27.1.08

AMB PALESTINA AL COR

Dijous i divendres passat vaig participar en dues de les múltiples concentracions ciutadanes de solidaritat amb el poble palestí i de condemna al bloqueig criminal que exerceix Israel amb el beneplàcit dels EEUU i la passivitat de la comunitat internacional . La primera a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona i la segona al Raval de Montserrat a Terrassa. A totes dues concentracions hi havia ciutadans/es palestins que be havien estat feia poques setmanes a Gaza o aquests darrers dies intentaven establir contacte telefònic amb els seus familiars amb poc èxit. Ens explicaven les seves vivències personals i sobre tot expressaven la seva angoixa per tot el que està passant i pel destí incert dels seus amics/gues i familiars. No hi ha cap explicació que justifiqui com la comunitat internacional ha assistit, impotent o mirant cap a un altre costat, a la construcció de la presó més gran del món on centenars de milers de persones són privades de llibertat i dels serveis més bàsics de l’ésser humà.

He recordat que una de les primeres campanyes en les que vaig participar quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya era justament de solidaritat amb el poble palestí amb aquest mateix lema, “Amb Palestina al Cor”, que ara ha recuperat Joves d’Esquerra Verda, i d’això fa més de 20 anys. Tots aquests anys han transcorregut entre l’esperança i la frustració, sobre tot la segona, que carreguen les esquenes d’un poble al que no deixen trobar el seu lloc al món. Els interessos polítics i geoestratègics d’occident (especialment dels EEUU i d’Israel, però també de la Unió Europea i d’altres estats de l’Orient Mitjà) bloqueixen una sortida negociada del conflicte que respecti el dret a ser i la dignitat de tot un poble. Mestres tant, mort, fam, esperances trencades ....

Una dona palestina, en una de les concentracions ens va dir: “ja sé que per molts dels que avui esteu aquí la política és una merda, però jo us vull dir que per nosaltres, pel poble palestí, la política és la vida”. I és que només la política pot acabar amb aquest conflicte i donar llum a l’estat de Palestina. Però ha de ser una política ferma, compromesa i valenta que només pot sorgir de la unitat del poble palestí, les Nacions Unides i la Unió Europea. Des de tots els àmbits polítics i socials hauríem d’empènyer en aquesta direcció, per construir les condicions necessàries que ens portin a una pau duradora en aquest 2008. Malgrat tot no podem perdre l’esperança.

1 comentario:

Néstor Cabañas dijo...

El seu bloc ha estat agregat a la nova blogosfera terrtorial: http://www.territori.info.
La blogosfera territorial és un projecte emparat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) que té per objecte donar a conèixer les reflexions presents a la xarxa l'entorn del territori i dels seus processos i transformacions.

Salutacions,

Néstor Cabañas