Finalment no ha estat possible. Després d’arribar a un acord amb ICV i IU (text de l’acord), el PSOE ha preferit a última hora pactar amb CiU i renúncia a introduir canvis importants en el model fiscal imperant. Un model fiscal inútil per fer front a la crisi econòmica i ple d’injustícies des del punt de vista equitatiu. Amb aquest canvi tàctic d’última hora el PSOE renuncia a pujar els impostos a les rendes més altes per fer realitat aquella màxima de que pagui més qui més té, a eliminar el retorn dels 400 € que no distingeix entre rics i pobres, i a introduir progressivitat en el xec de 2500 € per naixement o adopció (perquè no és el mateix que Botin tingui un fill que el meu veï).Ja són molts els observadors que afirmen que la política econòmica i fiscal del govern central no té rumb, que no respon a un model definit que es plantegi obtenir uns objectius polítics i socials. Per fer front a la crisi econòmica cal optar per un model econòmic, fiscal i social. Cal optar entre continuar pel camí assenyalat per aquells que han creat la crisi econòmica des del mateix sistema capitalista, o cercar el camí del canvi de model econòmic i productiu que tingui la justícia social i la protecció ambiental com a horitzó de futur. Perquè els treballadors/es i les classes populars ni han creat la crisi ni l’han de pagar, i perquè cal apostar clarament pel canvi del model econòmic. Si el PSOE continua dins de la indefinició finalment es veurà afectat per la davallada electoral en favor de la dreta i de l’abstenció, tal i com li ha passat a la socialdemocràcia europea.
ICV ofereix a la societat un camí clar a seguir per a que la sortida de la crisi la paguin els que l’han creat, i s’han enriquit ostentosament, i per a que al final del túnel ens trobem amb una model social i econòmic més just i solidari, havent posat les bases pel necessari canvi del model econòmic i fiscal. Un model que superi l’esgotament de l’actual, basat en la innovació tecnològica, la formació i la creació de treball de qualitat, les energies renovables i la protecció ambiental, i l’enfortiment de l’estat del benestar per a que els treballadors/es i les classes popular puguin aspirar a millorar les seves condicions de vida.
