LA VAGA D'EDUCACIÓ

La vaga convocada pels sindicats de l'educació ha tingut un seguiment molt ampli. Sense entrar en la guerra de xifres és evident que una part gens menyspreable dels professionals de l'educació ha secundat la vaga. La manifestació celebrada a Barcelona (entre 50 i 60 mil assistents) també ha posat de manifest que en el sector públic de l'educació existeix un creixent malestar. I ara què?. Doncs ara caldria que s'imposés el seny en un procés, l'elaboració de la LEC, que estem obligats a que sigui un èxit perquè ens hi juguem molt: per l'escola pública, per l'educació en general, pel projecte de país, i pel Govern d'Entesa.

El conseller Maragall, des de la seva responsabilitat política, hauria de reconèixer que el procés no ha començat be i que alguna responsabilitat tindrà ell en la situació. Relativitzar la incidència de la vaga ens recorda altres temps i altres partits de govern, i això no és positiu quan ho planteja un conseller d'un govern d'esquerres. Els sindicats per la seva banda haurien de ser intel·ligents per crear les condicions on sigui impossible el no-diàleg. Tant des del Departament d'Educació com des dels sindicats s'hauria de ser capaç de crear les bases que donin per superat l'actual document de bases per l'elaboració de la LEC. No es tracta d'enrocar-se en la "retirada" formal del document, sinó d'admetre la seva superació. Des del departament d'educació s'han de posar sobre la taula de diàleg unes noves orientacions per l'elaboració de la llei on tothom es pugui sentir més còmode. I en aquest sentit el contingut del Pacte Nacional per l'Educació ha de presidir les properes passes per redreçar el procés.

A nivell intern del govern s'ha fet evident que el conseller Maragall no pot pretendre fer aquest camí tot sol, a l'estil del "llanero solitario". L'elaboració de la LEC, tot i ser liderada pel Departament d'Educació, ha de comptar amb la complicitat dels socis de govern, cosa que no ha procurat Maragall en cap moment. I des d'ICV hem de ser més exigents en el restabliment d'un marc de diàleg i confiança amb els agents socials i entre els mateixos socis de govern. La nostra prudència i exercici de responsabilitat no pot ser confosa amb debilitat o conformitat. La cohesió del govern no pot ser, no és, cosa d'un, i més en aspectes tant decisius com el futur de l'educació a Catalunya. La nostra presència i relació amb el món educatiu ens situa en bones condicions per intervenir més i millor en la redacció d'aquesta important llei.