HO HEM ACONSEGUIT !!

Abans de la IX Assemblea Nacional d’ICV vaig publicar a Treball i al blog quin era el principal objectiu de l’assemblea: que havia de ser en clau externa, especialment centrada en la crisi econòmica i en les propostes per superar-la des de l’esquerra; i d’altra banda havia de ser veritablement de rellançament del projecte ecosocialista d’ICV. L’article portava per títol “Una assemblea útil per la gent” i el darrer paràgraf deia: “Per aconseguir aquest objectiu totes i tots som corresponsables: una direcció sortint que no s’enroca, un president generós alhora de recollir la diversitat de posicionaments, i unes delegades i delegats disposats a trobar el to adequat en la crítica, capacitat per trobar les millors propostes i escollir una bona direcció. Fem-ho.”

Jo crec que ho hem fet, i bastant be. No és només una percepció personal, sinó la de moltes companyes i companys, de dins i fora de l’organització, i així també s’ha reflexat en la crònica realitzada pels diferents mitjans de comunicació. Això és, sent dubte, un èxit col.lectiu que hem de celebrar perquè demostra la maduresa i la serietat del nostre projecte polític. Només uns dies abans de l’assemblea, i vist el panorama, alguns ens conformàvem en no donar un espectacle polític com ha passat en d’altres trobades polítiques. Per això crec que podem estar molt satisfets, i que ara iniciem una nova etapa, amb les piles recargades i noves energies, per fer créixer el nostre projecte polític.

Tot no han estat flors i violes. Des del meu punt de vista la formació dels nous òrgans de direcció continua sent una assignatura pendent. Ens varem proposar escollir un Consell Nacional més reduït, al voltant de 170 membres, i una veritable Comissió Executiva que complís el seu paper. Finalment no ha estat possible i hem escollit un Consell Nacional amb 242 membres, i una Comissió Executiva de més de 50 que ha acabat sent un òrgan de representació territorial i sectorial. I per arribar-hi hem utilitzat un procés que ha creat més tensions de les habituals en l’elecció de qualsevol òrgan de direcció, i hem hagut d’inventat un nou àmbit de coordinació, el grup coordinador, per organitzar el treball de l’Executiva. Des del meu punt de vista, s’imposa una profunda reflexió per a que la propera Assemblea Nacional disposi de mecanismes més senzills i transparents per conformar els òrgans de direcció. La renovació i la innovació també passa per aquí. Continuarem parlant ...

I ara, a treballar.

MIGUEL NÚÑEZ

ESCRIC EN MAJÚSCULES PERQUÈ L’OCASIÓ S’HO MEREIX. ENS HA DEIXAT MIGUEL NÚÑEZ: UNA GRAN PERSONA I UN GRAN POLÍTIC. HA ESTAT UN PLAER CONÈIXER AL MIGUEL I COMPARTIR AMB ELL PARTIT I ENTITAT.

HA ESTAT UN COMPANY AMABLE, TENDRE, PROPER I AMB LES IDEES CLARES. SEMPRE ATENT ALS CANVIS SOCIALS I PARTIDARI DE LES RENOVACIONS.

SENS DUBTE UN REFERENT POLÍTIC DE PRIMER ORDRE. PERÒ SOBRE TOT UNA GRAN PERSONA. EL TROBAREM A FALTAR.

TELEFONIA MÒBIL: QUE PAGUIN !!

Cal felicitar a l’Ajuntament del Prat i al municipalisme que representa ICV per la sentència que falla a favor de l’ajuntament en el litigi que manté amb les companyies de telefonia mòbil. Aquestes companyies es neguen a fer efectiva una taxa municipal (1,4% de la seva facturació) per la utilització de la xarxa pública alhora de donar servei als telèfons mòbils. Telefònica va portar l’ordenança municipal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i aquest ha fallat a favor de l’Ajuntament de El Prat, que ha demostrat amb informes tècnics que efectivament les companyies necessiten utilitzar la xarxa pública per donar els seus serveis. La companyia portarà la sentència al Tribunal Suprem, però la sentència ve a reforçar l’autonomia municipal i l’increment dels recursos econòmics que tant necessiten els nostres ajuntaments. També posa sobre la taula que la valentia i la determinació política són ingredients bàsics per l'avenç del municipalisme, i per a que les grans empreses facin front a les seves obligacions fiscals, les municipals també.

L’altra reflexió a fer és comprovar, un cop més, la solitud en que es troben els ajuntaments alhora de defensar els interessos locals davant de grans companyies de serveis que actuant en règim de monopoli, o no, sempre intenten esquivar l’administració local alhora de fer efectius els seus compromisos fiscals, de qualitat, etc. Ho comprovem amb les companyies elèctriques i ara amb les de telefonia mòbil. La pregunta és: per què els ajuntaments no reben el suport de les altres administracions en la defensa dels interessos locals?. És que els ajuntaments no formen part de l’administració?. Per què l’Estat i la Generalitat no posen al servei del món local els seus recursos tècnics i jurídics en aquests litigis?. Els governs d’Espanya i de Catalunya encara tenen molt camí a recórrer per acabar amb aquesta situació injusta, i per atorgar als ajuntaments el reconeixement institucional, competencial i pressupostari que es mereixen com administració propera i imprescindible per incrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

UNA ASSEMBLEA ÚTIL PER LA GENT

Celebrarem l’Assemblea Nacional en un moment polític crucial: la magnitud de la crisi econòmica i els seus efectes sobre la vida de les persones; els debats sobre el model de finançament i l’aplicació de l’Estatut; i l’equador de la legislatura del Govern d’Entesa. És, a més, la primera assemblea nacional que celebrem estant al Govern de la Generalitat: per nosaltres un fet històric. Deu ni do.

Davant d’aquesta situació hem de saber donar-li la volta a les prioritats de l’assemblea, desterrant l’endogàmia. L’assemblea va ser convocada, per voluntat pròpia, molt en clau interna. Teníem, i tenim, la necessitat de fer balanç, de reconèixer errors i proposar solucions per superar-los, de renovar la direcció i, sobre tot, de rellançar el projecte.

La situació política, que ha canviat radicalment en pocs mesos, ens obliga a replantejar les prioritats de l’Assemblea Nacional. Hem de fer-la sobre tot en clau externa, oferint al país un relat polític sobre la crisi i quina és la via per a que al final del túnel puguem assolir una societat més justa, més solidària i més sostenible.

Nosaltres hem de fer l’assemblea pensant en la gent i en allò que més preocupa. Sabem, però, que els mitjans de comunicació, especialment alguns, voldran posar l’èmfasi en les qüestions internes: quant som capaços de desgastar als dirigents nacionals, quin serà el nivell de crítica als nostres consellers, quina presència tindran els diferents manifestos, si els joves prendran el palau d’hivern, etc. No els hi fem el joc, perquè a la majoria de la gent aquestes qüestions els hi interessen ben poc.

Sense renunciar a debatre els temes a fons, fent l’autocrítica necessària, i propiciant la renovació que creiem oportuna, hem de centrar els objectius de l’Assemblea Nacional en allò que importa a la societat i elevar la nostra mirada política, perquè el resultat final sigui, de debò, el rellançament del projecte ecosocialista: roig, verd i lila. Centrem l’assemblea en les propostes per sortir de la crisi, i en obtenir les eines necessàries per arribar a la gent, als barris i a tots aquells que es senten d’esquerres i ecologistes.

Per aconseguir aquest objectiu totes i tots som corresponsables: una direcció sortint que no s’enroca, un president generós alhora de recollir la diversitat de posicionaments, i unes delegades i delegats disposats a trobar el to adequat en la crítica, capacitat per trobar les millors propostes i escollir una bona direcció. Fem-ho.