
Però això no és el que volia comentar. El que volia comentar és el grau d’abandonament de les estacions de Renfe de tota la línia i dels seus entorns. L’estació de Terrassa és bastant nova perquè la línia es va soterrat i és relativament accessible, però de la resta es podria convocar un concurs públic per premiar la més deixada i abandonada (Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac, etc). Diuen els entesos que el paisatge i l’urbanisme influeixen en l’estat anímic i la salut de les persones. I deu ser veritat perquè un usuari de Renfe que es dediqui a contemplar el paisatge pot arribar a Barcelona amb l’ànim per terra i si l’utilitzes a diari, per anar a treballar o estudiar, la depressió pot ser profunda, a no se que optis pel llibre o pel mp3 (opcions molt recomanables).
És cert que aquesta línia circula per una de les zones més “maxacades” de Catalunya per un urbanisme salvatge i “cutre” amb marca franquista, però el pas del tren i les estacions haurien de contribuir a millorar la qualitat urbana i l’entorn a més d’oferir un bon servei. Res més lluny de la realitat. A més he ajudat a una mare a baixar el cotxet del nen a Arc de Triomf perquè l’alçada era considerable, i no vull ni imaginar com ha pogut arribar a peu del carrer. Les estacions i el seus entorns semblen de fa dos segles i l’accessibilitat nul·la. Sóc conscient que la línia C4 deu semblar-se molt a la resta de les línies a Catalunya. Per això encara és més insultant l’aposta de Zapatero i Magdalena Álvarez per l’AVE (el tren de la minoria) per sobre de les rodalies (el tren de la majoria), perquè estic convençut que les estacions de l’AVE, totalment accessibles, i els seus entorns seran dignes dels seus usuaris. Ja n’hi ha prou, primer rodalies !!. I a les eleccions, per l’esquerra, primer Joan Herrera (ICV-EUiA).
No hay comentarios:
Publicar un comentario