Acabo d’escoltar que CiU ha decidit finalment no signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per la radicalitat ideològica que ICV ha introduit a la Llei pel Dret a l’Habitatge, encara en discusió parlamentària. Sembla que tot es resumeix a l’article 42 de la famosa llei on parla del lloguer forçós.
En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”
En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.
Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.
En concret l’article 42.6 diu: “Un cop exhaurides les vies de foment referides als apartats anteriors, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i demés instruments de desplegament previstos en aquesta llei, com d’una forta i acreditada demanda residencial, l’Administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnitació corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forços no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbganística i d’expropiació forçosa.”
En un altre apartat de la Llei, a l’article 3, es defineix que és un habitatge buit: “d) Habitatge buit és el que roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S’entén per causa justificada un trasllat per raons laboral, canvi de domicili per situació de dependència, o abandonament d’habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població”.
Si s’està d’acord en que l’habitatge té una funció social, és normal que de forma mesurada, contrastada i reglamentada l’administració tingui instruments per fer complir aquesta funció social. Potser és que CiU no està d’acord amb la funció social, el que no seria d’estranyar desprès d’haver patit 23 anys de política de CiU en habitatge. On la seva màxima ha estat que el mercat solucionaria el problema i ara ens trobem en l’actual situació. No signar el Pacte Nacional de l’Habitatge per un article de la llei em sembla un error monumental i un síntoma més de la desorientació de CiU en l’actual situació política catalana. Hem de procurar que l’alarmisme social que vol promoure CiU se li giri en contra i demostrar que les polítiques actives per l’habitatge social es fan a molts paisos europeus, i a Catalunya també, de la ma d’ICV, es clar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario