LA SANTA INQUISICIÓ

La jerarquia de l’església catòlica té nostàlgia de temps passats i en el seu procés de radicalització cap a l’extrema dreta ens mostra la seva autèntica cara totalitària: si poguessin ens imposarien la seva visió del mon, la seva moral i la seva manera de viure (sempre amb grans dosis de cinisme i d’hipocresia). Una cosa és que opinin sobre la societat i una altra ens que ens vulguin imposar la seva doctrina dogmàtica i antiquada.

Les lleis d’aquests país no obliguen ningú a divorciar-se, ni a avortar, ni a casar-se a les persones del mateix sexe, per posar alguns exemples. És lícit que l’església catòlica demani als creients que es comportin d’una determinada manera, i seran els creients practicants els qui acceptin o no les seves directrius morals. Però no és lícit que vulguin eliminar drets polítics i socials, que és el que atorguen aquestes lleis, per la via d’imposar-nos la seva moral. Aquest és un comportament antidemocràtic que hauria d’estar perseguit per la justícia.

Que l’Església Catòlica introdueixi el terrorisme com arma electoral contra el Govern indica fins a quin punt les cúpules més dretanes de l’Església i del PP estan coordinades. Ja no s’en recorden de les negociacions amb ETA promogudes per Aznar quan va ser president del Govern, ni que van ser membres de la mateixa església els que van actuar com intermediaris, com en molts altres conflictes d’aquest tipus. Aquests oblits premeditats per afavorir al PP estan mancats de qualsevol ètica.

Aquesta entrada en campanya electoral, “como elefante en cacharrería”, tindrà les seves conseqüències. En primer lloc acaben de provocar una mobilització electoral d’aquells que no estan disposats a acceptar les imposicions de l’Església, ni a aguantar aquest nivell de cinisme, d’hipocresia i demagògia. I aquesta reacció obligarà al PP a radicalitzar-se, si és que és possible més encara, per defensar les tesis eclesiàstiques. I donat que han entrat en campanya electoral la nit del 9 de març seran guanyadors o perdedors (jo espero que perdedors), i d’una manera o d’una altra també tindran que atenir-se a les conseqüències.

En aquest marc les propostes que presenta ICV-EUiA a les eleccions a favor d’un estat laic i en contra dels privilegis que encara manté l’Església Catòlica (i que el PSOE no ha volgut eliminar), prenen més força i seran punt de referència per a molts/es votants progressistes: “Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979. Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària”.