27.7.07

"La Gran Apagada"

Era d'esperar, el baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. Ara el nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per augmentar el control públic sobre l'actuació de les elèctriques i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica i tots els seus components.
Ara resulta que desprès de la gran apagada de Barcelona molts dels que més han criticat als governs pel baix nivell de control que exerceixen sobre les elèctriques són aquells que van votar en contra de les mesures que va presentà IU-ICV. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes. Només hem de recordar el resultat de l'intent d'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb un augment impressionant del valor de les seves accions, o veure en els mitjans de comunicació els informes de beneficis d'aquestes mateixes empreses cada sis mesos.
Però no estem parlant de qualsevol tipus d'empresa. Estem parlant d'unes empreses que gestionen un servei declarat expressament d'interès públic com és la distribució d'energia encara que estigui gestionat per empreses privades. Aquestes empreses privades han de respondre a l'interès públic, i els poders públics han de tenir instruments per mantenir un acurat control sobre el funcionament i les actuacions d'aquestes empreses. Hem repetit en moltes ocasions que el mercat per si sol no soluciona els problemes, més aviat els crea perquè al final el que més pesa és el benefici econòmic i no mantenir un servei de qualitat.
Les esquerres no som iguals i aquest és un altre dels exemples del que significa voler gestionar el sistema o voler canviar-lo amb totes les seves dificultats. És molt gràfic veure com en la majoria de temes econòmics o aquells que poden ser estructura-dors de l'actual sistema hi conflueixen els vots del PP, del PSOE i de CiU. És possible que la magnitud de l'apagada barcelonina obligui a revisar lleis i normatives. Veurem qui és qui en aquest procés.

2 comentarios:

elbaile dijo...

O est masa jove per saber-ho o no t'en recordes, pero cuan les electricas estaban en el sector public, regides per els politics, la cosa estaba fatal, per aixo es van pribatitzar.

Paco Morales dijo...

Ni sóc tan jove i encara tinc memòria, però jo no proposo la nacionalització de les empreses eléctriques. Crec que les empreses privades que gestionen serveis públics han de ser controlades perquè tenim moltes mostres que confirmen aquell dit popular que diu: ... la cabra tira al monte. No és de rebut que mentre incrementen considerablement els seus beneficis no facin les inversions necessàries per a mantenir actualitzada la xarxa electrica.