres blogs personals saben allò que ens espera, i intentem aplicar allò que va repetir un company al Consell Nacional: “fem allò que la ciutadania pugui entendre, i si creiem que no ho entendrà amb claredat no ho fem (demano excuses per la manca de literalitat a l’autor de la cita); i allunyem-nos d’aquella altre cita que diu: “la saviesa els persegueix, però ells som més ràpids !!”. Espero complir-ho. Salut i bon treball.

 

 

MÉS HABITATGE PROTEGIT

Ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge feia públiques les xifres que indiquen que duran el 2008 són més els habitatges protegits iniciats que els lliures. Aquesta situació s’explica perquè la construcció protegida s’ha incrementat fins al juny un 50% (2000 habitatges més que l’any passat) i la lliure s’ha desplomat un 70%. A més haurem de veure quins seran els efectes que produeixi en el mercat el decret de Preu Concertat Català (habitatges lliures que es convertiran en protegits amb uns preus màxims de venda), i l’increment de l’oferta d’habitatges de lloguer.

L’increment del parc protegit d’habitatge té dos objectius bàsics des del meu punt de vista, i són possibles per les polítiques que ICV ha impulsat dins dels dos governs d’esquerres a Catalunya: promoure l’accés de la ciutadania a un habitatge digne a un preu raonable en compliment de la Llei pel Dret a l’Habitatge; i apartar aquest be social tant bàsic de les dinàmiques especulatives que han impedit que molts sectors socials poguessin accedir a un habitatge, i que tan mal han fet a l’economia com ja s’està demostrant.

Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible l’increment del parc públic i protegit d’habitatge en el seu conjunt, i especialment el de lloguer. Les conseqüències positives d’aquestes polítiques es veuran incrementades en els propers anys amb el desenvolupament de les ARES (Àrees Estratègiques Residencials) que afegiran al nou parc residencial un mínim d’un 50% d’habitatge protegit del total d’habitatge construït (uns 90 mil habitatges). Cal, però, exigir a les entitats financeres (que s’han enriquit sense mesura durant el boom inmobiliari) que donin facilitats per la financiació de l’habitatge protegit, i que compleixin amb els seus compromisos.

Si podem dir que ja es comencen a veure els fruits de les noves polítiques, no és menys cert que queda molta feina per fer. Són molt importants els sectors socials que tot i l’increment de l’habitatge protegit encara no estan en condicions d’accedir a un habitatge digne, i són molt importants les operacions de rehabilitació, remodelació i millora del nostres barris que resten per fer, i no sols des de la perspectiva de l’habitatge, que també, sinó des de la perspectiva de l’increment de la cohesió social i el benestar. Per això, en els propers anys caldrà incrementar, encara més, l’oferta d’habitatge social (especialment de lloguer) i crear noves eines, un cop finalitzada la Llei de Barris, que permeti articular conjuntament amb els ajuntaments intervencions en els nostres barris des d’aquesta vessant integral.

Fer front a la crisis econòmica des de l’esquerra vol dir aprofitar-la per canviar el model de desenvolupament imperant, i en l’àmbit de l’habitatge crec que estem donant passes importants. Un altre dia parlarem del que està passant amb la Renda Bàsica d’Emancipació del govern central.

 

 

ALGARROBICO

Copio el primer paràgraf d’una notícia publicada avui a El País perquè la resumeix molt be: “La Junta de Andalucía y el Ayuntamiento de Carboneras (Almería), del PSOE, ignoraron la Ley de Costas y su propio plan del parque natural del Cabo de Gata al autorizar el hotel del Algarrobico, de 20 plantas a 28 metros del mar. El titular del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo 2 de Almería, Jesús Rivera, declaró ayer nula la licencia del hotel y pidió al fiscal que investigue a los responsables locales y autonómicos porque ve indicios de corrupción.”

Suposo que molts ens hem preguntat durant aquests anys quin paper estava jugant la Junta d’Andalusia en tots els afers urbanístics que han assolat una part de la seva costa i han deixat al descobert importants xarxes de corrupció (Costa del Sol). Si no es recorre la sentència i queda confirmada la Junta d’Andalusia tindrà un greu problema perquè estarà sota sospita per haver autoritzar la construcció de l'hotel i haver-se apuntat a última hora a la denúncia ecologista; i el Ministeri de Medi Ambient no podrà continuar negociant una indemnització, amb diner públic, al promotor de l’hotel donat que seria il·legal. L’hotel ha d’anar a terra, això ja és un fet. El seu enderrocament i la sentència són un èxit de les entitats i plataformes ecologistes (Salvemos Mojacar, Greenpeace i altres) que han lluitat durant molts anys quasi en solitari contra aquesta barbaritat urbanística.

Les acusacions del jutge són molt greus: “El magistrado pide a la fiscalía que investigue al ayuntamiento y a la Junta por presuntos delitos de prevaricación y contra la ordenación del territorio. La Junta, según el juez, actuó "de forma clamorosamente contraria al ordenamiento jurídico" y usó una "burda maniobra" al presentar una cartografía "falsa e insólita". Y concluye que "la abulia y desidia" de estas administraciones "en defensa del interés general" merecen ser investigadas.”

Espero que la sentència, les investigacions que es produiran i les seves conseqüències faran avançar la idea de que els beneficis econòmics no es poden generar de qualsevol manera i en direcció contrària a l’interès general i a la preservació del nostre medi ambient. També espero que es depurin responsabilitats.

 

 

Tots contra ICV pel finançament

Tots contra ICV pel finançament

Aquest ha estat avui un dels titulars de La Vanguardia per il·lustrar l’allau de crítiques a ICV provinents de CiU, ERC i PP arran de l’acord assolit entre ICV i el govern central per possibilitar arribar a un acord sobre el nou finançament per Catalunya abans de tres mesos. Aquest acord es dona després del clar incompliment del govern central de l’Estatut pel que fa al finançament. En el to de les crítiques he advertit un cert “atac de banyes” de CiU i ERC per allò del protagonisme mediàtic d’ICV. I en les del PP un sentiment de solitud, que un cop més s’ha quedat sol, igual que el PSOE, per tirar les seves iniciatives parlamentàries endavant. ICV ha d’estar satisfeta i no tenir complexes davant de les crítiques dels altres i de certs mitjans de comunicació.

Però és necessari clarificar alguns aspectes per no desvirtuar l’acord més enllà dels seus justos termes. ICV no ha trencat la unitat d’acció dels partits catalans perquè no ha negociat el finançament, cosa que si va fer CiU amb l’Estatut; ICV no ha trencat la unitat del govern de la Generalitat ni l’ha posat en crisi, com si va fer ERC abans del referèndum de l’Estatut; ICV continua exigint el compliment de l’Estatut, amb total coherència, especialment en allò relacionat amb el finançament, i no com fa el PP que vol treure rèdit electoral desgastant al govern central després de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. ICV no ha renunciat a res, ha fet política.

El govern central haurà de donar explicacions la setmana que ve al Congrés a través de la figura del vicepresident econòmic Pedro Solbes. I el president Zapatero té ara la responsabilitat pública de fer possible un acord sobre el finançament abans de tres mesos. Crec que és molt important retenir que l’objectiu principal d’ICV és contribuir a fer possible l’acord perquè és la principal prioritat del país, fent-lo des de la seva representació política que és la que és. No ha estat un gest per salvar els mobles de ningú ni fer seguidisme, ja que amb només un diputat a Madrid seria massa presuntuós proposar-s’ho. El Grup Parlamentari Socialista s’ha vist obligat a pactar amb un partit que només compta amb 1 diputat, deixant al descobert la seva solitud parlamentària i els seus incompliments. ICV ha tingut “iniciativa” i ha estat capaç de negociar en una situació complicada. Ja veurem que passa en els propers tres mesos i quin paper jugarà cadascú.

ICV força un nou compromís sobre finançament

ICV ha estat capaç d’aconseguir un nou compromís del govern central en matèria de finançament, i fer-ho en una situació molt complicada: desprès del clar incompliment de l’Estatut per part del govern socialista, en plena croada dels barons socialistes en defensa del centralisme, i amb un PP que desprès de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional ara es vol aprofitar de la situació amb l’únic objectiu d’erosionar al contrincant electoral. Desencallar el tema no era gens fàcil i ICV, amb un sol diputat al Congrés, ha estat capaç de moure fitxa per aconseguir un nou compromís públic del govern central. Ara serà responsabilitat del President del Govern fer complir el compromís assolit o tornar-se a posar vermell per un nou incompliment.

D’altra banda aquest acord positiu deixa al descobert la debilitat del Govern Central i la solitud que viu el Grup Parlamentari Socialista que s’ha quedat sol i sense possibles aliats per salvar una situació insostenible. Ja és la segona vegada que el govern central es veu forçat a comparèixer al Congrés per donar explicacions (la primera va ser sobre la crisi econòmica que es resistia a reconèixer) sobre temes importants, i això els hi hauria de preocupar. A ningú se li escapa que arribar a un acord en matèria de finançament tal i com marca l’Estatut no és ni serà gens fàcil, però no hi ha altra sortida: cal complir la llei, i Catalunya necessita un nou sistema de finançament que li aporti més recursos econòmics per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. ICV ha fet política amb majúscules.

Guerra ataca de nou

Faig un parèntesis a les vacances i em trobo amb les declaracions d’Alfonso Guerra. Aquest personatge no té límits. En el seu moment va declarar allò de “nos hemos cepillado el Estatuto”, per fer electoralisme barat a Espanya. Ara està encantat amb que el Govern Central no respecti una llei que ell mateix va votar al Congrés dels Diputats. És evident que amb aquestes declaracions li fa el joc al PP i ho farà tantes vegades com cregui oportú per defensar el centralisme mentre sigui útil per guanyar vots. Però també és evident que si el PSOE continua competint en centralisme amb el PP al final acabarà perdent. L’esquerra espanyola, i especialment el PSOE, té una assignatura pendent que encara no ha aprovat. Com diuen a primària “no progressen correctament” en Espanya Plural i Federalisme. Hauran de fer reforç i recuperar l’assignatura en el proper curs, i de pas que repassin el concepte d’igualtat perquè el tenen desequilibrat cap a la dreta. Deu ni do el curs que ens espera.

Vacances a Extremadura

Demà marxo de vacances a Extremadura, com quasi cada any, però aquest any i gràcies als excessos del company Lluís Sunyer em temo que passaré bona part de les vacances parlant de finançament, de l’Estatut i de la famosa campanya per adoptar nens extremenys. El company Lluís Sunyer s’ha passat tres pobles, com es diu popularment, i li ha donat munició als que només volen confrontació entre pobles per treure rèdits electorals. El Lluís Sunyer, però, no ha tardat ni 24 hores en demanar disculpes públiques i retirar del seu blog la famosa campanya. Ben fet. Això si, m’ha meravellat la capacitat d’un blog personal per fer-se famós arreu d’Espanya. D’altra banda, també em de recordar que personatges com Rodríguez Ibarra, Bono i Guerra s’han passat 20 anys dient bestieses de Catalunya i encara estem esperant alguna disculpa per lleu que sigui. Es clar, que ells són grans dirigents polítics i representatius del nacionalisme espanyol més ranci i es poden permetre aquests i molt altres luxes.

Espero que la meva capacitat pedagògica estigui a l’alçada de les circumstàncies aquest estiu, i en tot cas, a totes i tots us desitjo que passeu unes bones vacances. Fins aviat.

Més sobre ADIGSA

No volia marxar de vacances sense contraposar la meva opinió a una entrada a la blogosfera amb el títol ADIGSA en un blog sota el nom de “Les hores i els dies”. Només sé que és de Sant Boi però no se si es individual o col·lectiu. Be, el cas és que la informació que s’utilitza referent als habitatges buits que administra Adigsa és errònia i no s’ajusta a la realitat. Adigsa no té 1400 habitatges buits pendents d’adjudicació. Crec que abans de fer pública una dada d’aquestes característiques primer s’han de contrastar amb qui té la informació i més si aquesta empresa està dirigida per companys/es d’ICV. Vaig enviar un comentari al company/a anunciant que properament faria arriba les dades reals donat que treballo a Adigsa des de fa uns mesos. El comentari, però, no ha estat publicat i per això he decidit publicar aquest post.

És cert que cal escorçar el temps en que un habitatge finalitza la seva construcció i s’adjudica, i per això s’ha treballat en el decret del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, que d’aprovar-se podria simplificar els processos administratius i guanyar temps en les adjudicacions, sempre amb el concurs dels ajuntaments i assegurant la corresponent publicitat i transparència. Per cert, aquest decret, que ja ha passat el període d’exposició al públic, està trobant moltes reticències per la seva aprovació definitiva en la Federació de Municipis de Catalunya, especialment del seu president, Manuel Bustos, i del que representa dins del PSC, argumentant que el decret es contrari a l’autonomia municipal (un altre dia en podem parlar de forma més extensa).

Li deia a l’administrador/a del blog “Les hores i els dies” que més enllà de Baltasar i Saura hi ha vida, és a dir, hi ha companyes i companys que treballen i s’esforcen cada dia per a que les coses es facin millor al servei de la ciutadania i d’un programa polític concret. No crec que fer-li el joc a la rumorologia interessada sigui positiu pel nostre projecte.

ICV de Santa Perpètua

Ha estat un plaer poder retrobar-me amb les companyes i els companys d’ICV de Santa Perpètua en un sopar entranyable per acomiadar el curs polític. Malgrat haver guanyar les darreres eleccions municipals ICV ha passat el primer any de mandat a l’oposició gràcies a un pacte d’interessos personals i cohesionats per l’únic desig de desplaçar ICV del govern al preu que fos. I en aquesta situació cadascú ha mostrat la seva veritable cara i el seu nivell d'ètica política i personal.

No ha estat un any fàcil però he continuat trobant gent amb bon humor, compromesa amb la defensa d’un projecte de ciutat d’esquerres forjat durant molt anys amb molta il·lusió i determinació. També s’expressa preocupació davant d’un equip de govern municipal (PSC,ERC i CiU) més interessat en perseguir a treballadors/es que interpreten propers a ICV, incrementar els impostos de forma abusiva i injusta, i ser incapaç de presentar ni una sola idea original. Està clar que voldran viure de rendes i a ICV li tocarà recordar a la ciutadania que tots els projectes que es concretaran en els propers mesos són fruit de la planificació i del treball d’ICV (per exemple, cap a finals d’any s’entregaran les claus dels habitatges de lloguer per la gent gran, i el proper any dels habitatges de lloguer per joves, fruit d’un conveni signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, i Isabel Garcia alcaldessa de Santa Perpètua al 2004).

Malgrat les dificultats tant el grup municipal com l’organització fan pinya i estan treballant a fons, “a peu de carrer”, per recuperar l’alcaldia i el govern municipal. A qui llegeixi aquest petit article el convido a visitar Santa Perpètua per Festa Major els propers dies 5,6, 7 i 8 de setembre i visitar el “xiringuito” d’ICV per compartir amb alegria una estona i mostrar així el nostre recolzament a un col·lectiu de persones amb idees, principis i ganes de canviar les coses.

SEMAFORS VERMELLS I UNA PORTADA

Això és el que ha dedicat La Vanguardia als consellers d’ICV i altres alts càrrecs: semàfors vermells per moltes de les iniciatives polítiques innovadores en matèria ambiental, i una portada (amb el seu respectiu article) que només pretén intoxicar i intervenir en el debat assembleari. És evident que cada mitjà de comunicació representa interessos polítics i econòmics determinats i per tant una visió particular del món, però això no tindria que ser incompatible amb la professionalitat informativa, l’objectivitat i el servei públic. Ha pesat més posar en portada una especulació interessada sobre ICV que la presentació de les balances fiscals a càrrec del conseller Castells. Senzillament increible !!.

Desprès de la campanya contrària a la limitació de velocitat a l’àrea metropolitana a 80 km/h donant veu interessada a lobby del vehicle privat i els seus interessos econòmics no hem vist que La Vanguardia destaqués, com es mereix, que el Pla de Xoc contra la contaminació impulsat per la conselleria de medi ambient i habitatge és un exemple a seguir a nivell d’estat, ni que el Parlament Europeu hagi reconegut de forma pública el procés participatiu portat a terme per elaborar el Pla català per la mitigació del canvi climàtic (i això són només alguns exemples).

Això només ha estat un aperitiu del que ens espera en els propers mesos: només tindrem portades si tenim marro, si no és així serem silenciats com acostuma a passar. ICV molesta al govern no per la inestabilitat que pugui aportar al Govern d’Entesa, sinó per les polítiques que impulsa i que vol continuar impulsar si la ciutadania vol amb més força. Que no marquin el nostre debat assembleari està a les nostres mans.

ZP FORÇAT A DONAR EXPLICACIONS

Aquest era el titular de portada de El Periódico del passat dimecres 25 de juny. Es refereix a que tots els grup del Congrés dels Diputats van coincidir en demanar explicacions al govern sobre les mesures que pensa prendre davant de la greu crisi econòmica que estem patint. Sent el Periódico, gens sospitós de ser antisocialista, podríem interpretar que la intenció del diari és ressaltar la maldat de tots els grups parlamentaris que van posar contra les cordes a un indefens Zapatero i l’obliguen a donar explicacions, diuen que el proper dimecres. L’altra interpretació és que ZP no vol donar explicacions, o no sap quines, i els grup parlamentaris el forcen a complir amb les seves responsabilitats, el que no diu molt a favor de ZP.

Cada vegada es fa més evident que a la darrera campanya electoral el PSOE i ZP van portar a l’hort a milions de votants amb el missatge de que l’economia espanyola era prou forta per resistir la crisi econòmica internacional que ja començava a despuntar. Ningú es pot creure que al març el govern no tingués dades i previsions de la gravetat de la crisi econòmica que ens queia a sobre. Però en lloc de fer pedagogia i preparar la societat per travessar una etapa dura, els dirigents socialistes van preferir vendre fum i un superàvit que s’ha evaporat en pocs mesos entre la mesura dels 400 € pels que més tenen, la pèrdua d’ingressos provinent de la construcció i del mercat de l’habitatge (i que consti que no hi havia bombolla immobiliària !), l’increment del preu del petroli i dels aliments més bàsics, i de l’alentiment de l’econòmica en general. El consum de les famílies s’ha reduït i les seves hipoteques no fan més que agreujar les economies més febles. Van decidir guanyar les eleccions i deixar per més endavant les explicacions.

És evident que la majoria de votants progressistes van preferir votar PSOE en detriment d’altres opcions d’esquerres per allò del vot útil i simpàtic a ZP, però ara tocarà defensar que la sortida de la crisi no la paguin els treballadors/es reduint despesa social i poder adquisitiu dels salaris. Ningú té fórmules màgiques per sortir de la crisi però aviat veurem si les mesures que es plantegen estan més a la dreta o més a l’esquerra. Ja coneixem les receptes de la dreta, nacionalista o no, però què pensa fer ZP?.