Nota de premsa d'ICV sobre la LEC

Reprodueixo la nota de premsa que avui ha fet pública ICV, i que és prou clara per il.lustrar la nostra preocupació respecte a l'elaboració de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC):

ICV qualifica la LEC d’“oportunitat perduda” i alerta que la base del pacte CiU-PSC és mantenir el finançament públic a les escoles d’elit

Dolors Camats explica que el model educatiu que dibuixa avui la llei passa per garantir més finançament públic a les escoles concertades.

La portaveu d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha qualificat avui la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com una “oportunitat perduda” en el cas que no tracti alguns aspectes del model educatiu. “Ens consta que hi ha unes bases per un acord entre CiU i el Departament d’Educació”, ha explicat Camats alhora que ha matisat que la base d’aquest acord passa per què “les escoles que separen nens i nenes no perdin el concert educatiu i per tant no perdin el finançament públic”.

"Això es un model de país? Aquest és l'acord que condiciona que aquesta llei sigui una llei de país o que deixi de ser-ho? Si la llei no blindés els concerts a les escoles d'elit aquesta deixaria de ser una llei de país? La resposta per nosaltres es que segons CiU sí", ha sentenciat Camats al mateix temps que ha explica que per ICV "el model d'escola que ha de dibuixar la llei d'educació ha de deixar clar que aquestes escoles no són les que han de rebre finançament públic".

Per Camats "aquest és un element clau que la llei hauria de deixar clar i al nostre parer avui la llei no ho fa". "Si nosaltres ens hem de sumar i tothom té clar que es pot prohibir la segregació de nens i nenes doncs que la llei ho digui clarament", ha dit Camats en ser preguntada pels periodistes sobre el què han assenyalat en aquesta qüestió la portaveu del PSC i la d'ERC. "El que nosaltres ens temem és que precisament aquest punt és la base de l'acord entre el Departament d'Educació i CiU", ha afegit Camats alhora que ha explicat que l'esmena d'ICV-EUiA ho diu claríssim i que el grup ecosocialista la mantindrà fins el dia de ple. "Votant la nostra esmena n'hi ha prou", ha dit la portaveu ecosocialista.

En aquest sentit Camats ha assenyalat que és "fals parlar de llei de país perquè aquest no és un element central de les necessitats del nostre sistema educatiu ni de les demandes de la comunitat educativa". La portaveu d'ICV en el Parlament de Catalunya ha indicat que la seva formació "estarà oberta a l'acord sempre" i ha assenyalat, en referència a la federació nacionalista que "no hem estat nosaltres qui hem exclòs o hem tancat la porta a negociar amb un o altre grup". Camats ha recordat a CiU que "va ser precisament una majoria política - en referència al primer Govern d'esquerres - qui va fer possible un Pacte Nacional per l'Educació històric en el nostre país i qui ha fet possible que després hi hagués un projecte de llei en el parlament. No ha estat ningú dels altres que ha fet possible això i que aquells que tenen sempre el país a la boca no han posat mai a l'abast una LEC".

Camats ha indicat que el model educatiu que dibuixa la LEC avui "garantirà més finançament a les escoles concertades a través dels contractes programa i alhora i en contrapartida no dibuixa un veritable servei públic d'educació". La portaveu ecosocialista a la cambra catalana ha fet aquestes reflexions aquest matí en roda de premsa i ha explicat que per fer la valoració general de la llei, el grup parlamentari d'ICV-EUiA vol escoltar la comunitat educativa que es va manifestar davant del Parlament el passat 30 de novembre.

Finançament: credibilitat 0

Després de la reunió Chaves-Montilla m’agradaria ser optimista i pensar que finalment el govern central complirà amb l’Estatut de Catalunya pel que fa al nou model de finançament i que aquest serà més just i solidari per Catalunya. El problema que tinc és que Zapatero i el seu govern en aquest aspecte, i en molts d’altres, tenen una credibilitat "0" mentre no demostrin el contrari. “Fets i no paraules” que deia el President Montilla .....

Semblaria que un cop desencallat el deute històric d’Andalusia i de comprometre una milionada considerable en infraestructures amb Madrid i amb les Illes Balears, ara tocaria Catalunya. I amb Catalunya només es pot complir respectant el que estableix l’Estatut que és una llei orgànica refrendada per la ciutadania catalana. Només es pot complir establint un nou sistema de finançament que acabi amb la injustícia que implica l’actual sistema.

L’altra dia un diari ho explicava bastant be: si la mitjana d’Espanya és 100, Catalunya contribueix a les arques públiques centrals amb 120 i després de l’anivellament Catalunya rep 94 (li diuen solidaritat!). La darrera proposta Solbes oferia rebre 97 (del tot insuficient i inacceptable) i el Govern de la Generalitat reclama arribar a una xifra de entre 103 i 105. Jo crec que la cosa hauria d’estar molt clara: aportant Catalunya 120 no pot estar, com a mínim, per sota de la mitjana espanyola. Crec que 15 punts de solidaritat demostra àmpliament la nostra voluntat.

Però ja veurem. De moment credibilitat "0", i com diuen “al maig cada dia un raig”, el que no sabem és de què.

La política està a la UCI

L’estil de fer política de les grans forces polítiques està a la UCI i així ens trobem amb alts nivell de desafecció política i d’abstenció electoral. De tant en tant tothom s’omple la boca, polítics i mitjans de comunicació, dels canvis a realitzar al sistema polític per tal d’apropar-lo a la ciutadania i posar de relleu la seva vessant més noble. Però res, a la que es gira el metge d’urgències, tornem-hi. Es pot canviar d’opinió tantes vegades com faci falta, es valora de dos o tres maneres diferents un mateix fet en funció dels interessos particulars, i s'utilitza tot i a tothom per aconseguir el gran objectiu: desgastar al contrari i guanyar com sigui les eleccions.

Bona mostra d’aquest comportament el varem poder observar a la compareixença de Joan Saura, com a conseller d’Interior, el passat 31 de març per donar explicacions, a petició pròpia, sobre les càrregues desproporcionades a la manifestació d’estudiants contraris al Pla Bolonya. Per això reprodueixo a continuació parts de la intervenció de Jaume Bosch en representació del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, en les que “despulla” els portaveus de CiU i PP per les seves incoherències i el seu cinisme.

M’ha sorprès, deu ser la manca de costum, l’anàlisi que avui fa l'Enric Company a El País titulat: “No todos los políticos son iguales” i en la que valora positivament la compareixença i la compara amb d’altres responsables polítics, del govern i de l’oposició.

Jaume Bosch:
1. “Sabem que no és freqüent i resulta xocant per alguns que un Conseller d’Interior demani disculpes o adopti decisions difícils. Però el Conseller Saura és en el departament no tan sols per gestionar, sinó també per transformar o modificar allò que creu que ha de modificar d’acord amb un programa de govern elaborat a partir dels programes electorals que en matèria de seguretat varen oferir a la ciutadania els grups que formen la majoria de govern.”

2. “La famosa qüestió de les càmeres a les Comissaries, CiU les va titllar de Gran Hermano a les Comissaries. Avui ningú s’atreveix a discutir aquesta mesura: les denúncies per maltractaments han desaparegut, les falses(que eren la majoria) però també les certes. I això ha beneficiat abans que ningú als mateixos Mossos d’Esquadra.”

3. “La qüestió de l’Ètica en la Policia i la necessitat d’un Codi d’ètica policial està plantejat des dels inicis: en el Llibre “L’Ètica de la Policia” editat per la Direcció General de Seguretat Ciutadana l’any 1983: fa vint-i-sis anys. Si volen saber on s’inspiren algunes mesures de les proposades pel Conseller Saura no les busquin en llocs estranys; les trobaran en aquesta publicació que el govern de CiU va editar però es va oblidar d’aplicar.”

4. “I des del PP s’ha acusat repetidament al Conseller Saura pel fet de dirigir el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i ser President d’ICV i alhora troben normal que el Conseller equivalent de la Comunitat de Madrid, del PP, porti Interior, Presidència i Justícia i sigui secretari general del PP d’aquella comunitat a més de tenir temps per altres ocupacions. Un bon exemple de doble mesura en funció d’interessos partidistes.”

Com es diu popularment, passa-ho !!