ECOSOCIALISME, SI

De vegades és millor no dir res que dir perogullades. En castellà diuen “por la boca muere el pez”, i és que el ministre Corbacho s’acaba de despatxar pronosticant que en dos mesos la crisi financera serà “finiquitada” i després iniciarem un període de “confiança”. Una cosa és no caure en el catastrofisme i no crear alarmisme, i una altra és no voler parlar clar a la gent i amagar la realitat que és com dir mentides. El sistema capitalista ha fet fallida i no sols ens trobem davant d’una crisi financera i immobiliària, és una crisi d’esgotament de model en la que conflueixen la crisi social, ambiental, energètica i alimentària.

Des de l’esquerra s’ha de plantejar de forma clara que cal avançar en una alternativa global al sistema capitalista i al model de desenvolupament insostenible que porta associat des de tots els punts de vista. És possible que la socialdemocràcia es conformi a que els bancs tornin a donar crèdits i es reactivi l’economia, però això no significarà sortir de la crisi, significarà que els poderosos que s’han enriquit creant tanta destrucció i patiment podran continuar fent de les seves, un cop rescatats amb diner públic. La dreta té clar que vol fer. Ho ha expressat molt clarament Nicolàs Sarkozy: refundar el capitalisme.

Els ecosocialistes també ho tenim clar: canviar de sistema. I per això cal que la política governi l’economia i la reguli, modernitzar ecològicament l’economia per produir i consumir d’una altra manera, canviar el model energètic i de mobilitat amb la introducció massiva d’energies renovables i transport públic, enfortir l’estat del benestar per assegurar la igualtat d’oportunitats, i lluitar contra la pobresa i les desigualtats arreu del món. No és una recepta màgica però el capitalisme és incapaç d’oferir un horitzó d’esperança i progrés a la humanitat. L’ecosocialisme si.