Molta gent es pregunta què canviarà desprès de l’èxit de la Vaga General del 29 de setembre. Malgrat el contuberni mediàtic per amagar l’elevat seguiment, i de que Red Electrica arribés a manipular les seves dades per justificar un major consum energètic, milers i milers de treballadors/es li han estirat les orelles al president Zapatero. I encara que no és doni per al.ludit, de moment, per la capacitat de mobilització dels sindicats i de l’esquerra que no es resigna als dictats dels mercats, haurà de moure fitxa. Si avança la dreta electoralment (PP i CiU) no és per responsabilitat dels sindicats, sinó pel dogmatisme neolliberal en el que ha caigut el Govern del PSOE.Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.
Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.
