LYDIA CACHO

Desprès d’unes setmanes d’inactivitat al blog, per motius d’acumulació de feina, avui m’ha semblat interessant escriure sobre una dona. La vaig veure en una entrevista feta per la nova directora de TV3 i em va impressionar per la seva fortalesa alhora de defensar els drets de les dones en unes condicions molt difícils, posant en perill la seva vida i en un país, Mèxic, on assassinar dones ha pres una magnitud que ha donant lloc a la parula “feminicidi”. Veient i escoltant la Lidia Cacho es recuperen forces per continuar transitant amb dignitat per aquest món confús i contradictori. Es periodista i coordina un centre de dones maltractades a Cancum. Al 2005 va denunciar l’existència d’una xarxa de pederastia amb grans empresaris i polítics implicats. Va escriure un reportatge que va acabar en llibre “Los demonios del poder”, pel que ha petit persecució i moltes amenaces de mort, fins a una detenció il·legal durant 22 hores. D’aquesta darrera experiència sorgeix un segon llibre “Memorias de una infamia”.

Desprès vaig llegir l’entrevista publicada a la contraportada de El País, el passat dimecres 14 de maig i vull destacar tres moments:
1- Quan parla de la seva experiència: ...Como una niña, me dan ganas de decir no juego más y salir corriendo; pero es vital para mi comunidad seguir, debo procesar emocionalmente que estoy en un lugar del que no puedo salir ...
2- Donant una resposta a l’origen de la violència masclista: Nadie puede quedarse con la idea de que los hombres son animales torpes dirigidos por sus penes por la exitación que les provocan las mujeres. Li pregunten ¿Sabemos del origen de esa violencia?, i respon: Claro: es la construcción de las ideas.
3- Opinant sobre la modernitat, o la frivolitat diria jo: …es como lo del partido de pedófilos en Holanda, tan argumentado … Qué moderno, ¿no?. La modernidad es un betún sobre un pastel de mierda.

Be, crec que no necessitem més arguments per expressar la nostra solidaritat amb aquesta gran dona, implicar-nos en la seva lluita global i cercar els seus llibres. I des de la nostra comoditat europea, encara que no menys dramàtica, continuar lluitant contra la violència masclista per eradicar-la i tancar-la als llibres d’història.

I que voleu que us digui, un altre dia, amb més predisposició, parlarem de sequeres, consellers, piscines, i del que faci falta.