El 2 de febrer el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012. Aquest important acord, que fixa la política pública d’habitatge en els propers quatre anys, va quedar en un segon pla comunicatiu per l’aprovació, en la mateixa sessió, de la polèmica Llei de Vegueries i del Consell Metropolità.
Però el Pla per al Dret a l’Habitatge és ja una realitat vigent desprès de la seva publicació al DOG. Convé per tant, explicar la seva importància i les seves característiques més destacades. El Pla vol continuar donant resposta a una de les principals preocupacions de la societat catalana, i més en temps de crisi econòmica: l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.
La primera consideració que cal fer és que el Pla consolida, renova i amplia la política pública d’habitatge posada en marxa pels dos governs d’esquerres del país des del 2004. Les xifres del balanç de l’acció del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2009 són prou eloqüents per il·lustrar que la política pública d’habitatge s’ha convertit en una de les principals prioritats del govern.
- Els ajuts al lloguer, en les seves diferents modalitats, s’han incrementat un 40% respecte al 2008, fins arribar en el seu conjunt als 137 M€ i beneficiar a més 63.000 llars catalanes.
- Durant el 2009 s’han iniciat més de 10.000 habitatges protegits, molts d’ells de lloguer, i ja van més de 53.000 des del 2004.
- A través del programa de cessió i de la xarxa de borses locals de lloguer s’han signat 3.590 contractes de lloguer del parc existent, amb un increment del 7%.
- I s’han atorgat ajuts per a la rehabilitació a prop de 50.000 habitatges i una inversió pública de més de 122 M€, inclosa la intervenció d’Adigsa en el parc d’habitatge públic. Tant la construcció d’habitatges protegits com els ajuts a la rehabilitació suposen un important revulsiu pel sector de la construcció i el manteniment de molts llocs de treball.
- Cal destacar també que durant el 2009 s’ha aprovat la planificació de bona part de les Àrees Residencials Estratègiques en 59 municipis, que suposen la reserva de sòl preparat per la construcció de prop de 38.000 habitatges amb protecció oficial en els propers anys.
L’esclat primer de la crisi immobiliària i desprès de la crisi generalitzada de l’economia ha tingut, i té, un fort impacte en la societat catalana, en la capacitat de d’un important sector de la societat per accedir a un habitatge ja no del mercat privat, sinó també de protecció oficial, i no només de compra sinó també de lloguer. L’increment de l’atur, la precarització del mercat de treball juvenil , i el baix nivell de concessió de crèdit de les entitats financeres, compliquen encara més, o impedeixin, a moltes famílies l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.
Davant d’aquesta situació el Pla intenta adaptar les polítiques a la situació econòmica consolidant les línies dels darrers anys, i creant noves figures i nous programes per tal d’afavorir, no sense dificultats i limitacions, l’accés a l’habitatge. En aquesta línia destaquen les noves figures dels habitatges en copropietat, de lloguer amb opció de compra, i de dret de superfície, que tenen per objectiu abaratir i facilitar l’accés a l’habitatge. El Pla també inclou l’ajut implícit al pagament del lloguer del parc públic d’habitatges, molt castigat per la crisi econòmica, i que ve a sumar-se a les diferents línies d’ajuts ja existents.
Resten molts problemes per resoldre i molta feina per fer, però la política pública d’habitatge en aquests darrers anys ha avançat i s’ha consolidat a Catalunya com no ho havia fet en tot el periode democràtic. En aquests moments difícils cal continuar incrementant les polítiques públiques per fer front a les creixents necessitats socials de les persones.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
Però el Pla per al Dret a l’Habitatge és ja una realitat vigent desprès de la seva publicació al DOG. Convé per tant, explicar la seva importància i les seves característiques més destacades. El Pla vol continuar donant resposta a una de les principals preocupacions de la societat catalana, i més en temps de crisi econòmica: l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.
La primera consideració que cal fer és que el Pla consolida, renova i amplia la política pública d’habitatge posada en marxa pels dos governs d’esquerres del país des del 2004. Les xifres del balanç de l’acció del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2009 són prou eloqüents per il·lustrar que la política pública d’habitatge s’ha convertit en una de les principals prioritats del govern.
- Els ajuts al lloguer, en les seves diferents modalitats, s’han incrementat un 40% respecte al 2008, fins arribar en el seu conjunt als 137 M€ i beneficiar a més 63.000 llars catalanes.
- Durant el 2009 s’han iniciat més de 10.000 habitatges protegits, molts d’ells de lloguer, i ja van més de 53.000 des del 2004.
- A través del programa de cessió i de la xarxa de borses locals de lloguer s’han signat 3.590 contractes de lloguer del parc existent, amb un increment del 7%.
- I s’han atorgat ajuts per a la rehabilitació a prop de 50.000 habitatges i una inversió pública de més de 122 M€, inclosa la intervenció d’Adigsa en el parc d’habitatge públic. Tant la construcció d’habitatges protegits com els ajuts a la rehabilitació suposen un important revulsiu pel sector de la construcció i el manteniment de molts llocs de treball.
- Cal destacar també que durant el 2009 s’ha aprovat la planificació de bona part de les Àrees Residencials Estratègiques en 59 municipis, que suposen la reserva de sòl preparat per la construcció de prop de 38.000 habitatges amb protecció oficial en els propers anys.
L’esclat primer de la crisi immobiliària i desprès de la crisi generalitzada de l’economia ha tingut, i té, un fort impacte en la societat catalana, en la capacitat de d’un important sector de la societat per accedir a un habitatge ja no del mercat privat, sinó també de protecció oficial, i no només de compra sinó també de lloguer. L’increment de l’atur, la precarització del mercat de treball juvenil , i el baix nivell de concessió de crèdit de les entitats financeres, compliquen encara més, o impedeixin, a moltes famílies l’accés a un habitatge digne a un preu assequible.
Davant d’aquesta situació el Pla intenta adaptar les polítiques a la situació econòmica consolidant les línies dels darrers anys, i creant noves figures i nous programes per tal d’afavorir, no sense dificultats i limitacions, l’accés a l’habitatge. En aquesta línia destaquen les noves figures dels habitatges en copropietat, de lloguer amb opció de compra, i de dret de superfície, que tenen per objectiu abaratir i facilitar l’accés a l’habitatge. El Pla també inclou l’ajut implícit al pagament del lloguer del parc públic d’habitatges, molt castigat per la crisi econòmica, i que ve a sumar-se a les diferents línies d’ajuts ja existents.
Resten molts problemes per resoldre i molta feina per fer, però la política pública d’habitatge en aquests darrers anys ha avançat i s’ha consolidat a Catalunya com no ho havia fet en tot el periode democràtic. En aquests moments difícils cal continuar incrementant les polítiques públiques per fer front a les creixents necessitats socials de les persones.
Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa
