LIMITACIÓ A 80 KM/H

S'ha fet públic el resultat de l'estudi per valorar l’eficàcia de la mesura que limita la velocitat a 80 km en les vies de Barcelona i la seva àrea metropolitana durant els primer 6 mesos de l’any. L'estudi ha estat coordinat per la UPC i conclou: disminució de la contaminació d’un 5-7%, reducció de morts i ferits greus en accidents de trànsit en un 50%, estalvi energètic del 4%, reducció del soroll en 3 decibels, reducció dels embussos especialment en la part sud de Barcelona. Els autors de l’estudi conclouen que és com si 20.000 cotxes diaris no haguessin circulat. No està gens malament per aquells que van preveure el caos circulatori i el col·lapse entre d’altres desastres.

Deu ser una fita històrica que Barcelona i la seva àrea metropolitana aconsegueixi aquestes reduccions, però més enllà d’això l’aplicació de la mesura té un primer balanç positiu, encara que per sota de les previsions inicials. És un bon començament per continuar treballant i incrementar l’efectivitat de la mesura que, convé recordar, forma part de les 74 mesures que composen el Pla de Xoc contra la contaminació del govern català.

Estic convençut que la campanya desfermada contra la mesura abans i durant la seva implantació per determinats mitjans de comunicació, entre ells els públics, així com per lobbys defensor del cotxe com el RACC va restar credibilitat i, en conseqüència, eficàcia a la mesura. Ara, els contraris que van ridiculitzar la mesura haurien de reconèixer la seva efectivitat, i sobre tot el seu potencial de futur. D’altra banda també estic convençut que quan la mesura s’estengui a la segona corona metropolitana i es millorin aspectes com la senyalització i la informació els seus efectes seran encara millors.

Les conclusions indiquen que bona part de la ciutadania ha estat respectuosa amb la nova norma. Poder gaudir d’un aire de més qualitat i millorar la salut de les persones i del medi ambient que ens envolta; i incrementar la seguretat de les vies de comunicació, evitant morts i ferits greus, semblen objectius compartits per la ciutadania. I per què no hauria de ser així?. Seria interessant que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i la Direcció General de Trànsit organitzesin una companya informativa per agrair la participació a la ciutadania, i per incrementar i consolidar l'eficàcia de la mesura.

Però al costat del desenvolupament del Pla de Xoc contra la contaminació s’ha de continuar treballant amb intensitat en l’increment de l’oferta de transport públic i la promoció de mesures per racionalitzar la utilització del cotxe. En aquest sentit cal que el govern de la generalitat reforci, dins del Pla d’Infraestructures encara en discussió, l’aposta estratègica pel transport públic.

ZAPATERO PRESUMEIX

Zapatero presumeix de tenir el millor sistema financer del món. Aquest titular de El Periódico il·lustra el que ha estat l’estada de ZP a New York. Per jutjar la veracitat de l’afirmació cal fer un viatge en el temps ( molt petit) per analitzar d’altres grans afirmacions i esperar que no passi el mateix. En primer lloc va amargar la magnitud de la crisi que se’ns venia a sobre, perquè ningú no es creu que el Ministeri d’Economia no tingués dades abans del 9 de març. Desprès quasi se’l va obligar a reconèixer al Congrés dels Diputats que estàvem en crisi. Ara diu que tenim el millor sistema financer del món, cosa que no sé si dona confiança als mercats o genera un seguit considerable donada la seva fiabilitat. Suposo que una part de la ciutadania (empresaris i treballadors) estaran pensant que si això es cert, de què serveix tenir el millor sistema del món si les entitats financeres (que s’han forrat de manera insultant durant els darrers anys) no donen crèdits ni per comprar habitatges, ni per invertir en empreses, i que no es refien ni entre elles per fer-se préstecs?. En fi, ja veurem el que dona de si el millor sistema financer del món !!.

LA INUTILITAT DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DEL PSOE

Ara que la crisi econòmica és una realitat incontestable es posa en evidència la inutilitat de la política econòmica que els governs socialistes de ZP han desenvolupat en els darrers anys. En primer lloc han estat fonamentalment continuistes amb les realitzades pel PP (reforma fiscal, disminució d’ingressos, llei hipotecària, ...), i en segon lloc s’han basat en xecs regal per a tothom (xec nadó, retorn dels 400 €, ...) que han creat més injustícies, i no han tingut repercussió en la millora de la demanda interna.

 La política econòmica del PSOE no serveix per iniciar un canvi del model econòmic basada en la modernització ecològica de l’economia, en la innovació i el desenvolupament tecnològic. A més continua mantenint un model de finançament per les autonomies esgotat, opac i injust, i manté als ajuntaments amb les quotes de participació en les arques públiques de fa 30 anys, al voltant del 13%. Ha apostat per desenvolupar unes infraestructures basades quasi exclusivament en més autovies i més Aves (infraestructures molt cares), mantenint unes xarxes de rodalies, com la Catalana, en nivells molt baixos de qualitat i servei. Ha estat incapaç de reduir les emissions de CO2, incomplint els compromisos espanyols del Protocol de Kioto, el que provocarà una despesa addicional que pot arribar als 4.000 M€. No ha fet una aposta estratègica per les energies renovables, el que comporta la nostra enorme dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear amb els perills que això comporta.

Des de l’espai ecosocialista que representa ICV tenim l’obligació, i l’oportunitat, de fer aparèixer davant de la majoria de la ciutadania un horitzó de canvi econòmic que inspiri confiança i que doni resposta als reptes presents i futurs de la nostra societat. L’Assemblea Nacional d’ICV pot ser un bon marc per avançar en aquesta línia.

RAJOY I CORBACHO

Rajoy ho ha tornat a fer: utilitzar als immigrants, com si fossin un producte “de usar y tirar”, per estimular les pors a l’arribada d’immigrants i aconseguir vots. Tot si val per aparèixer davant de la ciutadania com el representant dels que s’escandalitzen perquè els immigrants s’emporten tot els ajuts socials, col·lapsen els serveis públics, provoquen inseguretat, i ara en una situació de crisi econòmica cobren l’atur i buiden les arques públiques (serà perquè han cotitzat, no?). Però no fa molts dies que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, també es lluïa amb unes declaracions respecte a la contractació en origen d’immigrants. Aquest populisme expressat per Rajoy i Corbacho representen les dues cares de la mateixa moneda, que, a més, s’expressen com a dirigents polítics dels dos principals partits a Espanya (PP, i PSOE), i és, per tant, molt preocupant. Per això, quan ara els dirigents del PSOE critiquen a Rajoy, haurien d’afegir una bona dosi d’autocrítica i de pedagogia, per promoure una visió raonada i raonable del fet de la immigració i de la igualtat en drets i deures entre les persones que comparteixen un mateix espai. A l’Assemblea Nacional d’ICV hem de ratificar-nos en que no canviem vots per drets, i denunciar la demagògia vingui d’on vingui.

ELS BLOGS D'ICV

Sembla que algun periodista escàs de recursos per trobar escletxes en el procés assembleari d’ICV s’ha dedicat a estudiar alguns dels blogs d’ecosocialistes.cat. Dic alguns, perquè ahir El Periódico només ressaltava els que tenien a veure amb el procés assembleari i l’expressió de posicions crítiques amb l’actual direcció nacional. Per exemple, el meu blog destacava unes xifres fetes públiques pel company Baltasar sobre l’increment dels habitatges amb protecció oficial iniciats al 2008 respecte al 2007 (un 50%), i de l’esfondrament en el mateix període de la construcció d’habitatge lliure (en un 70%). És evident que el meu comentari no es va menjar una rosca mediàtica, perquè no ven allò positiu sobre les polítiques que impulsa ICV dins del Govern d’Entesa i que estan donant resultats significatius.

Que els mitjans de comunicació rastregin els blogs personals relacionats amb ICV és una bona notícia, perquè seran més coneguts i compliran millor la seva funció. Una mica de publicitat no ens va malament. No hem de limitar la nostra llibertat d’expressió, sinó ser conscients que els blogs seran objecte d’estudi fins a l’Assemblea Nacional, desprès perdran el poc interès mediàtic que avui puguin tenir. La possibilitat que algun mitjà de comunicació no interpreti adequadament, o com nosaltres faríem, les nostres opinions és el pa nostre de cada dia, com en qualsevol declaració pública, roda de premsa, etc.

Així que companyes i companys utilitzem amb saviesa els nostres blogs personals saben allò que ens espera, i intentem aplicar allò que va repetir un company al Consell Nacional: “fem allò que la ciutadania pugui entendre, i si creiem que no ho entendrà amb claredat no ho fem (demano excuses per la manca de literalitat a l’autor de la cita); i allunyem-nos d’aquella altre cita que diu: “la saviesa els persegueix, però ells som més ràpids !!”. Espero complir-ho. Salut i bon treball.

 

 

MÉS HABITATGE PROTEGIT

Ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge feia públiques les xifres que indiquen que duran el 2008 són més els habitatges protegits iniciats que els lliures. Aquesta situació s’explica perquè la construcció protegida s’ha incrementat fins al juny un 50% (2000 habitatges més que l’any passat) i la lliure s’ha desplomat un 70%. A més haurem de veure quins seran els efectes que produeixi en el mercat el decret de Preu Concertat Català (habitatges lliures que es convertiran en protegits amb uns preus màxims de venda), i l’increment de l’oferta d’habitatges de lloguer.

L’increment del parc protegit d’habitatge té dos objectius bàsics des del meu punt de vista, i són possibles per les polítiques que ICV ha impulsat dins dels dos governs d’esquerres a Catalunya: promoure l’accés de la ciutadania a un habitatge digne a un preu raonable en compliment de la Llei pel Dret a l’Habitatge; i apartar aquest be social tant bàsic de les dinàmiques especulatives que han impedit que molts sectors socials poguessin accedir a un habitatge, i que tan mal han fet a l’economia com ja s’està demostrant.

Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible l’increment del parc públic i protegit d’habitatge en el seu conjunt, i especialment el de lloguer. Les conseqüències positives d’aquestes polítiques es veuran incrementades en els propers anys amb el desenvolupament de les ARES (Àrees Estratègiques Residencials) que afegiran al nou parc residencial un mínim d’un 50% d’habitatge protegit del total d’habitatge construït (uns 90 mil habitatges). Cal, però, exigir a les entitats financeres (que s’han enriquit sense mesura durant el boom inmobiliari) que donin facilitats per la financiació de l’habitatge protegit, i que compleixin amb els seus compromisos.

Si podem dir que ja es comencen a veure els fruits de les noves polítiques, no és menys cert que queda molta feina per fer. Són molt importants els sectors socials que tot i l’increment de l’habitatge protegit encara no estan en condicions d’accedir a un habitatge digne, i són molt importants les operacions de rehabilitació, remodelació i millora del nostres barris que resten per fer, i no sols des de la perspectiva de l’habitatge, que també, sinó des de la perspectiva de l’increment de la cohesió social i el benestar. Per això, en els propers anys caldrà incrementar, encara més, l’oferta d’habitatge social (especialment de lloguer) i crear noves eines, un cop finalitzada la Llei de Barris, que permeti articular conjuntament amb els ajuntaments intervencions en els nostres barris des d’aquesta vessant integral.

Fer front a la crisis econòmica des de l’esquerra vol dir aprofitar-la per canviar el model de desenvolupament imperant, i en l’àmbit de l’habitatge crec que estem donant passes importants. Un altre dia parlarem del que està passant amb la Renda Bàsica d’Emancipació del govern central.

 

 

ALGARROBICO

Copio el primer paràgraf d’una notícia publicada avui a El País perquè la resumeix molt be: “La Junta de Andalucía y el Ayuntamiento de Carboneras (Almería), del PSOE, ignoraron la Ley de Costas y su propio plan del parque natural del Cabo de Gata al autorizar el hotel del Algarrobico, de 20 plantas a 28 metros del mar. El titular del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo 2 de Almería, Jesús Rivera, declaró ayer nula la licencia del hotel y pidió al fiscal que investigue a los responsables locales y autonómicos porque ve indicios de corrupción.”

Suposo que molts ens hem preguntat durant aquests anys quin paper estava jugant la Junta d’Andalusia en tots els afers urbanístics que han assolat una part de la seva costa i han deixat al descobert importants xarxes de corrupció (Costa del Sol). Si no es recorre la sentència i queda confirmada la Junta d’Andalusia tindrà un greu problema perquè estarà sota sospita per haver autoritzar la construcció de l'hotel i haver-se apuntat a última hora a la denúncia ecologista; i el Ministeri de Medi Ambient no podrà continuar negociant una indemnització, amb diner públic, al promotor de l’hotel donat que seria il·legal. L’hotel ha d’anar a terra, això ja és un fet. El seu enderrocament i la sentència són un èxit de les entitats i plataformes ecologistes (Salvemos Mojacar, Greenpeace i altres) que han lluitat durant molts anys quasi en solitari contra aquesta barbaritat urbanística.

Les acusacions del jutge són molt greus: “El magistrado pide a la fiscalía que investigue al ayuntamiento y a la Junta por presuntos delitos de prevaricación y contra la ordenación del territorio. La Junta, según el juez, actuó "de forma clamorosamente contraria al ordenamiento jurídico" y usó una "burda maniobra" al presentar una cartografía "falsa e insólita". Y concluye que "la abulia y desidia" de estas administraciones "en defensa del interés general" merecen ser investigadas.”

Espero que la sentència, les investigacions que es produiran i les seves conseqüències faran avançar la idea de que els beneficis econòmics no es poden generar de qualsevol manera i en direcció contrària a l’interès general i a la preservació del nostre medi ambient. També espero que es depurin responsabilitats.