1.10.08

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL A CATALUNYA

Escoltant alguns fragment del debat de política general al Parlament un té la sensació, o el convenciment, de que la majoria de discursos que apel·len a emprendre canvis i reformes per tornar a prestigiar la política són això: discursos. No és estrany que la meitat de la societat es senti lluny de la política i l’altre meitat manifesti cansament.
Em ve al cap un dels conceptes que utilitzava Rafael Ribó per definir la política que no vol fer ICV: aquella que es fa amb declaracions i contradeclaracions de polítics entre polítics, la que no té principis ni memòria històrica, la que no té en compta que el destinatari final de la política, dels diferents projectes polítics, són les persones.

Només és un exemple del que vull dir: Algú em pot explicar en quin moment durant els 23 anys de govern de CiU es va comptat amb l’oposició per anar a Madrid a negociar qualsevol cosa per petita que fos?. Quina credibilitat hauria de tenir avui Artur Mas quan acusa al Govern d’Entesa de no tenir en compta a l’oposició per anar a Madrid a negociar, cosa que a més no és certa?. Quin mitjà de comunicació ho denuncia?.
El pitjor que podem fer és contribuir a normalitzar aquesta buidor i aquesta incoherència constant que a sobre troben altaveus en la immensa majoria de mitjans de comunicació, els públics també. Això és igual a desafecció i cansament. Per això des d’ICV hem de continuar denunciant, amb més força si cal, als que fan aquesta antipolítica i als mitjans que la recolzen.

No hay comentarios: