CRISI ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL

Reproduixo a continuació un article d'opinió que he fet arribar a diversos mitjans de comunicació i que espero publiquin: "Cada dia està més clar que la crisis econòmica serà llarga. Les convulsions creades per la crisis del sistema financer mundial i el crac de la bombolla immobiliària situen al món ric i desenvolupat davant d’una profunda crisi del sistema capitalista. Però aquesta crisi no és només econòmica. És una crisis social i ambiental. Avui ja són pocs els que s’atreveixen a negar el canvi climàtic provocat per l’activitat humana i les seves conseqüències sobre els nostres sistemes de vida. Però aquesta consciència global contrasta amb l’enorme resistència del mateix sistema, que l’ha provocat, a adoptar els canvis necessaris que facin possible un nou horitzó de progrés i benestar per a tothom. En els darrers mesos hem viscut crisis provocades per l’encariment especulatiu dels carburants i dels aliments bàsics, sense que la comunitat internacional hagi reaccionat amb claredat.

Les conseqüències de la crisis financera estan situant l’economia real d’empreses i famílies en una posició dramàtica. Per això cal que la mateixa intensitat que estan dedicant els governs en rescatar el sistema financer s’utilitzi per rescatar les economies del teixit empresarial productiu, de les famílies, i per acompanyar la transició cap a un nou model de desenvolupament sostenible. No hem de consentir que els fons públics per rescatar el sistema financer vagin a parar a les mateixes mans dels que han provocat la crisis i s’han enriquit.

En aquesta situació totes les administracions (l’estatal, autonòmica i local) han de mantenir i incrementar la despesa social i la inversió pública com a millor fórmula per contribuir a la recuperació econòmica, sobre noves bases, i a que els efectes de la crisis no la paguin els més febles. Consolidar un bon nivell de prestacions econòmiques i socials és assegurar el nivell de consum familiar imprescindible per a que moltes empreses no es vegin engolides per la crisi amb la consegüent pèrdua de llocs de treball.

Necessitem accelerar la introducció d’energies renovables per dependre menys dels combustibles fòsils, i el seu mercat especulatiu, i alhora rebaixar les nostres emissions de gasos contaminats per respirar millor i ser més competitius. De la mateixa manera necessitem canviar el nostre model de mobilitat incrementant les inversions en el transport públic, ampliant la seva xarxa en funció de les necessitats econòmiques i socials. Energies renovables i transport públic són dos dels sectors amb un potencial de creixement molt important i generadors de llocs de treball, tant en la fabricació dels sistemes com en el seu manteniment.

Aquesta intervenció pública, que és patrimoni de l’esquerra, és fins i tot aconsellada pel darrer premi Novel d’Economia, Paul Krugman, que s’ha destacat per la seva crítica de les polítiques neoliberals de George Bush. Des d’aquest punt de vista és preocupant que el govern de Zapatero no vulgui caminar amb pas ferm per aquest camí vista la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009, que no esgota les possibilitats de dèficit públic i retalla els recursos als ajuntaments. Ara es veu més clar que mai com mesures populistes i electoralistes, aplaudides per la dreta, com el retorn dels 400€ o la supressió de l’Impost de Patrimoni, a més de ser injustes, s’han demostrat totalment inútils per afrontar la crisi i en canvi han retallat els recursos públics que ara farien falta per les polítiques socials.

Els recursos públics han de servir per d’evitar l’execució d’hipoteques de l’habitatge principal per impagament per tal d’evitar que moltes famílies perdin la seva llar i s’incrementin els problemes socials. Paral·lelament la Generalitat ha de continuar invertint en habitatge de protecció oficial, especialment en lloguer, per tal d’assegurar l’accés de les famílies a un habitatge digne a un preu assequible i per fer créixer un nou mercat d’habitatge allunyat de l’especulació.

Les institucions han de procurar el finançament necessari per aquelles empreses disposades a invertir en innovació i creació de llocs de treball. Els ajuts públics han d’orientar-se a recolzar, des de la diversitat, sectors econòmics que substitueixin la construcció com a gran locomotora de l’economia. Per contra, les institucions han d’impedir que determinats empresaris vulguin aprofitar-se de la situació de crisis per executar ajustos en les plantilles no justificades. Aquest és un bon moment per exigir a les empreses la seva responsabilitat social, mantenint les plantilles i el poder adquisitiu dels salaris.

Des d’ICV treballem per a que al final del túnel ens trobem amb una societat més justa, una economia més humana i social, i un món més habitable per a nosaltres i les noves generacions."

ECOSOCIALISME, SI

De vegades és millor no dir res que dir perogullades. En castellà diuen “por la boca muere el pez”, i és que el ministre Corbacho s’acaba de despatxar pronosticant que en dos mesos la crisi financera serà “finiquitada” i després iniciarem un període de “confiança”. Una cosa és no caure en el catastrofisme i no crear alarmisme, i una altra és no voler parlar clar a la gent i amagar la realitat que és com dir mentides. El sistema capitalista ha fet fallida i no sols ens trobem davant d’una crisi financera i immobiliària, és una crisi d’esgotament de model en la que conflueixen la crisi social, ambiental, energètica i alimentària.

Des de l’esquerra s’ha de plantejar de forma clara que cal avançar en una alternativa global al sistema capitalista i al model de desenvolupament insostenible que porta associat des de tots els punts de vista. És possible que la socialdemocràcia es conformi a que els bancs tornin a donar crèdits i es reactivi l’economia, però això no significarà sortir de la crisi, significarà que els poderosos que s’han enriquit creant tanta destrucció i patiment podran continuar fent de les seves, un cop rescatats amb diner públic. La dreta té clar que vol fer. Ho ha expressat molt clarament Nicolàs Sarkozy: refundar el capitalisme.

Els ecosocialistes també ho tenim clar: canviar de sistema. I per això cal que la política governi l’economia i la reguli, modernitzar ecològicament l’economia per produir i consumir d’una altra manera, canviar el model energètic i de mobilitat amb la introducció massiva d’energies renovables i transport públic, enfortir l’estat del benestar per assegurar la igualtat d’oportunitats, i lluitar contra la pobresa i les desigualtats arreu del món. No és una recepta màgica però el capitalisme és incapaç d’oferir un horitzó d’esperança i progrés a la humanitat. L’ecosocialisme si.

Aznar: Planeta Negre (ni blau, ni verd, ni ...)

Podríem fer molta broma però quan Aznar i el que representa, al servei dels neocons del món, argumenta la seva oposició a que s’inverteixin recursos en la lluita contra el canvi climàtic sap molt be el que diu, i perquè ho diu.

És l’expressió d’aquells poderosos que veuen perillar “la seva llibertat” per contaminar sense controls, que volem impedir els canvis que s’han de realitzar en el model de desenvolupament insostenible en el que vivim en el camp de l’energia, de la mobilitat, de l’explotació del medi natural, en la manera de produir i de consumir. És a dir, que veuen perillar els seus privilegis i la seva impunitat. És el portaveu dels “Poceros” globals, que enlairen la paraula llibertat per amagar les seves vergonyes.

Ho fa, a més, deliberadament en una etapa de forta crisi on existeix una alta sensibilitat de la ciutadania pel que fa a la utilització dels recursos públics. Està llençant un missatge populista molt clar: no permeteu que aquests irresponsables malgastin els vostres impostos en tonteries sense cap mena d’importància, mentre vosaltres esteu en crisi. En marc on fa les declaracions, la presentació d’un llibre del seu amic dretà, Vàclav Klaus, que es titula Planeta blau (no verd) és molt indicatiu de quines són les seves intencions.

D’aquest personatge podríem dir moltes coses (mentider i cínic entre moltes altres), però no perdem de vista que el PP encara rep el suport de 10 milions de votants i que es tracta d’una lluita de valors, de principis i d’idees. En fi, que tenim molta feina per convèncer a milions de persones de que la lluita contra el canvi climàtic és inseparable de la superació de l’actual crisi, perquè la crisi no és només econòmica o financera, és social i és ambiental, i el nostre futur està en qüestió.

SEPARATS AMB DINER PÚBLIC

Volia continuar explicant les polítiques socials en matèria d'habitatge que ha aprovat Adigsa però no m'he pogut resistir a comentar la noticia de que les escoles d'elit catalanes (classistes) que compten amb concert econòmic podrien continuant mantenint la separació per sexes en les seves aules, malgrat que la nova Llei d'Educació digui el contrari. De vegades sembla que la “sociovergència” ja s'hagi apropiat d'algun departament de la Generalitat de Catalunya com el d'Educació que dirigeix Ernest Maragall.

A CiU, que va signar al 2001, quan estava al govern, els concerts econòmics amb aquestes escoles ja li sembla be perquè és la seva aposta ideologia i suposo que molts dels fills/es de militants de CiU són alumnes d'aquestes escoles. El PSC s'escuda en possibles problemes jurídics que obligarien a mantenir els concerts econòmics tot i la separació de sexes.

D'entrada ja em sembla injust que aquestes escoles classistes siguin finançades amb diner públic, però si a més de classistes han de continuar sent sexistes crec que el govern de la Generalitat de Catalunya ha de remenar cel i terra per tallar de socarrell aquesta situació surrealista. No sé si pensar que aquest aspecte forma part del pacte entre el PSC i CiU per aprovar la Llei d'Educació.

ICV ha denunciat aquesta barbaritat, però i el PSC, i ERC?. cal que el conjunt de la comunitat educativa, com ja ha fet CCOO, s'impliqui en la denúncia per obligar al Departament d’Educació a eradicar aquesta situació de privilegi dels poderosos, i aquesta discriminació anacrònica en ple segle XXI.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (2)

La segona mesura presentada a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l'Habitatge (PNH) suposa un profund canvi alhora de revisar les quotes dels contractes de lloguer dels habitatges públics que gestiona Adigsa. El seu consell d’administració va decidir crear la figura de “l’ajut implícit al lloguer”. Aquesta proposta va en la línia de reforçar el Repte 4 del PNH, “Prevenir l’exclusió social residencial: sistema d’ajuts personals al pagament de l’habitatge”.

"S’estableix l’ajut implícit al lloguer públic per actualitzar i adaptar les quotes del lloguer a la situació socioeconòmica de les famílies"

L’aplicació de la mesura suposarà que a partir d’ara es revisaran els lloguers tenint en compta dos paràmetres: el preu actualitzat del mòdul del lloguer de protecció oficial que correspongui a l’habitatge, i la situació socioeconòmica de la família. Amb aquesta proposta la quota de lloguer a satisfer per part dels arrendataris tindrà una escala decreixent d’aplicació que anirà en funció de la renda de la unitat familiar. En funció de la seva situació econòmica la quota de lloguer no superarà el 20% de la seva renda, o un 10% si els ingressos són més baixos, o fins i tot un percentatge simbòlic de l'1%.

El diferencial entre el lloguer revisat i la quota que finalment farà efectiva l’arrendatari anirà a càrrec de la Secretaria d’Habitatge, que es dotarà d’una partida econòmica específica. La situació socioeconòmica de les esmentades unitats familiars aniran avalades pels informes pertinents dels serveis socials del municipi de referència i de peritatges socials realitzats a l’efecte.

La renda de la unitat familiar a partir de la qual s’aplicarà la proposta esmentada serà igual o inferior a 2,5 vegades l’IPREM, en funció de la composició familiar i la zona de referència. L’any 2009 “l’ajut implícit al lloguer” passarà a ser considerat una prestació social.

El procés endegat, a banda d’incrementar la gestió més eficient exigible a tot organisme públic, facilita el control i seguiment d’aspectes claus pel que fa al dret a l’habitatge, com son: el titular del contracte de lloguer, l’estat de conservació de l’habitatge, els terminis de vigència del contracte d’arrendament, la gestió i actualització de les quotes de lloguer, i l’acompliment de les condicions de permanència en el parc públic de lloguer.

L’aplicació d’aquesta mesura afavorirà les rendes més baixes pel que fa a l’accés i a la permanència en un habitatge, i més en una situació de greu crisi econòmica i increment de l’atur, que afecten molt especialment als col·lectius amb més dificultats que en molts casos viuen en barris del parc públic d’habitatges que gestiona Adigsa. La mesura també vol prevenir situacions de risc d’exclusió social per pèrdua de l’habitatge.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (1)

El passat 8 d’octubre es presentaven, davant de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l’Habitatge (PNH), tres noves línies d’actuació en política social d’habitatge que desenvoluparà Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Són línies d’actuació amb un fort perfil social centrades en els barris del parc públic d’habitatges, amb l’objectiu de beneficiar als treballadors/es i les classes populars.

Les noves mesures desenvolupen alguns dels objectius del PNH i reforcen les polítiques socials del Govern en uns moments de greu crisi econòmica. Tenen, per tant, el segell d’ICV. En cada entrada al blog intentaré resumir alguna d’elles per no fer-ho pesat.

1. S’incrementen les subvencions per promoure la instal·lació d’ascensors i la creació d’itineraris accessibles per a les comunitats de veïns/es.

L’experiència acumulada d’Adigsa en la promoció de la instal·lació d’ascensors ha possibilitat identificar algunes situacions de caràcter socioeconòmic que limiten la instal·lació d’ascensors i a les que es vol donar una resposta positiva (gent gran, rendes i pensions baixes). Per aconseguir aquest objectiu, les comunitats amb 12 o menys habitatges i locals podran beneficiar-se d’un increment en les subvencions que atorga la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació per la instal·lació d’ascensors.

La nova línia de subvenció elimina l’actual topall de 6.000€ de subvenció per habitatge. A partir d’ara la subvenció, per aquestes comunitats, podrà arribar al 60% del cost global d’instal·lació de l’ascensor a la comunitat si inclou la creació d’un itinerari accessible, i d’un 45% si no l’inclou. A més, en el cas que algun dels veïns/es demostri la seva impossibilitat de fer front a la seva contribució econòmica, tot i l’ajut públic, Adigsa es farà càrrec de la part que li correspongui fent una anotació a l’escriptura de l’habitatge, per a que aquesta aportació econòmica torni a les arques públiques en cas de venda o herència de l’habitatge.

La subvenció també beneficiarà més a les plantes baixes i primeres plantes per tal de promoure de forma més efectiva la instal·lació d’ascensors que millorarà les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars (especialment per a la gent gran i per a persones amb diversitat funcional), i incrementarà la qualitat de vida de les persones que conviuen a la comunitat.

Aquesta nova mesura es començarà a aplicar a la convocatòria de les subvencions de 2009, però s’aplicarà amb caràcter retroactiu a tots els projectes acollits a la convocatòria de 2008. No s’exclou que en un futur aquesta mesura es pugui estendre a la totalitat del parc d’habitatges de Catalunya.

Canibalisme capitalista

La crisi econòmica està afectant a la mateixa base del sistema capitalista. La crisi financera internacional està afectant a tots els sectors econòmics i en aquests moments ningú s’atreveix a preveure el seu final. Les borses es desplomen fins a nivells històrics i guanya terreny la por i la desconfiança generalitzada. Importants sectors empresarials i financers (dretes) demanen una intervenció pública per redreçar la situació davant de l’astorament de la ciutadania i de l’esquerra: és el món al revés.

A més de treballar per a que la crisi no la paguin els de sempre des de l’esquerra hem de saber oferir a la ciutadania un horitzó de canvi, d’esperança i de seguretat. No hem d’esperar a que les dretes ens donin les receptes per sortir de la crisi, hem d’imaginar amb quins canvis sota el braç volem sortir de la mateixa. Reconec que no soc cap especialista en temes econòmics, però és imprescindible que sapiguem explicar de la manera més planera possible quin és l’origen de la crisi i quins canvis hem d’aconseguir per a que la sortida de la crisi ens porti a una societat més justa.

El sistema capitalista poc estar en moments baixos. El desprestigi que li aporta el nivell de canibalisme i autodestrucció és avui més visible que mai. Davant de la situació les esquerres em de ser capaços de fer aparèixer nous escenaris creïbles i il·lusionants que provoquin canvis d’esquerres sense retorn. Quines propostes pot fer ICV per aconseguir aquest objectiu?. Us animo a participar.

QUE PAGUIN ELS PODEROSOS

Avui sentia parlar al company Joan Coscubiela en un programa de ràdio sobre els responsables de la crisi econòmica i els seus efectes, cada vegada més visibles, en la nostra societat. Més enllà de l’anàlisi respecte a l’origen de la crisi (especulació financera internacional, esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, etc), es plantejaven tres objectius plenament coincidents amb els d’ICV: que la crisi no la paguin els més febles, que es persegueixi als culpables, i que la sortida de la crisi serveixi per assolir una societat més justa.

Els treballadors/es i les classes populars no són els responsables de la crisi i l’ofec de moltes empreses no es deu a desmesurats costos laborals, sinó a la manca de finançament que caixes i bancs estan provocant. Per això les propostes d’abaratir l’acomiadament fetes des de la CEOE i el vicepresident Solbes (PSOE), no només són immorals i mancades d’ètica social sinó que són una barbaritat en aquests moments de crisi econòmica i de retraïment del consum de moltes famílies.

El paper de les administracions públiques és ara molt important per aconseguir aquests objectius: mediar i regular per a que la crisi no recaigui en els més febles, el que vol dir no rebaixar els pressupostos socials, mantenir la despesa en l’obra pública; estar molt amatents per a que no s’aprofiti la crisi econòmica per amagar processos de reajust laboral injustificats i especulacions amb patrimonis industrials; i demanar responsabilitats als causants de la crisi. Que paguin els poderosos.

La gent d’esquerres, i ICV especialment, tenim molta feina a fer. D’entrada contribuint a que la manifestació del proper dimarts convocada pels sindicats a nivell mundial sigui un èxit.

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL A CATALUNYA

Escoltant alguns fragment del debat de política general al Parlament un té la sensació, o el convenciment, de que la majoria de discursos que apel·len a emprendre canvis i reformes per tornar a prestigiar la política són això: discursos. No és estrany que la meitat de la societat es senti lluny de la política i l’altre meitat manifesti cansament.

Em ve al cap un dels conceptes que utilitzava Rafael Ribó per definir la política que no vol fer ICV: aquella que es fa amb declaracions i contradeclaracions de polítics entre polítics, la que no té principis ni memòria històrica, la que no té en compta que el destinatari final de la política, dels diferents projectes polítics, són les persones.

Només és un exemple del que vull dir: Algú em pot explicar en quin moment durant els 23 anys de govern de CiU es va comptat amb l’oposició per anar a Madrid a negociar qualsevol cosa per petita que fos?. Quina credibilitat hauria de tenir avui Artur Mas quan acusa al Govern d’Entesa de no tenir en compta a l’oposició per anar a Madrid a negociar, cosa que a més no és certa?. Quin mitjà de comunicació ho denuncia?.

El pitjor que podem fer és contribuir a normalitzar aquesta buidor i aquesta incoherència constant que a sobre troben altaveus en la immensa majoria de mitjans de comunicació, els públics també. Això és igual a desafecció i cansament. Per això des d’ICV hem de continuar denunciant, amb més força si cal, als que fan aquesta antipolítica i als mitjans que la recolzen.