CRISI ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL

Reproduixo a continuació un article d'opinió que he fet arribar a diversos mitjans de comunicació i que espero publiquin: "Cada dia està més clar que la crisis econòmica serà llarga. Les convulsions creades per la crisis del sistema financer mundial i el crac de la bombolla immobiliària situen al món ric i desenvolupat davant d’una profunda crisi del sistema capitalista. Però aquesta crisi no és només econòmica. És una crisis social i ambiental. Avui ja són pocs els que s’atreveixen a negar el canvi climàtic provocat per l’activitat humana i les seves conseqüències sobre els nostres sistemes de vida. Però aquesta consciència global contrasta amb l’enorme resistència del mateix sistema, que l’ha provocat, a adoptar els canvis necessaris que facin possible un nou horitzó de progrés i benestar per a tothom. En els darrers mesos hem viscut crisis provocades per l’encariment especulatiu dels carburants i dels aliments bàsics, sense que la comunitat internacional hagi reaccionat amb claredat.

Les conseqüències de la crisis financera estan situant l’economia real d’empreses i famílies en una posició dramàtica. Per això cal que la mateixa intensitat que estan dedicant els governs en rescatar el sistema financer s’utilitzi per rescatar les economies del teixit empresarial productiu, de les famílies, i per acompanyar la transició cap a un nou model de desenvolupament sostenible. No hem de consentir que els fons públics per rescatar el sistema financer vagin a parar a les mateixes mans dels que han provocat la crisis i s’han enriquit.

En aquesta situació totes les administracions (l’estatal, autonòmica i local) han de mantenir i incrementar la despesa social i la inversió pública com a millor fórmula per contribuir a la recuperació econòmica, sobre noves bases, i a que els efectes de la crisis no la paguin els més febles. Consolidar un bon nivell de prestacions econòmiques i socials és assegurar el nivell de consum familiar imprescindible per a que moltes empreses no es vegin engolides per la crisi amb la consegüent pèrdua de llocs de treball.

Necessitem accelerar la introducció d’energies renovables per dependre menys dels combustibles fòsils, i el seu mercat especulatiu, i alhora rebaixar les nostres emissions de gasos contaminats per respirar millor i ser més competitius. De la mateixa manera necessitem canviar el nostre model de mobilitat incrementant les inversions en el transport públic, ampliant la seva xarxa en funció de les necessitats econòmiques i socials. Energies renovables i transport públic són dos dels sectors amb un potencial de creixement molt important i generadors de llocs de treball, tant en la fabricació dels sistemes com en el seu manteniment.

Aquesta intervenció pública, que és patrimoni de l’esquerra, és fins i tot aconsellada pel darrer premi Novel d’Economia, Paul Krugman, que s’ha destacat per la seva crítica de les polítiques neoliberals de George Bush. Des d’aquest punt de vista és preocupant que el govern de Zapatero no vulgui caminar amb pas ferm per aquest camí vista la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009, que no esgota les possibilitats de dèficit públic i retalla els recursos als ajuntaments. Ara es veu més clar que mai com mesures populistes i electoralistes, aplaudides per la dreta, com el retorn dels 400€ o la supressió de l’Impost de Patrimoni, a més de ser injustes, s’han demostrat totalment inútils per afrontar la crisi i en canvi han retallat els recursos públics que ara farien falta per les polítiques socials.

Els recursos públics han de servir per d’evitar l’execució d’hipoteques de l’habitatge principal per impagament per tal d’evitar que moltes famílies perdin la seva llar i s’incrementin els problemes socials. Paral·lelament la Generalitat ha de continuar invertint en habitatge de protecció oficial, especialment en lloguer, per tal d’assegurar l’accés de les famílies a un habitatge digne a un preu assequible i per fer créixer un nou mercat d’habitatge allunyat de l’especulació.

Les institucions han de procurar el finançament necessari per aquelles empreses disposades a invertir en innovació i creació de llocs de treball. Els ajuts públics han d’orientar-se a recolzar, des de la diversitat, sectors econòmics que substitueixin la construcció com a gran locomotora de l’economia. Per contra, les institucions han d’impedir que determinats empresaris vulguin aprofitar-se de la situació de crisis per executar ajustos en les plantilles no justificades. Aquest és un bon moment per exigir a les empreses la seva responsabilitat social, mantenint les plantilles i el poder adquisitiu dels salaris.

Des d’ICV treballem per a que al final del túnel ens trobem amb una societat més justa, una economia més humana i social, i un món més habitable per a nosaltres i les noves generacions."