13.9.10

VAGA GENERAL: JO HI VAIG

Amb aquest lema els joves de CCOO criden a la participació a la vaga general del proper 29 de setembre. I jo hi vaig. ICV recolza la vaga general i contribuirà a la mobilització de la ciutadania per defensar l’estat del benestar, els drets dels treballadors/es, i una sortida a la crisi econòmica justa, solidària i sostenible. Just el contrari del que està fent el govern del PSOE del president Zapatero.
La convocatòria de la vaga general posa de manifest la manca de suport social a les polítiques més conservadores i retrogrades que ha posat en marxa un govern que es diu d’esquerres però que copia les receptes de la dreta política i econòmica europea i segueix els dictats d’això que anomenen els “mercats financers”. Uns dictats que no són altra cosa que l’expressió més clara dels interessos dels “poderosos” arreu del món, i veritables responsables de la crisi econòmica.
El govern del PSOE ha aprovat definitivament una reforma laboral que no contribueix ni a crear ocupació, ni a canviar el model de desenvolupament econòmic, tal i com ha reconegut el mateix Ministre de Treball, que malgrat això l’ha impulsat i aprovat. Contribueix a mantenir un model econòmic esgotat, improductiu, especulatiu i insostenible. Una reforma que precaritza encara més el mercat de treball, abarateix l'acomiadament, degrada les relacions laborals i debilita la negociació col·lectiva.
Lluny d’assumir que el principal problema d’Espanya no és un excés de despesa pública sinó una manca d’ingressos, el govern central ha decidit descarregar la retallada del dèficit públic en els més febles. Enlloc de cercar nous ingressos en el desplegament d’una fiscalitat progressista i progressiva per a que paguin més aquells que més tenen, o els que més contaminin, o els que han creat la crisi econòmica, s’apuja l’IVA de forma indiscriminada, s'abarateix l’acomiadament, es retallen els sous del sector públic i la despesa social, i es rebaixen els impostos als més rics.
Enlloc d’incrementar i de millorar els serveis públics, universalitzant les prestacions socials, o el finançament dels ajuntaments, es dilapiden de forma populista i inútil 30.000 M€ en el retorn dels 400€ de l’IRPF per a tothom, o el xec-bebe de 2500€ també per a tothom, o amb la desaparició de l’Impost de Patrimoni que sobre tot gravava als grans patrimonis. És curiós constatar que l’objectiu de reducció del dèficit públic del govern central és de 15.000 M€, just la meitat d’allò que ha malbaratat des del punt de vista econòmic i social. En aquest panorama és simptomàtica la frase de ZP de “baixar impostos també és d’esquerres” com una de les majors renúncies de la socialdemocràcia espanyola als valors de la justícia social.
Enlloc de contribuir a la modernització del model productiu apostant de forma clara i decidida pels nous sectors de desenvolupament econòmic i social com les energies renovables, la mobilitat sostenible, la investigació i la innovació, i els sectors productius, es continua encallat en el vell i esgotat model econòmic que tant ha contribuït a la pitjor crisi econòmica. No s'és exigent amb les entitats financeres que continuen incrementant els seus beneficis a costa del rescat públic i tallant el crèdit a les famílies i les empreses, es rebaixen les subvencions a les energies renovables, es continua subvencionant la producció de carbó, i es continua apostant per les autovies i l’AVE per sobre del transport públic de la majoria.
Hi ha tantes raons per anar a la vaga general que es difícil resumir-les. Tantes com alternatives possibles per sortir de la crisi econòmica de forma justa, solidària i sostenible. Hi ha una altra sortida de la crisi econòmica des de l'esquerra, l'ecologisme i el sentit comú. Per això vaig a la Vaga General.