EL BLOG DE PACO MORALES

I desprès de la Vaga General, què?

2010-10-02T20:25:00.005+02:00

Molta gent es pregunta què canviarà desprès de l’èxit de la Vaga General del 29 de setembre. Malgrat el contuberni mediàtic per amagar l’elevat seguiment, i de que Red Electrica arribés a manipular les seves dades per justificar un major consum energètic, milers i milers de treballadors/es li han estirat les orelles al president Zapatero. I encara que no és doni per al.ludit, de moment, per la capacitat de mobilització dels sindicats i de l’esquerra que no es resigna als dictats dels mercats, haurà de moure fitxa. Si avança la dreta electoralment (PP i CiU) no és per responsabilitat dels sindicats, sinó pel dogmatisme neolliberal en el que ha caigut el Govern del PSOE.

Només cal llegir el darrer article de Vicenç Navarro al seu blog per reafermar-nos en les nostre raons, i les dels sindicats, per oposar-nos a les polítiques econòmiques i socials del Govern Zapatero basades en la retallada de la despesa socials i els drets dels treballadors/es. El problema d’Espanya no és el dèficit públic, sinó la manca d’ingressos per una fiscalitat esviaxada i no progressiva que beneficia a les rendes altes i del capital en detriment de les rendes del treball. Com diu el Joan Herrera en el seu llibre “Economia i Ecologia” amb aquestes polítiques no sortirem de la crisi, sinò que sortirem en crisi.

Ara que els sindicats han fet girar els engranatges amb l’organització de la Vaga General, cal continuar la lluita amb altres eines per guanyar la batalla de les idees i de les polítiques que cal fer per sortir de la crisi d’una manera justa, solidària i sostenible. Els sindicats i l’esquerra hem de multiplicar els esforços per fer arribar encara a més gent la necessitat de canviar el rumb de les polítiques del Govern Zapatero. I em de treballar per a que la força política que de forma més clara ha recolzat i ha participat a la Vaga General, ICV-EUiA, obtingui uns bons resultats en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les diputades i diputats d’ICV-EUiA saben molt be al costat de qui estan i quines són les polítiques d’esquerres i ecologistes que cal impulsar.

Inundem de d’articles i cartes els mitjans de comunicació; organitzem xerrades i conferències per denunciar les polítiques neolliberals i fer arribar les nostres propostes; sortim al carrer per adreçar-nos de forma directa a la ciutadania; i utilitzem les xarxes socials a Internet per difondre les idees alternatives i cridar a la mobilització. Està a les nostres mans.

VAGA GENERAL: JO HI VAIG

2010-09-13T16:43:00.002+02:00

Amb aquest lema els joves de CCOO criden a la participació a la vaga general del proper 29 de setembre. I jo hi vaig. ICV recolza la vaga general i contribuirà a la mobilització de la ciutadania per defensar l’estat del benestar, els drets dels treballadors/es, i una sortida a la crisi econòmica justa, solidària i sostenible. Just el contrari del que està fent el govern del PSOE del president Zapatero.

La convocatòria de la vaga general posa de manifest la manca de suport social a les polítiques més conservadores i retrogrades que ha posat en marxa un govern que es diu d’esquerres però que copia les receptes de la dreta política i econòmica europea i segueix els dictats d’això que anomenen els “mercats financers”. Uns dictats que no són altra cosa que l’expressió més clara dels interessos dels “poderosos” arreu del món, i veritables responsables de la crisi econòmica.

El govern del PSOE ha aprovat definitivament una reforma laboral que no contribueix ni a crear ocupació, ni a canviar el model de desenvolupament econòmic, tal i com ha reconegut el mateix Ministre de Treball, que malgrat això l’ha impulsat i aprovat. Contribueix a mantenir un model econòmic esgotat, improductiu, especulatiu i insostenible. Una reforma que precaritza encara més el mercat de treball, abarateix l'acomiadament, degrada les relacions laborals i debilita la negociació col·lectiva.

Lluny d’assumir que el principal problema d’Espanya no és un excés de despesa pública sinó una manca d’ingressos, el govern central ha decidit descarregar la retallada del dèficit públic en els més febles. Enlloc de cercar nous ingressos en el desplegament d’una fiscalitat progressista i progressiva per a que paguin més aquells que més tenen, o els que més contaminin, o els que han creat la crisi econòmica, s’apuja l’IVA de forma indiscriminada, s'abarateix l’acomiadament, es retallen els sous del sector públic i la despesa social, i es rebaixen els impostos als més rics.

Enlloc d’incrementar i de millorar els serveis públics, universalitzant les prestacions socials, o el finançament dels ajuntaments, es dilapiden de forma populista i inútil 30.000 M€ en el retorn dels 400€ de l’IRPF per a tothom, o el xec-bebe de 2500€ també per a tothom, o amb la desaparició de l’Impost de Patrimoni que sobre tot gravava als grans patrimonis. És curiós constatar que l’objectiu de reducció del dèficit públic del govern central és de 15.000 M€, just la meitat d’allò que ha malbaratat des del punt de vista econòmic i social. En aquest panorama és simptomàtica la frase de ZP de “baixar impostos també és d’esquerres” com una de les majors renúncies de la socialdemocràcia espanyola als valors de la justícia social.

Enlloc de contribuir a la modernització del model productiu apostant de forma clara i decidida pels nous sectors de desenvolupament econòmic i social com les energies renovables, la mobilitat sostenible, la investigació i la innovació, i els sectors productius, es continua encallat en el vell i esgotat model econòmic que tant ha contribuït a la pitjor crisi econòmica. No s'és exigent amb les entitats financeres que continuen incrementant els seus beneficis a costa del rescat públic i tallant el crèdit a les famílies i les empreses, es rebaixen les subvencions a les energies renovables, es continua subvencionant la producció de carbó, i es continua apostant per les autovies i l’AVE per sobre del transport públic de la majoria.

Hi ha tantes raons per anar a la vaga general que es difícil resumir-les. Tantes com alternatives possibles per sortir de la crisi econòmica de forma justa, solidària i sostenible. Hi ha una altra sortida de la crisi econòmica des de l'esquerra, l'ecologisme i el sentit comú. Per això vaig a la Vaga General.

GUANYAR LA PARTIDA

2010-05-11T21:13:00.001+02:00

Per què ICV-EUiA demana, insistentment, una actitud d’exigència davant dels bancs?. Per què exigim que pagui més impostos qui més té?. Per què ens neguem a abaratir l’acomiadament o a incrementar els anys de cotització per tenir dret a una pensió?. Per què ens hem oposat a una pujada indiscriminada de l’IVA?. En primer lloc perquè els treballadors i els pensionistes no han creat la crisi econòmica en que ens trobem. Han estat els especuladors del sistema capitalista que sense normes i regulacions han campat lliurement. I, en segon lloc, perquè hi ha una sortida justa, solidària i sostenible a la crisi econòmica per a que no la paguin els mateixos.

A aquestes alçades de la crisi econòmica global tothom es pregunta on està el resultat d’aquelles declaracions dels líders mundials al 2008 anunciant ràpides i profundes reformes del sistema financer internacional, fins i tot en el conjunt del sistema capitalista, per a que no es tornés a produir la catàstrofe econòmica que està fent patir a tants milions de persones. La resposta està clara: no hi és.

La reacció dels que han creat la crisi –amb la complicitat, la passivitat o la resignació dels governs- està sent l’exigència d’aplicar ajustos socials i rebaixar els nivells de benestar social. El xantatge està servit: o fas el que li convé al mercat i al capital o asfixio la teva economia. O reformes el mercat de treball abaratint l’acomiadament, congeles sous i incrementes els anys per tenir dret a una pensió, o desestabilitzo l’economia. Si cal especular amb el valor de la moneda o amb el deute públic d’un país es fa i ja està. Importa poc la destrucció d’empreses, de llocs de treball i de projectes de vida, el que importa és que els beneficis d’una pocs continuïn sent espectaculars i ningú s’atreveixi a plantejar normes i regulacions.

Es com si estiguéssim jugant una gran partida d’escacs però sense regles i en la que, a més, un dels jugadors té les peces bloquejades. Qualsevol moviment implica la pèrdua de la peça. Aquells que s’han beneficiat de milers de milions d’euros dels estats, de l’espanyol també, sense res a canvi, enlloc de dedicar-se a reactivar l’economia facilitant el crèdit han preferit tapar els seus forats amb diner públic i desprès especular amb el deute dels estats en temps de crisi.

Ho podem veure en el pla de rescat de Grècia que imposa unes condicions als grecs impossibles de complir (cosa que no s’ha fet amb els bancs) que els condemna a més crisi i més pobresa. Ho podem veure en els reiterats intents especulatius per desestabilitzar diverses economies europees com l’espanyola o la portuguesa, o fins i tot l’euro.

Per ICV-EUiA hi ha una sortida justa, solidària i sostenible a la crisis econòmica. Una sortida que afronti amb valentia els canvis estructurals que cal fer en el sistema financer, en el model energètic, en el sistema fiscal. Que aposti clarament per l’economia verda, el transport públic i l’atenció a les persones. Canvis que han d’apostar decididament per la formació professional, la inversió en innovació i desenvolupament en sectors que aportin valor afegit al nostre teixit industrial.

Resignar-se és perdre per endavant. Nosaltres apostem per jugar i guanyar la partida.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?

2010-03-14T19:51:00.002+01:00

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?

View more presentations from iniciativaverds.

Donem comptes del que hem fet al Govern de la Generalitat amb la confiança que van depositar en nosaltres milers de catalanes i catalans. La política al servei de les persones, des de l'esquerra verda nacional, amb coherència, ètica i honestedad.

HABITATGE

2010-02-21T22:01:00.000+01:00

El 2 de febrer el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012. Aquest important acord, que fixa la política pública d’habitatge en els propers quatre anys, va quedar en un segon pla comunicatiu per l’aprovació, en la mateixa sessió, de la polèmica Llei de Vegueries i del Consell Metropolità.

Però el Pla per al Dret a l’Habitatge és ja una realitat vigent desprès de la seva publicació al DOG. Convé per tant, explicar la seva importància i les seves característiques més destacades. El Pla vol continuar donant resposta a una de les principals preocupacions de la societat catalana, i més en temps de crisi econòmica: l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.

La primera consideració que cal fer és que el Pla consolida, renova i amplia la política pública d’habitatge posada en marxa pels dos governs d’esquerres del país des del 2004. Les xifres del balanç de l’acció del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2009 són prou eloqüents per il·lustrar que la política pública d’habitatge s’ha convertit en una de les principals prioritats del govern.

- Els ajuts al lloguer, en les seves diferents modalitats, s’han incrementat un 40% respecte al 2008, fins arribar en el seu conjunt als 137 M€ i beneficiar a més 63.000 llars catalanes.
- Durant el 2009 s’han iniciat més de 10.000 habitatges protegits, molts d’ells de lloguer, i ja van més de 53.000 des del 2004.
- A través del programa de cessió i de la xarxa de borses locals de lloguer s’han signat 3.590 contractes de lloguer del parc existent, amb un increment del 7%.
- I s’han atorgat ajuts per a la rehabilitació a prop de 50.000 habitatges i una inversió pública de més de 122 M€, inclosa la intervenció d’Adigsa en el parc d’habitatge públic. Tant la construcció d’habitatges protegits com els ajuts a la rehabilitació suposen un important revulsiu pel sector de la construcció i el manteniment de molts llocs de treball.
- Cal destacar també que durant el 2009 s’ha aprovat la planificació de bona part de les Àrees Residencials Estratègiques en 59 municipis, que suposen la reserva de sòl preparat per la construcció de prop de 38.000 habitatges amb protecció oficial en els propers anys.

L’esclat primer de la crisi immobiliària i desprès de la crisi generalitzada de l’economia ha tingut, i té, un fort impacte en la societat catalana, en la capacitat de d’un important sector de la societat per accedir a un habitatge ja no del mercat privat, sinó també de protecció oficial, i no només de compra sinó també de lloguer. L’increment de l’atur, la precarització del mercat de treball juvenil , i el baix nivell de concessió de crèdit de les entitats financeres, compliquen encara més, o impedeixin, a moltes famílies l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.

Davant d’aquesta situació el Pla intenta adaptar les polítiques a la situació econòmica consolidant les línies dels darrers anys, i creant noves figures i nous programes per tal d’afavorir, no sense dificultats i limitacions, l’accés a l’habitatge. En aquesta línia destaquen les noves figures dels habitatges en copropietat, de lloguer amb opció de compra, i de dret de superfície, que tenen per objectiu abaratir i facilitar l’accés a l’habitatge. El Pla també inclou l’ajut implícit al pagament del lloguer del parc públic d’habitatges, molt castigat per la crisi econòmica, i que ve a sumar-se a les diferents línies d’ajuts ja existents.

Resten molts problemes per resoldre i molta feina per fer, però la política pública d’habitatge en aquests darrers anys ha avançat i s’ha consolidat a Catalunya com no ho havia fet en tot el periode democràtic. En aquests moments difícils cal continuar incrementant les polítiques públiques per fer front a les creixents necessitats socials de les persones.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

UN NOU ACORD VERD

2009-11-22T22:27:00.002+01:00

No sabem com acabarà la cimera de Copenhaguen sobre canvi climàtic, però la magnitud del problema i les seves conseqüències sobre les nostres vides i les de les properes generacions aconsella celeritat en la definició d’un Nou Acord Verd (New green deal) que faci possible un canvi profund en el model de desenvolupament econòmic i social imperant.

La greu crisi econòmica mundial ha contribuït a evidenciar, de manera més punyent, el problema de fons: l’actual model de creixement basat en uns mercats que actuen ignorant que el planeta és finit i els recursos limitats està abocat, inevitablement, al col·lapse. Així ho demostren les dades científiques sobre el canvi climàtic; els nivells de pobresa, fam i exclusió social al món; i la destrucció del medi natural. La crisi financera mundial també ha posat de manifest que l’avarícia, la corrupció i l’acumulació de riquesa sense límits per uns pocs donen forma a un potent motor que governa el sistema. Un motor que s’ha mostrat com l’arma de destrucció massiva més important capaç de causar patiment, frustració i destrucció ambiental de forma proporcional als beneficis obtinguts.

Qualsevol iniciativa que vulgui transformar la realitat necessita la confluència de tres elements imprescindibles: voluntat política, tecnologia, i canvi cultural. Voluntat política per impulsar decisions a llarg termini, que canviin tendències, superant l’electoralisme. L’aposta per les noves tecnologies i l’I+D per avançar en un sistema de producció net. I canvi cultural, que tradueixi la creixent sensibilització ambiental de la ciutadania en canvis reals d’actitud i de comportaments. No existeix cap canvi estructural, per important que sigui, que pugui substituir el compromís quotidià de cada persona a partir dels petits gestos de la vida diària. Com diu, de forma molt encertada, el lema d’una campanya de la Generalitat de Catalunya: La revolució dels petits gestos ha començat.

En les discussions que han de donar llum al nou tractat per substituir Kyoto la voluntat política dels estats no s’acaba de veure amb claredat, tot i que ningú s’atreveix a posar en qüestió la realitat del canvi climàtic provocat per l’acció humana. La tecnologia per fer possible el canvi està disponible i només cal implementar-la amb decisió i continuar investigant; i el canvi cultural és creixent com ho demostra, per exemple a Catalunya, el comportament de la ciutadania durant la crisi de la sequera i desprès d’ella, o l’increment de la recollida selectiva de residus.

És necessari un Nou Acord Verd basat en el disseny d’un model de desenvolupament que respecti els cicles naturals, de renovació dels materials i l’energia. Un sistema productiu que aposti per la qualitat enfront de la quantitat, pel respecte dels drets socials, i en què el creixement del PIB no sigui l’únic objectiu, ja que aquest no mesura ni és correlatiu als nivells de benestar.

Les conseqüències de la crisi econòmica -en els àmbits econòmic, social i ambiental- són més greus a Espanya que a bona part d’Europa perquè té un model econòmic amb peus de fang, o millor dir amb peus de ciment. Durant molts anys s’ha deixat al sector de la construcció ser la locomotora del creixement econòmic, encara que aquesta locomotora no responia ni a les necessitats de les persones, ni del territori, ni del medi ambient. Durant masses anys s’ha viscut en la complaença d’un fals creixement econòmic, deixant de banda més inversió en I+D, l’opció d’un altre model de mobilitat sostenible, o l’aposta decidida per les energies renovables, per posar alguns exemples. Tots ells sectors anomenats de l’economia verda, generadors de riquesa i nous llocs de treball de qualitat i estables.

Les xifres són eloqüents. Segons la darrera Enquesta de Població Activa a Espanya hi ha 4.123.000 persones desocupades. L’augment de l’atur durant el darrer any ha estat d’1.524.000 persones. Aquest creixement es va concentrar en el quart trimestre de 2008 (+609.000) i el primer de 2009 (+802.000). A Catalunya, l’atur afecta 607.000 persones, amb un augment de 263.000 nous aturats.

En els darrers 12 mesos, la taxa d’atur a Espanya ha passat de l’11,3% al 17,9% i a Catalunya del 8,9% al 16,5%. Espanya té la taxa d’atur més elevada de la Unió Europea, només per darrera de Letònia. El 30% dels llocs de treball perduts a la UE durant el darrer any es localitza a l’Estat espanyol. En el millor dels casos, suposant que es produeixi un canvi de cicle a Espanya i a Catalunya, aquest difícilment tindrà una traducció positiva en termes d’ocupació durant l’any 2010. Com es diu popularment “ens hem de posar les piles”.

El Nou Acord Verd no vindrà sol. Són moltes les resistències i els interessos creats que fan més lent l’avenç cap a un nou sistema de desenvolupament sostenible, en l’àmbit social i ambiental. És per això necessari i imprescindible que els “petits gestos” de la ciutadania faci inviable tancar els ulls o mirar cap a un altre costat davant d’una realitat tan clara i contundent.

MILLET

2009-10-03T20:40:00.005+02:00

Suposo que com moltes ciutadanes i ciutadans em sento indignat sabent que el Fèlix Millet, que ha reconegut de forma pública ser un lladre, continua en llibertat, no ha estat citat a declarar, no s’han pres mesures preliminars com es fa amb la majoria de delinqüents (continua tenint passaport i pot desaparèixer convenientment), i pot anar venent el seu patrimoni com si res (patrimoni que ha aconseguit robant a arques públiques i privades). Si desapareix i no se’l pot detenir, de qui serà la responsabilitat?

El Millet és el paradigma d’aquella “societat civil catalana” de l’univers pujolista que tant s’ha aprofitat del país embolicant-se en la seva senyera, i de la que Millet era una peça central (Palau de la Música, Barça, La Caixa, ...). Però el Millet no és l’únic que s’ha aprofitat i és ben segur que ha repartit molt en funció d’uns interessos determinats.

De moment ja han aparegut les donacions a la fundació de l’Àngel Colom, ex ERC, ex Pi, i ara convençut militant de CDC, partit que també s’ha pogut beneficiar de la repartidora Millet a partir de la seva pròpia fundació (més de 600 mil €). Aquesta és una de les preguntes que molta gent es fa: com és possible que el Palau de la Música financés fundacions de partits polítics sense que ningú ho denunciés?. Està entre el seus objectius fer-ho?. Espero que la investigació de la Fiscalia aclareixi aquestes preguntes i moltes altres, i que la justícia actuï amb contundència amb totes aquelles persones que han delinquit.

Ha estat paradigmàtica l’opinió de la Pilar Rahola, depositària de totes les veritats catalanes, al·ludint desconeixement de les aportacions del Millet al seu partit i publicant que l’única cosa neta de tot l’assumpte Millet és l’Àngel Colom. Suposo que per això el Cuní va tractar l'Àngel Colom amb guant blanc.

D’altra banda, també espero que el Govern de la Generalitat aclareixi perquè no s’han detectar irregularitats en els comptes auditats del Palau de la Música. El país espera una resposta aclaridora i que es demanin les responsabilitats que calguin. En la resolució d'aquest tema les institucions democràtiques, la justícia en especial, es juguen bona part de la seva credibilitat.

CANVI CLIMÀTIC I G-8

2009-07-09T20:28:00.002+02:00

Fa pocs mesos que personatges com Aznar o el president de torn de la UE i de Txèquia s’atrevien a dir, a escriure i a publicar que el canvi climàtic era un invent de científics malintencionats i radicals ecologistes. Era una mena de confabulació mundial per fer-li la guitza al capitalisme triomfant. Be, avui la lluita conta el canvi climàtic forma part de l’agenda política mundial com ho demostra que és el tema estrella de la cimera del G-8 (una altra cosa és com el tractin i a quins acords arribin). Més enllà de la correlació de forces entre la dreta i l’esquerra que existeix també alhora de plantejar-se com enfrontar aquest repte global, reprodueixo les paraules del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, davant de les negociacions que es produeixen dins del G-8: "Las políticas que han planteado hasta ahora no son suficientes", "Esto es un imperativo político y moral y una responsabilidad histórica (...) para el futuro de la Humanidad, incluso para el futuro del planeta Tierra".

Crec que hem de destacar que, finalment, totes aquelles persones, ongs ambientalistes i ecologistes, comunitat científica i partits com ICV hem aconseguit que amplis sectors socials tinguin consciència de la necessitat de lluitar contra els efectes del canvi climàtic, provocat per l’acció de la humanitat rica, i per tant, de la necessitat de canviar el model de desenvolupament en el que vivim. No és menys cert, però, que haurem de lluitar i treballar encara molt per a que aquesta necessitat i desig es converteixi en un canvi profund de les polítiques que avui encara es continuen impulsant i que contradiuen els discursos polítics dels partits, tant de la dreta com de bona part de la socialdemocràcia.

Un cop coneguem els acords del G-8 ens hauran d’explicar com pensar aconseguir els objectius que es marquen, perquè desprès dels acords i dels discursos caldrà posar en marxa polítiques concretes, i aquesta segona part no és el seu fort. Perquè una cosa és dir que es vol lluitar contra el canvi climàtic i una altra és fer-ho amb totes les conseqüències.

QUE PAGUI MÉS QUI MÉS TÉ

2009-06-24T13:53:00.001+02:00

Finalment no ha estat possible. Després d’arribar a un acord amb ICV i IU (text de l’acord), el PSOE ha preferit a última hora pactar amb CiU i renúncia a introduir canvis importants en el model fiscal imperant. Un model fiscal inútil per fer front a la crisi econòmica i ple d’injustícies des del punt de vista equitatiu. Amb aquest canvi tàctic d’última hora el PSOE renuncia a pujar els impostos a les rendes més altes per fer realitat aquella màxima de que pagui més qui més té, a eliminar el retorn dels 400 € que no distingeix entre rics i pobres, i a introduir progressivitat en el xec de 2500 € per naixement o adopció (perquè no és el mateix que Botin tingui un fill que el meu veï).

Ja són molts els observadors que afirmen que la política econòmica i fiscal del govern central no té rumb, que no respon a un model definit que es plantegi obtenir uns objectius polítics i socials. Per fer front a la crisi econòmica cal optar per un model econòmic, fiscal i social. Cal optar entre continuar pel camí assenyalat per aquells que han creat la crisi econòmica des del mateix sistema capitalista, o cercar el camí del canvi de model econòmic i productiu que tingui la justícia social i la protecció ambiental com a horitzó de futur. Perquè els treballadors/es i les classes populars ni han creat la crisi ni l’han de pagar, i perquè cal apostar clarament pel canvi del model econòmic. Si el PSOE continua dins de la indefinició finalment es veurà afectat per la davallada electoral en favor de la dreta i de l’abstenció, tal i com li ha passat a la socialdemocràcia europea.

ICV ofereix a la societat un camí clar a seguir per a que la sortida de la crisi la paguin els que l’han creat, i s’han enriquit ostentosament, i per a que al final del túnel ens trobem amb una model social i econòmic més just i solidari, havent posat les bases pel necessari canvi del model econòmic i fiscal. Un model que superi l’esgotament de l’actual, basat en la innovació tecnològica, la formació i la creació de treball de qualitat, les energies renovables i la protecció ambiental, i l’enfortiment de l’estat del benestar per a que els treballadors/es i les classes popular puguin aspirar a millorar les seves condicions de vida.

EL QUE SENTS, EL QUE ETS!. VOTA RAÜL ROMEVA ICV-EUiA

2009-06-06T14:00:00.003+02:00

Darrer vídeo de campanya. El Raül Romeva demana el vot per la coalició d'ICV-EUiA per fer girar Europa cap a l'esquerra i l'ecologisme, perquè si l'actual crisi econòmica del capitalisme l'ha creat la dreta, per sortir d'ella s'han d'aplicar solucions d'esquerres, i res més útil que votar a l'eurodiputat més treballador i més transparent que ha estat i vol continuar sent l'altaveu de la gent treballadora, d'esquerres, ecologista, feminista i solidària al Parlament Europeu.

AutoCat: incomprensible

2009-05-27T23:45:00.000+02:00

El Govern català, amb l’oposició d’ICV-EUiA, ha aprovat el seu pla de promoció del sector automobilístic en temps de crisi econòmica. És un pla que permetrà beneficiar als que més tenen i als cotxes més contaminants a diferència del pla aprovat pel govern espanyol. A Catalunya es poden atorgar ajuts a cotxes amb un preu de fins a 49.000 euros (a Espanya 30.000), i que superin les 150 grCO2/km. Un anàlisi de quins són els automòbils que es fabriquen a Catalunya, quins són els seus preus, i quines les seves emissions per kilòmetre fa del tot incomprensible el pla català, defensat pel conseller Huguet.

La majoria dels models que es fabriquen a Seat i Nissan costen menys de 30.000 euros i compten amb més models amb emissions inferiors a 150grCO2/km. Per què el PSC i ERC eleven el llistó tant en preu com en emissions?. A qui volen beneficiar?. És aquesta la política que volen impulsar a Europa?. Fins i tot la ministra espanyola de Medi Ambient s’ha mostrar contrària a aquesta mesura, que ja és dir.

A més, aquest pla acaba mostrant una posició erràtica del mateix govern que en pocs dies ha passat d’afirmar que fins que no hagués acord en el nou model de finançament per Catalunya no disposava de recursos econòmics per invertir en el pla espanyol, a aprovar un pla propi que supera àmpliament els llindars de preus i emissions plantejats a Espanya en el que sembla una absurda competició per veure qui la diu més grossa.

Aquest pla, per conjuntural que sigui, contradiu moltes de les polítiques ambientals aprovades pel mateix govern català i per directives i objectius aprovats a la Unió Europea de lluita contra el canvi climàtic i la millora de l’aire que respirem en àrees urbanes. Per exemple la UE s’ha fitxat el 2015 com a data per a que els nous cotxes no superin els 120grCO2/km. D’altra banda compromet recursos que són necessaris per fer front a les conseqüències que la crisi econòmica està provocant en amplis sectors socials.

La sortida de la crisi econòmica no es pot contraposar a les necessitats socials creixents, ni a la defensa del medi ambient com a millor inversió de futur.

Per un nou compromís d'esquerres i verd

2009-05-24T20:42:00.002+02:00

La majoria de governs europeus són de dretes o han practicat polítiques de dretes. I aquestes són les polítiques que han provocat la gravíssima crisi econòmica en la que ens trobem. Aquesta relació de forces es reflexa en les polítiques que emanen de la Comissió Europea (incapaç de fer front a la crisi) i que només troben una certa oposició en el Parlament Europeu en el que es poden conforma majories parlamentàries d’esquerres i ecologistes amb capacitat per paralitzar algunes decisions regressives. Cal fer polítiques d’esquerres a Europa, a Espanya i a Catalunya. No si val reclamar el vot d’esquerres per desprès arribar al Parlament Europeu i coincidir en un 80% de les votacions amb el Partit Popular Europeu, que és el que ha fet el PSOE.

Aquesta és una molt bona raó per demanar a la ciutadania que voti en les properes eleccions europees del proper 7 de juny. Dependrà de la composició del proper Parlament Europeu que Europa camini cap a la consolidació i ampliació del seu model social o que per contra vagi erosionant el que ha costat construir durant desenes d’anys a través de l’acció política de l’europeisme democràtic i d’esquerres, i de les lluites socials.

Una bona manera d’enfrontar-nos al pessimisme social que impera i als que han provocat la crisi econòmica, social i ambiental que patim, es fer girar al Parlament Europeu cap a l’esquerra i l’ecologisme. I això només es pot fer votant a forces polítiques que com ICV-EUiA estan compromeses amb la transformació social i ambiental de les nostres comunitats. L’Europa dels mercats i els negocis ja existeix. El que cal és desenvolupar i enfortir l’Europa Social i Ecològica. És necessari recolçar amb els vot un nou compromís d'esquerres i verd com el que representa ICV-EUiA.

Perquè volem una Europa amb un govern que lluiti contra la crisi econòmica i es preocupi per millorar la qualitat de vida dels treballadors/es; una Europa compromesa en aconseguir la plena igualtat entre homes i dones; una Europa que lluita decididament contra el canvi climàtic i cuida el seu medi ambient; una Europa que fa de la cultura, del coneixement i la innovació, del diàleg i la cultura de la pau els seus instruments per relacionar-se amb el món. Una Europa en la que tots els seus ciutadans/es tenen els mateixos drets i els mateixos deures vers la comunitat. El programa electoral complet a: http://www.raulromeva.cat/programa-europees

Nota de premsa d'ICV sobre la LEC

2009-04-22T20:43:00.004+02:00

Reprodueixo la nota de premsa que avui ha fet pública ICV, i que és prou clara per il.lustrar la nostra preocupació respecte a l'elaboració de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC):

ICV qualifica la LEC d’“oportunitat perduda” i alerta que la base del pacte CiU-PSC és mantenir el finançament públic a les escoles d’elit

Dolors Camats explica que el model educatiu que dibuixa avui la llei passa per garantir més finançament públic a les escoles concertades.

La portaveu d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha qualificat avui la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com una “oportunitat perduda” en el cas que no tracti alguns aspectes del model educatiu. “Ens consta que hi ha unes bases per un acord entre CiU i el Departament d’Educació”, ha explicat Camats alhora que ha matisat que la base d’aquest acord passa per què “les escoles que separen nens i nenes no perdin el concert educatiu i per tant no perdin el finançament públic”.

"Això es un model de país? Aquest és l'acord que condiciona que aquesta llei sigui una llei de país o que deixi de ser-ho? Si la llei no blindés els concerts a les escoles d'elit aquesta deixaria de ser una llei de país? La resposta per nosaltres es que segons CiU sí", ha sentenciat Camats al mateix temps que ha explica que per ICV "el model d'escola que ha de dibuixar la llei d'educació ha de deixar clar que aquestes escoles no són les que han de rebre finançament públic".

Per Camats "aquest és un element clau que la llei hauria de deixar clar i al nostre parer avui la llei no ho fa". "Si nosaltres ens hem de sumar i tothom té clar que es pot prohibir la segregació de nens i nenes doncs que la llei ho digui clarament", ha dit Camats en ser preguntada pels periodistes sobre el què han assenyalat en aquesta qüestió la portaveu del PSC i la d'ERC. "El que nosaltres ens temem és que precisament aquest punt és la base de l'acord entre el Departament d'Educació i CiU", ha afegit Camats alhora que ha explicat que l'esmena d'ICV-EUiA ho diu claríssim i que el grup ecosocialista la mantindrà fins el dia de ple. "Votant la nostra esmena n'hi ha prou", ha dit la portaveu ecosocialista.

En aquest sentit Camats ha assenyalat que és "fals parlar de llei de país perquè aquest no és un element central de les necessitats del nostre sistema educatiu ni de les demandes de la comunitat educativa". La portaveu d'ICV en el Parlament de Catalunya ha indicat que la seva formació "estarà oberta a l'acord sempre" i ha assenyalat, en referència a la federació nacionalista que "no hem estat nosaltres qui hem exclòs o hem tancat la porta a negociar amb un o altre grup". Camats ha recordat a CiU que "va ser precisament una majoria política - en referència al primer Govern d'esquerres - qui va fer possible un Pacte Nacional per l'Educació històric en el nostre país i qui ha fet possible que després hi hagués un projecte de llei en el parlament. No ha estat ningú dels altres que ha fet possible això i que aquells que tenen sempre el país a la boca no han posat mai a l'abast una LEC".

Camats ha indicat que el model educatiu que dibuixa la LEC avui "garantirà més finançament a les escoles concertades a través dels contractes programa i alhora i en contrapartida no dibuixa un veritable servei públic d'educació". La portaveu ecosocialista a la cambra catalana ha fet aquestes reflexions aquest matí en roda de premsa i ha explicat que per fer la valoració general de la llei, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol escoltar la comunitat educativa que es va manifestar davant del Parlament el passat 30 de novembre.

Finançament: credibilitat 0

2009-04-21T21:11:00.004+02:00

Després de la reunió Chaves-Montilla m’agradaria ser optimista i pensar que finalment el govern central complirà amb l’Estatut de Catalunya pel que fa al nou model de finançament i que aquest serà més just i solidari per Catalunya. El problema que tinc és que Zapatero i el seu govern en aquest aspecte, i en molts d’altres, tenen una credibilitat "0" mentre no demostrin el contrari. “Fets i no paraules” que deia el President Montilla .....

Semblaria que un cop desencallat el deute històric d’Andalusia i de comprometre una milionada considerable en infraestructures amb Madrid i amb les Illes Balears, ara tocaria Catalunya. I amb Catalunya només es pot complir respectant el que estableix l’Estatut que és una llei orgànica refrendada per la ciutadania catalana. Només es pot complir establint un nou sistema de finançament que acabi amb la injustícia que implica l’actual sistema.

L’altra dia un diari ho explicava bastant be: si la mitjana d’Espanya és 100, Catalunya contribueix a les arques públiques centrals amb 120 i després de l’anivellament Catalunya rep 94 (li diuen solidaritat!). La darrera proposta Solbes oferia rebre 97 (del tot insuficient i inacceptable) i el Govern de la Generalitat reclama arribar a una xifra de entre 103 i 105. Jo crec que la cosa hauria d’estar molt clara: aportant Catalunya 120 no pot estar, com a mínim, per sota de la mitjana espanyola. Crec que 15 punts de solidaritat demostra àmpliament la nostra voluntat.

Però ja veurem. De moment credibilitat "0", i com diuen “al maig cada dia un raig”, el que no sabem és de què.

La política està a la UCI

2009-04-01T21:19:00.004+02:00

L’estil de fer política de les grans forces polítiques està a la UCI i així ens trobem amb alts nivell de desafecció política i d’abstenció electoral. De tant en tant tothom s’omple la boca, polítics i mitjans de comunicació, dels canvis a realitzar al sistema polític per tal d’apropar-lo a la ciutadania i posar de relleu la seva vessant més noble. Però res, a la que es gira el metge d’urgències, tornem-hi. Es pot canviar d’opinió tantes vegades com faci falta, es valora de dos o tres maneres diferents un mateix fet en funció dels interessos particulars, i s'utilitza tot i a tothom per aconseguir el gran objectiu: desgastar al contrari i guanyar com sigui les eleccions.

Bona mostra d’aquest comportament el varem poder observar a la compareixença de Joan Saura, com a conseller d’Interior, el passat 31 de març per donar explicacions, a petició pròpia, sobre les càrregues desproporcionades a la manifestació d’estudiants contraris al Pla Bolonya. Per això reprodueixo a continuació parts de la intervenció de Jaume Bosch en representació del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, en les que “despulla” els portaveus de CiU i PP per les seves incoherències i el seu cinisme.

M’ha sorprès, deu ser la manca de costum, l’anàlisi que avui fa l'Enric Company a El País titulat: “No todos los políticos son iguales” i en la que valora positivament la compareixença i la compara amb d’altres responsables polítics, del govern i de l’oposició.

Jaume Bosch:
1. “Sabem que no és freqüent i resulta xocant per alguns que un Conseller d’Interior demani disculpes o adopti decisions difícils. Però el Conseller Saura és en el departament no tan sols per gestionar, sinó també per transformar o modificar allò que creu que ha de modificar d’acord amb un programa de govern elaborat a partir dels programes electorals que en matèria de seguretat varen oferir a la ciutadania els grups que formen la majoria de govern.”

2. “La famosa qüestió de les càmeres a les Comissaries, CiU les va titllar de Gran Hermano a les Comissaries. Avui ningú s’atreveix a discutir aquesta mesura: les denúncies per maltractaments han desaparegut, les falses(que eren la majoria) però també les certes. I això ha beneficiat abans que ningú als mateixos Mossos d’Esquadra.”

3. “La qüestió de l’Ètica en la Policia i la necessitat d’un Codi d’ètica policial està plantejat des dels inicis: en el Llibre “L’Ètica de la Policia” editat per la Direcció General de Seguretat Ciutadana l’any 1983: fa vint-i-sis anys. Si volen saber on s’inspiren algunes mesures de les proposades pel Conseller Saura no les busquin en llocs estranys; les trobaran en aquesta publicació que el govern de CiU va editar però es va oblidar d’aplicar.”

4. “I des del PP s’ha acusat repetidament al Conseller Saura pel fet de dirigir el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i ser President d’ICV i alhora troben normal que el Conseller equivalent de la Comunitat de Madrid, del PP, porti Interior, Presidència i Justícia i sigui secretari general del PP d’aquella comunitat a més de tenir temps per altres ocupacions. Un bon exemple de doble mesura en funció d’interessos partidistes.”

Com es diu popularment, passa-ho !!

TENIM UN PROBLEMA I GREU

2009-03-21T21:32:00.001+01:00

Ja s’han aixecat veus, des de la dreta i des de l’esquerra, que demanen la dimissió del conseller Saura per la càrrega desproporcionada, indiscriminada i poc professional dels Mossos el passat dimarts 17 de març. Les veus de dretes han estat sempre presents, fins i tot abans de que Joan Saura fos nomenat Conseller d’Interior. Em preocupen més les veus de gent d’esquerres que des d’una posició més estètica que ideològica, demanen també la dimissió de Saura.

Des del convenciment profund de que Joan Saura ni està d’acord amb les càrregues ni ha donat les ordres, de què serviria la dimissió de Saura, i a qui faria content?. Un nou conseller/a assegurarà que s’investigui a fons els fets, la línia de comandaments que ha donat les ordres i s’exigeixin les responsabilitats que es desprenguin?. Algú de l’actual majoria parlamentària que dona suport al govern serà capaç d’enfrontar-se al corporativisme de sectors del cos de Mossos d’Esquadra i aprofundir les línies de transparència i principis ètics que s’han desenvolupat?. Jo crec que la dimissió de Saura no faria més que consolidar els sectors més immobilistes dels Mossos d’Esquadra, fer content a la dreta i a la gent que no suporta que ICV porti Interior. Quin objectiu s’aconseguiria?.

Més Enllà del desgast polític del conseller Saura i d’ICV per les càrregues injustificades i indiscriminades, la imatge dels Mossos d’Esquadra està en entredit. L’actuació d’uns pocs comandaments i d’uns pocs agents ha amplificat una imatge de duresa i corporativisme que l’allunya de la ciutadania a la que serveix. Desprès de conèixer les primeres declaracions del Sindicat de Policia de Catalunya, que recriminava a Saura no haver defensat amb fermesa l’actuació dels Mossos perquè s’havia desenvolupat sota paràmetres “normals”, i de conèixer que bona part de la cúpula d’Interior són partidaris de la “ma dura” sense passar abans pel diàleg i la negociació, sorgeixen algunes preguntes: al servei de qui estan els Mossos?. Són un grup corporativista que fa allò que creu oportú sense atenir-se a la política de seguretat que marca el Govern de la Generalitat de Catalunya i en aquest cas del Departament d’Interior?. Perquè han estat agredits 31 periodistes, entre d’altres ciutadans/es aliens a la manifestació?.

Seria del tot injust, i pot passar, que una bona gestió del Departament d’Interior que s’ha caracteritzat per la introducció de més transparència, de més proximitat a la ciutadania, de principis ètics i de nous programes d’actuació en la gestió del Mossos d’Esquadra, quedés anul·lada per aquests lamentables fets. Sempre es poden cometre errors, no hi ha res perfecte, però els fets dels que parlem van molt més enllà d’un “error”. Caldrà aclarir exactament qui va donar les ordres i quines ordres van donar, per desprès exigir i aplicar les responsabilitats que es derivin, i per això s’ha obert una investigació.

Si hi han sectors del Mossos incomodes per la ubicació de càmeres a les comissaries o per les darreres condemnes judicials a Mossos pels seus excessos, i volen fer pagar al conseller Saura la seva incomoditat, s’hauran d’identificar aquests/es agents i obrir els corresponents expedients perquè és evident que aquests/es no estan al servei de la ciutadania, ni apliquen allò que decideixen les institucions democràtiques, i això no s’ho pot permetre un govern, i menys des de l’esquerra. Investigació a fons i amb conseqüències.

ADIGSA I L'INFORME DE LA SINDICATURA DE COMPTES

2009-02-15T18:34:00.003+01:00

Quan el passat dijous vaig repassar en el recull de premsa la barroera i interessada interpretació que feien la majoria dels mitjans de comunicació escrits sobre l’informe de la Sindicatura de Comptes, que recollia les irregularitats comeses a Adigsa els anys 2003 i 2004, em vaig emprenyar molt. Que recordi només El País informava dels fets tal i com són i tal i com recull l’informe de la Sindicatura.

Voler assimilar la darrera etapa dels governs de CiU amb la primera d’ICV-EUiA a Adigsa no només és indigne del periodisme professional (on és?), sinó que demostra, un cop més, que determinades editorials de mitjans de comunicació tenen molt clar el seu objectiu: d’erosionar ICV sigui com sigui i a qualsevol preu. Aquest govern tripartit molesta i ICV encara més.

Per tot això va ser un plaer veure al company Salvador Milà (primer conseller de Medi Ambient i Habitatge) a la tertúlia de Els Matins de TV3 posant les coses al seu lloc, explicant que les irregularitats es van donar sota la responsabilitat de CiU (amb Felip Puig com a conseller), en que consistien les mateixes i recordant que va ser el primer equip del nou govern a Adigsa (Salvador Milà, Ricard Fernández, Carme Trilla i Miquel Bonilla) qui les va denunciar i les va corregir. Algunes d’aquestes irregularitat estan encara en procés judicial.

La intervenció de Salvador Milà en aquest programa encara te més valor donat que el dia anterior el seu conductor (Josep Cuní) va acabar el programa llegint la informació apareguda a l’ABC que era de les més esbiaixades de les que es van publicar. Ell en el seu estil de sempre: barrejant informació i opinió.

L’informe de la Sindicatura de Comptes arriba amb retràs, però en ell es reconeix la transparència, l’honestedat i el rigor amb la que va treballar el primer equip d’habitatge del nou govern per posar Adigsa única i exclusivament al servei de la ciutadania i dels barris, i del qual ens sentim molt orgullosos.

2009-01-19T20:25:00.003+01:00

Ell ho fa millor que jo. Si voleu llegir un bon article del Jordi Borja sobre la manifestació del passat 10 de gener i les condicions de vida del poble palestí, escrit amb el cor i amb el cap, clicleu aquí: http://http//www.elpais.com/articulo/cataluna/Catalanes/israelies/palestinos/elpepuespcat/20090119elpcat_5/Tes

FETS, NO PARAULES ...

2009-01-11T21:47:00.002+01:00

Aquest era l’eslògan electoral del PSC a Catalunya i és el que s’hauria d’aplicar el Govern de Zapatero. Està molt be que el president demani l’aturada dels atacs israelians sobre la franja de Gaza, però aquestes paraules per ser serioses, coherents i honestes han d’anar acompanyades de fets concrets que estan a la seva ma i a la del seu partit:

1. Retirar l’ambaixador espanyol a Israel
2. Suspendre immediatament la venda d’armes d’empreses espanyoles a Israel
3. Comprometre’s a complir escrupolosament el Codi de Conducta de la UE per que fa a venda d’armes a països en conflicte
4. Suspendre els acords comercials d’Espanya i Israel.
5. Promoure dins de la UE la suspensió de la Relació Preferent amb Israel
6. Incrementar de forma substancial la solidaritat amb el Poble Palestí

El president Zapatero tindrà oportunitat de demostrar, amb “fets” i no paraules, el seu compromís i el del PSOE en la votació de la Proposició No de Llei que presentarà Joan Herrera (ICV) al Congrés dels Diputats/des. Perquè només les bones paraules no pararan el genocidi del Poble Palestí, i perquè només les bones paraules no donen credibilitat política. Ho veurem.

AMB PALESTINA AL COR (II)

2009-01-10T22:31:00.006+01:00

Mentre desenes de milers de persones ens manifestàvem a Barcelona (la fotografia només il.lustra una petita part dels/les assistents), i a d’altres ciutats, contra la matança de palestins a mans de l’exèrcit israelià i la passivitat de la comunitat internacional, el mateix exercit estava intensificant l’assetjament al poble palestí, provocant més mort i destrucció. Si no els parem aviat deixaran reduït a la seva mínima expressió al poble palestí i sense cap possibilitat de desenvolupar-se com a persones perquè no en quedarà res.

Ha estat una satisfacció veure que la societat civil catalana ha reaccionat amb contundència contra la injustícia i amb mostres de solidaritat per a les víctimes. Però hem de fer tot el que estigui a la nostra ma per a demostrar-li al govern d’Israel que això tindrà conseqüències, que farem boicot de forma pacífica però contundent a tot allò que tingui a veure amb el seu país. Perquè no volem tenir cap relació amb un estat que mata, tortura i elimina tota esperança d’un poble sencer, amb un estat que incompleix de forma reiterada tots els tractats internacionals, els drets humans més bàsics i les repetides resolucions de l’ONU.

Espanya ha de retirar al seu ambaixador, deixar de vendre armes a Israel (quina vergonya) i interrompre les relacions polítiques i comercials. Per la seva banda el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d’utilitzar totes les seves competències per incrementar la solidaritat amb el poble palestí i per anular qualsevol relació política, cultural, acadèmica o comercial amb Israel. El Govern ha de cridar l’atenció al seu Vicepresident (ERC) i al conseller d’Innovació, Universitats i Empreses (ERC) per a que anul·lin qualsevol programa de relacions amb Israel, com els que han promogut en les darreres setmanes. Cal abandonar qualsevol posició ambigua.

Per la Pau i els Drets Humans: Solidaritat amb el Poble Palestí, Boicot a l’estat d’Israel.

AMB PALESTINA AL COR

2008-12-27T23:56:00.001+01:00

PAU, JUSTÍCIA I LLIBERTAT PEL POBLE PALESTÍ

ÉS PER LES PERSONES

2008-12-23T20:28:00.002+01:00

És digne d’estudi sociològic l’atracció que el cotxe exerceix sobre amplis sectors de la societat. La seva atracció i preeminència en l’imaginari col·lectiu de les societats occidentals, i el d’altres, és de tal magnitud que la seva representació d’estatus social i símbol de llibertat personal ens pots portar a la irracionalitat més exasperant, i a ser víctimes d’una mena de patologia urbana amb greus conseqüències socials i ambientals.

Qualsevol iniciativa que limiti la "llibertat" del cotxe privat per arribar allà on vulgui, a la velocitat que vulgui i aparcar allà on consideri oportú el conductor/a genera una reacció en cadena que ratlla la violència, encara que sigui verbal, amb la utilització d’expressions i la defensa de conceptes que poden arribar a insultar la intel·ligència humana més primària.

Tres iniciatives han encès els semàfors vermells dels defensors a ultrança del cotxe privat, especialment els de La Vanguardia i del RACC, que s’han erigit en els principals defensors del cotxe, del conductor/a i de la llibertat individual. Aquesta defensa “desinteressada” s’exerceix contra la perillosa plaga, encara que minoritària, d’ICV que porta a la societat catalana a la perdició (i si no que li preguntin al company Josep Pérez Moya). La limitació de la velocitat a 80 km/h en les vies de gran capacitat de l’àrea metropolitana de Barcelona; la possibilitat de reduir l’amplada dels carrils en aquestes vies per limitar la velocitat (mesura que sense portar-se a terme ja ha destruït les economies familiars en reparacions de xapa); i l’entrada en funcionament de la limitació de velocitat variable en funció dels nivells de contaminació, de congestió i condicions atmosfèriques a les mateixes vies d’entrada a Barcelona.

Qualsevol de les iniciatives és titllada de recaptatòria i criminalitzadora dels conductors. És a dir, estan dissenyades de forma premeditada per recaptar més recursos econòmics a partir de la imposició de sancions, i ,a més, amb l’objectiu de fer-li la vida impossible als “pobres” conductors fins fer-los desistir d’utilitzar una arma de destrucció massiva. O sigui, que el govern confia cegament en els infractors per recaptar el suficient per mantenir les arques públiques, i que a més hi ha qui fa carrera política única i exclusivament per desenvolupar la seva venjança personal contra els seus conciutadans. Almodóvar podria fer un guió i la pel·lícula seria un èxit de taquilla.

Un bon exemple d’això és l’article signat pel Joan. B. Culla i Clarà el passat divendres 19 de desembre a El País sota el títol de ¿Por o contra el coche?. Reprodueixo només les preguntes que s’arriba a plantejar l’autor per il·lustrar aquesta patologia urbana:

“¿quién diablos va a comprarse un coche nuevo en estas condiciones de acoso, de criminalización del automóvil y del automovilista? ¿Para qué, para agotar la paciencia por las calles barcelonesas, para enervarse a paso de tartana en medio de una autopista vacía, para ir abonando multas, para leer -este mismo lunes- que en adelante uno no podrá vender el coche o renovar el carné si tiene sanciones pendientes de pago?”

Aquests arguments són repetits una i una altra vegada per desgastar als responsables polítics d’aquestes mesures en qualsevol mitjà de comunicació per polítics de l’oposició o de govern (perquè els silencis també sumen), opinadors oficials, tertulians, i participants en foros, d’una manera insistent i contundent sense límits.

Qualsevol anàlisi racional dels problemes que ha generat, i genera, la utilització massiva del cotxe privat pels desplaçaments habituals de la ciutadania i de les mercaderies, és senzillament obviada o titllada de dictatorial. La dependència del petroli, la contaminació, l’ocupació sense límits d’espai a les ciutats i pobles, les congestions, els accidents, els morts i els ferits, la despesa pública en construcció infraestructures, els dèficits en transport públic, les despeses en reparacions, assegurances, complements etc. Res de tot això existeix quan es tracta de defensar el cotxe i de demonitzar als responsables polítics que promouen aquestes polítiques.

I que consti, que qui escriu aquestes ratlles té cotxe.

ZAPATERO NO ENS REGALA RES

2008-12-17T21:34:00.003+01:00

Avui el President Zapatero ha demanat paciència a la societat catalana per aconseguir un nou model de finançament. Diu que és una proposta complexa que requereix el seu temps, però que finalment complirà amb Catalunya i amb Espanya. Si hagués nou model de finançament abans d’acabar l’any semblarà que Zapatero ens ho regala i ens fa contents. El que ha de fer és complir amb l’Estatut per a que Catalunya disposi d’un nou finançament just i d’acord amb les necessitats del país.

Zapatero i el seu Govern (inclosa la Ministra Chacón) han tingut dos anys i quatre mesos per presentar una proposta que s’ajustés a l’Estatut que és una llei votada al Congrés dels Diputats/des i per la ciutadania catalana en referèndum. Es temps més que suficient per elaborar, negociar i presentar una proposta si es té voluntat per fer-ho. Per a això és el President del Govern Central i per això ha assumit lliurement les responsabilitats que comporta.

Si Zapatero no és capaç, o no vol, articular la famosa “Espanya Plural” (ya oblidada) i defensar-la davant de la dreta centralista, perquè hem de pagar-ho a Catalunya?.

Si finalment hi ha nou finançament, cosa que està per veure, serà mèrit de l’Estatut i dels qui el van impulsar, i de la tossuderia de la societat civil en exigir allò que és just i és llei. De regals res. Però caldrà està molt amatents per veure el contingut de la proposta. Espero que no tinguin l’ocurrència de presentar la proposta el 28 de desembre.

SONY

2008-12-17T19:46:00.003+01:00

Fer-ho, a més, a les portes del període de les vacances de Nadal indica premeditació, nocturnitat, i molta mala llet. Els sindicats estaven disposats a parlar de congelació i d’altres mesures que asseguressin la continuïtat de la planta, però dins d’un pla de viabilitat de futur, perquè són conscients de la gravetat de la crisi econòmica, que per cert no han creat ells.

A partir d’aquesta “jugada” de l’empresa molt probablement els sindicats incrementaran les mobilitzacions i les negociacions, que hauran de continuar, es realitzaran en un ambient enrarit i ple de la desconfiança totalment justificada per part dels sindicats. I en aquest ambient haurem de continuar mostrant la nostra solidaritat amb els treballdors/es de la Sony i realitzant totes les gestions que estiguin al nostre abast per a que l’empresa es comporti amb “responsabilitat social”.

La direcció de Sony-Viladecavalls mostra així la seva cara més irresponsable i no mereix cap tipus de comprensió per part de dirigents polítics, i menys si són del Govern d’Entesa, com ha estat el cas del conseller Huguet en unes declaracions molt desafortunades en les que afirma, sobre les propostes presentades per l’empresa, que “ès pitjor el tancament”o que el Govern "no se sent enganyat". Amb aquests amics està clar que no calen enemics.

SONY

2008-12-16T22:37:00.001+01:00

Si la direcció de Sony-Viladecavalls volia escalfar l’ambient laboral ho ha aconseguit amb matrícula d’honor. Desprès del viatge del President Montilla al Japó, on no van aparèixer acomiadaments per enlloc, i de la manifestació de dissabte passat de la plantilla de treballadors/es (amb la participació d’un bon grup de companys/es d’ICV), la direcció de l’empresa es despenja no només anunciant la congelació de sous pel 2009, sinó també l’acomiadament de 275 treballadors/es.

Fer-ho, a més, a les portes del període de les vacances de Nadal indica premeditació, nocturnitat, i molta mala llet. Els sindicats estaven disposats a parlar de congelació i d’altres mesures que asseguressin la continuïtat de la planta, però dins d’un pla de viabilitat de futur, perquè són conscients de la gravetat de la crisi econòmica, que per cert no han creat ells.

A partir d’aquesta “jugada” de l’empresa molt probablement els sindicats incrementaran les mobilitzacions i les negociacions, que hauran de continuar, es realitzaran en un ambient enrarit i ple de la desconfiança totalment justificada per part dels sindicats. I en aquest ambient haurem de continuar mostrant la nostra solidaritat amb els treballdors/es de la Sony i realitzant totes les gestions que estiguin al nostre abast per a que l’empresa es comporti amb “responsabilitat social”.

La direcció de Sony-Viladecavalls mostra així la seva cara més irresponsable i no mereix cap tipus de comprensió per part de dirigents polítics, i menys si són del Govern d’Entesa, com ha estat el cas del conseller Huguet en unes declaracions molt desafortunades en les que afirma, sobre les propostes presentades per l’empresa, que “ès pitjor el tancament”. Amb aquests amics està clar que no calen enemics.

MONTILLA S'EQUIVOCA

2008-12-12T20:52:00.002+01:00

Durant els darrers dies s’han repetit les cròniques del viatge del President Montilla al Japó i les seves insistents declaracions per “salvar” les empreses japoneses a Catalunya. És evident que cal que el govern de Catalunya treballi per evitar el tancament de les empreses i no generar més atur, però el que cal és “treballar per a totes les empreses de a Catalunya”.

No tornem a confondre els termes: les empreses que més ocupació generen a Catalunya són les petites i les mitjanes, aquelles que no disposen d’un logo mediàtic, ni grans plantilles de treballadors per mobilitzar-se. Un nombre important d’aquestes empreses es troben amb moltes dificultats per tirar endavant i més quan els bancs els hi neguem finançament. Els ajuts públics a les empreses han de ser a canvi de la presentació de plans de viabilitat de futur i de la seva participació en un canvi de model productiu eficient i sostenible. Han de ser a canvi d’estabilitat laboral i formació dels treballadors per afrontar els nous reptes del mercat globalitzat.

El President Montilla s’equivoca llençant aquest missatge. Cal que el govern català s’impliqui en la recuperació del teixit industrial català en el seu conjunt, i en la generació de nous sectors industrials amb més valor afegit. Aquest acostament a les multinacionals japoneses del President Montilla, vol dir que coincideix amb les peticions de flexibilitat i congelació salarial?. Espero que no. En tot cas ICV ha de ser el garant, des del govern, de que aquest no s’inclinarà ni recolzarà velles receptes per superar la crisi del sistema capitalista.

QUANTS ANYS DE PADRÓ PER TENIR DRET A ACCEDIR A UN HABITATGE PÚBLIC?.

2008-12-07T14:51:00.002+01:00

Com diuen, cada municipi és un món i estableix allò que considera oportú, encara que l’esperit de la Llei del Dret a l’Habitatge volia establir uns criteris homogenis a tots els municipis catalans: 3 anys de padró per accedir a habitatges públics de lloguer, i 5 anys per accedir als de compra.

La realitat, però, és ben diferent. Des del municipi de Terrassa que respecta aquests criteris des de fa molts anys, i municipis com el de Mollet del Vallès que ho fa per punts: cada any de padró equival a 1 punt, així que qualsevol jove nascut al municipi sempre surt amb avantatja davant de qualsevol altre jove major d’edat que només porti 10 o 15 anys vivint al municipi.

Desprès de l’aprovació de la Llei del Dret a l’Habitatge es va presentar el decret que regula el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb protecció oficial. El Registre pretén homogeneïtzar aquests criteris i establir una comunicació fluida i eficient entre els registres de sol·licitants locals i el nacional. I aquí va començar el calvari del decret que es troba paralitzat desprès d’una intensa negociació amb el món local (capitanejat per alcaldies del PSC) que s’oposen a aquesta filosofia, des de l’argument que els habitatges de tal municipi han de ser pels seus ciutadans, sense voler atendre les necessitats d’accés a l’habitatge que planteja, per exemple, l’ampli grau de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona per motius laborals, o l’accés a un habitatge públic d’aquells ciutadans/es que els seus municipis hagin esgotats la possibilitats de créixer i per tant de construir més habitatges.

Des del meu punt de vista els arguments que utilitzen determinats alcaldes/es són purament populistes, electoralistes i injustos, que no pretenen solucionar cap problema sinó fe veure que defensen els seus ciutadans/es, envoltats en la bandera de l’autonomia municipal. La pràctica és molt il·lustrativa i així es pot comprovar com utilitzant els criteris inicials de la Llei i del decret proposat (3 anys pel lloguer i 5 per la compra) en municipis tant important com Barcelona o Terrassa, no s’ha generat cap problema.

Hores d’ara desconec com acabarà la negociació del decret, però és evident que qualsevol política pública d’habitatge a Catalunya necessita d’uns criteris clars i justos, del coneixement de la demanda d’habitatge existent, i fer front a les necessitats reals de la ciutadania per accedir a un be tant bàsic com és l’habitatge.

ZP: ARA SI, ARA NO

2008-12-05T21:42:00.004+01:00

Els compromisos de ZP són com el Guadiana, ara hi són, ara no hi són. Avui mateix el portaveu del Grup Socialista, José Antonio Alonso, ha tornat a obrir la porta a un nou retràs en l’acord pel nou finançament de Catalunya. I serien tres !. Qualsevol observador amb una mica de seny es preguntarà cóm es possible que un president de govern es comprometi de forma pública tres cops i els tres cops incompleixi els seus compromisos, que són concrets i clars. I això desprès d’arrasar en les darreres eleccions generals a Catalunya al 2008, que de retruc li ha assegurat la victòria a nivell d’Espanya.

El PSC acaba d’obrir la seva Conferència Oberta, espai que vol ser una fàbrica d’idees i discurs polític pel partit. Jo crec que haurien de crear una comissió específica per “fabricar idees” que facin possible que ZP compleixi els seus compromisos amb Catalunya. I no només el referent amb el nou model de finançament, sinó també el traspàs de Rodalies de Renfe, o altres competències importants de l’Estatut de Catalunya.

Em temo, però, que mentre les enquestes li siguin favorables a Catalunya el preu que paga pels seus incompliments és zero, i, per tant, .................

CA N'ESPINÓS DE GAVA

2008-12-04T22:28:00.003+01:00

Algú que no el conegui pot pensar que aquest barri pertany a aquelles promocions d’habitatge social dels anys 70, de la darrera etapa franquista com molts d’altres. També podria pensar que la seva ubicació i el seu estat podria ser producte de l’envelliment normal dels habitatges. Doncs no, estem parlant d’uns habitatges de lloguer construïts pel govern de CiU al 1997. Un barri planificat i construït lluny del casc urbá de la ciutat de Gavà, aïllat i amb moltes deficiències en els serveis i en el transport públic, en els que van concentrar a moltes famílies d’ètnia gitana provinents d’altres municipis.

És insultant que mentre els ferits i les seves famílies pateixen, CiU vulgui utilitzar el sinistre que ha provocat una gran explosió (les primeres investigacions apunten al gas natural com a detonant) per erosionar al govern de la Generalitat, i voler mostrar-se davant de la societat com un partit preocupat per la degradació urbana i social d’alguns barris de Catalunya. La única cosa que li ha preocupat a CiU en aquests darrers anys ha estat el nivell de seguretat del barri (conegut com un important centre de distribució de droga, amb tot el que això comporta). El portaveu de CiU, Oriol Pujol, hauria de demanar disculpes i s’hauria d’empassar les seves paraules amb una gran dosi d’humilitat.

Ara és el moment d’atendre a les víctimes del sinistre, des de tots els punts de vista, i assegurar-lis una nova llar. Més endavant ja parlarem de responsabilitats i segurament haurem de refrescar la memòria a més d’un/a.

HO HEM ACONSEGUIT !!

2008-11-24T22:01:00.003+01:00

Abans de la IX Assemblea Nacional d’ICV vaig publicar a Treball i al blog quin era el principal objectiu de l’assemblea: que havia de ser en clau externa, especialment centrada en la crisi econòmica i en les propostes per superar-la des de l’esquerra; i d’altra banda havia de ser veritablement de rellançament del projecte ecosocialista d’ICV. L’article portava per títol “Una assemblea útil per la gent” i el darrer paràgraf deia: “Per aconseguir aquest objectiu totes i tots som corresponsables: una direcció sortint que no s’enroca, un president generós alhora de recollir la diversitat de posicionaments, i unes delegades i delegats disposats a trobar el to adequat en la crítica, capacitat per trobar les millors propostes i escollir una bona direcció. Fem-ho.”

Jo crec que ho hem fet, i bastant be. No és només una percepció personal, sinó la de moltes companyes i companys, de dins i fora de l’organització, i així també s’ha reflexat en la crònica realitzada pels diferents mitjans de comunicació. Això és, sent dubte, un èxit col.lectiu que hem de celebrar perquè demostra la maduresa i la serietat del nostre projecte polític. Només uns dies abans de l’assemblea, i vist el panorama, alguns ens conformàvem en no donar un espectacle polític com ha passat en d’altres trobades polítiques. Per això crec que podem estar molt satisfets, i que ara iniciem una nova etapa, amb les piles recargades i noves energies, per fer créixer el nostre projecte polític.

Tot no han estat flors i violes. Des del meu punt de vista la formació dels nous òrgans de direcció continua sent una assignatura pendent. Ens varem proposar escollir un Consell Nacional més reduït, al voltant de 170 membres, i una veritable Comissió Executiva que complís el seu paper. Finalment no ha estat possible i hem escollit un Consell Nacional amb 242 membres, i una Comissió Executiva de més de 50 que ha acabat sent un òrgan de representació territorial i sectorial. I per arribar-hi hem utilitzat un procés que ha creat més tensions de les habituals en l’elecció de qualsevol òrgan de direcció, i hem hagut d’inventat un nou àmbit de coordinació, el grup coordinador, per organitzar el treball de l’Executiva. Des del meu punt de vista, s’imposa una profunda reflexió per a que la propera Assemblea Nacional disposi de mecanismes més senzills i transparents per conformar els òrgans de direcció. La renovació i la innovació també passa per aquí. Continuarem parlant ...

I ara, a treballar.

MIGUEL NÚÑEZ

2008-11-13T21:15:00.002+01:00

ESCRIC EN MAJÚSCULES PERQUÈ L’OCASIÓ S’HO MEREIX. ENS HA DEIXAT MIGUEL NÚÑEZ: UNA GRAN PERSONA I UN GRAN POLÍTIC. HA ESTAT UN PLAER CONÈIXER AL MIGUEL I COMPARTIR AMB ELL PARTIT I ENTITAT.

HA ESTAT UN COMPANY AMABLE, TENDRE, PROPER I AMB LES IDEES CLARES. SEMPRE ATENT ALS CANVIS SOCIALS I PARTIDARI DE LES RENOVACIONS.

SENS DUBTE UN REFERENT POLÍTIC DE PRIMER ORDRE. PERÒ SOBRE TOT UNA GRAN PERSONA. EL TROBAREM A FALTAR.

TELEFONIA MÒBIL: QUE PAGUIN !!

2008-11-11T21:56:00.003+01:00

Cal felicitar a l’Ajuntament del Prat i al municipalisme que representa ICV per la sentència que falla a favor de l’ajuntament en el litigi que manté amb les companyies de telefonia mòbil. Aquestes companyies es neguen a fer efectiva una taxa municipal (1,4% de la seva facturació) per la utilització de la xarxa pública alhora de donar servei als telèfons mòbils. Telefònica va portar l’ordenança municipal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i aquest ha fallat a favor de l’Ajuntament de El Prat, que ha demostrat amb informes tècnics que efectivament les companyies necessiten utilitzar la xarxa pública per donar els seus serveis. La companyia portarà la sentència al Tribunal Suprem, però la sentència ve a reforçar l’autonomia municipal i l’increment dels recursos econòmics que tant necessiten els nostres ajuntaments. També posa sobre la taula que la valentia i la determinació política són ingredients bàsics per l'avenç del municipalisme, i per a que les grans empreses facin front a les seves obligacions fiscals, les municipals també.

L’altra reflexió a fer és comprovar, un cop més, la solitud en que es troben els ajuntaments alhora de defensar els interessos locals davant de grans companyies de serveis que actuant en règim de monopoli, o no, sempre intenten esquivar l’administració local alhora de fer efectius els seus compromisos fiscals, de qualitat, etc. Ho comprovem amb les companyies elèctriques i ara amb les de telefonia mòbil. La pregunta és: per què els ajuntaments no reben el suport de les altres administracions en la defensa dels interessos locals?. És que els ajuntaments no formen part de l’administració?. Per què l’Estat i la Generalitat no posen al servei del món local els seus recursos tècnics i jurídics en aquests litigis?. Els governs d’Espanya i de Catalunya encara tenen molt camí a recórrer per acabar amb aquesta situació injusta, i per atorgar als ajuntaments el reconeixement institucional, competencial i pressupostari que es mereixen com administració propera i imprescindible per incrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

UNA ASSEMBLEA ÚTIL PER LA GENT

2008-11-09T22:55:00.002+01:00

Celebrarem l’Assemblea Nacional en un moment polític crucial: la magnitud de la crisi econòmica i els seus efectes sobre la vida de les persones; els debats sobre el model de finançament i l’aplicació de l’Estatut; i l’equador de la legislatura del Govern d’Entesa. És, a més, la primera assemblea nacional que celebrem estant al Govern de la Generalitat: per nosaltres un fet històric. Deu ni do.

Davant d’aquesta situació hem de saber donar-li la volta a les prioritats de l’assemblea, desterrant l’endogàmia. L’assemblea va ser convocada, per voluntat pròpia, molt en clau interna. Teníem, i tenim, la necessitat de fer balanç, de reconèixer errors i proposar solucions per superar-los, de renovar la direcció i, sobre tot, de rellançar el projecte.

La situació política, que ha canviat radicalment en pocs mesos, ens obliga a replantejar les prioritats de l’Assemblea Nacional. Hem de fer-la sobre tot en clau externa, oferint al país un relat polític sobre la crisi i quina és la via per a que al final del túnel puguem assolir una societat més justa, més solidària i més sostenible.

Nosaltres hem de fer l’assemblea pensant en la gent i en allò que més preocupa. Sabem, però, que els mitjans de comunicació, especialment alguns, voldran posar l’èmfasi en les qüestions internes: quant som capaços de desgastar als dirigents nacionals, quin serà el nivell de crítica als nostres consellers, quina presència tindran els diferents manifestos, si els joves prendran el palau d’hivern, etc. No els hi fem el joc, perquè a la majoria de la gent aquestes qüestions els hi interessen ben poc.

Sense renunciar a debatre els temes a fons, fent l’autocrítica necessària, i propiciant la renovació que creiem oportuna, hem de centrar els objectius de l’Assemblea Nacional en allò que importa a la societat i elevar la nostra mirada política, perquè el resultat final sigui, de debò, el rellançament del projecte ecosocialista: roig, verd i lila. Centrem l’assemblea en les propostes per sortir de la crisi, i en obtenir les eines necessàries per arribar a la gent, als barris i a tots aquells que es senten d’esquerres i ecologistes.

Per aconseguir aquest objectiu totes i tots som corresponsables: una direcció sortint que no s’enroca, un president generós alhora de recollir la diversitat de posicionaments, i unes delegades i delegats disposats a trobar el to adequat en la crítica, capacitat per trobar les millors propostes i escollir una bona direcció. Fem-ho.

CRISI ECONÒMICA, SOCIAL I AMBIENTAL

2008-10-28T22:04:00.005+01:00

Reproduixo a continuació un article d'opinió que he fet arribar a diversos mitjans de comunicació i que espero publiquin: "Cada dia està més clar que la crisis econòmica serà llarga. Les convulsions creades per la crisis del sistema financer mundial i el crac de la bombolla immobiliària situen al món ric i desenvolupat davant d’una profunda crisi del sistema capitalista. Però aquesta crisi no és només econòmica. És una crisis social i ambiental. Avui ja són pocs els que s’atreveixen a negar el canvi climàtic provocat per l’activitat humana i les seves conseqüències sobre els nostres sistemes de vida. Però aquesta consciència global contrasta amb l’enorme resistència del mateix sistema, que l’ha provocat, a adoptar els canvis necessaris que facin possible un nou horitzó de progrés i benestar per a tothom. En els darrers mesos hem viscut crisis provocades per l’encariment especulatiu dels carburants i dels aliments bàsics, sense que la comunitat internacional hagi reaccionat amb claredat.

Les conseqüències de la crisis financera estan situant l’economia real d’empreses i famílies en una posició dramàtica. Per això cal que la mateixa intensitat que estan dedicant els governs en rescatar el sistema financer s’utilitzi per rescatar les economies del teixit empresarial productiu, de les famílies, i per acompanyar la transició cap a un nou model de desenvolupament sostenible. No hem de consentir que els fons públics per rescatar el sistema financer vagin a parar a les mateixes mans dels que han provocat la crisis i s’han enriquit.

En aquesta situació totes les administracions (l’estatal, autonòmica i local) han de mantenir i incrementar la despesa social i la inversió pública com a millor fórmula per contribuir a la recuperació econòmica, sobre noves bases, i a que els efectes de la crisis no la paguin els més febles. Consolidar un bon nivell de prestacions econòmiques i socials és assegurar el nivell de consum familiar imprescindible per a que moltes empreses no es vegin engolides per la crisi amb la consegüent pèrdua de llocs de treball.

Necessitem accelerar la introducció d’energies renovables per dependre menys dels combustibles fòsils, i el seu mercat especulatiu, i alhora rebaixar les nostres emissions de gasos contaminats per respirar millor i ser més competitius. De la mateixa manera necessitem canviar el nostre model de mobilitat incrementant les inversions en el transport públic, ampliant la seva xarxa en funció de les necessitats econòmiques i socials. Energies renovables i transport públic són dos dels sectors amb un potencial de creixement molt important i generadors de llocs de treball, tant en la fabricació dels sistemes com en el seu manteniment.

Aquesta intervenció pública, que és patrimoni de l’esquerra, és fins i tot aconsellada pel darrer premi Novel d’Economia, Paul Krugman, que s’ha destacat per la seva crítica de les polítiques neoliberals de George Bush. Des d’aquest punt de vista és preocupant que el govern de Zapatero no vulgui caminar amb pas ferm per aquest camí vista la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2009, que no esgota les possibilitats de dèficit públic i retalla els recursos als ajuntaments. Ara es veu més clar que mai com mesures populistes i electoralistes, aplaudides per la dreta, com el retorn dels 400€ o la supressió de l’Impost de Patrimoni, a més de ser injustes, s’han demostrat totalment inútils per afrontar la crisi i en canvi han retallat els recursos públics que ara farien falta per les polítiques socials.

Els recursos públics han de servir per d’evitar l’execució d’hipoteques de l’habitatge principal per impagament per tal d’evitar que moltes famílies perdin la seva llar i s’incrementin els problemes socials. Paral·lelament la Generalitat ha de continuar invertint en habitatge de protecció oficial, especialment en lloguer, per tal d’assegurar l’accés de les famílies a un habitatge digne a un preu assequible i per fer créixer un nou mercat d’habitatge allunyat de l’especulació.

Les institucions han de procurar el finançament necessari per aquelles empreses disposades a invertir en innovació i creació de llocs de treball. Els ajuts públics han d’orientar-se a recolzar, des de la diversitat, sectors econòmics que substitueixin la construcció com a gran locomotora de l’economia. Per contra, les institucions han d’impedir que determinats empresaris vulguin aprofitar-se de la situació de crisis per executar ajustos en les plantilles no justificades. Aquest és un bon moment per exigir a les empreses la seva responsabilitat social, mantenint les plantilles i el poder adquisitiu dels salaris.

Des d’ICV treballem per a que al final del túnel ens trobem amb una societat més justa, una economia més humana i social, i un món més habitable per a nosaltres i les noves generacions."

ECOSOCIALISME, SI

2008-10-25T14:05:00.004+02:00

De vegades és millor no dir res que dir perogullades. En castellà diuen “por la boca muere el pez”, i és que el ministre Corbacho s’acaba de despatxar pronosticant que en dos mesos la crisi financera serà “finiquitada” i després iniciarem un període de “confiança”. Una cosa és no caure en el catastrofisme i no crear alarmisme, i una altra és no voler parlar clar a la gent i amagar la realitat que és com dir mentides. El sistema capitalista ha fet fallida i no sols ens trobem davant d’una crisi financera i immobiliària, és una crisi d’esgotament de model en la que conflueixen la crisi social, ambiental, energètica i alimentària.

Des de l’esquerra s’ha de plantejar de forma clara que cal avançar en una alternativa global al sistema capitalista i al model de desenvolupament insostenible que porta associat des de tots els punts de vista. És possible que la socialdemocràcia es conformi a que els bancs tornin a donar crèdits i es reactivi l’economia, però això no significarà sortir de la crisi, significarà que els poderosos que s’han enriquit creant tanta destrucció i patiment podran continuar fent de les seves, un cop rescatats amb diner públic. La dreta té clar que vol fer. Ho ha expressat molt clarament Nicolàs Sarkozy: refundar el capitalisme.

Els ecosocialistes també ho tenim clar: canviar de sistema. I per això cal que la política governi l’economia i la reguli, modernitzar ecològicament l’economia per produir i consumir d’una altra manera, canviar el model energètic i de mobilitat amb la introducció massiva d’energies renovables i transport públic, enfortir l’estat del benestar per assegurar la igualtat d’oportunitats, i lluitar contra la pobresa i les desigualtats arreu del món. No és una recepta màgica però el capitalisme és incapaç d’oferir un horitzó d’esperança i progrés a la humanitat. L’ecosocialisme si.

Aznar: Planeta Negre (ni blau, ni verd, ni ...)

2008-10-22T21:51:00.002+02:00

Podríem fer molta broma però quan Aznar i el que representa, al servei dels neocons del món, argumenta la seva oposició a que s’inverteixin recursos en la lluita contra el canvi climàtic sap molt be el que diu, i perquè ho diu.

És l’expressió d’aquells poderosos que veuen perillar “la seva llibertat” per contaminar sense controls, que volem impedir els canvis que s’han de realitzar en el model de desenvolupament insostenible en el que vivim en el camp de l’energia, de la mobilitat, de l’explotació del medi natural, en la manera de produir i de consumir. És a dir, que veuen perillar els seus privilegis i la seva impunitat. És el portaveu dels “Poceros” globals, que enlairen la paraula llibertat per amagar les seves vergonyes.

Ho fa, a més, deliberadament en una etapa de forta crisi on existeix una alta sensibilitat de la ciutadania pel que fa a la utilització dels recursos públics. Està llençant un missatge populista molt clar: no permeteu que aquests irresponsables malgastin els vostres impostos en tonteries sense cap mena d’importància, mentre vosaltres esteu en crisi. En marc on fa les declaracions, la presentació d’un llibre del seu amic dretà, Vàclav Klaus, que es titula Planeta blau (no verd) és molt indicatiu de quines són les seves intencions.

D’aquest personatge podríem dir moltes coses (mentider i cínic entre moltes altres), però no perdem de vista que el PP encara rep el suport de 10 milions de votants i que es tracta d’una lluita de valors, de principis i d’idees. En fi, que tenim molta feina per convèncer a milions de persones de que la lluita contra el canvi climàtic és inseparable de la superació de l’actual crisi, perquè la crisi no és només econòmica o financera, és social i és ambiental, i el nostre futur està en qüestió.

SEPARATS AMB DINER PÚBLIC

2008-10-15T21:43:00.002+02:00

Volia continuar explicant les polítiques socials en matèria d'habitatge que ha aprovat Adigsa però no m'he pogut resistir a comentar la noticia de que les escoles d'elit catalanes (classistes) que compten amb concert econòmic podrien continuant mantenint la separació per sexes en les seves aules, malgrat que la nova Llei d'Educació digui el contrari. De vegades sembla que la “sociovergència” ja s'hagi apropiat d'algun departament de la Generalitat de Catalunya com el d'Educació que dirigeix Ernest Maragall.

A CiU, que va signar al 2001, quan estava al govern, els concerts econòmics amb aquestes escoles ja li sembla be perquè és la seva aposta ideologia i suposo que molts dels fills/es de militants de CiU són alumnes d'aquestes escoles. El PSC s'escuda en possibles problemes jurídics que obligarien a mantenir els concerts econòmics tot i la separació de sexes.

D'entrada ja em sembla injust que aquestes escoles classistes siguin finançades amb diner públic, però si a més de classistes han de continuar sent sexistes crec que el govern de la Generalitat de Catalunya ha de remenar cel i terra per tallar de socarrell aquesta situació surrealista. No sé si pensar que aquest aspecte forma part del pacte entre el PSC i CiU per aprovar la Llei d'Educació.

ICV ha denunciat aquesta barbaritat, però i el PSC, i ERC?. cal que el conjunt de la comunitat educativa, com ja ha fet CCOO, s'impliqui en la denúncia per obligar al Departament d’Educació a eradicar aquesta situació de privilegi dels poderosos, i aquesta discriminació anacrònica en ple segle XXI.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (2)

2008-10-12T14:19:00.004+02:00

La segona mesura presentada a la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l'Habitatge (PNH) suposa un profund canvi alhora de revisar les quotes dels contractes de lloguer dels habitatges públics que gestiona Adigsa. El seu consell d’administració va decidir crear la figura de “l’ajut implícit al lloguer”. Aquesta proposta va en la línia de reforçar el Repte 4 del PNH, “Prevenir l’exclusió social residencial: sistema d’ajuts personals al pagament de l’habitatge”.

"S’estableix l’ajut implícit al lloguer públic per actualitzar i adaptar les quotes del lloguer a la situació socioeconòmica de les famílies"

L’aplicació de la mesura suposarà que a partir d’ara es revisaran els lloguers tenint en compta dos paràmetres: el preu actualitzat del mòdul del lloguer de protecció oficial que correspongui a l’habitatge, i la situació socioeconòmica de la família. Amb aquesta proposta la quota de lloguer a satisfer per part dels arrendataris tindrà una escala decreixent d’aplicació que anirà en funció de la renda de la unitat familiar. En funció de la seva situació econòmica la quota de lloguer no superarà el 20% de la seva renda, o un 10% si els ingressos són més baixos, o fins i tot un percentatge simbòlic de l'1%.

El diferencial entre el lloguer revisat i la quota que finalment farà efectiva l’arrendatari anirà a càrrec de la Secretaria d’Habitatge, que es dotarà d’una partida econòmica específica. La situació socioeconòmica de les esmentades unitats familiars aniran avalades pels informes pertinents dels serveis socials del municipi de referència i de peritatges socials realitzats a l’efecte.

La renda de la unitat familiar a partir de la qual s’aplicarà la proposta esmentada serà igual o inferior a 2,5 vegades l’IPREM, en funció de la composició familiar i la zona de referència. L’any 2009 “l’ajut implícit al lloguer” passarà a ser considerat una prestació social.

El procés endegat, a banda d’incrementar la gestió més eficient exigible a tot organisme públic, facilita el control i seguiment d’aspectes claus pel que fa al dret a l’habitatge, com son: el titular del contracte de lloguer, l’estat de conservació de l’habitatge, els terminis de vigència del contracte d’arrendament, la gestió i actualització de les quotes de lloguer, i l’acompliment de les condicions de permanència en el parc públic de lloguer.

L’aplicació d’aquesta mesura afavorirà les rendes més baixes pel que fa a l’accés i a la permanència en un habitatge, i més en una situació de greu crisi econòmica i increment de l’atur, que afecten molt especialment als col·lectius amb més dificultats que en molts casos viuen en barris del parc públic d’habitatges que gestiona Adigsa. La mesura també vol prevenir situacions de risc d’exclusió social per pèrdua de l’habitatge.

Adigsa incrementa la política social d'habitatge (1)

2008-10-11T20:21:00.004+02:00

El passat 8 d’octubre es presentaven, davant de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a l’Habitatge (PNH), tres noves línies d’actuació en política social d’habitatge que desenvoluparà Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Són línies d’actuació amb un fort perfil social centrades en els barris del parc públic d’habitatges, amb l’objectiu de beneficiar als treballadors/es i les classes populars.

Les noves mesures desenvolupen alguns dels objectius del PNH i reforcen les polítiques socials del Govern en uns moments de greu crisi econòmica. Tenen, per tant, el segell d’ICV. En cada entrada al blog intentaré resumir alguna d’elles per no fer-ho pesat.

1. S’incrementen les subvencions per promoure la instal·lació d’ascensors i la creació d’itineraris accessibles per a les comunitats de veïns/es.

L’experiència acumulada d’Adigsa en la promoció de la instal·lació d’ascensors ha possibilitat identificar algunes situacions de caràcter socioeconòmic que limiten la instal·lació d’ascensors i a les que es vol donar una resposta positiva (gent gran, rendes i pensions baixes). Per aconseguir aquest objectiu, les comunitats amb 12 o menys habitatges i locals podran beneficiar-se d’un increment en les subvencions que atorga la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació per la instal·lació d’ascensors.

La nova línia de subvenció elimina l’actual topall de 6.000€ de subvenció per habitatge. A partir d’ara la subvenció, per aquestes comunitats, podrà arribar al 60% del cost global d’instal·lació de l’ascensor a la comunitat si inclou la creació d’un itinerari accessible, i d’un 45% si no l’inclou. A més, en el cas que algun dels veïns/es demostri la seva impossibilitat de fer front a la seva contribució econòmica, tot i l’ajut públic, Adigsa es farà càrrec de la part que li correspongui fent una anotació a l’escriptura de l’habitatge, per a que aquesta aportació econòmica torni a les arques públiques en cas de venda o herència de l’habitatge.

La subvenció també beneficiarà més a les plantes baixes i primeres plantes per tal de promoure de forma més efectiva la instal·lació d’ascensors que millorarà les condicions d’habitabilitat i accessibilitat de les llars (especialment per a la gent gran i per a persones amb diversitat funcional), i incrementarà la qualitat de vida de les persones que conviuen a la comunitat.

Aquesta nova mesura es començarà a aplicar a la convocatòria de les subvencions de 2009, però s’aplicarà amb caràcter retroactiu a tots els projectes acollits a la convocatòria de 2008. No s’exclou que en un futur aquesta mesura es pugui estendre a la totalitat del parc d’habitatges de Catalunya.

Canibalisme capitalista

2008-10-06T20:44:00.001+02:00

La crisi econòmica està afectant a la mateixa base del sistema capitalista. La crisi financera internacional està afectant a tots els sectors econòmics i en aquests moments ningú s’atreveix a preveure el seu final. Les borses es desplomen fins a nivells històrics i guanya terreny la por i la desconfiança generalitzada. Importants sectors empresarials i financers (dretes) demanen una intervenció pública per redreçar la situació davant de l’astorament de la ciutadania i de l’esquerra: és el món al revés.

A més de treballar per a que la crisi no la paguin els de sempre des de l’esquerra hem de saber oferir a la ciutadania un horitzó de canvi, d’esperança i de seguretat. No hem d’esperar a que les dretes ens donin les receptes per sortir de la crisi, hem d’imaginar amb quins canvis sota el braç volem sortir de la mateixa. Reconec que no soc cap especialista en temes econòmics, però és imprescindible que sapiguem explicar de la manera més planera possible quin és l’origen de la crisi i quins canvis hem d’aconseguir per a que la sortida de la crisi ens porti a una societat més justa.

El sistema capitalista poc estar en moments baixos. El desprestigi que li aporta el nivell de canibalisme i autodestrucció és avui més visible que mai. Davant de la situació les esquerres em de ser capaços de fer aparèixer nous escenaris creïbles i il·lusionants que provoquin canvis d’esquerres sense retorn. Quines propostes pot fer ICV per aconseguir aquest objectiu?. Us animo a participar.

QUE PAGUIN ELS PODEROSOS

2008-10-05T15:39:00.002+02:00

Avui sentia parlar al company Joan Coscubiela en un programa de ràdio sobre els responsables de la crisi econòmica i els seus efectes, cada vegada més visibles, en la nostra societat. Més enllà de l’anàlisi respecte a l’origen de la crisi (especulació financera internacional, esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, etc), es plantejaven tres objectius plenament coincidents amb els d’ICV: que la crisi no la paguin els més febles, que es persegueixi als culpables, i que la sortida de la crisi serveixi per assolir una societat més justa.

Els treballadors/es i les classes populars no són els responsables de la crisi i l’ofec de moltes empreses no es deu a desmesurats costos laborals, sinó a la manca de finançament que caixes i bancs estan provocant. Per això les propostes d’abaratir l’acomiadament fetes des de la CEOE i el vicepresident Solbes (PSOE), no només són immorals i mancades d’ètica social sinó que són una barbaritat en aquests moments de crisi econòmica i de retraïment del consum de moltes famílies.

El paper de les administracions públiques és ara molt important per aconseguir aquests objectius: mediar i regular per a que la crisi no recaigui en els més febles, el que vol dir no rebaixar els pressupostos socials, mantenir la despesa en l’obra pública; estar molt amatents per a que no s’aprofiti la crisi econòmica per amagar processos de reajust laboral injustificats i especulacions amb patrimonis industrials; i demanar responsabilitats als causants de la crisi. Que paguin els poderosos.

La gent d’esquerres, i ICV especialment, tenim molta feina a fer. D’entrada contribuint a que la manifestació del proper dimarts convocada pels sindicats a nivell mundial sigui un èxit.

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL A CATALUNYA

2008-10-01T21:33:00.001+02:00

Escoltant alguns fragment del debat de política general al Parlament un té la sensació, o el convenciment, de que la majoria de discursos que apel·len a emprendre canvis i reformes per tornar a prestigiar la política són això: discursos. No és estrany que la meitat de la societat es senti lluny de la política i l’altre meitat manifesti cansament.

Em ve al cap un dels conceptes que utilitzava Rafael Ribó per definir la política que no vol fer ICV: aquella que es fa amb declaracions i contradeclaracions de polítics entre polítics, la que no té principis ni memòria històrica, la que no té en compta que el destinatari final de la política, dels diferents projectes polítics, són les persones.

Només és un exemple del que vull dir: Algú em pot explicar en quin moment durant els 23 anys de govern de CiU es va comptat amb l’oposició per anar a Madrid a negociar qualsevol cosa per petita que fos?. Quina credibilitat hauria de tenir avui Artur Mas quan acusa al Govern d’Entesa de no tenir en compta a l’oposició per anar a Madrid a negociar, cosa que a més no és certa?. Quin mitjà de comunicació ho denuncia?.

El pitjor que podem fer és contribuir a normalitzar aquesta buidor i aquesta incoherència constant que a sobre troben altaveus en la immensa majoria de mitjans de comunicació, els públics també. Això és igual a desafecció i cansament. Per això des d’ICV hem de continuar denunciant, amb més força si cal, als que fan aquesta antipolítica i als mitjans que la recolzen.

LIMITACIÓ A 80 KM/H

2008-09-28T14:48:00.002+02:00

S'ha fet públic el resultat de l'estudi per valorar l’eficàcia de la mesura que limita la velocitat a 80 km en les vies de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant els primer 6 mesos de l’any. L'estudi ha estat coordinat per la UPC i conclou: disminució de la contaminació d’un 5-7%, reducció de morts i ferits greus en accidents de trànsit en un 50%, estalvi energètic del 4%, reducció del soroll en 3 decibels, reducció dels embussos especialment en la part sud de Barcelona. Els autors de l’estudi conclouen que és com si 20.000 cotxes diaris no haguessin circulat. No està gens malament per aquells que van preveure el caos circulatori i el col·lapse entre d’altres desastres.

Deu ser una fita històrica que Barcelona i la seva àrea metropolitana aconsegueixi aquestes reduccions, però més enllà d’això l’aplicació de la mesura té un primer balanç positiu, encara que per sota de les previsions inicials. És un bon començament per continuar treballant i incrementar l’efectivitat de la mesura que, convé recordar, forma part de les 74 mesures que composen el Pla de Xoc contra la contaminació del govern català.

Estic convençut que la campanya desfermada contra la mesura abans i durant la seva implantació per determinats mitjans de comunicació, entre ells els públics, així com per lobbys defensor del cotxe com el RACC va restar credibilitat i, en conseqüència, eficàcia a la mesura. Ara, els contraris que van ridiculitzar la mesura haurien de reconèixer la seva efectivitat, i sobre tot el seu potencial de futur. D’altra banda també estic convençut que quan la mesura s’estengui a la segona corona metropolitana i es millorin aspectes com la senyalització i la informació els seus efectes seran encara millors.

Les conclusions indiquen que bona part de la ciutadania ha estat respectuosa amb la nova norma. Poder gaudir d’un aire de més qualitat i millorar la salut de les persones i del medi ambient que ens envolta; i incrementar la seguretat de les vies de comunicació, evitant morts i ferits greus, semblen objectius compartits per la ciutadania. I per què no hauria de ser així?. Seria interessant que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i la Direcció General de Trànsit organitzesin una companya informativa per agrair la participació a la ciutadania, i per incrementar i consolidar l'eficàcia de la mesura.

Però al costat del desenvolupament del Pla de Xoc contra la contaminació s’ha de continuar treballant amb intensitat en l’increment de l’oferta de transport públic i la promoció de mesures per racionalitzar la utilització del cotxe. En aquest sentit cal que el govern de la generalitat reforci, dins del Pla d’Infraestructures encara en discussió, l’aposta estratègica pel transport públic.

ZAPATERO PRESUMEIX

2008-09-25T20:27:00.001+02:00

Zapatero presumeix de tenir el millor sistema financer del món. Aquest titular de El Periódico il·lustra el que ha estat l’estada de ZP a New York. Per jutjar la veracitat de l’afirmació cal fer un viatge en el temps ( molt petit) per analitzar d’altres grans afirmacions i esperar que no passi el mateix. En primer lloc va amargar la magnitud de la crisi que se’ns venia a sobre, perquè ningú no es creu que el Ministeri d’Economia no tingués dades abans del 9 de març. Desprès quasi se’l va obligar a reconèixer al Congrés dels Diputats que estàvem en crisi. Ara diu que tenim el millor sistema financer del món, cosa que no sé si dona confiança als mercats o genera un seguit considerable donada la seva fiabilitat. Suposo que una part de la ciutadania (empresaris i treballadors) estaran pensant que si això es cert, de què serveix tenir el millor sistema del món si les entitats financeres (que s’han forrat de manera insultant durant els darrers anys) no donen crèdits ni per comprar habitatges, ni per invertir en empreses, i que no es refien ni entre elles per fer-se préstecs?. En fi, ja veurem el que dona de si el millor sistema financer del món !!.

LA INUTILITAT DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DEL PSOE

2008-09-20T15:18:00.004+02:00

Ara que la crisi econòmica és una realitat incontestable es posa en evidència la inutilitat de la política econòmica que els governs socialistes de ZP han desenvolupat en els darrers anys. En primer lloc han estat fonamentalment continuistes amb les realitzades pel PP (reforma fiscal, disminució d’ingressos, llei hipotecària, ...), i en segon lloc s’han basat en xecs regal per a tothom (xec nadó, retorn dels 400 €, ...) que han creat més injustícies, i no han tingut repercussió en la millora de la demanda interna.

La política econòmica del PSOE no serveix per iniciar un canvi del model econòmic basada en la modernització ecològica de l’economia, en la innovació i el desenvolupament tecnològic. A més continua mantenint un model de finançament per les autonomies esgotat, opac i injust, i manté als ajuntaments amb les quotes de participació en les arques públiques de fa 30 anys, al voltant del 13%. Ha apostat per desenvolupar unes infraestructures basades quasi exclusivament en més autovies i més Aves (infraestructures molt cares), mantenint unes xarxes de rodalies, com la Catalana, en nivells molt baixos de qualitat i servei. Ha estat incapaç de reduir les emissions de CO2, incomplint els compromisos espanyols del Protocol de Kioto, el que provocarà una despesa addicional que pot arribar als 4.000 M€. No ha fet una aposta estratègica per les energies renovables, el que comporta la nostra enorme dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear amb els perills que això comporta.

Des de l’espai ecosocialista que representa ICV tenim l’obligació, i l’oportunitat, de fer aparèixer davant de la majoria de la ciutadania un horitzó de canvi econòmic que inspiri confiança i que doni resposta als reptes presents i futurs de la nostra societat. L’Assemblea Nacional d’ICV pot ser un bon marc per avançar en aquesta línia.

RAJOY I CORBACHO

2008-09-17T21:12:00.002+02:00

Rajoy ho ha tornat a fer: utilitzar als immigrants, com si fossin un producte “de usar y tirar”, per estimular les pors a l’arribada d’immigrants i aconseguir vots. Tot si val per aparèixer davant de la ciutadania com el representant dels que s’escandalitzen perquè els immigrants s’emporten tot els ajuts socials, col·lapsen els serveis públics, provoquen inseguretat, i ara en una situació de crisi econòmica cobren l’atur i buiden les arques públiques (serà perquè han cotitzat, no?). Però no fa molts dies que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, també es lluïa amb unes declaracions respecte a la contractació en origen d’immigrants. Aquest populisme expressat per Rajoy i Corbacho representen les dues cares de la mateixa moneda, que, a més, s’expressen com a dirigents polítics dels dos principals partits a Espanya (PP, i PSOE), i és, per tant, molt preocupant. Per això, quan ara els dirigents del PSOE critiquen a Rajoy, haurien d’afegir una bona dosi d’autocrítica i de pedagogia, per promoure una visió raonada i raonable del fet de la immigració i de la igualtat en drets i deures entre les persones que comparteixen un mateix espai. A l’Assemblea Nacional d’ICV hem de ratificar-nos en que no canviem vots per drets, i denunciar la demagògia vingui d’on vingui.

ELS BLOGS D'ICV

2008-09-15T21:02:00.003+02:00

Sembla que algun periodista escàs de recursos per trobar escletxes en el procés assembleari d’ICV s’ha dedicat a estudiar alguns dels blogs d’ecosocialistes.cat. Dic alguns, perquè ahir El Periódico només ressaltava els que tenien a veure amb el procés assembleari i l’expressió de posicions crítiques amb l’actual direcció nacional. Per exemple, el meu blog destacava unes xifres fetes públiques pel company Baltasar sobre l’increment dels habitatges amb protecció oficial iniciats al 2008 respecte al 2007 (un 50%), i de l’esfondrament en el mateix període de la construcció d’habitatge lliure (en un 70%). És evident que el meu comentari no es va menjar una rosca mediàtica, perquè no ven allò positiu sobre les polítiques que impulsa ICV dins del Govern d’Entesa i que estan donant resultats significatius.

Que els mitjans de comunicació rastregin els blogs personals relacionats amb ICV és una bona notícia, perquè seran més coneguts i compliran millor la seva funció. Una mica de publicitat no ens va malament. No hem de limitar la nostra llibertat d’expressió, sinó ser conscients que els blogs seran objecte d’estudi fins a l’Assemblea Nacional, desprès perdran el poc interès mediàtic que avui puguin tenir. La possibilitat que algun mitjà de comunicació no interpreti adequadament, o com nosaltres faríem, les nostres opinions és el pa nostre de cada dia, com en qualsevol declaració pública, roda de premsa, etc.

Així que companyes i companys utilitzem amb saviesa els nostres blogs personals saben allò que ens espera, i intentem aplicar allò que va repetir un company al Consell Nacional: “fem allò que la ciutadania pugui entendre, i si creiem que no ho entendrà amb claredat no ho fem (demano excuses per la manca de literalitat a l’autor de la cita); i allunyem-nos d’aquella altre cita que diu: “la saviesa els persegueix, però ells som més ràpids !!”. Espero complir-ho. Salut i bon treball.

MÉS HABITATGE PROTEGIT

2008-09-11T13:32:00.002+02:00

Ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge feia públiques les xifres que indiquen que duran el 2008 són més els habitatges protegits iniciats que els lliures. Aquesta situació s’explica perquè la construcció protegida s’ha incrementat fins al juny un 50% (2000 habitatges més que l’any passat) i la lliure s’ha desplomat un 70%. A més haurem de veure quins seran els efectes que produeixi en el mercat el decret de Preu Concertat Català (habitatges lliures que es convertiran en protegits amb uns preus màxims de venda), i l’increment de l’oferta d’habitatges de lloguer.

L’increment del parc protegit d’habitatge té dos objectius bàsics des del meu punt de vista, i són possibles per les polítiques que ICV ha impulsat dins dels dos governs d’esquerres a Catalunya: promoure l’accés de la ciutadania a un habitatge digne a un preu raonable en compliment de la Llei pel Dret a l’Habitatge; i apartar aquest be social tant bàsic de les dinàmiques especulatives que han impedit que molts sectors socials poguessin accedir a un habitatge, i que tan mal han fet a l’economia com ja s’està demostrant.

Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible l’increment del parc públic i protegit d’habitatge en el seu conjunt, i especialment el de lloguer. Les conseqüències positives d’aquestes polítiques es veuran incrementades en els propers anys amb el desenvolupament de les ARES (Àrees Estratègiques Residencials) que afegiran al nou parc residencial un mínim d’un 50% d’habitatge protegit del total d’habitatge construït (uns 90 mil habitatges). Cal, però, exigir a les entitats financeres (que s’han enriquit sense mesura durant el boom inmobiliari) que donin facilitats per la financiació de l’habitatge protegit, i que compleixin amb els seus compromisos.

Si podem dir que ja es comencen a veure els fruits de les noves polítiques, no és menys cert que queda molta feina per fer. Són molt importants els sectors socials que tot i l’increment de l’habitatge protegit encara no estan en condicions d’accedir a un habitatge digne, i són molt importants les operacions de rehabilitació, remodelació i millora del nostres barris que resten per fer, i no sols des de la perspectiva de l’habitatge, que també, sinó des de la perspectiva de l’increment de la cohesió social i el benestar. Per això, en els propers anys caldrà incrementar, encara més, l’oferta d’habitatge social (especialment de lloguer) i crear noves eines, un cop finalitzada la Llei de Barris, que permeti articular conjuntament amb els ajuntaments intervencions en els nostres barris des d’aquesta vessant integral.

Fer front a la crisis econòmica des de l’esquerra vol dir aprofitar-la per canviar el model de desenvolupament imperant, i en l’àmbit de l’habitatge crec que estem donant passes importants. Un altre dia parlarem del que està passant amb la Renda Bàsica d’Emancipació del govern central.

ALGARROBICO

2008-09-06T19:17:00.004+02:00

Copio el primer paràgraf d’una notícia publicada avui a El País perquè la resumeix molt be: “La Junta de Andalucía y el Ayuntamiento de Carboneras (Almería), del PSOE, ignoraron la Ley de Costas y su propio plan del parque natural del Cabo de Gata al autorizar el hotel del Algarrobico, de 20 plantas a 28 metros del mar. El titular del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo 2 de Almería, Jesús Rivera, declaró ayer nula la licencia del hotel y pidió al fiscal que investigue a los responsables locales y autonómicos porque ve indicios de corrupción.”

Suposo que molts ens hem preguntat durant aquests anys quin paper estava jugant la Junta d’Andalusia en tots els afers urbanístics que han assolat una part de la seva costa i han deixat al descobert importants xarxes de corrupció (Costa del Sol). Si no es recorre la sentència i queda confirmada la Junta d’Andalusia tindrà un greu problema perquè estarà sota sospita per haver autoritzar la construcció de l'hotel i haver-se apuntat a última hora a la denúncia ecologista; i el Ministeri de Medi Ambient no podrà continuar negociant una indemnització, amb diner públic, al promotor de l’hotel donat que seria il·legal. L’hotel ha d’anar a terra, això ja és un fet. El seu enderrocament i la sentència són un èxit de les entitats i plataformes ecologistes (Salvemos Mojacar, Greenpeace i altres) que han lluitat durant molts anys quasi en solitari contra aquesta barbaritat urbanística.

Les acusacions del jutge són molt greus: “El magistrado pide a la fiscalía que investigue al ayuntamiento y a la Junta por presuntos delitos de prevaricación y contra la ordenación del territorio. La Junta, según el juez, actuó "de forma clamorosamente contraria al ordenamiento jurídico" y usó una "burda maniobra" al presentar una cartografía "falsa e insólita". Y concluye que "la abulia y desidia" de estas administraciones "en defensa del interés general" merecen ser investigadas.”

Espero que la sentència, les investigacions que es produiran i les seves conseqüències faran avançar la idea de que els beneficis econòmics no es poden generar de qualsevol manera i en direcció contrària a l’interès general i a la preservació del nostre medi ambient. També espero que es depurin responsabilitats.

Tots contra ICV pel finançament

2008-08-21T21:22:00.001+02:00

Tots contra ICV pel finançament

Aquest ha estat avui un dels titulars de La Vanguardia per il·lustrar l’allau de crítiques a ICV provinents de CiU, ERC i PP arran de l’acord assolit entre ICV i el govern central per possibilitar arribar a un acord sobre el nou finançament per Catalunya abans de tres mesos. Aquest acord es dona després del clar incompliment del govern central de l’Estatut pel que fa al finançament. En el to de les crítiques he advertit un cert “atac de banyes” de CiU i ERC per allò del protagonisme mediàtic d’ICV. I en les del PP un sentiment de solitud, que un cop més s’ha quedat sol, igual que el PSOE, per tirar les seves iniciatives parlamentàries endavant. ICV ha d’estar satisfeta i no tenir complexes davant de les crítiques dels altres i de certs mitjans de comunicació.

Però és necessari clarificar alguns aspectes per no desvirtuar l’acord més enllà dels seus justos termes. ICV no ha trencat la unitat d’acció dels partits catalans perquè no ha negociat el finançament, cosa que si va fer CiU amb l’Estatut; ICV no ha trencat la unitat del govern de la Generalitat ni l’ha posat en crisi, com si va fer ERC abans del referèndum de l’Estatut; ICV continua exigint el compliment de l’Estatut, amb total coherència, especialment en allò relacionat amb el finançament, i no com fa el PP que vol treure rèdit electoral desgastant al govern central després de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. ICV no ha renunciat a res, ha fet política.

El govern central haurà de donar explicacions la setmana que ve al Congrés a través de la figura del vicepresident econòmic Pedro Solbes. I el president Zapatero té ara la responsabilitat pública de fer possible un acord sobre el finançament abans de tres mesos. Crec que és molt important retenir que l’objectiu principal d’ICV és contribuir a fer possible l’acord perquè és la principal prioritat del país, fent-lo des de la seva representació política que és la que és. No ha estat un gest per salvar els mobles de ningú ni fer seguidisme, ja que amb només un diputat a Madrid seria massa presuntuós proposar-s’ho. El Grup Parlamentari Socialista s’ha vist obligat a pactar amb un partit que només compta amb 1 diputat, deixant al descobert la seva solitud parlamentària i els seus incompliments. ICV ha tingut “iniciativa” i ha estat capaç de negociar en una situació complicada. Ja veurem que passa en els propers tres mesos i quin paper jugarà cadascú.

ICV força un nou compromís sobre finançament

2008-08-19T21:12:00.001+02:00

ICV ha estat capaç d’aconseguir un nou compromís del govern central en matèria de finançament, i fer-ho en una situació molt complicada: desprès del clar incompliment de l’Estatut per part del govern socialista, en plena croada dels barons socialistes en defensa del centralisme, i amb un PP que desprès de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional ara es vol aprofitar de la situació amb l’únic objectiu d’erosionar al contrincant electoral. Desencallar el tema no era gens fàcil i ICV, amb un sol diputat al Congrés, ha estat capaç de moure fitxa per aconseguir un nou compromís públic del govern central. Ara serà responsabilitat del President del Govern fer complir el compromís assolit o tornar-se a posar vermell per un nou incompliment.

D’altra banda aquest acord positiu deixa al descobert la debilitat del Govern Central i la solitud que viu el Grup Parlamentari Socialista que s’ha quedat sol i sense possibles aliats per salvar una situació insostenible. Ja és la segona vegada que el govern central es veu forçat a comparèixer al Congrés per donar explicacions (la primera va ser sobre la crisi econòmica que es resistia a reconèixer) sobre temes importants, i això els hi hauria de preocupar. A ningú se li escapa que arribar a un acord en matèria de finançament tal i com marca l’Estatut no és ni serà gens fàcil, però no hi ha altra sortida: cal complir la llei, i Catalunya necessita un nou sistema de finançament que li aporti més recursos econòmics per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. ICV ha fet política amb majúscules.

Guerra ataca de nou

2008-08-18T22:35:00.001+02:00

Faig un parèntesis a les vacances i em trobo amb les declaracions d’Alfonso Guerra. Aquest personatge no té límits. En el seu moment va declarar allò de “nos hemos cepillado el Estatuto”, per fer electoralisme barat a Espanya. Ara està encantat amb que el Govern Central no respecti una llei que ell mateix va votar al Congrés dels Diputats. És evident que amb aquestes declaracions li fa el joc al PP i ho farà tantes vegades com cregui oportú per defensar el centralisme mentre sigui útil per guanyar vots. Però també és evident que si el PSOE continua competint en centralisme amb el PP al final acabarà perdent. L’esquerra espanyola, i especialment el PSOE, té una assignatura pendent que encara no ha aprovat. Com diuen a primària “no progressen correctament” en Espanya Plural i Federalisme. Hauran de fer reforç i recuperar l’assignatura en el proper curs, i de pas que repassin el concepte d’igualtat perquè el tenen desequilibrat cap a la dreta. Deu ni do el curs que ens espera.

Vacances a Extremadura

2008-08-01T14:17:00.001+02:00

Demà marxo de vacances a Extremadura, com quasi cada any, però aquest any i gràcies als excessos del company Lluís Sunyer em temo que passaré bona part de les vacances parlant de finançament, de l’Estatut i de la famosa campanya per adoptar nens extremenys. El company Lluís Sunyer s’ha passat tres pobles, com es diu popularment, i li ha donat munició als que només volen confrontació entre pobles per treure rèdits electorals. El Lluís Sunyer, però, no ha tardat ni 24 hores en demanar disculpes públiques i retirar del seu blog la famosa campanya. Ben fet. Això si, m’ha meravellat la capacitat d’un blog personal per fer-se famós arreu d’Espanya. D’altra banda, també em de recordar que personatges com Rodríguez Ibarra, Bono i Guerra s’han passat 20 anys dient bestieses de Catalunya i encara estem esperant alguna disculpa per lleu que sigui. Es clar, que ells són grans dirigents polítics i representatius del nacionalisme espanyol més ranci i es poden permetre aquests i molt altres luxes.

Espero que la meva capacitat pedagògica estigui a l’alçada de les circumstàncies aquest estiu, i en tot cas, a totes i tots us desitjo que passeu unes bones vacances. Fins aviat.

Més sobre ADIGSA

2008-07-27T19:25:00.001+02:00

No volia marxar de vacances sense contraposar la meva opinió a una entrada a la blogosfera amb el títol ADIGSA en un blog sota el nom de “Les hores i els dies”. Només sé que és de Sant Boi però no se si es individual o col·lectiu. Be, el cas és que la informació que s’utilitza referent als habitatges buits que administra Adigsa és errònia i no s’ajusta a la realitat. Adigsa no té 1400 habitatges buits pendents d’adjudicació. Crec que abans de fer pública una dada d’aquestes característiques primer s’han de contrastar amb qui té la informació i més si aquesta empresa està dirigida per companys/es d’ICV. Vaig enviar un comentari al company/a anunciant que properament faria arriba les dades reals donat que treballo a Adigsa des de fa uns mesos. El comentari, però, no ha estat publicat i per això he decidit publicar aquest post.

És cert que cal escorçar el temps en que un habitatge finalitza la seva construcció i s’adjudica, i per això s’ha treballat en el decret del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, que d’aprovar-se podria simplificar els processos administratius i guanyar temps en les adjudicacions, sempre amb el concurs dels ajuntaments i assegurant la corresponent publicitat i transparència. Per cert, aquest decret, que ja ha passat el període d’exposició al públic, està trobant moltes reticències per la seva aprovació definitiva en la Federació de Municipis de Catalunya, especialment del seu president, Manuel Bustos, i del que representa dins del PSC, argumentant que el decret es contrari a l’autonomia municipal (un altre dia en podem parlar de forma més extensa).

Li deia a l’administrador/a del blog “Les hores i els dies” que més enllà de Baltasar i Saura hi ha vida, és a dir, hi ha companyes i companys que treballen i s’esforcen cada dia per a que les coses es facin millor al servei de la ciutadania i d’un programa polític concret. No crec que fer-li el joc a la rumorologia interessada sigui positiu pel nostre projecte.

ICV de Santa Perpètua

2008-07-18T22:39:00.002+02:00

Ha estat un plaer poder retrobar-me amb les companyes i els companys d’ICV de Santa Perpètua en un sopar entranyable per acomiadar el curs polític. Malgrat haver guanyar les darreres eleccions municipals ICV ha passat el primer any de mandat a l’oposició gràcies a un pacte d’interessos personals i cohesionats per l’únic desig de desplaçar ICV del govern al preu que fos. I en aquesta situació cadascú ha mostrat la seva veritable cara i el seu nivell d'ètica política i personal.

No ha estat un any fàcil però he continuat trobant gent amb bon humor, compromesa amb la defensa d’un projecte de ciutat d’esquerres forjat durant molt anys amb molta il·lusió i determinació. També s’expressa preocupació davant d’un equip de govern municipal (PSC,ERC i CiU) més interessat en perseguir a treballadors/es que interpreten propers a ICV, incrementar els impostos de forma abusiva i injusta, i ser incapaç de presentar ni una sola idea original. Està clar que voldran viure de rendes i a ICV li tocarà recordar a la ciutadania que tots els projectes que es concretaran en els propers mesos són fruit de la planificació i del treball d’ICV (per exemple, cap a finals d’any s’entregaran les claus dels habitatges de lloguer per la gent gran, i el proper any dels habitatges de lloguer per joves, fruit d’un conveni signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, i Isabel Garcia alcaldessa de Santa Perpètua al 2004).

Malgrat les dificultats tant el grup municipal com l’organització fan pinya i estan treballant a fons, “a peu de carrer”, per recuperar l’alcaldia i el govern municipal. A qui llegeixi aquest petit article el convido a visitar Santa Perpètua per Festa Major els propers dies 5,6, 7 i 8 de setembre i visitar el “xiringuito” d’ICV per compartir amb alegria una estona i mostrar així el nostre recolzament a un col·lectiu de persones amb idees, principis i ganes de canviar les coses.

SEMAFORS VERMELLS I UNA PORTADA

2008-07-10T22:38:00.003+02:00

Això és el que ha dedicat La Vanguardia als consellers d’ICV i altres alts càrrecs: semàfors vermells per moltes de les iniciatives polítiques innovadores en matèria ambiental, i una portada (amb el seu respectiu article) que només pretén intoxicar i intervenir en el debat assembleari. És evident que cada mitjà de comunicació representa interessos polítics i econòmics determinats i per tant una visió particular del món, però això no tindria que ser incompatible amb la professionalitat informativa, l’objectivitat i el servei públic. Ha pesat més posar en portada una especulació interessada sobre ICV que la presentació de les balances fiscals a càrrec del conseller Castells. Senzillament increible !!.

Desprès de la campanya contrària a la limitació de velocitat a l’àrea metropolitana a 80 km/h donant veu interessada a lobby del vehicle privat i els seus interessos econòmics no hem vist que La Vanguardia destaqués, com es mereix, que el Pla de Xoc contra la contaminació impulsat per la conselleria de medi ambient i habitatge és un exemple a seguir a nivell d’estat, ni que el Parlament Europeu hagi reconegut de forma pública el procés participatiu portat a terme per elaborar el Pla català per la mitigació del canvi climàtic (i això són només alguns exemples).

Això només ha estat un aperitiu del que ens espera en els propers mesos: només tindrem portades si tenim marro, si no és així serem silenciats com acostuma a passar. ICV molesta al govern no per la inestabilitat que pugui aportar al Govern d’Entesa, sinó per les polítiques que impulsa i que vol continuar impulsar si la ciutadania vol amb més força. Que no marquin el nostre debat assembleari està a les nostres mans.

ZP FORÇAT A DONAR EXPLICACIONS

2008-06-26T20:04:00.003+02:00

Aquest era el titular de portada de El Periódico del passat dimecres 25 de juny. Es refereix a que tots els grup del Congrés dels Diputats van coincidir en demanar explicacions al govern sobre les mesures que pensa prendre davant de la greu crisi econòmica que estem patint. Sent el Periódico, gens sospitós de ser antisocialista, podríem interpretar que la intenció del diari és ressaltar la maldat de tots els grups parlamentaris que van posar contra les cordes a un indefens Zapatero i l’obliguen a donar explicacions, diuen que el proper dimecres. L’altra interpretació és que ZP no vol donar explicacions, o no sap quines, i els grup parlamentaris el forcen a complir amb les seves responsabilitats, el que no diu molt a favor de ZP.

Cada vegada es fa més evident que a la darrera campanya electoral el PSOE i ZP van portar a l’hort a milions de votants amb el missatge de que l’economia espanyola era prou forta per resistir la crisi econòmica internacional que ja començava a despuntar. Ningú es pot creure que al març el govern no tingués dades i previsions de la gravetat de la crisi econòmica que ens queia a sobre. Però en lloc de fer pedagogia i preparar la societat per travessar una etapa dura, els dirigents socialistes van preferir vendre fum i un superàvit que s’ha evaporat en pocs mesos entre la mesura dels 400 € pels que més tenen, la pèrdua d’ingressos provinent de la construcció i del mercat de l’habitatge (i que consti que no hi havia bombolla immobiliària !), l’increment del preu del petroli i dels aliments més bàsics, i de l’alentiment de l’econòmica en general. El consum de les famílies s’ha reduït i les seves hipoteques no fan més que agreujar les economies més febles. Van decidir guanyar les eleccions i deixar per més endavant les explicacions.

És evident que la majoria de votants progressistes van preferir votar PSOE en detriment d’altres opcions d’esquerres per allò del vot útil i simpàtic a ZP, però ara tocarà defensar que la sortida de la crisi no la paguin els treballadors/es reduint despesa social i poder adquisitiu dels salaris. Ningú té fórmules màgiques per sortir de la crisi però aviat veurem si les mesures que es plantegen estan més a la dreta o més a l’esquerra. Ja coneixem les receptes de la dreta, nacionalista o no, però què pensa fer ZP?.

COHERÈNCIA ?

2008-05-20T21:16:00.001+02:00

M’ha semblat una frivolitat i una irresponsabilitat que la ministra de medi ambient s’apunti a qüestionar la construcció de la canonada per portar aigua de l’Ebre a Barcelona en cas d’emergència. És oportunisme desprès de la manifestació?. Desprès de la “pluja” de propostes i contrapropostes per fer front a l’extrema sequera, de marejar a la ciutadania, i dels errors comesos en la gestió i la comunicació de les alternatives, crec que seria un greu error renunciar a l’obra perquè els embassaments es trobin avui al 30%. Crec que és del tot innecessari discutir-nos ara en quin nivell dels embassaments s’ha de suspendre l’obra. Un govern responsable no hauria de plantejar-se aquest supòsit perquè no es pot deixar en mans de la meteorologia, o de qualsevol altre circumstància, la possibilitat d’aplicar restriccions en el consum d’aigua a més de 5 milions de persones. D’altra banda, la canonada té clarament definida la quantitat d’aigua que pot transvasar, en quina situació d’emergència es pot utilitzar i amb quines autoritzacions governamentals. Si plou el necessari, que espero que plogui!!, abans de que entri en funcionament la dessaladora del Baix Llobregat no caldrà utilitzar-la. Per què no podem tenir una infraestructura que pot tenir altres usos a més de portar aigua de l’Ebre a Barcelona? Quin és el problema doncs?.

Puc entendre el malestar que tot aquest afer ha provocat en els darrers mesos en la gent de les Terres de l’Ebre. Puc entendre que hagin expressions contraries a les propostes que finalment s’ha decidit aplicar, i que s’hagin demanat responsabilitats polítiques. Però no entenc “l’exclusivisme” que algunes persones, de dins i de fora d’ICV, es volen atorgar a l’hora de defensar el territori i els elements que conformen la Nova Cultura de l’Aigua que, per cert, aquest govern ha fet avançar com ningú. Molta gent de l’àrea metropolitana de Barcelona i d’arreu de Catalunya ens hem mostrat crítics amb les maneres de fer en alguns aspectes i amb la pèssima comunicació realitzada, però cada cosa al seu lloc. No deixem que els arbres ens impedeixin veure el bosc. La Nova Cultura de l’Aigua està avançant com no ho havia fet mai; ICV i el Govern d’Entesa continuen sent antitransvasistes; hem pogut condicionar l’ús de la canonada de forma clara; i estem contribuint a aturar el transvasament del Roine. Per cert, crec que la salut del Ter està bastant pitjor que la de l’Ebre i urgeix aportar aigua el més aviat possible, o això ja no importa?. Coherència amb què?.

LYDIA CACHO

2008-05-16T22:07:00.005+02:00

Desprès d’unes setmanes d’inactivitat al blog, per motius d’acumulació de feina, avui m’ha semblat interessant escriure sobre una dona. La vaig veure en una entrevista feta per la nova directora de TV3 i em va impressionar per la seva fortalesa alhora de defensar els drets de les dones en unes condicions molt difícils, posant en perill la seva vida i en un país, Mèxic, on assassinar dones ha pres una magnitud que ha donant lloc a la parula “feminicidi”. Veient i escoltant la Lidia Cacho es recuperen forces per continuar transitant amb dignitat per aquest món confús i contradictori. Es periodista i coordina un centre de dones maltractades a Cancum. Al 2005 va denunciar l’existència d’una xarxa de pederastia amb grans empresaris i polítics implicats. Va escriure un reportatge que va acabar en llibre “Los demonios del poder”, pel que ha petit persecució i moltes amenaces de mort, fins a una detenció il·legal durant 22 hores. D’aquesta darrera experiència sorgeix un segon llibre “Memorias de una infamia”.

Desprès vaig llegir l’entrevista publicada a la contraportada de El País, el passat dimecres 14 de maig i vull destacar tres moments:
1- Quan parla de la seva experiència: ...Como una niña, me dan ganas de decir no juego más y salir corriendo; pero es vital para mi comunidad seguir, debo procesar emocionalmente que estoy en un lugar del que no puedo salir ...
2- Donant una resposta a l’origen de la violència masclista: Nadie puede quedarse con la idea de que los hombres son animales torpes dirigidos por sus penes por la exitación que les provocan las mujeres. Li pregunten ¿Sabemos del origen de esa violencia?, i respon: Claro: es la construcción de las ideas.
3- Opinant sobre la modernitat, o la frivolitat diria jo: …es como lo del partido de pedófilos en Holanda, tan argumentado … Qué moderno, ¿no?. La modernidad es un betún sobre un pastel de mierda.

Be, crec que no necessitem més arguments per expressar la nostra solidaritat amb aquesta gran dona, implicar-nos en la seva lluita global i cercar els seus llibres. I des de la nostra comoditat europea, encara que no menys dramàtica, continuar lluitant contra la violència masclista per eradicar-la i tancar-la als llibres d’història.

I que voleu que us digui, un altre dia, amb més predisposició, parlarem de sequeres, consellers, piscines, i del que faci falta.

QUÈ AMAGA CiU?

2008-04-11T21:25:00.004+02:00

Que s’amaga darrera de la defensa “cansina” que fa CiU del transvasament del Roine?. Ho va defensar mentre governava i no ho va aconseguir, com tantes altres coses, sent una de les cebes de Jordi Pujol; des de que governa l’esquerra ha convertit aquest transvasament estructural (com el de l’Ebre) en una de les seves banderes polítiques; saben que és una infraestructura, que superant molts entrebancs, pot trigar 10 o 12 anys en arribar i que, per tant, no ens serveix per combatre la sequera que patim més important dels darrers 70 anys; ara l’han defensat al Congrés dels Diputats en el debat d’investidura de ZP, aconseguint que el candidat a la presidència del govern es comprometi a estudiar-lo (quina pèrdua de temps); saben, també, que aquest transvasament incrementaria la nostra dependència de l’exterior en recursos bàsics com ja ens passa amb els combustibles i altres productes. Els mitjans de comunicació afins a CiU no paren de referir-se als avantatges del transvasament perquè posaria fi i per sempre a “la sed insaciable de Catalunya”, i és probable que alguns sectors socials davant de l’angoixa d’obrir l’aixeta i no veure ni una gota recolzin aquesta proposta sense pensar-hi més. Suposo que ara moltes ciutadanes i ciutadans comencen a entendre que "les infraestructures" són alguna cosa més que autopistes i Aves.

Però si tot això és així, perquè invertir més en aquesta gran infraestructura per aconseguir el mateix objectiu que les polítiques dissenyades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge que lidera ICV-EUiA?. Quina necessitat hi ha de provocar una nova fractura en el territori de centenars de quilòmetres per desprès tenir que depurar l’aigua?. Per què incrementar la nostra dependència de l’exterior en un recurs tant bàsic com és l’aigua, quan l’objectiu hauria de ser el contrari?. Per què insisteixen tant en aquesta proposta en plena crisi de la sequera?.

És evident que el que representa políticament ICV-EUiA els hi molesta i més si estem al govern, i més si gestionem l’aigua, el tractament dels residus, la qualitat de l’aire que respirem i el medi natural. És evident que tot allò que tingui a veure amb la Nova Cultura de l’Aigua els hi molesta perquè resta possibilitats de negoci i beneficis als poderosos. És evident que el que realment els hi importa és desgastar al govern com sigui i de la manera que sigui. Els efectes de la sequera els importa un “pito” (per això no han fet res en 23 anys), fins i tot resen per a que no plogui.

I que fa el PSOE donant-li peixet a CiU i fent "la pinza" contra el govern de la Generalitat i el PSC?. El que ha fet durant quatre anys: política per l’Espanya centrada i centralista, plena de complexes davant la dreta i d’alguns sectors del mateix PSOE. Doncs, que continuïn així, que els resultats electorals (menys a Catalunya i Euskadi) no han estat gaire esplèndids. Si no presenten molt aviat propostes viables, eficaces i reversibles contra la sequera, que convoquin una assemblea al Palau Sant Jordi presidida pels 25 diputats/es electes, i que ZP li expliqui a la ciutadania per què no té aigua. Seria divertit.

QUE NO JUGUIN AMB L’AIGUA

2008-04-06T20:37:00.002+02:00

La sequera continua avançant i el debat sobre quines han de ser les solucions per evitar restriccions d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona s’assembla més a una discussió de pati de col·legi, que a la confrontació responsable d'alternatives. Diferents actors polítics, mediàtics i socials estan deixant clar que el que ens juguem en aquesta crisi és alguna cosa més que trobar solucions als problemes. Ens juguem l’estabilitat del govern de la Generalitat de Catalunya i ens juguem el desenvolupament o no de la Nova Cultura de l’Aigua que tot just ha començat a donar els seus primers passos. I és evident que a alguns sectors polítics i econòmics aquesta Nova Cultura de l’Aigua, i qui la dirigeix, no els hi agrada gens.

L’escenari està molt clar: si no plou suficient durant els propers mesos totes les mesures planificades fins al moment no seran suficients per aportar l’aigua necessària a l’àrea metropolitana de Barcelona, i caldrà aconseguir noves aportacions d’aigua. Qualsevol alternativa cal decidir-la ara perquè només ens queden 7 mesos per a posar-les en marxa. I això sabent, a més, que les mesures seran provisionals a l’espera de l’entrada en funcionament de la dessaladora del Baix Llobregat que assolirà el 100% de la seva capacitat per produir aigua potable la primavera del 2009.

Fins al moment, la única solució viable que s’ha posat sobre la taula ha estat l’aportada pel departament de Medi Ambient: el transvasament temporal, condicionat i d’urgència del Segre al Llobregat durant 8 mesos. Però en aquest país s’ha consolidat la mala costum política d’utilitzar-ho tot i de qualsevol manera per aconseguir objectius polítics, que no en resoldre els problemes.

Menys aportar solucions tot si val per desgastar al Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment al conseller de Medi Ambient i Habitatge. És molt preocupant que el president del Govern Central hagi vetat aquest transvasament temporal sense aportar alternatives reals i suficients. El mateix que fan CiU, PP i ERC a Catalunya. CiU que no ha fet res en 23 anys continua defensant el transvasament del Roina quan sap perfectament que aquesta actuació és a 10 anys vista i no resolt el problema que tenim avui. El PP continua amb la seva política d’enfrontar territoris abans amb l’Estatut i ara amb l’aigua, quan el seu únic interès és recuperar el transvasament de l’Ebre per alimentar camps de golf, i concentracions urbanes i regadius insostenibles al sud de Catalunya. I ERC, soci del govern català, utilitza el tema com arma interna en la lluita dels diferents sectors per guanyar el proper congrés. On són les propostes per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona en cas de que la sequera continuï sent tant persistent?. De moment enlloc.

Darrerament tant des del PSOE com des de CiU (curiosa coincidència) s’insisteix en que la solució vindrà de la compra dels drets d’ús als regants de l’Ebre i del Segre. En el supòsit de que es pugui arribar a un acord amb aquestes comunitats, l’aigua aconseguida s’hauria de transportar o transvasar: o és que això ja no seria un transvasament?. Si no s’aporten més idees “més modernes, més econòmiques i més eficaces” com va declarar ZP quedarà molt clar que el PSOE i CiU estan aprofitant aquesta crisi per desestabilitzar el Govern de la Generalitat de Catalunya que és el que realment interessa: imposar com sigui la sociovergència en benefici de CiU a Catalunya i del PSOE a nivell d’Espanya, i, a més, tornar a la Vella Cultura de l’Aigua basada en grans transvasament permanents i grans infraestructures. Tot plegat un negoci rodó pels de sempre.

Si el Departament de Medi Ambient i Habitatge no hagués planificat determinades obres i infraestructures relaciones amb l’aigua avui els embasaments que alimenten l’àrea metropolitana de Barcelona no estarien al 20% sinó al 10% (recuperació i descontaminació de pous i canals, per exemple). Si la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona no estigués responen de forma cívica a les campanyes de sensibilització i estalvi d’aigua de la Generalitat de Catalunya i de molts ajuntaments, avui no ens trobaríem amb disminucions del consum tant importants com ho són del 4% en el conjunt de Catalunya i de més del 7% en l’àrea metropolitana de Barcelona. Però això no interessa als grans grups mediàtics.

Si plou de forma generosa en les properes setmanes i mesos no tindrem que aplicar les mesures urgents planificades i entrarem de ple en el debat entre la Vella i la Nova Cultura de l’Aigua. Que plogui, que plogui !!.

SEQUERA

2008-03-29T15:01:00.003+01:00

Ens trobem davant d’una de les sequeres més severes dels darrers 50 anys i li ha tocat gestionar-la a ICV (lo nostre no té nom). Per primera vegada un govern inicia el canvi de model en la gestió de l’aigua (i ja es començaven a notar els efectes) i zas, la major sequera de la història. S’han planificat i iniciat grans infraestructures relacionades amb l’aigua i patapam, sembla que no s’estigui fent res.

He sentit parlar al conseller Baltasar de situació d’emergència nacional i suposo que no hi ha per menys. La polèmica sobre el transvasament o captació d’aigua del Segre per portar-la a l’àrea metropolitana de Barcelona, si és necessari, està amagant totes les accions que s’estan realitzant per assegurar el consum humà d’aigua. I d’això també és responsable el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Baltasar, i els responsables de l’ACA que des del meu punt de vista, en aquest i en altres casos, han errat en la política de comunicació i informació, en la manera de fer les coses i en administrar el tempo, sobre tot quan estàs parlant d’una acció que no forma part de les teves competències. Ha mancat transparència i diàleg, però també contundència alhora de defensar determinades actuacions. Aquesta seria sols una de les mesures a posar en marxa si fos necessari, però ha anul·lat les altres.

No he consultat el diccionari i no ho penso fer. Tinc prou amb saber què estem parlant de garantir el subministrament d’aigua a més de 5 milions de persones i el seu sistema econòmic i social. Poca broma amb això. Si arriba la situació, que espero que no, tindrem que portar aigua d’allà on sigui i com sigui, és la nostra responsabilitat i la nostra obligació. I això ho entendran més de 5 milions de persones, i no ho entendran altres sectors socials com els pagesos afectats per exemple, i serà comprensible. Però si hem de transvasar o captar aigua del Segre (si ho autoritza el govern de ZP) això no tindria cap comparació amb el frustrat transvasament de l’Ebre (esperem que per molt anys) i del encara defensat transvasament del Roina: ni per la filosofia, ni per la quantitat, ni pels costos econòmics, ni pels temps, ni pels usos de l’aigua. Estem parlant d’una mesura d’urgència, provisional i acotada en el temps, en determinades condicions hídriques del Segre, i no per alimentar camps de golf i complexos turístics insostenibles, ni per incrementar el reg per immersió. Qualsevol comparació que es vulgui fer és demagògica, oportunista i irresponsable.

Avui el govern, gràcies a ICV, desenvolupa la nova cultura de l’aigua i la gestió de l’oferta que no de la demanda. S’ha fet molt i queda molt per fer, perquè durant desenes d’anys aquest tema no ha importat als governants. És per això que no estenc perquè els complexes i la por a les crítiques han influït tant en la manera de procedir durant les darreres setmanes. Ni tampoc entenc perquè no estem dient que el conseller d’Agricultura no està a l’alçada de les circumstàncies quan encara parla d’impulsar 60 mil noves hectàrees de regadiu sense haver impulsat abans el canvi en el model del reg.

La crítica a les darreres actuacions comunicatives del conseller no poden amagar, però, que la gestió de l’aigua és avui molt millor que quan governava CiU. Vem trobar una ACA arruïnada amb un forat de més de 1000 milions de pessetes i avui l’ACA està invertint milions d’€ a tot el territori amb la planificació corresponent. El consum s’està reduint poc a poc per la política de preus i per la major conscienciació ciutadana. I CiU dirà tot el que vulgui i farà la demagògia que calgui (algú esperava que no ho fes) però la darrera gran infraestructura relacionada amb l’aigua es va fer a Catalunya al 1976, segons el president d’Agbar que no és precisament d’ICV, i ha estat el govern tripartit qui està tirant endavant grans infraestructures relacionades amb l’aigua. Què ha fet doncs CiU durant 23 anys?. Doncs, no invertir, no planificar, no canviar el model de gestió de l’aigua, defensar el transvasament de l’Ebre junt amb el PP (ara demanen perdó), i continuar defensant el transvasament del Roina.

Algú s’imagina deixar sense aigua a més de 5 milions de persones?. Encara que la Vicepresidenta del govern en funcions digui avui que no és possible transvasar aigua del Segre, en les condicions anunciades, quan arribi el moment es menjarà i es veurà les seves pròpies paraules. Jo crec que el més sensat és reconèixer els errors comesos tant en comunicació com en formes de fer (poc diàleg i poca transparència), i fer els canvis necessaris per continuar amb orgull i contundència la defensa de la política que estem desenvolupant al govern de la Generalitat de Catalunya. I esperar que plogui molt allà on toca !!.

ILP PER L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT.

2008-03-25T20:11:00.004+01:00

El nou govern del PSOE no impulsarà una llei de terminis per fer realitat el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, no impulsarà el dret a un avortament lliure i gratuït. Si volem impulsar aquesta llei ho hem de fer a través de la mobilització ciutadana i una línia de treball pot ser la Iniciativa Legislativa Popular (ILP): aconseguir més de 500 mil signatures a nivell d’Espanya per fer-li difícil al PSOE negar-se a discutir al Congrés dels Diputats una llei d’aquestes característiques, o com a mínim deixar al descobert la hipocresia d’aquells que es diuen d’esquerres i no tenen el coratge polític d’avançar en drets polítics i socials.

En el marc de la celebració del 8 de març a Terrassa les Dones amb ICV van organitzar una xerrada col·loqui sota el títol “Pel dret a decidir: avortament lliure i gratuït”. La xerrada va ser presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de gènere de l’Ajuntament de Terrassa, i va comptar amb la participació de Carme Garcia, que ha estat diputada d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, i d’una representant de l’Associació Catalana de Planificació Familiar. Una de les conclusions d’aquella xerrada va ser la necessitat de treballar per aconseguir una llei que atorgués de forma clara el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, situació que ara no es dona a Espanya. Durant els 8 anys que va governar el PP a la Moncloa el PSOE va interpel·lar en 9 ocasions al govern conservador sobre l’avortament. Durant els primers quatre anys de govern de ZP el Grup Parlamentari del PSOE es va negar en repetides ocasions a discutir i a impulsar una llei de terminis per acabar amb una situació injusta i hipòcrita pel que fa a la realitat de l’avortament a Espanya. Les iniciatives eren del Grup Parlamentari d’IU-ICV i no van prosperar. Abans de les eleccions 99 dones van ser imputades per la Guàrdia Civil per avortar de forma il·legal. El PSOE va excloure la problemàtica de l’avortament del seu programa electoral i fins i tot la Vicepresidenta del govern es va atrevir a argumentar que no hi havia demanda social per canviar la llei. Arribats a aquesta situació, del sorprenent silenci de moltes associacions feministes, i desprès dels resultats electorals és evident que només la mobilització social serà capaç de plantejar amb força la necessitat d’aprovar una llei de terminis que garantitzi a les dones l’exercici dels seus drets. És una qüestió de drets humans.

La ILP té l’avantatja de que pot ser assumida per importants sectors socials a diferència d’altres iniciatives més minoritàries com poden ser les autoinculpacions. A més, la ILP promou la mobilització i el debat social, i l’acció política entre el teixit social i la ciutadania. Crec que ICV ha d’impulsar aquesta iniciativa amb la complicitat del moviment feminista i altres forces polítiques i socials. Si el PSOE vol mirar cap a un altre costat davant dels problemes reals de les persones, nosaltres ens hem de mantenir fidels als compromisos electorals i continuar treballant per fer realitat el dret a decidir de les dones.

LA PERSECUCIÓ DELS CONDUCTORS

2008-03-14T20:31:00.004+01:00

Reprodueixo aquest article de Xavier Bosch, director de l'Avui (14-3-08), perquè no té desperdici i perquè representa molt be com tracta l'entorn mediàtic de CiU les conselleries d'ICV-EUiA. Quin nivell de demagògia i de irresponsabilitat. Qualsevol dia d'aquests aquest senyor s'atrevirà a parlar del pluralisme polític i de la professionalitat dels periodistes, i posarà el diari que dirigeix com exemple !!. Tot un exercici de cinisme.

"A partir d’aquesta tarda, que comencen les vacances escolars, centenars de milers de cotxes aniran amunt i avall per mirar de relaxar-se durant una Setmana Santa en què cada any que passa treballa menys gent. Gaudir al volant, però, cada vegada és més difícil. Està molt bé sancionar els qui posen en perill la vida dels altres, però qui pensa en la gran majoria de conductors responsables? Tot són entrebancs i dificultats fins al punt que conduir, avui, sembla una cursa d’obstacles que irriten molta gent.

De cop i volta han aparegut tot de ressalts en carrers i carreteres que, en teoria, serveixen per reduir la marxa. En realitat, aquests cavallons de quinze centímetres serveixen per carregar-se els baixos dels cotxes, per sacsejar la ronyonada i, més greu encara, per accidentar massa motoristes. Si aquests dies circuleu gaire, veureu que al país han florit radars i rotondes per tot arreu. Per descongestionar, les rotondes no van malament. Hi ha el problema que la majoria de conductors les tracen com si anessin en línia recta.

El súmmum, però, de posar pegues als conductors és a la rotonda de Mont-ras, on ens hi han entaforat un semàfor. Aleshores, per què volem el tortell? Un altre cas. A les rondes de Barcelona, a l’inici, es podia completar tota l’anella anant a 80 quilòmetres per hora. Des de fa un temps, més enllà del Velòdrom, direcció Trinitat, s’ha d’anar a 60, en baixada, i el radar del quilòmetre 13,2 s’ha convertit en una màquina de treure punts o, el que és el mateix, de recaptar.

La persecució de l’automobilista és una exageració. La indefensió és cada vegada més gran i, fruit de tot plegat, les enrabiades augmenten en la mateixa proporció que, en nom dels gurus del medi ambient i de la seguretat, hem de reduir la velocitat. Malauradament, mai no sabrem fins a quin punt la davallada d’ICV a les eleccions del 9-M va ser per haver implantat la limitació dels 80 km/h als rodals de Barcelona."

DIGESTIÓ FETA

2008-03-12T16:46:00.002+01:00

L’altra dia el Raül Romeva ens aconsellava: païr, reflexionar, actuar. Ahir algú (que no recordo perquè fem reunions llargues i repetitives) al Consell Nacional d’ICV ens donava tres paraules que haurien d’orientar la nostra actuació en el futur: partit, carrer, govern. Jo ja he fet la digestió dels resultats electorals: els resultats no són bons i a més del tsunami bipartidista hem d’analitzar els nostres errors i les nostres insuficiències, no a la campanya sinó en el darrer període; aquests resultats no suposen una desautorització del nostre projecte polític ni del nostre espai electoral, però si posen de manifest la nostra incapacitat per fer front al vot útil; el resultat torna a posar de manifest el problema “estructural” que tenim a l’àrea metropolitana en determinats barris, tema que hem d’afrontar d’una vegada per totes, reforçant la nostra presència i activitat política, i emetent el nostre missatge en una freqüència de radio amb cobertura en aquests barris metropolitans (de la primera i de la segona corona).

En aquestes properes setmanes hem d’intentar, sobre tot, no muntar l’espectacle, perquè això ja ho fan altres i a base de be. I un cop digerits els resultats electorals no parar d’actuar mentre reflexionem i preparem l’Assemblea Nacional. En aquests propers dies hem de reunir-nos amb les companyes i companys d’ICV per socialitzar la valoració de les eleccions i per definir actuacions concretes al partit, al carrer i al govern.

Jo per la meva banda crec que un tema que hem d’abordar des d’una altra perspectiva (i més desprès dels resultats electorals) és el del dret a l’avortament lliure i gratuït. Desprès dels esforços que hem fet en la passada legislatura, després de que la Guàrdia Civil ha imputat a 99 dones acusant-les d’avortar il·legalment, i de que el proper govern Zapatero no pensa fer res al respecte: Per què no impulsem una Iniciativa Legislativa Popular per l’avortament lliure i gratuït?.

LLUITAREM ACTA A ACTA PER LA NÚRIA

2008-03-10T01:49:00.002+01:00

1:45 de la nit. Per què estic despert a aquestes hores?. Doncs, perquè he fet declaracions al Diari de Terrassa amb dos diputatss i he tingut que esperar a l'escrutini per corregir les meves declaracions inicials. I és evident que no és el mateix 2 que 1 diputat. He dit que lluitarem per la Núria Buenaventura acta a acta a la Junta Electoral perquè ens estimula la competència amb el PP. Ara no estic en condicions de fer un anàlisi seriós del resultat de les eleccions, però si sé, per experiència pròpia, que en les pitjors condicions ICV es creix i és capaç de superar les dificultats. Ho hem fet al llarg de la història i ho tornarem a fer. Molts ànim al Joan Herrera per la bona campanya i per les moltes coses que encara li resten per fer. Demà tornarà a sortir el sol. Bona nit a tothom.

EL VOT DEL “SI, PERÒ ... “

2008-03-02T18:19:00.002+01:00

Ens queda una setmana de campanya i en aquests darrers dies s’intensificarà la bipolarització i la demanda de vot útil al PSC per parar la dreta. Però la dreta no ve, totes les enquestes ho diuen. A ICV-EUiA estem acostumats a treballar en aquest ambient perquè la nostra trajectòria política i la claredat en el missatge ens situa davant de milers de dones i homes com una força política coherent, honesta i útil. Sabem, però, que hi ha encara moltes ciutadanes i ciutadans que voten altres opcions d’esquerres perquè es creuen això del vot útil al PSOE o el vot al mal menor.

Jo crec que, a més, moltes ciutadanes i ciutadans no estant convençuts de la nostra capacitat per gestionar des de l’esquerra les institucions, la marxa de l’economia o els afers públics. És aquell vot del “si, però ...”, “si, estic d’acord amb les seves propostes, però ...”, “m’agrada el que diuen, però ...”. Per eixamplar el nostre espai electoral és imprescindible convèncer a aquestes persones de que poden confiar en nosaltres, per representar-les, per defensar idees i propostes, per parar a la dreta i garantir governs i majories d’esquerres, però també per gestionar sense complexes les institucions, l’economia o els afers públics.

A Catalunya això ens ha de ser més fàcil, o menys difícil, perquè podem posar multitud d’exemples de la nostra capacitat per gestionar les institucions sense renunciar al nostre codi genètic d’esquerra verda nacional. Governem en molts ajuntaments catalans i governem a la Generalitat de Catalunya en temes tant importants i complexes com el trànsit, la gestió de l’aigua i dels residus, la promoció d’habitatge amb protecció oficial, la seguretat o la protecció civil. A la dreta política, econòmica i mediàtica no li agrada gens la nostra presència a les institucions perquè som capaços d’arribar a acords i desenvolupem determinades polítiques que posen en qüestió els seus interessos. Qui ha garantit majories d’esquerres a molts ajuntaments i al Govern de Catalunya ha estat ICV-EUiA.

En aquests dies que ens queden de campanya esforcem-nos en convèncer a aquestes persones del “si, però ...”, i convertim el seu dubte en un vot decidit per garantir que el 10 de març, quant despertem, puguem fer realitat els somnis de l’esquerra durant tots els dies de la legislatura: en economia i fiscalitat, en polítiques socials, en la lluita contra el canvi climàtic, en la igualtat entre dones i homes. Per fer-ho res millor que votar ICV-EUiA.

ALBUM DE CAMPANYA

2008-02-29T10:08:00.003+01:00

La campanya va avançant i a Terrassa portem un bon ritme organitzant actes electorals, rodes de premsa, i presència al carrer per tal de contribuir a un bon resultat d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals. Poc a poc l'àlbum de campanya va creixent com esperem que creixi el nombre de ciutadanes i ciutadans que voten Solucions Justes Lògiques i Valentes. Aquest és l'enllaç de l'àlbum: http://www.flickr.com/photos/24227070@N06/

PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

2008-02-28T12:20:00.004+01:00

Ahir vam celebrar a Terrassa un acte electoral sota el títol: "Polítiques Socials: dependència i autonomia personal”. Aquest és un tema que mai havíem tractat de forma concreta en un acte electoral i va valer la pena. Especialment perquè comptàvem amb dos ponents de luxe: la Maria José Vázquez, presidenta de la Confederació ECOM de Catalunya, i candidata n. 10 d’ICV-EUiA; i l’Antonio Centeno, de la Fundació Vida Independent, i candidat independent n.9 d’ICV-EUA també per Barcelona.

Tots dos van fer una valoració positiva de la mal anomenada Llei de Dependència, que ells prefereixen anomenar Llei de l’Autonomia Personal, encara que plantegen que cal revisar alguns aspectes per millorar-la. L’aprovació de la llei ha estat un pas endavant com a nou marc legal perquè ha concretat drets de ciutadania. Aquesta llei, a més, ha comptat amb un treball molt intens del Grup Parlamentari d’IU-ICV, especialment de la Carme Garcia, que ha ampliat i millorat substancialment el text inicial.

Però van ser molt crítics amb la manca de recursos econòmics que es destina a aquesta llei i que està provocant desencís i frustració en moltes persones que necessiten assistència per viure amb autonomia als que encara no els ha arribat cap tipus d’ajut o els que arriben són escassos. L’Antonio Centeno diu que aquesta és la llei de les 3 hores, perquè és el màxim que li ofereix la llei com a persona amb diversitat funcional. L’Antonio va posar un exemple molt gràfic per veure l’abisme que ens separa de les polítiques socials més avançades que s’estan fent als països del nord d’Europa: a Suècia la multinacional Ericson té una plantilla aproximada d’uns 45.000 treballadors/es, i l’estat té contractats 40.000 treballadors/es com assistents personals per atendre als ciutadans/es amb diversitat funcional o gent gran (no cal fer més comentaris).

Tots dos van coincidir en considerar indignant que mentre que per aquest 2008 el desenvolupament de la llei només s’ha dotat amb 900 milions d’€, el retorn dels 400 € per contribuent que ha promès Zapatero equival a 5000 milions, i a sobre presumeix de superàvit pressupostari. La Maria José Vázquez també va posar de manifest que aquesta llei l’estan patint especialment els ajuntament perquè tenen més possibilitats d’intervenir però no més recursos per fer efectiva la llei.

Vam parlar d’altres temes relacionats amb les polítiques socials que fan falta a Espanya i a Catalunya, però seria llarg resumir-les. Tots dos van animar als assistents a llegir el programa electoral de la coalició perquè en aquestes matèries és molt complet i amb mesures concretes. Estic convençut que avui, desprès d’aquest acte, estem encara més sensibilitzats amb la situació de les persones amb diversitat funcional i de les polítiques que cal posar en marxa per guanyar en igualtat, en justícia i en qualitat de vida.

POLÍTIQUES DE GÈNERE

2008-02-26T19:02:00.004+01:00

Avui la Núria Buenaventura (candidata n. 2 per Barcelona) d’ICV-EUiA ha fet una magnífica roda de premsa a Terrassa per presentar les polítiques de gènere que la coalició presenta a les eleccions. Ha estat presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa. En primer lloc han fet balanç de legislatura on han relatat la importància de les lleis aprovades durant la legislatura i que fan referència a les polítiques per la igualtat i l’autonomia personal. Aquestes polítiques i aquestes lleis són un exemple més del que ha passat aquests quatre anys: el PSOE ha pactat les lleis socials amb l’esquerra però ha pactat les lleis econòmiques i fiscals amb la dreta (PP i CiU). La conseqüència és que aquestes lleis han començat a aplicar-se sense els suficients recursos econòmics per fer-les efectives. El millor exemple el trobem amb la Llei de Dependència dotada per aquest 2008 amb només 900 milions d’euros, mentre que el xec-regal dels 400 € per contribuent de ZP suposa una despesa de 5.000 milions d'€. La manca de recursos està produint desencís i frustració de sectors socials cansats d’esperar uns ajuts que mai arriben o arriben tard. La manca de valentia per dotar aquestes lleis dels recursos suficients, mentre es continua presumint de superàvit pressupostari, també ve acompanyada per la manca de coratge polític alhora d’afrontar el debat de la reforma de la regulació de l’avortament, impedint a les dones que decideixin sobre el seu cos i la seva maternitat de forma lliure, segura i gratuïta.

La Núria Buenaventura ha posat de manifest la necessitat d’aprovar al Congrés dels Diputats una Llei dels Usos del Temps que afavoreixi una reestructuració dels usos del temps de dones i homes, amb l'objectiu de millorar la nostra qualitat de vida, incrementar la igualtat i tenir més temps per ser feliços. La Núria ha posat com exemple l'Ajuntament de Terrassa que amb l'impuls d’ICV-EUiA i de la Fabiola és pioner en posar en marxa un procés municipal que culmini amb un Pacte Ciutadà pels Usos del Temps. La Núria Buenaventura s’ha compromès en treballar per dotar les lleis aprovades dels recursos suficients per tal d’assolir una despesa social europea, el que implica tenir una fiscalitat justa, on paguin més els que més tenen, per tal d’obtenir els recursos públics suficients per consolidar i ampliar l’estat del benestar. També s’ha compromès per treballar per la igualtat de salari a igual treball de dones i homes, i per aconseguir una llei de terminis que garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

A DOS, MENYS DEMOCRÀCIA.

2008-02-24T23:10:00.002+01:00

Des de fa dies els mitjans de comunicació intenten escalfar l’ambient de cara al debat entre ZP i Rajoy. Televisions i diaris omplen els seus espais sobre la preparació del primer dels dos debats. Aquest excés d’informació supèrflua implica perdre nombroses oportunitats d’informar a la ciutadania sobre el contingut dels programes electorals de les forces polítiques que es presenten a les eleccions generals (de totes no només de dos). La tonteria arriba a tal extrem que ja sabem que arribaran al plató amb 10 minuts de diferència, que estaran asseguts i aïllats (no portaran pinganillu), que la temperatura ambient serà de 21 graus, els possibles vestits del moderador en diversos tons de gris, la situació de les llums, i altres qüestions d’especial transcendència. La democràcia s’allunya de l’Espanya real on el bipartidisme és tant imperfecte que cap de les dues grans formacions polítiques podrà governar en solitari. Tant els mitjans privats com els públics haurien de crear les condicions per a que totes les idees i propostes pugessin ser contrastades per la ciutadania, perquè no hi ha res millor per la democràcia que la pluralitat de la societat es vegi reflexada en els mitjans de comunicació i desprès en les institucions. Estic convençut que aquesta insistència en imposar el bipartidisme també té una part de responsabilitat en l’allunyament de la ciutadania respecte la política. Menys mal que TV3 no participarà en aquesta paròdia. Només de pensar en el debat m’avorreixo, perquè el 90% serà la repetició dels tòpics de la legislatura. Faré zapping per aprofitar el temps.

QUÈ FEM AMB EL CANVI CLIMÀTIC?.

2008-02-22T19:01:00.002+01:00

Ja ho diuen, no hi ha dos sense tres. Aquest és el tercer video de campanya d'ICV-EUiA. És bo, curt i clar, com els altres dos, i sintetitzen en 30 segons bona part del nostre programa electoral. Els podeu trobar tots tres a joanherrera.cat, al canal de Youtube. Són bones eines per difondre el nostre misatge a la ciutadania. Passa-ho!!

QUÈ MENJA UN MILEURISTA ?

2008-02-22T10:09:00.003+01:00

Si el primer vídeo era bo aquest també ho és, i continua plantejant solucions justes, lògiques i valentes als problemes que més preocupen a la ciutadania, des de una visió d'esquerres. Passa-ho !!

LES DONES NO TENEN TEMPS

2008-02-21T13:10:00.002+01:00

Aquest és el primer video electoral d'ICV-EUiA. És molt bo i tracta sobre la igualtat i la desigualtat entre dones i homes. Per si no quedava clar SOLUCIONS "JUSTES, LÒGIQUES, VALENTES".

IMMIGRACIÓ I TÒPICS

2008-02-20T12:15:00.002+01:00

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

CONVENCIÓ CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

2008-02-16T19:19:00.003+01:00

Dijous passat vaig participar, junt amb centenars de persones, en la jornada de cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, un procés participatiu per definir l'estratègia de Catalunya davant d'aquest important repte. Crec que tot aquest procés, de quatre mesos, no ha merescut el suficient interès per part dels mitjans de comunicació i espero que els resultats de la convenció obtinguin millor tracte dels mitjans i més interès de la societat en general.

Mentre es realitzava la convenció a Barcelona es manifestaven 60 mil persones del món educatiu no conformes en com s'ha iniciat el procés per redactar la Llei d'Educació de Catalunya. I a la convenció centenars de representants del món associatiu, de les administracions públiques, del món acadèmic i de l'empresarial tancaven els treballs que han donat llum a l'Avantprojecte de Pla Català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012). És evident, doncs, que hi han diferents maneres de fer les coses, fins i tot dins del mateix govern de la Generalitat.

El cas és que Catalunya ha estat la primera regió europea que de manera voluntària s'ha proposat tenir una estratègia pròpia de mitigació del canvi climàtic. Una estratègia que ens possibiliti complir amb el Protocol de Kioto (que avui imcumplim clarament) i que ens situï en bones condicions per afrontar els propers acords internacionals en aquesta matèria, que tot indica seran més profunds. Per aquest motiu el president de la Comissió Temporal del Canvi Climàtic del Parlament Europeu, Sr. Guido Sacconi, ens va felicitar i ens va posar com exemple a seguir a Europa.

Alguns podran dir que faig autobombo, però és evident que sense ICV al govern de la Generalitat, i liderant la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, això no hagués estat així. Crec sincerament que estem demostrant que som capdavanters en fer discursos i en transformar-los en propostes, i, a més, des de la participació oberta a la societat. Ho vem fer en les polítiques d'habitatge i ara ho hem tornat a demostrar. No ho fem sols, faltaria més, però és evident que gràcies a la presència d'ICV la lluita contra el canvi climàtic té avui més pes i més centralitat en les prioritats polítiques del govern.

Com deia abans, a la convenció es va presentar l'Avanprojecte de Pla Català contra el Canvi Climàtic, un document on s'inclouen aportacions realitzades al llarg del procés participatiu, i les propostes dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. L'avantprojecte, que molt aviat estarà a disposició en el web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, serà enriquit en els propers dos mesos, per ser desprès aprovat pel Govern.

És gratificant veure com a Catalunya som capaços de passar dels dicurssos, políticament correctes i que tothom s'atreveix a fer, a la concreció de 150 mesures que afecten als sectors que més emissions de CO2 emeten (energia, mobilitat, agricultura, construcció, gestió de residus, indústria, etc). L'objectiu del pla és reduir 5,3 milions de tones de CO2 en l'horitzó del 2012. Aquesta rebaixa d'emissions, ambiciosa però possible, ens farà complir amb el Protocol de Kioto (dins de l'estratègia europea) i situar-nos en millors condicions per afrontar els nous reptes mundials que es plantejaran pel periòde 2012-2020. En altres entrades al blog entraré comentar el contingut de la proposta de pla.

LA VAGA D'EDUCACIÓ

2008-02-15T19:27:00.003+01:00

La vaga convocada pels sindicats de l'educació ha tingut un seguiment molt ampli. Sense entrar en la guerra de xifres és evident que una part gens menyspreable dels professionals de l'educació ha secundat la vaga. La manifestació celebrada a Barcelona (entre 50 i 60 mil assistents) també ha posat de manifest que en el sector públic de l'educació existeix un creixent malestar. I ara què?. Doncs ara caldria que s'imposés el seny en un procés, l'elaboració de la LEC, que estem obligats a que sigui un èxit perquè ens hi juguem molt: per l'escola pública, per l'educació en general, pel projecte de país, i pel Govern d'Entesa.

El conseller Maragall, des de la seva responsabilitat política, hauria de reconèixer que el procés no ha començat be i que alguna responsabilitat tindrà ell en la situació. Relativitzar la incidència de la vaga ens recorda altres temps i altres partits de govern, i això no és positiu quan ho planteja un conseller d'un govern d'esquerres. Els sindicats per la seva banda haurien de ser intel·ligents per crear les condicions on sigui impossible el no-diàleg. Tant des del Departament d'Educació com des dels sindicats s'hauria de ser capaç de crear les bases que donin per superat l'actual document de bases per l'elaboració de la LEC. No es tracta d'enrocar-se en la "retirada" formal del document, sinó d'admetre la seva superació. Des del departament d'educació s'han de posar sobre la taula de diàleg unes noves orientacions per l'elaboració de la llei on tothom es pugui sentir més còmode. I en aquest sentit el contingut del Pacte Nacional per l'Educació ha de presidir les properes passes per redreçar el procés.

A nivell intern del govern s'ha fet evident que el conseller Maragall no pot pretendre fer aquest camí tot sol, a l'estil del "llanero solitario". L'elaboració de la LEC, tot i ser liderada pel Departament d'Educació, ha de comptar amb la complicitat dels socis de govern, cosa que no ha procurat Maragall en cap moment. I des d'ICV hem de ser més exigents en el restabliment d'un marc de diàleg i confiança amb els agents socials i entre els mateixos socis de govern. La nostra prudència i exercici de responsabilitat no pot ser confosa amb debilitat o conformitat. La cohesió del govern no pot ser, no és, cosa d'un, i més en aspectes tant decisius com el futur de l'educació a Catalunya. La nostra presència i relació amb el món educatiu ens situa en bones condicions per intervenir més i millor en la redacció d'aquesta important llei.

ICV-EUiA: 4 EN 1.

2008-02-11T21:35:00.000+01:00

Sempre ho hem dit, un dels nostres problemes és comunicar de forma breu i entenedora l’essència del nostre programa electoral. Ho volem explicar tot en poc espai sense creure en els miracles, i això es molt complicat. Aquests dies pensava com he de demanar el vot a la gent que tinc més a prop, al barri, a l’escola, al bus, al super, ... i m’he obligat a ordenar i resumir els meus pensaments. Aquesta és la meva contribució. Ja sé que el titol sona a lubricant, però ...

1- Per parar a la dreta i les polítiques de dretes;

2- per condicionar el govern espanyol des de l’esquerra verda i posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés;

3- per garantir un programa de lluita contra el canvi climàtic;

i 4- per exigir el compliment de l’Estatut i avançar cap a un estat federal.

Això es pot ampliar, si la conversa dona, amb: Votar a ICV-EUiA en les properes eleccions generals té aquesta variada utilitat: perquè volem una nova majoria d’esquerres que barri el pas a la dreta per a que Espanya i Catalunya puguin continuar avançant en polítiques socials i guanyar nous drets polítics; perquè volem ser determinants per condicionar i influir en el govern per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, impulsant una fiscalitat justa i verda on paguin més impostos els més rics i els que més contaminen, incrementant el salari mínim a 1000€ i lluitant contra la precarietat laboral; perquè volem un veritable programa d’acció contra el canvi climàtic promovent el transport públic, les energies renovables i el consum responsable de l’aigua; perquè volem que el govern espanyol no regategi el compliment de l’Estatut de Catalunya i s’avanci cap a un estat plenament laic i federal.

El millor de tot és que a Catalunya cap partit pot oferir les quatre utilitats juntes en un sol gest (el vot): El PP i CiU no poden parar a la dreta perquè són la dreta i fan polítiques de dretes (i no cal que posi exemples); el PSC recolza algunes polítiques conservadores com en matèria econòmica i fiscal (xecs-servei, presumir de superàvit pressupostari, ...), el compliment de l’Estatut sempre i quant no emprenyi al PSOE, i del canvi climàtic que voleu que us digui (encara els hi agrada molt el ciment i l’AVE per sobre de rodalies); a ERC això del canvi climàtic no entra dins de les seves prioritats, van votar en contra de l’Estatut i són independentistes. En canvi ICV-EUiA ja ha demostrat que es capaç de parar a la dreta (a Catalunya i a Espanya), estem per la pujada d’impostos als més rics i per l’augment de la despesa social (salari mínim, pensions, llei de dependència, educació, ...), som la veu dels que reclamen un veritable programa contra el canvi climàtic (propostes de lleis de mobilitat, energies renovables, defensa de rodalies, estalvi energètic, nova cultura de l’aigua, ...), i hem estat i som els màxims defensors del nou Estatut de Catalunya, i sembla que dels pocs federalistes.

Be, jo ho he intentat, a veure qui s’anima ....

VALORS

2008-02-09T21:23:00.001+01:00

Fent zapping pels diaris m’he trobat amb dos bons articles. El primer de Joan Subirats sobre la vaga d’educació convocada pel proper 14 de febrer i la cabuderia del conseller Maragall (es curiós, mentre un dels germans demana el vot el blanc, l’altra es puja a la parra i es carrega el consens del Pacte Nacional d’Educació, deu ser de família). L’altre article es un manual per carregar-se de raons i combatre la xenofòbia de PP i CiU "10 falsos mitos sobre los inmigrantes", sent conscients de que aquest discurs cala en sectors populars i ens posen molt difícil raonar. Però això és el que hi ha, i això és el que hem de combatre sense descans, i si és amb dades millor. Vist el panorama electoral d’aquests darrers dies crec que hem encartat del tot en els tres missatges de la precampanya d’ICV-EUiA: immigració i drets, transport públic i medi ambient, economia i mileuristes.

I desprès dels immigrants han vingut els homosexuals, l’altra cavall de batalla del Rajoy, el Duran i la Conferència Episcopal. A ICV sens gira molta feina. L’altra dia vaig assistir a un acte públic a Viladecavalls contra l’homofòbia. Quina sort tenim de comptar amb companyes i companys com la Làia Ortíz (diputada d'ICV-EUiA al Parlament) i el Carles Rodríguez (regidor d'ICV-EUiA a Viladecavalls), que amb les seves intervencions van donar una classe de com es defensen els drets i la dignitat de les persones des de l’esquerra, a les institucions i al carrer. Animo a totes les organitzacions d’ICV a organitzar actes d’aquest tipus, i després d'avui més.

MAMO”N”GRAFIES

2008-02-08T13:52:00.000+01:00

Hi han partits, com el PP, que estan disposats a guanyar un grapat de vots a qualsevol preu, i si per fer-ho han d’utilitzar la demagògia i la mentida, alimentar llegendes urbanes sense fonaments, i difondre la por a lo diferent, pues es fa i ja està. Només en 24 hores el PP ha estat capaç de llençar dos missatges amb càrrega de profunditat. La primera del Sr. Rajoy proposant que els immigrants “no comunitaris” han de signar un contracte amb els seus drets i deures i l’acceptació de les costums espanyoles (que ningú encara s’ha atrevit a llistar). El segon missatge protagonitzat per Sr. Arias Cañete afirmant que els immigrants col·lapsen els serveis d’urgències dels hospitals perquè han descobert “la grandeza” del sistema sanitari espanyol. Però no ha tingut prou amb aquesta barbaritat, no, ha posat un exemple: “para una mamografía en Ecuador se pagan 9 meses de sueldo, vienen aquí y tardan un cuarto de hora” i, es clar, col·lapsen les urgències dels hospitals (excel·lent, quin nivell de sensibilitat i de cinisme). Però no ha parat aquí, després ha fet responsable també als immigrants de mal servei que donen els cambrers “que ya no son como antes” (una altra perla) perquè són ma d’obra poc qualificada.

Des d’ICV no estem disposat a callar davant de tanta barbaritat. Nosaltres no canviem drets per vots. I davant de la preocupació d’una part de la ciutadania pel fet de la immigració cal parlar clar, argumentar i fer pedagogia. Si no semblarà que abans que s’incrementés el nombre d’immigrants vivíem a Suècia, la sanitat pública no estava col·lapsada i no ens havíem assabentat. Aquest personatge suposa un atemptat contra la intel·ligència i els drets humans. El PP no guanyarà les eleccions, però estan fent molt mal als valors democràtics i a la convivència entre les persones, perquè hi ha molta gent que s’ho creu.

AIGUA

2008-02-06T14:33:00.000+01:00

L’aigua és un be natural escàs, imprescindible per la vida, que hem d’utilitzar de manera sostenible i responsable. Aquesta afirmació repetida en multitud d’ocasions pren aquests dies més força desprès de que les conques del Llobregat i del Ter hagin entrat en situació “d’excepcionalitat 2”. Estem patint una de les sequeres més greus i perllongades de la nostra història recent, amb una perspectiva de canvi climàtic que afectarà greument els països que s’ubiquen en la ribera mediterrània, i que cada vegada seran més continuades. Quan des d’ICV hem defensat que cal canviar l’actual model de desenvolupament esgotat, el consum d’aigua és un dels elements centrals de canvi. Hem de preparar el país per assegurar la disponibilitat d’aigua pels usos de la nostra societat (consum humà, productiu, agrícola i de lleure), i fer-ho amb perspectives de futur i basat en un model més sostenible. Estalvi, reutilització, i administrar els recursos propis: la nova cultura de l’aigua.

Ara que la sequera i les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals estan més presents en el debat ciutadà es poden visualitzar les diferents posicions polítiques sobre com assegurar-nos la disponibilitat d’aigua suficient i perllongada en el temps. Hi han com a mínim dos maneres d’apropar-se a solucions bastant definides i que es diferencien bàsicament en la resposta a les propostes de transvasaments (de l’Ebre o del Roïna), que no és altra cosa que sobre el model. Estem, per tant, en un moment decisiu per definir el futur que volem. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, i més en concret des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha apostat, per coherència, per la nova cultura de l’aigua, es a dir, per gestionar l’oferta de recursos hídrics propis, per continuar amb les polítiques d’estalvi i innovació, per la reutilització de l’aigua a través de les depuradores i per la dessalació i depuració de l’aigua del mar (dessaladores), com aposta estratègica de futur a curt i llarg termini. Aquesta línia de treball te en compta l’escenari de canvi climàtic i de sequeres continuades com a molt probables.

La dreta no ho veu igual: el PP defensa encara el transvasament de l’Ebre, i CiU defensa aferrissadament el transvasament del Roïna (França) com a solució estructural. Qualsevol comparació econòmica, ambiental, i de model, s’inclina per l’aposta d’ICV i del govern de la Generalitat. El transvasament de l’Ebre ja sols és defensat pel PP amb enfrontaments interns entre l’Aragó i el País Valencià. I si comparem la proposta de transvasament del Roina i el conjunt de polítiques que representen la “Nova Cultura de l’Aigua” el balanç és molt clar. El transvasament de Roina suposaria la construcció d’una gran infrastructura de canalització de més de 400 quilòmetres (300 d’ells en territori francès) amb un impacte en el territori important (canalització amb una afectació d’uns 20 metres amplada al llarg del recorregut). Suposaria, a més, la instal·lació de com a mínim 5 sistemes de bombeig per salvar els accidents geogràfics, i finalment la depuració de l’aigua per fer-la potable. Tot indica que la construcció de les dessaladores que proposa el govern català i la seva connexió té un cost més baix, i un impacte ambiental significativament menor. En els darrers anys l’avenç tecnològic a fet disminuir en un 50% el consum energètic de la dessalació.

Però hi ha, a més, un element de vital importància des del meu punt de vista: el nivell de dependència de l’exterior que representa cadascuna de les propostes. La nova cultura de l’aigua no té cap dependència de l’exterior perquè gestiona els recursos propis, en canvi el transvasament del Roina ens deixaria en mans de decisions llunyanes. Qualsevol política que tendeixi a reduir la nostra dependència de l’exterior ja sigui en recursos hídrics o en fons energètiques és una clara aposta per la modernització del país, i pel model de desenvolupament sostenible. ICV no para el país, el que fa és donar-li una nova direcció a les polítiques econòmiques, socials i ambientals, i això és el que preocupa als poderosos.

EL PEIX QUE ES MOSEGA LA CUA

2008-02-05T11:44:00.000+01:00

Esperem que la precampanya gràfica d’ICV-EUiA porti molta cua en els propers dies. I no serà per peixos!. Ahir el Marc Rius, director nacional de la campanya, presentava a Terrassa la precampanya gràfica, el perquè de la mateixa i els seus objectius. És realment una campanya diferent, amb contingut polític sobre els problemes reals de la gent, i que cerca la reflexió de la ciutadania davant de determinades situacions. Fuig de la subhasta electoral i de la resposta a d’altres partits polítics, fet tan usual en política i que tanta desafecció provoca.
Es tracten tres temes: el repte de la immigració, la situació dels mileuristes i de l’habitatge, i l’estat del transport públic i el medi ambient. Són frases que s’encadenen per acompanyar la reflexió i que acaben amb una resposta amb els que trenquem el cercle viciós. ICV-EUiA vol parlar dels problemes de Catalunya però des de la vessant més quotidiana que afecta a les persones:

-“Un mileurista guanya 1.000 € al mes. Una hipoteca costa 1.000 € al mes. Pregunta: Com menja un mileurista? Resposta: o pugen els sous o baixen les hipoteques”,
-“Si el transport públic no funciona tots anem amb cotxe. Si tots anem amb cotxe, ens carreguem el medi ambient. Si el transport públic no funciona, ens carreguem el medi ambient. Solució: el transport públic ha de funcionar.
-“Si no donem drets als immigrants, no podem reclamar-los deures. Si no podem reclamar els deures als immigrants, no podem donar-los drets. Solució: donem als immigrants tots els drets. Exigim-los tots els deures”.

Aquests tres misatges apareixeran en 310 opis del Metro de Barcelona, i en les línies de rodalies tant de FGC com de Renfe. Marc Rius ha qualificat la campanya “d’austera” i ha explicat que el pressupost total de precampanya i campanya serà de 900.000 euros, amb poc paper (esperem que els altres partits també facin públic el seu pressupost electoral). La precampanya “sobretot serà molt interactiva perquè està basada en la mobilització a la xarxa”. Així a partir de demà, comptarà amb un perfil a Facebook, un canal propi a Youtube per seguir en vídeo la campanya, una galeria d’imatges a Flickr, un lloc a Myspace, on convidarem als músics de Myspace a fer-se amics i amigues d’en Joan Herrera, a més del bloc del cap de llista (http://joanherreratorres.blogspot.com) que ja fa unes setmanes que funciona.

LA SANTA INQUISICIÓ

2008-02-01T12:38:00.000+01:00

La jerarquia de l’església catòlica té nostàlgia de temps passats i en el seu procés de radicalització cap a l’extrema dreta ens mostra la seva autèntica cara totalitària: si poguessin ens imposarien la seva visió del mon, la seva moral i la seva manera de viure (sempre amb grans dosis de cinisme i d’hipocresia). Una cosa és que opinin sobre la societat i una altra ens que ens vulguin imposar la seva doctrina dogmàtica i antiquada.

Les lleis d’aquests país no obliguen ningú a divorciar-se, ni a avortar, ni a casar-se a les persones del mateix sexe, per posar alguns exemples. És lícit que l’església catòlica demani als creients que es comportin d’una determinada manera, i seran els creients practicants els qui acceptin o no les seves directrius morals. Però no és lícit que vulguin eliminar drets polítics i socials, que és el que atorguen aquestes lleis, per la via d’imposar-nos la seva moral. Aquest és un comportament antidemocràtic que hauria d’estar perseguit per la justícia.

Que l’Església Catòlica introdueixi el terrorisme com arma electoral contra el Govern indica fins a quin punt les cúpules més dretanes de l’Església i del PP estan coordinades. Ja no s’en recorden de les negociacions amb ETA promogudes per Aznar quan va ser president del Govern, ni que van ser membres de la mateixa església els que van actuar com intermediaris, com en molts altres conflictes d’aquest tipus. Aquests oblits premeditats per afavorir al PP estan mancats de qualsevol ètica.

Aquesta entrada en campanya electoral, “como elefante en cacharrería”, tindrà les seves conseqüències. En primer lloc acaben de provocar una mobilització electoral d’aquells que no estan disposats a acceptar les imposicions de l’Església, ni a aguantar aquest nivell de cinisme, d’hipocresia i demagògia. I aquesta reacció obligarà al PP a radicalitzar-se, si és que és possible més encara, per defensar les tesis eclesiàstiques. I donat que han entrat en campanya electoral la nit del 9 de març seran guanyadors o perdedors (jo espero que perdedors), i d’una manera o d’una altra també tindran que atenir-se a les conseqüències.

En aquest marc les propostes que presenta ICV-EUiA a les eleccions a favor d’un estat laic i en contra dels privilegis que encara manté l’Església Catòlica (i que el PSOE no ha volgut eliminar), prenen més força i seran punt de referència per a molts/es votants progressistes: “Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979. Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària”.

PROPINA PELS RICS, ALMOINA PELS POBRES.

2008-01-29T18:45:00.000+01:00

La proposta llençada per ZP de retornar 400€ a més de 13,5 milions de contribuents ha desfermat un munt de crítiques polítiques i socials. Un diari de gran tirada titulava que la proposta havia indignat als sindicats i descol·locat al mateix PSOE. Aquesta proposta més enllà de ser electoralista, populista i injusta torna a posar sobre la taula l’encegament del PSOE per competir amb la dreta amb polítiques de dretes. I amb això no fa altra cosa que promoure valors conservadors i insolidaris dins de l’electorat progressista. Ho hem vist en masses ocasions al llarg de la legislatura: en política econòmica i fiscal (reforma de l’IRPF, xec nadó, ajuts al lloguer per joves, llei hipotecària, presumir de superàvit pressupostari, etc); en model territorial (discussió de l’Estatut i incompliments, priorització de l’AVE per sobre de rodalies, cursa per veure qui és més patriota, etc); o en mantenir i incrementar privilegis a l’església catòlica. Com és possible que un govern que presumeix de superàvit pressupostari, que aquest 2008 ha dotat la Llei de Dependència amb només 871 M€, ara ens proposi no ingressar 5.400 M€?. Aquesta proposta atempta contra les bases de l’estat del benestar i contra la cohesió social. Com ho ha expressat molt be Joan Herrera, “és donar propina als rics i almoina als pobres”

Un estat del benestar fort i modern (al que Catalunya i Espanya encara no han arribat) requereix d’un model fiscal progressiu i just que garanteixi ingressos suficients, perquè sense ingressos no es poden desenvolupar bones prestacions socials i perquè ha de pagar més qui més té. No és just que les rendes del capital contribueixin menys que les rendes del treball, que els poderosos sempre trobin mecanismes per contribuir el mínim possible, que els salaris hagin perdut poder adquisitiu mentre les beneficis empresarials i finances s’hagin multiplicat. Cal aturar aquesta subhasta electoralista entre el PSOE, el PP i CiU per veure qui redueix més els impostos, i res millor que votar amb intel·ligència propostes d’esquerres clares, justes i valentes: votar ICV-EUiA.

AMB PALESTINA AL COR

2008-01-27T20:09:00.000+01:00

Dijous i divendres passat vaig participar en dues de les múltiples concentracions ciutadanes de solidaritat amb el poble palestí i de condemna al bloqueig criminal que exerceix Israel amb el beneplàcit dels EEUU i la passivitat de la comunitat internacional . La primera a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona i la segona al Raval de Montserrat a Terrassa. A totes dues concentracions hi havia ciutadans/es palestins que be havien estat feia poques setmanes a Gaza o aquests darrers dies intentaven establir contacte telefònic amb els seus familiars amb poc èxit. Ens explicaven les seves vivències personals i sobre tot expressaven la seva angoixa per tot el que està passant i pel destí incert dels seus amics/gues i familiars. No hi ha cap explicació que justifiqui com la comunitat internacional ha assistit, impotent o mirant cap a un altre costat, a la construcció de la presó més gran del món on centenars de milers de persones són privades de llibertat i dels serveis més bàsics de l’ésser humà.

He recordat que una de les primeres campanyes en les que vaig participar quan vaig iniciar la meva militància política a la Joventut Comunista de Catalunya era justament de solidaritat amb el poble palestí amb aquest mateix lema, “Amb Palestina al Cor”, que ara ha recuperat Joves d’Esquerra Verda, i d’això fa més de 20 anys. Tots aquests anys han transcorregut entre l’esperança i la frustració, sobre tot la segona, que carreguen les esquenes d’un poble al que no deixen trobar el seu lloc al món. Els interessos polítics i geoestratègics d’occident (especialment dels EEUU i d’Israel, però també de la Unió Europea i d’altres estats de l’Orient Mitjà) bloqueixen una sortida negociada del conflicte que respecti el dret a ser i la dignitat de tot un poble. Mestres tant, mort, fam, esperances trencades ....

Una dona palestina, en una de les concentracions ens va dir: “ja sé que per molts dels que avui esteu aquí la política és una merda, però jo us vull dir que per nosaltres, pel poble palestí, la política és la vida”. I és que només la política pot acabar amb aquest conflicte i donar llum a l’estat de Palestina. Però ha de ser una política ferma, compromesa i valenta que només pot sorgir de la unitat del poble palestí, les Nacions Unides i la Unió Europea. Des de tots els àmbits polítics i socials hauríem d’empènyer en aquesta direcció, per construir les condicions necessàries que ens portin a una pau duradora en aquest 2008. Malgrat tot no podem perdre l’esperança.

EL PLA TREN 2014 A TERRASSA

2008-01-25T13:38:00.000+01:00

El passat dijous vem presentar a Terrassa el Pla Tren 2014 de la ma de la Núria Buenaventura, número 2 de la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions generals per Barcelona. Aquest és un pla elaborat per l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), i que conté moltes de les propostes que ICV ha estat fent en els darrers anys per millorar la xarxa ferroviària catalana, i per això l’hem fet nostre. La seva particularitat inicial és que marca un seguit d’actuacions prioritàries en la xarxa ferroviària per ser portades a terme en un curt termini de temps (6 anys), estant quantificades econòmicament (una inversió de 7095 milions d’€), i amb l’objectiu de convertir Catalunya en un país més modern i sostenible pel que fa a la mobilitat de la majoria de la població. L’aplicació d’aquest pla suposaria assolir en sis anys un sistema ferroviàri d’excel·lència pel conjunt de Catalunya.
Una de les seves virtuts és que no es tracta d’un llistat de propostes, sinó que l’aplicació del conjunt d’intervencions reforça la xarxa ferroviària en forma de xarxa interconnectada, i possibilita futurs creixements. Aquesta inversió és totalment possible donats els recursos extraordinaris de la Disposició Tercera de l’Estatut, que fins al 2014 suposen una inversió de més de 35.000 M€. El conjunt del Pla Tren 2014 suposaria un 21% d’aquests recursos i equival a la quantitat invertida en la línia de l’AVE Madrid- Barcelona.
El Pla Tren 2014 fa un plantejament general de millora de la xarxa ferroviària arreu de Catalunya, però té una incidència concreta al Vallès Occidental i a Terrassa. El conjunt d’aquest pla suposa una millora substancial de la xarxa ferroviària de rodalies i regionals que com ja sabem ha estat abandonada durant molt anys per prioritzar l’AVE. Per Terrassa el pla suposa les següents actuacions a més del perllongament de la línia de FGC, i de la construcció de la tercera estació de Renfe a l’oest de la ciutat (Can Boada, La Maurina, Roc Blanc):
Construcció de la via Terrassa- Viladecavalls- Martorell, que forma part del projecte de nova línia orbital ferroviària. Millora considerable de la nostra connexió amb les comarques de la segona corona de Barcelona (Baix Llobregat, Vallès Oriental, Maresme, Alt Penedès i Garraf).
Dues línies de Rodalies Renfe: la C-4 (actual), i la C-5 (Martorell)
Trens semidirectes Terrassa- Sabadell- Barcelona (Renfe C-5), amb un estalvi de temps de viatge (nou túnel a Montcada).
Accés ràpid als nodes de Barberà i Martorell per intercanviar amb trens regionals.
Dotar Terrassa d’un sistema mixte de tramvia interurbà (tram-tren) que alhora que fa de circumval·lació de la ciutat ens connecta amb Sabadell, Barberà, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Cerdanyola, utilitzant d’entrada i sortida la N-150. El plantejament és que a més aquest tramvia tingués un intercanviador amb l’estació de FGC a Can Roca, i amb la nova estació de Renfe a les Arenes- Torresana.
INVERSIONS A TERRASSA I ENTORN PROPER
- Nova estació Renfe Terrassa-Oest ……………………………… 3 M€
- Contrucció tram C-5 fins Martorell ……………………………….. 200 M€
- Contrucció Tram-Tren Vallès (1ª fase) …………………………... 300 M€
- Parc Mòbil Tramvia i tren ………………………………………….. 100 M€
Total aprox. 603 M€

LA RAMBLA I LA MOBILITAT

2008-01-23T18:15:00.000+01:00

Reprodueixo a continuació un article que he enviat als mitjans de comunicació: " Sembla que els primers dies de Terrassa amb la Rambla tallada han transcorregut amb una certa normalitat. Des d’algunes instàncies fins i tot s’ha expressant sorpresa per lo bé que està funcionant el dispositiu municipal, i la resposta de la ciutadania. Des del Grup Municipal d’ICV-EUiA sempre hem cregut que la ciutadania respon quan es posen els mitjans i s’articulen bones campanyes d’informació. Ho hem pogut comprovar en altres ocasions com per exemple en la recollida selectiva de residus. Hem de felicitar el nivell de civisme que s’ha manifestat durant aquests dies i ,al mateix temps, no oblidar-nos de reconèixer les molèsties que estan patint els veïns dels carrers afectats per les obres i el desviament del trànsit.

Però més enllà d’aquesta situació concreta el tall de circulació de la Rambla ens possibilita fer algunes reflexions de cara al futur que ens orientin a dissenyar una Rambla millor, però ja incorporada a un model de mobilitat sostenible. En els darrers anys s’han mantingut diverses discussions, algunes més apassionades que d’altres, sobre les possibilitats de reduir el trànsit de La Rambla, per fer-la més amable i incrementar la seguretat de les persones. No pocs polítics, de diversos partits, han defensat que era impossible “tocar” La Rambla fins que no estigués construït el IV Cinturó que actuaria com a ronda i ruta alternativa. La realitat ho desmenteix: encara no s’ha construït el IV Cinturó, s’ha tallat la Rambla al 100% i no hem assistit a cap desastre. Fins i tot el transport públic és avui més eficient perquè disposa d’un carril bus de debò. És el mateix que passava amb l’avinguda de Barcelona: no es podia reduir el volum de circulació perquè era una artèria de trànsit imprescindible, i l’avinguda s’ha reurbanitzat reduint l’espai de circulació i tampoc ha passat res. I un tercer exemple el podríem trobar en l’èxit de l’ús de la bicicleta en els darrers mesos com a mitjà de transport quotidià, malgrat els escèptics locals i la geografia urbana. Aquests tres exemples ens poden portar a pensar que la visió sobre la mobilitat a Terrassa ha estat en moltes ocasions “conservadora”, és a dir, no actuar per no crear problemes.

Si avui podem observar la fluïdesa amb la que circulen els autobusos pel carril-bus dels carrers Gal·lileo i Arquímedes, és relativament fàcil imaginar-se com circularien per tota la ciutat si tothom respectés el carril bus, les parades, i no s’aparqués en doble fila. Hauríem d’aprofitar aquesta experiència per promoure un compromís cívic més ampli de la ciutadania, i d’altra banda la Policia Municipal hauria de reforçar més la seva actuació a la via pública per assegurar la prioritat del transport públic, perquè tothom hi sortirà guanyant.

Aquesta experiència, que sens dubte serà enriquida quan es plantegi la remodelació de La Rambla, ha d’obrir noves oportunitats per recuperar espai ciutadà, promoure més decididament el transport públic (al centre i als barris), i disminuir les nostres emissions de gasos hivernacle de manera substancial. La revisió del Pla Director de Mobilitat de Terrassa, que es realitzarà aquest any 2008, ha de ser una bona oportunitat per a planificar amb perspectiva de futur la mobilitat a la ciutat. Hem de redissenyar les actuals línies del transport municipal tenint en compta l’impacte positiu de l’entrada en funcionament del “Metro” de Terrassa i l’entrada en funcionament de les noves estacions de Renfe (una a Les Arenes-Torresana en obres, i una altra a Can Boada-La Maurina sense programar encara perquè el Ministeri de Foment no ho ha considerat oportú). Hem de preveure com guanya espai la bicicleta perquè aquest mitjà de transport ja ha demostrat la seva potencialitat en pocs mesos. I hem de planificar l’arribada del “Tramvia” a la ciutat per completar una oferta de transport públic potent i de qualitat. Crec, sincerament, que Terrassa es troba en una situació privilegiada per fer de la mobilitat sostenible un dels seus signes d’identitat. Siguem, per tant, més valents, més imaginatius i donem més confiança a la ciutadania".

Els somnis possibles.

2008-01-20T21:44:00.000+01:00

He vist el resum de la participació del Joan Herrera en el programa “59 segons”. Tal com diu el Joan l’estructura del programa obliga a tenir les idees clares i a expressar-les sintèticament, tant als protagonistes com als periodistes. M’ha agradat especialment una de les intervencions del Director de l’ADN quan li diu al Joan que per les seves intervencions “es nota que està enamorat del somni de l’esquerra”. Es referia als ideals de justícia i igualtat que van impulsar la construcció d’Europa desprès de la segona guerra mundial. I el Joan, lluny de mantenir-se en un nivell utòpic o maximalista, va baixar a la vida quotidiana de les persones plantejant propostes possibles i capaces de solucionar els problemes i fer la seva vida de les persones més amable. Va donar una lliçó de somnis possibles a partir de les propostes d’ICV i de la seva actuació al Congrés dels Diputats en aquests quatre anys.

Aquesta idea del somni de l’esquerra i dels somnis possibles del Joan Herrera pot tenir molta força si som capaços de fer-la arribar a la ciutadania de forma planera. En aquesta època en que quasi tot es consumeix i es llença, fins i tot les persones, en que tot ha de donar beneficis econòmics de forma ràpida i en que el medi ambient fa nosa pel progrés, cal introduir una falca d’esperança en que és possible viure d’una altra manera i fer les coses d’una altra manera. Al cap i a la fi els somnis de l’esquerra, de l’esquerra que no ha renunciat a tenir somnis, és qui ha fet avançar el món i té cura de les persones i del planeta.

Avui, al nostre país, el desenvolupament econòmic i tecnològic fa possible promoure una modernització ecològica de l’economia per a que aquesta estigui al servei de les persones i respecti el medi ambient; és possible tenir un sistema d’impostos justos al que contribueixi més qui més té i que possibiliti ampliar les prestacions socials, que no és altra cosa que reforçar el projecte en comú de la societat; és possible tenir un model d’estat federal que reconegui la diversitat de pobles, cultures i llengües que conviuen; i és possible articular un programa que lluiti de forma eficaç contra el canvi climàtic, perquè si no ho fem res serà possible.

Parlant de somnis, al PSOE li queden pocs. Es dedica a gestionar l’economia imperant sense canviar-la (per això totes les lleis econòmiques les ha pactat amb la dreta); reparteix xecs regals com si fos “El Corte Inglés” mentre presumeix de superàvit pressupostari i el 20% de la població es troba sota el llindar de la pobresa; aprova lleis i drets socials (que aquestes si, les pacta amb l’esquerra) mentre enforteix les estructures de l’Església Catòlica més rància i conservadora que vol passar per sobre de la democràcia i imposar la seva moral excloent; i fa curses amb la dreta per rebaixar els impostos, especialment als que més tenen, es clar.

Per tant, ara que totes les enquestes afirmen que la dreta, per mèrits propis, no guanyarà les eleccions, convidem la gent a somiar sense por en un món millor, perquè és possible.

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC: MÉS POLÍTICA

2008-01-18T12:40:00.000+01:00

Aquest títol podria representar una de les conclusions de la xerrada - col·loqui que va organitzar ICV i Joves d’Esquerra Verda a Terrassa el passat dijous 17 de gener, a la sala d’actes de CCOO, i que va ser presentat pel company Xavi Martínez. Els dos ponents van coincidir a ressaltar que calen més polítiques compromeses per mitigar de forma eficient les conseqüències del canvi climàtic que ja tenim entre nosaltres: la Làia Ortiz, diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i coordinadora nacional de JEV; i el Ricard Riol, president de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP). A l’inici de l’acte es va presentar el blog “Terrassa Sostenible-ICV”, un nou marc de relació i participació a l’entorn del desenvolupament sostenible i Terrassa ( http://www.terrassasostenible-icv.blogspot.com/ ).

La Làia Ortiz va plantejar la necessitat d’omplir el buit entre els plantejaments superestructurals de la lluita contra el canvi climàtic (cimeres internacionals), i la responsabilitat individual de la ciutadania en el canvi dels seus hàbits. Per omplir aquest buit va plantejar la necessitat d’incrementar les polítiques locals, regionals i estatals, per bastir un veritable programa de canvi en la nostra manera de viure, de produir, de moure’ns i de consumir. Va exposar, també, com el govern de la Generalitat de Catalunya ha iniciat, de forma participada, la redacció de l’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic: amb la creació de l’Oficina del Canvi Climàtic, i l’organització d’una Convenció Nacional (que celebrarà una segona sessió al febrer) per redactar el programa de mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de CO2 en 5,3 tones anuals. També va fer esment de les dificultats de que aquesta política, que ha de ser transversal per coherència, sigui assumida amb la mateixa intensitat pel conjunt del govern català, més enllà de l’impuls i lideratge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (ICV), cosa que avui encara no és així.

Per la seva banda el Ricard Riol va fer una complerta exposició de les conseqüències de l’actual model de mobilitat, basat en el transport privat, sobre la salut i la seguretat de les persones, i sobre la qualitat urbana de les ciutats i el medi ambient. La mobilitat motoritzada és un dels sectors que més emissions aporten a l’atmosfera (un 40% del total) i per això qualsevol estratègia per mitigar el canvi climàtic ha de canviar el model de mobilitat. Desprès va fer una comparativa de Catalunya i Espanya respecte a Europa pel que fa les infrastructures de mobilitat, on va quedar molt clar que: Catalunya compta amb una extensa xarxa d’autopistes, i una molt deficient xarxa ferroviària i de vies secundàries. Com una de les propostes concretes va insistir en la conveniència de que Terrassa es dotés d’un tramvia intercomunicat amb la xarxa ferroviària per donar un salt endavant en mobilitat sostenible. I com era d’esperar va fer una petita presentació del Pla Tren 2014 com la darrera proposta estrella realitzada per la PTP (que ha estat totalment assumida per ICV) per millorar i fer créixer la nostra insuficient xarxa ferroviària en només 6 anys i amb una inversió prevista que supera el 7 mil milions d’€. En aquest pla es proposa la construcció d’un tram-tren per Terrassa i la comarca del Vallès Occidental, que ampliï i millori l’actual xarxa ferroviària.

QUÈ PASSA A EDUCACIÓ.

2008-01-16T20:44:00.000+01:00

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat el document de bases per la Llei d’Educació de Catalunya (la primera) i s’ha trobat, d’entrada, amb la convocatòria d’una vaga general per part dels principals sindicats del sector públic de l’educació. Això no va be. El govern d’Entesa, l’esquerra plural de Catalunya, no pot afrontar la redacció i aprovació d’una llei tant emblemàtica enfrontat als sindicats del sector públic (alguns d’ells com CCOO i UGT signants del Pacte Nacional d’Educació). El procés que s’ha iniciat comença tocat i el més aconsellable seria que la conselleria retirés el document de bases i els sindicats desconvoquessin la vaga per iniciar un nou procés. Segurament hagués estat més indicat consensuar el document de bases amb els agents que van signar el Pacte Nacional d’Educació. D’altra banda no tenim cap presa per presentar i aprovar la Llei al Parlament. Cal fer-ho be i ho podem fer.

Però sembla que el conseller té ganes de gresca i acaba de presentar una proposta per crear centres d’acolliment per nouvinguts al marge dels centres educatius. Diu que la proposta té l’objectiu d’accelerar la integració dels nouvinguts i treure pressió a les escoles per la matrícula viva (no entenc res ...).

Al marge del procés també cal entrar en el contingut del document de bases per la Llei d’Educació. Desprès d’una primera lectura s’obren moltes incògnites i preguntes. Em dona la sensació que la intenció política del redactor és consolidar la dualitat del sistema educatiu a Catalunya (públic i privat-concertat) sense apostar decididament per l’enfortiment de la xarxa pública com a servei públic per a tothom; es fan moltes referències a la necessitat de flexibilitzar l’organització i la gestió dels centre educatius públics i es deixa la porta oberta a fórmules de gestió privada dels centres, i fins i tot a la participació en la gestió dels centres d’empreses, sindicats i altres entitats pel que fa a la formació professional; des del meu punt de vista i han poques referències a l’educació al llarg de tota la vida com una necessitat fonamental del país; i finalment és decebedor la manca de concreció pel que fa a l’objectiu d’acostar-nos als països europeus més avançats en despesa (6% del PIB). La lectura d’aquest document m’ha provocat una certa perplexitat. El trobo incomplet, desordenat i repetitiu. No acabo d’entendre, més enllà del cognom del conseller, com s’ha pogut fer públic aquest document sense el suport explícit dels socis de govern en un tema tant important i complex.

En aquesta situació ICV ha de treballar, des del govern i des de fora d’ell, per crear les condicions que possibilitin reiniciar el procés en millors condicions i que el nou document de bases sigui més complert, compti amb el suport dels tres socis de govern, aposti clarament per la xarxa pública, i concreti els objectius de financiació.

ESTAT FEDERAL

2008-01-14T19:16:00.000+01:00

ICV ha decidit concretar el seu full de ruta per aconseguir un Estat Federal. Mentre el PP vol renacionalitzar Espanya des de el centralisme més ranci i el PSOE tancar i encorsetar l’estat de les autonomies, ICV vol plantejar una proposta articulada de Constitució Federal que reformi l’actual per acostar-la a la realitat que ha canviat molt en 30 anys. Malgrat ho vulguin negar uns i altres Espanya és plural i conviuen diferents maneres d’entendre-la. El futur d’Espanya passa, doncs, per modernitzar-la, i acostar-la al model dels països més desenvolupats del món: els països federals. Perquè la gestió de la diversitat enriqueix, i compartir projectes suma energies en benefici de tothom. Aquesta va ser una de les conclussions del Taller sobre model d’estat que va realitzar ICV dissabte passat, amb una nutrida participació i ponents d’alçada (Miquel Caminal, Jordi Sánchez, Joan Saura, Jaume Bosc i Joan Herrera).

En aquest full de ruta la primera prioritat és exigir el ple desenvolupament de l’Estatut de Catalunya. L’Estatut conté elements federalitzants i ha estat, un cop més, l’inici d’una nova etapa en l’organització de l’estat que evoluciona l'estat de les autonomies. Malgrat l’enorme campanya en contra de l’Estatut organitzada pel PP, i de la posició conservadora que ha mantingut bona part del PSOE, molts articles de l’Estatut de Catalunya s’han copiats o adaptats en els nous estatuts d’Andalusia, País Valencià, Illes Balears, etc. I ara quan es discuteixi el model de finançament per Catalunya, tal com marca l’Estatut i va votar el Congrés dels Diputats, el finançament de les autonomies, i esperem que també dels ajuntaments, iniciarà una nova etapa.

Ja sabem el que dona de si el PSOE i el PSC desprès d’aquell compromís de ZP: “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya”. D’altra banda les proclames independentistes no impressionen gens a Madrid. El que preocupa i molesta són propostes que puguin avançar i remoure les estructures de l’estat centralista. Per això és molt important que ICV-EUiA consolidi i ampliï la seva representació al Congrés dels Diputats (esperem que IU també ho faci). Aquest resultat li aniria molt be al govern de la Generalitat de Catalunya: més representació d’una força política que es creu l’Estatut i el seu desenvolupament, que no canvia cromos per interessos partidistes, i que té tot el marge del món per exigir una lectura de la Constitució i del desenvolupament de l’Estatut des d’una visió federal.

LA COMISSIÓ BILATERAL

2008-01-10T20:30:00.000+01:00

Feia dies que guanyava punts la tesis de que la Comissió Bilateral Estat-Generalitat seria incapaç d’arribar a un acord pel traspàs de rodalies a Catalunya. Suposo que per una banda els estrategues electorals dels PSOE creuen que no ha de ser positiu pels seus interessos presentar-se a les eleccions generals havent fet un traspàs important als “insolidaris catalans”; de l’altra banda a una part important del PSOE l’Estatut de Catalunya li sona a separatisme i posaran tots els impediments pel seu desenvolupament, i al president del govern i el seu entorn li hagués encantat poder arribar a un acord sense compromisos concrets per fer-se estimar en sectors catalanistes. El que no han entès uns i altres és que tot alhora no pot ser: no es pot continuar defensant l’Espanya plural i alhora “torpedejar” el desenvolupament de l’Estatut de Catalunya; fer veure que et compromets amb la solució dels problemes que afecten a la majoria i quan arribar l’hora de la veritat fer marxa enrere. El PSC no crec que estigui al marge d’aquest debat per les seves responsabilitats institucionals i polítiques que són moltes. No deu ser còmode intentar encobrir i silenciar les actuacions de la ministra Àlvarez i els reiterats incompliments de Zapatero i alhora voler incrementar el seu perfil catalanista com va aconsellar-li Moncloa.

És indignant, però, que el desacord es doni en el traspàs de rodalies, on la gestió del govern central ha estat pèssima i ha vingut acompanyada de la seva aposta per prioritzar les inversions i les obres de l’AVE per sobre del que faci falta. Ens podem imaginar que la ministra de Foment prefereix gestionar malament rodalies que traspassar-la per millorar-la (antes partía que doblá!). Donada la situació des d’ICV hem de ser molt contundents alhora de denunciar els incompliments del PSOE tant en la gestió de rodalies, que afecta a milers i milers de ciutadans/es, com en el desenvolupament de l’Estatut. Només un creixement electoral important d’ICV-EUiA a Catalunya, i d’IU al conjunt d’Espanya, pot aconseguir que la propera legislatura el PSOE es vegi forçat a mirar cap a l’esquerra i l’Espanya Plural. El vot d’esquerres més clar i útil per defensar al Congrés dels Diputats polítiques socials, ecologistes i federalistes serà el d’ICV-EUiA, perquè ja ho hem demostrat.

LA LÍNEA C4 DE RENFE.

2008-01-09T14:17:00.000+01:00

Avui he viatjat en RENFE de Terrassa a Barcelona (a Terrassa tenim la sort de comptar amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que és la que normalment utilitzo perquè sé amb molta exactitud quan surto i quan arribo, que ja és molt). En aquesta ocasió no he tingut problemes amb els horaris (havia calculat dos trens abans d’hora per seguretat) però a l’anada la màquina no m’ha marcat el viatge i a la tornada ha decidit que el meu títol era defectuós (m’estalvio els comentaris).

Però això no és el que volia comentar. El que volia comentar és el grau d’abandonament de les estacions de Renfe de tota la línia i dels seus entorns. L’estació de Terrassa és bastant nova perquè la línia es va soterrat i és relativament accessible, però de la resta es podria convocar un concurs públic per premiar la més deixada i abandonada (Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Montcada i Reixac, etc). Diuen els entesos que el paisatge i l’urbanisme influeixen en l’estat anímic i la salut de les persones. I deu ser veritat perquè un usuari de Renfe que es dediqui a contemplar el paisatge pot arribar a Barcelona amb l’ànim per terra i si l’utilitzes a diari, per anar a treballar o estudiar, la depressió pot ser profunda, a no se que optis pel llibre o pel mp3 (opcions molt recomanables).

És cert que aquesta línia circula per una de les zones més “maxacades” de Catalunya per un urbanisme salvatge i “cutre” amb marca franquista, però el pas del tren i les estacions haurien de contribuir a millorar la qualitat urbana i l’entorn a més d’oferir un bon servei. Res més lluny de la realitat. A més he ajudat a una mare a baixar el cotxet del nen a Arc de Triomf perquè l’alçada era considerable, i no vull ni imaginar com ha pogut arribar a peu del carrer. Les estacions i el seus entorns semblen de fa dos segles i l’accessibilitat nul·la. Sóc conscient que la línia C4 deu semblar-se molt a la resta de les línies a Catalunya. Per això encara és més insultant l’aposta de Zapatero i Magdalena Álvarez per l’AVE (el tren de la minoria) per sobre de les rodalies (el tren de la majoria), perquè estic convençut que les estacions de l’AVE, totalment accessibles, i els seus entorns seran dignes dels seus usuaris. Ja n’hi ha prou, primer rodalies !!. I a les eleccions, per l’esquerra, primer Joan Herrera (ICV-EUiA).

Zapatero, Zapatero …

2008-01-07T12:24:00.000+01:00

Per si no estigués encara prou clar el president Zapatero ha plantejat de forma clara com vol que sigui la propera legislatura: vol el recolzament preferent de CiU i PNB, de la dreta nacionalista “moderada” per fer front al PP. Això vol dir que vol continuar pactant amb la dreta les polítiques econòmiques i fiscals, com ha fet en aquesta legislatura, i aigualir les polítiques socials que ha pactat en aquests quatre anys amb l’esquerra. Vol desfer-se de la falsa etiqueta de radical que li atorga el PP per “centrar-se” plàcidament de la mà de les “altres dretes”. El dilema i la responsabilitat dels ciutadans/es que es situen en el camp progressista i d’esquerres està, doncs, molt definit: es tracta de decidir qui tindrà més influència sobre el proper govern Zapatero (el PP porta quatre anys treballant per no guanyar les eleccions), les dretes o les esquerres. O de com ha d’avançar Espanya en els propers quatre anys: des d’una visió federal amb contingut social, o des del manteniment de l’estat de les autonomies amb contingut conservador per afavorir als poderosos.

Els votants d’esquerres s’han de preguntar per què no s’han apujat més les pensions i el salari mínim?; per què no s’ha dotat amb més recursos la Llei de Dependència?; per què s’ha apostat pel tren de la minoria (AVE), oblidant el tren de la majoria (Rodalies); per què Espanya és el país europeu campió en incomplir el Tractat de Kioto?; per què els ajuntaments continuen sent l’administració que menys recursos públics gestiona?. Si acabarem el 2007 amb un superàvit de l’1,8% del PIB espanyol (que no m’atreveixo a quantificar en milions d’euros), per què continuem lluny en despesa social de l’Europa més avançada, mentre el Tractat de Maastrich permet un dèficit del 3%?.

ICV planteja als votants d’esquerres un missatge molt clar: volem una nova majoria d’esquerres al Congrés dels Diputats que no faci bandera del superàvit mentre les necessitats socials són tant evidents (serveis socials, alt nivell de pobresa, accés a un habitatge digne, pensions i salaris baixos, etc); volem una nova majoria d’esquerres que posi en marxa, de debò, polítiques contra el canvi climàtic més enllà de declaracions políticament correctes, apostant decididament per la modernització ecològica de l’economia i la mobilitat sostenible (tren, tramvia, autobús, bicicleta, etc), les energies netes i la protecció del medi ambient; una nova majoria d’esquerres que faci avançar l’Espanya federal i plurinacional sense complexes davant del centralisme de les cavernes. Sens dubte el vot més il.lusionant i útil serà el d'ICV-EUiA.

IBI ABUSIU, NO ¡

2008-01-03T14:31:00.000+01:00

El nou govern de l’Ajuntament de Santa Perpètua (PSC,ERC i CiU) continua generant malestar a la ciutat. Si van iniciar el seu mandat (només fa sis mesos) amb un increment desmesurat de polítics a dedicació exclusiva, i la contractació de més càrrecs de confiança per prestar els mateixos serveis, ara han gestionat tant malament la revisió cadastral que molts dels rebuts de l’IBI que paguen els contribuents s’han incrementat una mitjana del 15%, molt lluny de qualsevol IPC de referència. I això ve acompanyat d’una congelació de l’IAE per les grans empreses de Santa Perpètua que són moltes. En la darrera revisió cadastral de fa 10 anys, amb ICV a l’alcaldia, la manera d’actuar va ser molt diferent: es va aprovar un tipus de l’IBI que va donar com a resultat que la immensa majoria dels rebuts dels ciutadans/es es situessin al voltant de l’IPC, i s’incrementés més en l’IBI industrial. Això és política fiscal redistributiva d’esquerres i bona gestió, i no l’abús recaptatori d’aquest nou govern. Ja veurem quina serà la propera. En aquest enllaç podreu veure un vídeo que il·lustra molt be el grau d’emprenyament de la ciutadania en el darrer Ple de l’Ajuntament: (http://mx.truveo.com/Protesta-vecinal-en-Santa-Perp%C3%A8tua-contra-la/id/3843285443)

Estimada ministra ...

2007-12-28T20:55:00.000+01:00

Així comença el missatge que li podeu enviar a la ministra Magdalena Álvarez per a que entri be al 2008. Ara que la ministra porta uns quants dies inaugurant AVEs per les espanyes cal recordar-li que s’ha oblidat de la majoria de la gent i que durant 4 anys ha estat incapaç de posar les rodalies al nivell que li pertoca. El missatge que reprodueixo a continuació, el podeu trobar a http://primer-rodalies.blogspot.com/ . En aquest enllaç també trobareu la proposta de Pla Ferroviari Catalunya 2014 que ha elaborat l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i que ha fet seu ICV (això mereix una altra entrada). Envieu el missatge, feu difusió en el vostre entorn i omplim-li la bústia de peticions de dimissió. Ni partía, ni doblá: dimitía !!

“Estimada ministra,

Em dirigeixo a vostè com a usuari/usuària de Renfe i com a ciutadà/ciutadana de Catalunya. Li escric per fer-li arribar el meu profund malestar per la situació dels trens de Rodalies i Regionals al meu territori.

Per aquest motiu li exigeixo:

1. Que prioritzi d’una vegada la inversió en els trens de Rodalies i Regionals per davant de l’AVE. El 97% de la gent utilitza els trens de Rodalies davant només el 3% que utilitzarà l’AVE.
2. Tota obra de l’AVE s’ha de fer sense que això suposi cap altre problema per al funcionament dels trens de Rodalies ni cap nova molèstia per als i les usuàries.
3. Un cop restablert el funcionament de Rodalies i l’AVE arribi a Barcelona, cal una aposta decidida per la xarxa de Rodalies que permeti una modernització del servei i la creació de noves línies.
4.Finalment li reclamo que dimiteixi de manera immediata, com a principal responsable que és de la situació que patim.

Atentament,

Primer Rodalies!!!
Primer Regionals!!!”

1 any de govern d’esquerres.

2007-12-24T10:46:00.000+01:00

Durant aquests dies és compleix el primer aniversari de la constitució del Govern d’Entesa de Catalunya. Coincidint amb aquest aniversari s’ha editat una publicació en la que es resumeix l’acció del govern realitzada pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (al final trobareu l’enllaç). En aquest document podem trobar moltes dades comparatives de com han evolucionat els pressupostos de la Generalitat, sent les polítiques socials les que han obtingut el creixement més important. És important difondre aquesta informació entre la ciutadania perquè es molt provable que hagi quedat desdibuixada per la gran apagada de Barcelona, la crisi de rodalies i d’altres esdeveniments mediàtics. També és important per contrarestar la imatge d’un govern que no governa difosa per CiU i determinats mitjans de comunicació. No podem llençar les campanes al vol perquè queda molta feina per fer i els recursos econòmics disponibles encara no són els necessaris, però és evident que l’orientació de l’acció de govern té molt poc a veure amb la dels anteriors governs conservadors. Mai s’ha invertit tant en educació pública, en salut, en serveis socials, en habitatge, en medi ambient, i en suport als ajuntaments. La realitat quotidiana ens diu, però, que encara s’hauran d’incrementar més per recuperar els dèficits acumulats i anivellar-nos amb els països més avançats d’Europa.

La publicació també serveix per il·lustrar la gran activitat de les conselleries liderades per ICV-EUiA (Interior, Relacions Institucionals i Participació; i Medi Ambient i Habitatge), de les que també CiU fa responsable de la paralització del país, i que troben eco en determinats mitjans de comunicació que actuen de lobby. Segurament el que més molesta a la dreta nacionalista i als poderosos és que ICV-EUiA està impulsant les polítiques d’esquerres més avançades per fer front a problemes complexos (les polítiques públiques d’habitatge, de gestió de residus, de la nova cultura de l’aigua, de la lluita contra la contaminació atmosfèrica, de la seguretat del país amb un altre accent, de l’impuls de la participació, de la recuperació de la memòria democràtica, de la mobilitat sostenible, etc). Si això és així també és cert que ens falta molta política de comunicació i d’explicació de les polítiques que s’estan impulsant, els seus motius, les dificultats i els resultats que es persegueixen. És imprescindible i urgent que millorem la nostra estratègia comunicativa per fer avançar amb més força les polítiques que estem desenvolupant.

En tot cas aquest és un document que forma part de la política de transparència iniciada pel primer govern d’esquerres que va començar a publicar en la seva web els acords del Consell Executiu i que posa a l’abast de la ciutadania elements de valoració de la feina feta i possibilita la crítica responsable basada en dades.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20071127/20071127_unanydegovern.pdf

BIEEENNNNNN !!!

2007-12-20T15:33:00.000+01:00

Per fi s’ha aprovat la Llei pel Dret a l’Habitatge que junt al Pacte Nacional de l’Habitatge suposen la concreció de la política d’habitatge social més potent com mai s’ha planificat a Catalunya. Ha estat un govern d’esquerres qui ho ha fet possible, i en aquest cas liderat per una conselleria sota la responsabilitat d’ICV-EUiA. Ha estat un camí llarg i difícil, iniciat per Salvador Milà i continuat per Francesc Baltasar, però és evident que si es vol fer front a un problema tant greu com és l’accés a un habitatge digne (dret bàsic constitucional i estatutari) calia posar en marxa accions efectives per capgirar la situació. L’oposició de dretes, recolzada pels mitjans de comunicació (inclosa TV3 i Catalunya Radio) han volgut centrar la seva oposició en el famós “lloguer forçós” i la defensa aferrissada de la “propietat privada”.

Aquest reduccionisme interessat del contingut de la llei ha deixat de banda els aspectes més importants que introdueix el text ja aprovat: la declaració de la funció social de l’habitatge amb totes les seves conseqüències; la creació d’un parc públic d’habitatge social que tregui aquest be tant bàsic de l’especulació (amb la declaració de protecció oficial durant un mínim de 30 anys); una clara voluntat de l’administració d’intervenir (si, si, d’intervenir) en el mercat de l’habitatge incapaç de promoure l’accés a l’habitatge a amplis sectors de la societat; i la “solidaritat urbana” que estableix que en 20 anys els municipis catalans hauran de tenir un mínim del 15% de seu parc en habitatge social. I aquests són només alguns aspectes importants. L’aprovació de la Llei pel Dret a l’Habitatge acosta Catalunya a les polítiques europees més avançades en el camp de l’habitatge i la converteix en líder a nivell d’Espanya. Hi ha, per tant molts motius per estar satisfets per l’aprovació de la llei i per continuar treballant amb optimisme per assegurar l’accés a un habitatge digne a un preu raonable a la ciutadania.

Avui he vist l’entrevista que ha realitzat el Sr. Josep Cuní com a director del Matins de TV3 al conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Francesc Baltasar (i ja no parlo de la posterior tertúlia on participaven el director de La Vanguardia, el director del Periódico, l’historiador J.B. Culla, i menys mal el Ramon Espasa). Aquest periodista és un clar representant de la creuada dels sectors conservadors i poderosos contra la llei, especialment contra el lloguer forçós, i li ha arribat a preguntar al conseller si el famós article no serà només una operació per demostrar que “Iniciativa” continua sent d’esquerres. El Sr. Cuní podrà dir i fer el que consideri convenient en el seu programa, barrejant constantment opinió amb informació, però jo també ho puc fer i utilitzant la meva llibertat d’expressió poso en qüestió la seva professionalitat com a periodista i per tant que estigui al capdavant d’un programa de la televisió pública catalana que, respectant la independència dels seus professionals, també té objectius públics concrets.

I, ara tenim molta feina per fer complir la llei i el pacte, però que ningú dubte que ho farem.

ARTUR MAS, TERMINATOR

2007-12-17T09:43:00.000+01:00

Al senyor Mas se li ha ocorregut proposar que els directors d’escola siguin agents de la autoritat per a que si són agredits la seva denúncia tingui més força en els jutjats. Menys mal que el conseller d’Educació li ha contestat que Catalunya no és el Bronx. Mas també ha proposat separar els estudiants segons el seu rendiment a classe i escurçar les vacances dels que tinguin un pitjor rendiment. I per acabar a proposat un pla de xoc per construir nous equipaments educatius. El senyor Mas no ens farà oblidar que durant els 23 anys de govern de CiU l’escola pública va estar sota mínims perquè la seva prioritat era l’escola concertada i privada, i ha estat el govern d’esquerres el que ha tingut que posar en marxa un veritable pla de xoc per recuperar el temps perdut (només cal veure com s’han incrementat els pressupostos d’educació des del 2003), encara que 23 són molts anys per recuperar. Però donat que Mas té una imperiosa necessitat de fer-se notar com sigui aviat ens proposarà instal·lar detectors de metall a les entrades de les escoles per incrementar la seguretat.
En una demostració de sagacitat ha demanat al President Montilla que enlloc de demanar-li a la ciutadania que estalviï aigua davant la sequera faci alguna cosa per solucionar-la. O sigui que aviat veurem Artur Mas encapçalant el seguici per ballar la dansa de la pluja a la Plaça de Sant Jaume. En aquest tema el Departament de Medi Ambient i Habitatge, desprès de trobar una Agencia Catalana de l’Aigua arruïnada i endeutada, també està executant obres (dessaladores, connexió de conques, etc) per afrontar en millors condicions períodes de sequera. La nova cultura de l’aigua necessita, però, d’un consum responsable de la ciutadania que és cada dia més conscient. No passaran molts dies sense que CiU demani insistentment el transvasament del Roïna i ja veurem quina és la resposta del PSC sempre apassionat per les grans infraestructures.
I finalment, per demostrar la seva predisposició a construir país CiU continuarà sense signar el Pacte Nacional de l’Habitatge que identifica la política pública més potent que s’ha plantejar mai a Catalunya per promoure l’accés a un habitatge digne. I no signarà el pacte utilitzant com escusa el polèmic article del lloguer forçós de la Llei pel Dreta l’Habitatge quan un habitatge no compleixi amb la seva funció social. Segurament el que no agrada a CiU de la llei és precisament això: que es doni valor jurídic a la funció social de l’habitatge, i que hagi estat impulsada per ICV.

Nova agressió feixista a Terrassa.

2007-12-14T21:48:00.000+01:00

Reprodueixo el comunicat de premsa que ICV i Joves d'Esquerra Verda de Terrassa hem elaborat davant de la nova agressió feixista que ha petit un company nostre:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Terrassa i Joves d’Esquerra Verda vol denunciar públicament l’agressió de que va ser objecte un dels militants de l’organització juvenil Joves d’Esquerra Verda de la localitat durant la nit de dimarts a la sortida de casa seva per part d’un grup de joves d’estètica neonazi.

A banda d’un cop de puny al nas, que va requerir atenció mèdica, el jove va rebre amenaces de mort fent referència explícita al judici pendent contra diversos joves neonazis per una agressió produïda al mes de febrer contra quatre joves militants de les joventuts d’ICV i EUiA que va acabar amb l’hospitalització d’un dels agredits diversos dies. El jove agredit i amenaçat el passat dilluns és un dels quatre joves que van patir i denunciar aquesta agressió el mes de febrer.

En aquell moment fruït de les investigacions es van produir diverses detencions i encausaments que estan pendents de la celebració del judici on, a banda dels joves agredits, ICV es va personar com acusació particular.

El jove agredit va interposar la corresponent denúncia davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Davant aquesta nova agressió ens reafirmem en la defensa dels valors de la llibertat i de la democràcia que aquests grups violents d’extrema dreta volen atacar des de l’exercici de la violència i de la por. Cal que la societat civil i els cossos de seguretat treballem en una mateixa línia per tal d’eradicar l’existència d’aquests grups violents incompatibles amb una societat de lliures i iguals, en la que la paraula, el diàleg i els valors democràtics han de presidir qualsevol debat polític.

Malauradament tant a Terrassa com a d’altres ciutats del Vallès Occidental aquestes agressions es reprodueixen de forma periòdica i fan necessari que garantir la seguretat i l’exercici de la llibertat de les víctimes, així com que l’eradicació d’aquests grups violents i d’extrema dreta sigui una de les prioritats dels cossos de seguretat de la ciutat, tant dels Mossos d’Esquadra com de la policia municipal, utilitzant tots els mitjans al seu abast per identificar i posar a disposició judicial als agressors i per desmantellar les estructures organitzatives d’aquests grups que fan de l’apologia de la violència i del feixisme els seus signes d’identitat.

Terrassa, 13 de desembre de 2007"

Davant d'aquests fets la prioritat és la seguretat del nostre company. Està clar que l'agressió ha estat, a més, una coacció per influir en el judici que es produirà per la primera agressió. Els cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra, i Policia Municipal) han d'assegurar la seguretat del company, però a més han d'actuar amb més contundència davant d'aquests grups feixistes i violents que estan identificats i es sap on es reuneixen. Qualsevol agressió ha de rebre una resposta immediata dels cossos de seguretat per fer-lis la vida impossible, és l'únic llenguantge que entenen. Estic convençut que la majoria d'agressions d'aquest tipus no es denuncien per por i tenim la responsabilitat de fer visible aquest problema de seguretat per eradicar aquesta pràctica feixista.