Aquest article ha estat tramés a diversos mitjans de comunicació de Terrassa: "La gratuïtat del transport públic per determinats col.lectius socials és un tema que des de fa mesos és actualitat a Terrassa. En la darrera campanya electoral PSC i CiU van formular propostes per a que el transport públic fos gratuït pels majors de 65 anys. En el darrer ple municipal aquests dos grups municipals van arribar a un acord per tirar endavant el que des d’ICV-EUiA creiem que és una mesura parcial i que pot provocar situacions d’injustícia social. L’acord de govern signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC recollia sobre aquest aspecte: “Valoració de la implantació de la gratuïtat en el transport públic per a gent gran i altres possibles col.lectius”. Això hagués permès estudiar el tema amb més profunditat i presentar una proposta que revisés globalment l’estructura tarifària del transport públic dins d’una estratègia per promoure amb valentia el transport públic i que beneficiés a determinats col.lectius socials. El PSC, però, no ha volgut esperar a aquesta valoració global i ha actuat de forma precipitada sense escoltar els seus socis de govern.
Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.
La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.
És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.
Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.
Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.
La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.
És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.
Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario