15.9.08

ELS BLOGS D'ICV

Sembla que algun periodista escàs de recursos per trobar escletxes en el procés assembleari d’ICV s’ha dedicat a estudiar alguns dels blogs d’ecosocialistes.cat. Dic alguns, perquè ahir El Periódico només ressaltava els que tenien a veure amb el procés assembleari i l’expressió de posicions crítiques amb l’actual direcció nacional. Per exemple, el meu blog destacava unes xifres fetes públiques pel company Baltasar sobre l’increment dels habitatges amb protecció oficial iniciats al 2008 respecte al 2007 (un 50%), i de l’esfondrament en el mateix període de la construcció d’habitatge lliure (en un 70%). És evident que el meu comentari no es va menjar una rosca mediàtica, perquè no ven allò positiu sobre les polítiques que impulsa ICV dins del Govern d’Entesa i que estan donant resultats significatius.

Que els mitjans de comunicació rastregin els blogs personals relacionats amb ICV és una bona notícia, perquè seran més coneguts i compliran millor la seva funció. Una mica de publicitat no ens va malament. No hem de limitar la nostra llibertat d’expressió, sinó ser conscients que els blogs seran objecte d’estudi fins a l’Assemblea Nacional, desprès perdran el poc interès mediàtic que avui puguin tenir. La possibilitat que algun mitjà de comunicació no interpreti adequadament, o com nosaltres faríem, les nostres opinions és el pa nostre de cada dia, com en qualsevol declaració pública, roda de premsa, etc.

Així que companyes i companys utilitzem amb saviesa els nostres blogs personals saben allò que ens espera, i intentem aplicar allò que va repetir un company al Consell Nacional: “fem allò que la ciutadania pugui entendre, i si creiem que no ho entendrà amb claredat no ho fem (demano excuses per la manca de literalitat a l’autor de la cita); i allunyem-nos d’aquella altre cita que diu: “la saviesa els persegueix, però ells som més ràpids !!”. Espero complir-ho. Salut i bon treball.

 

 

7 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Company, no em sembla que l'article de EL PERIODICO vagi desencertat, jo més aviat el trobo digne d'agraïment perquè ha donat una visió de l'altra cara de l'actual ICV. El nostre partit és una ombra del que fou fa dos anys i està travessant un declivi considerable a base de decisions molt poc digeribles. Ser d'ICV és dur. ho visc així. M'agrada que la premsa s'acosti a altres cares de la realitat del nostre partit. D'acord que no sortiu els que feu valoracions positives, és injust. Però que podem esperar quan el nostre president sempre diu que tot va bé, somnriu, que si el finançament, que el govern gaudeix de bona salut, etc... aquest mantra , ho sento, cansa. I el cansament també ens paralitza i ajuda a que poca gent s'acosti als nostres locals i als nostres actes i que siguem percebuts com l'esquerra ecologista de debó (ai!).
Malgrat tot, positivistes i critics, mereixem un partit més engrescador.

verdiroig.blogpsot.com

anarresti dijo...

¿De qui es la responsabilitat q el debat intern es vehiculi per camins tan atípics y tan susceptibles de manipulació mediática com els blogs? ¿Dels propis blogers? Jo crec que no.

A fi de comptes el seu unic "pecat" ha estat escriure allò que tots comentem en les converses de cafè amb els companys. Això últim pot ser molt "terapèutic" però es bastant inútil si qui ha de prendre decisions fa com si no ho escoltès... i qui dia passa any empeny!

A veure si apliquem això de la radicalitat democràtica als processos de presa de decisions (també les qüestions clau de govern) y aprenem a acceptar y gestionar el dissens intern.

Roger M. Puig dijo...

Després del meu inesperat protagonisme mediàtic, el que he après és que durant el procés pre-assembleari d'ICV haurem d'anar més amb compte amb el que escrivim.

Jo no deixo de pensar el que vaig escriure. Ho mantinc i ho mantindré. El que fot és que facin una manipulació tant tendenciosa del que vaig escriure. Perquè si us hi fixeu bé el que jo escric és una crítica al que va passar al darrer Consell Nacional, no pas a l'assemblea d'ICV. Però a l'amic periodista (ex company a Joves, per cert) li va faltar temps per associar-ho a l'assemblea, implicar-hi al Joan Herrera (quan l'única referència a un Joan era al Juan Rodríguez, i no al Joan Herrera) i insinuar un enfrontament generacional a ICV. Això és tenir molta mala llet.

Izan dijo...

Bé, gràcies pel conell de "saviesa", però aqusest concepte per a mi és molt discutible.

Jo en el meu blog sempre he actuat més amb sensatesa i provocació alhora que no pas amb saviesa. Això ho reservo per aquells que és creuen que la tenen.

D'altra banda, sempre he dic que hom és lliure d'escriure el que vulga; això, essent conscient de les conseqüències que la seva acciói el fets, i no pas les seves intencions puguin tenir. Això vol dir, ser conseqüent i assumir-ho.

A més, ha quedat clar, i així ho he expressat, que hi ha diversos mitjans de comunicació que s'han permés el luxe de posar semàfors vermells a ICV des de la seva creació, i fins i tot no informant. Ara l'únic interés que tenen és informar a mitges, o trasgiver-sar el que entenen llegint entre no sé quines línies.
Això, es diu manufacturing consens, o com és diu al meu barri, manipulación interesada.

Salut

Paco Morales dijo...

Jo crec que el tema està prou clar. Els blogs s'han convertit en un mitjà de comunicació més. Són públics i si a més són de persones relacionades amb la política, encara més. I això és el que volem, no?. És evident també que hi han determinats interessos, polítics i econòmics, que faran tot el possible per a que l'assemblea d'ICV sigui un girigai amb conseqüències negatives i no una discussió col•lectiva a fons però serena que impliqui un nou impuls per l'organització amb renovació inclosa. Alguns estarien encantats que ICV es trenqués i de retruc desestabilitzar el tripartit. Insisteixo, la llibertat d'expressió i les veus crítiques, legítimes i necessàries, són compatibles amb la responsabilitat d’aquells que volem enfortir un projecte polític. I encara ens queden més de dos mesos !!.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

l'assemblea serà el que sigui amb guirigall o sense, crec que el procés previ és el que tenim ara i aquest està caracteritzat per la decadència política del partit i per un seguit de decisions que ens hipotequen i ens aïllen del nostre entorn social. Interior és un error i no hi ha manera d'entendre-ho. Medi Ambient: de Milà a Baltasar, un món sencer!
Jo soc d'ICV des de Castelldefels, dels fundadors, i encara vaig tenir temps de venir del PSUC des del Vé Congrés, com que soc militant actiu, em fot molt haver de dir que porto més d'un any amb la idea de deixar aquest partit. No ho faig, cremo el darrer cartutx, l'assemblea nacional de novembre, el Manifest de Maig, i sinò, què hi farem, a continuar defensant el de sempre encara que sigui des de grups testimonials i moviments socials. Mals temps. Estic molt frustrat...guirigall? i tant, no pas el de la base...per guirigall ja tenim Interior empaitant Revolta Global i l'esperpent mediambiental i transvassista. Qui l'ha armar ha estat la direcció, només faltaria que ara ens autocontrolèssim.

PACO MORALES dijo...

Guirigall vol dir el que vol dir. El contrari de guirigall no vol dir manca de llibertat d’expressió i autocontrol. Vol dir que hem de ser capaços de discutir, de discrepar o de coincidir, des del rigor i amb un clima de respecte entre companyes i companys. I alhora hem de ser conscients que les postres discussions tindran una important dimensió social i mediàtica, i els diversos actors mediàtics amb els seus respectius interessos faran la seva. Sóc conscient que molts companys/es no han estat d’acord amb algunes decisions importants. Jo també he discrepat d’algunes d’elles però la majoria del Consell Nacional les ha avalat. Però també he compartir i recolzat altres decisions importants. No m’agraden algunes discussions entre el blanc i el negre perquè venim d’una cultura que equipara discussió amb crisi i aquesta és una de les coses que hem de canviar. Si volem que l’Assemblea Nacional esdevingui un veritable impuls per l’organització i pel nostre projecte polític haurem de combinar molts ingredients. És com fer una escudella amb molts ingredients i complicitats i a foc lent. Jo crec que ho podem fer.