Zapatero, Zapatero …

Per si no estigués encara prou clar el president Zapatero ha plantejat de forma clara com vol que sigui la propera legislatura: vol el recolzament preferent de CiU i PNB, de la dreta nacionalista “moderada” per fer front al PP. Això vol dir que vol continuar pactant amb la dreta les polítiques econòmiques i fiscals, com ha fet en aquesta legislatura, i aigualir les polítiques socials que ha pactat en aquests quatre anys amb l’esquerra. Vol desfer-se de la falsa etiqueta de radical que li atorga el PP per “centrar-se” plàcidament de la mà de les “altres dretes”. El dilema i la responsabilitat dels ciutadans/es que es situen en el camp progressista i d’esquerres està, doncs, molt definit: es tracta de decidir qui tindrà més influència sobre el proper govern Zapatero (el PP porta quatre anys treballant per no guanyar les eleccions), les dretes o les esquerres. O de com ha d’avançar Espanya en els propers quatre anys: des d’una visió federal amb contingut social, o des del manteniment de l’estat de les autonomies amb contingut conservador per afavorir als poderosos.

Els votants d’esquerres s’han de preguntar per què no s’han apujat més les pensions i el salari mínim?; per què no s’ha dotat amb més recursos la Llei de Dependència?; per què s’ha apostat pel tren de la minoria (AVE), oblidant el tren de la majoria (Rodalies); per què Espanya és el país europeu campió en incomplir el Tractat de Kioto?; per què els ajuntaments continuen sent l’administració que menys recursos públics gestiona?. Si acabarem el 2007 amb un superàvit de l’1,8% del PIB espanyol (que no m’atreveixo a quantificar en milions d’euros), per què continuem lluny en despesa social de l’Europa més avançada, mentre el Tractat de Maastrich permet un dèficit del 3%?.

ICV planteja als votants d’esquerres un missatge molt clar: volem una nova majoria d’esquerres al Congrés dels Diputats que no faci bandera del superàvit mentre les necessitats socials són tant evidents (serveis socials, alt nivell de pobresa, accés a un habitatge digne, pensions i salaris baixos, etc); volem una nova majoria d’esquerres que posi en marxa, de debò, polítiques contra el canvi climàtic més enllà de declaracions políticament correctes, apostant decididament per la modernització ecològica de l’economia i la mobilitat sostenible (tren, tramvia, autobús, bicicleta, etc), les energies netes i la protecció del medi ambient; una nova majoria d’esquerres que faci avançar l’Espanya federal i plurinacional sense complexes davant del centralisme de les cavernes. Sens dubte el vot més il.lusionant i útil serà el d'ICV-EUiA.