Aquest era el titular de portada de El Periódico del passat dimecres 25 de juny. Es refereix a que tots els grup del Congrés dels Diputats van coincidir en demanar explicacions al govern sobre les mesures que pensa prendre davant de la greu crisi econòmica que estem patint. Sent el Periódico, gens sospitós de ser antisocialista, podríem interpretar que la intenció del diari és ressaltar la maldat de tots els grups parlamentaris que van posar contra les cordes a un indefens Zapatero i l’obliguen a donar explicacions, diuen que el proper dimecres. L’altra interpretació és que ZP no vol donar explicacions, o no sap quines, i els grup parlamentaris el forcen a complir amb les seves responsabilitats, el que no diu molt a favor de ZP.
Cada vegada es fa més evident que a la darrera campanya electoral el PSOE i ZP van portar a l’hort a milions de votants amb el missatge de que l’economia espanyola era prou forta per resistir la crisi econòmica internacional que ja començava a despuntar. Ningú es pot creure que al març el govern no tingués dades i previsions de la gravetat de la crisi econòmica que ens queia a sobre. Però en lloc de fer pedagogia i preparar la societat per travessar una etapa dura, els dirigents socialistes van preferir vendre fum i un superàvit que s’ha evaporat en pocs mesos entre la mesura dels 400 € pels que més tenen, la pèrdua d’ingressos provinent de la construcció i del mercat de l’habitatge (i que consti que no hi havia bombolla immobiliària !), l’increment del preu del petroli i dels aliments més bàsics, i de l’alentiment de l’econòmica en general. El consum de les famílies s’ha reduït i les seves hipoteques no fan més que agreujar les economies més febles. Van decidir guanyar les eleccions i deixar per més endavant les explicacions.
És evident que la majoria de votants progressistes van preferir votar PSOE en detriment d’altres opcions d’esquerres per allò del vot útil i simpàtic a ZP, però ara tocarà defensar que la sortida de la crisi no la paguin els treballadors/es reduint despesa social i poder adquisitiu dels salaris. Ningú té fórmules màgiques per sortir de la crisi però aviat veurem si les mesures que es plantegen estan més a la dreta o més a l’esquerra. Ja coneixem les receptes de la dreta, nacionalista o no, però què pensa fer ZP?.
Cada vegada es fa més evident que a la darrera campanya electoral el PSOE i ZP van portar a l’hort a milions de votants amb el missatge de que l’economia espanyola era prou forta per resistir la crisi econòmica internacional que ja començava a despuntar. Ningú es pot creure que al març el govern no tingués dades i previsions de la gravetat de la crisi econòmica que ens queia a sobre. Però en lloc de fer pedagogia i preparar la societat per travessar una etapa dura, els dirigents socialistes van preferir vendre fum i un superàvit que s’ha evaporat en pocs mesos entre la mesura dels 400 € pels que més tenen, la pèrdua d’ingressos provinent de la construcció i del mercat de l’habitatge (i que consti que no hi havia bombolla immobiliària !), l’increment del preu del petroli i dels aliments més bàsics, i de l’alentiment de l’econòmica en general. El consum de les famílies s’ha reduït i les seves hipoteques no fan més que agreujar les economies més febles. Van decidir guanyar les eleccions i deixar per més endavant les explicacions.
És evident que la majoria de votants progressistes van preferir votar PSOE en detriment d’altres opcions d’esquerres per allò del vot útil i simpàtic a ZP, però ara tocarà defensar que la sortida de la crisi no la paguin els treballadors/es reduint despesa social i poder adquisitiu dels salaris. Ningú té fórmules màgiques per sortir de la crisi però aviat veurem si les mesures que es plantegen estan més a la dreta o més a l’esquerra. Ja coneixem les receptes de la dreta, nacionalista o no, però què pensa fer ZP?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario