Tots contra ICV pel finançament

Tots contra ICV pel finançament

Aquest ha estat avui un dels titulars de La Vanguardia per il·lustrar l’allau de crítiques a ICV provinents de CiU, ERC i PP arran de l’acord assolit entre ICV i el govern central per possibilitar arribar a un acord sobre el nou finançament per Catalunya abans de tres mesos. Aquest acord es dona després del clar incompliment del govern central de l’Estatut pel que fa al finançament. En el to de les crítiques he advertit un cert “atac de banyes” de CiU i ERC per allò del protagonisme mediàtic d’ICV. I en les del PP un sentiment de solitud, que un cop més s’ha quedat sol, igual que el PSOE, per tirar les seves iniciatives parlamentàries endavant. ICV ha d’estar satisfeta i no tenir complexes davant de les crítiques dels altres i de certs mitjans de comunicació.

Però és necessari clarificar alguns aspectes per no desvirtuar l’acord més enllà dels seus justos termes. ICV no ha trencat la unitat d’acció dels partits catalans perquè no ha negociat el finançament, cosa que si va fer CiU amb l’Estatut; ICV no ha trencat la unitat del govern de la Generalitat ni l’ha posat en crisi, com si va fer ERC abans del referèndum de l’Estatut; ICV continua exigint el compliment de l’Estatut, amb total coherència, especialment en allò relacionat amb el finançament, i no com fa el PP que vol treure rèdit electoral desgastant al govern central després de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. ICV no ha renunciat a res, ha fet política.

El govern central haurà de donar explicacions la setmana que ve al Congrés a través de la figura del vicepresident econòmic Pedro Solbes. I el president Zapatero té ara la responsabilitat pública de fer possible un acord sobre el finançament abans de tres mesos. Crec que és molt important retenir que l’objectiu principal d’ICV és contribuir a fer possible l’acord perquè és la principal prioritat del país, fent-lo des de la seva representació política que és la que és. No ha estat un gest per salvar els mobles de ningú ni fer seguidisme, ja que amb només un diputat a Madrid seria massa presuntuós proposar-s’ho. El Grup Parlamentari Socialista s’ha vist obligat a pactar amb un partit que només compta amb 1 diputat, deixant al descobert la seva solitud parlamentària i els seus incompliments. ICV ha tingut “iniciativa” i ha estat capaç de negociar en una situació complicada. Ja veurem que passa en els propers tres mesos i quin paper jugarà cadascú.

ICV força un nou compromís sobre finançament

ICV ha estat capaç d’aconseguir un nou compromís del govern central en matèria de finançament, i fer-ho en una situació molt complicada: desprès del clar incompliment de l’Estatut per part del govern socialista, en plena croada dels barons socialistes en defensa del centralisme, i amb un PP que desprès de portar l’Estatut al Tribunal Constitucional ara es vol aprofitar de la situació amb l’únic objectiu d’erosionar al contrincant electoral. Desencallar el tema no era gens fàcil i ICV, amb un sol diputat al Congrés, ha estat capaç de moure fitxa per aconseguir un nou compromís públic del govern central. Ara serà responsabilitat del President del Govern fer complir el compromís assolit o tornar-se a posar vermell per un nou incompliment.

D’altra banda aquest acord positiu deixa al descobert la debilitat del Govern Central i la solitud que viu el Grup Parlamentari Socialista que s’ha quedat sol i sense possibles aliats per salvar una situació insostenible. Ja és la segona vegada que el govern central es veu forçat a comparèixer al Congrés per donar explicacions (la primera va ser sobre la crisi econòmica que es resistia a reconèixer) sobre temes importants, i això els hi hauria de preocupar. A ningú se li escapa que arribar a un acord en matèria de finançament tal i com marca l’Estatut no és ni serà gens fàcil, però no hi ha altra sortida: cal complir la llei, i Catalunya necessita un nou sistema de finançament que li aporti més recursos econòmics per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. ICV ha fet política amb majúscules.

Guerra ataca de nou

Faig un parèntesis a les vacances i em trobo amb les declaracions d’Alfonso Guerra. Aquest personatge no té límits. En el seu moment va declarar allò de “nos hemos cepillado el Estatuto”, per fer electoralisme barat a Espanya. Ara està encantat amb que el Govern Central no respecti una llei que ell mateix va votar al Congrés dels Diputats. És evident que amb aquestes declaracions li fa el joc al PP i ho farà tantes vegades com cregui oportú per defensar el centralisme mentre sigui útil per guanyar vots. Però també és evident que si el PSOE continua competint en centralisme amb el PP al final acabarà perdent. L’esquerra espanyola, i especialment el PSOE, té una assignatura pendent que encara no ha aprovat. Com diuen a primària “no progressen correctament” en Espanya Plural i Federalisme. Hauran de fer reforç i recuperar l’assignatura en el proper curs, i de pas que repassin el concepte d’igualtat perquè el tenen desequilibrat cap a la dreta. Deu ni do el curs que ens espera.

Vacances a Extremadura

Demà marxo de vacances a Extremadura, com quasi cada any, però aquest any i gràcies als excessos del company Lluís Sunyer em temo que passaré bona part de les vacances parlant de finançament, de l’Estatut i de la famosa campanya per adoptar nens extremenys. El company Lluís Sunyer s’ha passat tres pobles, com es diu popularment, i li ha donat munició als que només volen confrontació entre pobles per treure rèdits electorals. El Lluís Sunyer, però, no ha tardat ni 24 hores en demanar disculpes públiques i retirar del seu blog la famosa campanya. Ben fet. Això si, m’ha meravellat la capacitat d’un blog personal per fer-se famós arreu d’Espanya. D’altra banda, també em de recordar que personatges com Rodríguez Ibarra, Bono i Guerra s’han passat 20 anys dient bestieses de Catalunya i encara estem esperant alguna disculpa per lleu que sigui. Es clar, que ells són grans dirigents polítics i representatius del nacionalisme espanyol més ranci i es poden permetre aquests i molt altres luxes.

Espero que la meva capacitat pedagògica estigui a l’alçada de les circumstàncies aquest estiu, i en tot cas, a totes i tots us desitjo que passeu unes bones vacances. Fins aviat.