11.5.10

GUANYAR LA PARTIDA


Per què ICV-EUiA demana, insistentment, una actitud d’exigència davant dels bancs?. Per què exigim que pagui més impostos qui més té?. Per què ens neguem a abaratir l’acomiadament o a incrementar els anys de cotització per tenir dret a una pensió?. Per què ens hem oposat a una pujada indiscriminada de l’IVA?. En primer lloc perquè els treballadors i els pensionistes no han creat la crisi econòmica en que ens trobem. Han estat els especuladors del sistema capitalista que sense normes i regulacions han campat lliurement. I, en segon lloc, perquè hi ha una sortida justa, solidària i sostenible a la crisi econòmica per a que no la paguin els mateixos.

A aquestes alçades de la crisi econòmica global tothom es pregunta on està el resultat d’aquelles declaracions dels líders mundials al 2008 anunciant ràpides i profundes reformes del sistema financer internacional, fins i tot en el conjunt del sistema capitalista, per a que no es tornés a produir la catàstrofe econòmica que està fent patir a tants milions de persones. La resposta està clara: no hi és.

La reacció dels que han creat la crisi –amb la complicitat, la passivitat o la resignació dels governs- està sent l’exigència d’aplicar ajustos socials i rebaixar els nivells de benestar social. El xantatge està servit: o fas el que li convé al mercat i al capital o asfixio la teva economia. O reformes el mercat de treball abaratint l’acomiadament, congeles sous i incrementes els anys per tenir dret a una pensió, o desestabilitzo l’economia. Si cal especular amb el valor de la moneda o amb el deute públic d’un país es fa i ja està. Importa poc la destrucció d’empreses, de llocs de treball i de projectes de vida, el que importa és que els beneficis d’una pocs continuïn sent espectaculars i ningú s’atreveixi a plantejar normes i regulacions.

Es com si estiguéssim jugant una gran partida d’escacs però sense regles i en la que, a més, un dels jugadors té les peces bloquejades. Qualsevol moviment implica la pèrdua de la peça. Aquells que s’han beneficiat de milers de milions d’euros dels estats, de l’espanyol també, sense res a canvi, enlloc de dedicar-se a reactivar l’economia facilitant el crèdit han preferit tapar els seus forats amb diner públic i desprès especular amb el deute dels estats en temps de crisi.

Ho podem veure en el pla de rescat de Grècia que imposa unes condicions als grecs impossibles de complir (cosa que no s’ha fet amb els bancs) que els condemna a més crisi i més pobresa. Ho podem veure en els reiterats intents especulatius per desestabilitzar diverses economies europees com l’espanyola o la portuguesa, o fins i tot l’euro.

Per ICV-EUiA hi ha una sortida justa, solidària i sostenible a la crisis econòmica. Una sortida que afronti amb valentia els canvis estructurals que cal fer en el sistema financer, en el model energètic, en el sistema fiscal. Que aposti clarament per l’economia verda, el transport públic i l’atenció a les persones. Canvis que han d’apostar decididament per la formació professional, la inversió en innovació i desenvolupament en sectors que aportin valor afegit al nostre teixit industrial.

Resignar-se és perdre per endavant. Nosaltres apostem per jugar i guanyar la partida.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa