COHERÈNCIA ?

M’ha semblat una frivolitat i una irresponsabilitat que la ministra de medi ambient s’apunti a qüestionar la construcció de la canonada per portar aigua de l’Ebre a Barcelona en cas d’emergència. És oportunisme desprès de la manifestació?. Desprès de la “pluja” de propostes i contrapropostes per fer front a l’extrema sequera, de marejar a la ciutadania, i dels errors comesos en la gestió i la comunicació de les alternatives, crec que seria un greu error renunciar a l’obra perquè els embassaments es trobin avui al 30%. Crec que és del tot innecessari discutir-nos ara en quin nivell dels embassaments s’ha de suspendre l’obra. Un govern responsable no hauria de plantejar-se aquest supòsit perquè no es pot deixar en mans de la meteorologia, o de qualsevol altre circumstància, la possibilitat d’aplicar restriccions en el consum d’aigua a més de 5 milions de persones. D’altra banda, la canonada té clarament definida la quantitat d’aigua que pot transvasar, en quina situació d’emergència es pot utilitzar i amb quines autoritzacions governamentals. Si plou el necessari, que espero que plogui!!, abans de que entri en funcionament la dessaladora del Baix Llobregat no caldrà utilitzar-la. Per què no podem tenir una infraestructura que pot tenir altres usos a més de portar aigua de l’Ebre a Barcelona? Quin és el problema doncs?.

Puc entendre el malestar que tot aquest afer ha provocat en els darrers mesos en la gent de les Terres de l’Ebre. Puc entendre que hagin expressions contraries a les propostes que finalment s’ha decidit aplicar, i que s’hagin demanat responsabilitats polítiques. Però no entenc “l’exclusivisme” que algunes persones, de dins i de fora d’ICV, es volen atorgar a l’hora de defensar el territori i els elements que conformen la Nova Cultura de l’Aigua que, per cert, aquest govern ha fet avançar com ningú. Molta gent de l’àrea metropolitana de Barcelona i d’arreu de Catalunya ens hem mostrat crítics amb les maneres de fer en alguns aspectes i amb la pèssima comunicació realitzada, però cada cosa al seu lloc. No deixem que els arbres ens impedeixin veure el bosc. La Nova Cultura de l’Aigua està avançant com no ho havia fet mai; ICV i el Govern d’Entesa continuen sent antitransvasistes; hem pogut condicionar l’ús de la canonada de forma clara; i estem contribuint a aturar el transvasament del Roine. Per cert, crec que la salut del Ter està bastant pitjor que la de l’Ebre i urgeix aportar aigua el més aviat possible, o això ja no importa?. Coherència amb què?.

LYDIA CACHO

Desprès d’unes setmanes d’inactivitat al blog, per motius d’acumulació de feina, avui m’ha semblat interessant escriure sobre una dona. La vaig veure en una entrevista feta per la nova directora de TV3 i em va impressionar per la seva fortalesa alhora de defensar els drets de les dones en unes condicions molt difícils, posant en perill la seva vida i en un país, Mèxic, on assassinar dones ha pres una magnitud que ha donant lloc a la parula “feminicidi”. Veient i escoltant la Lidia Cacho es recuperen forces per continuar transitant amb dignitat per aquest món confús i contradictori. Es periodista i coordina un centre de dones maltractades a Cancum. Al 2005 va denunciar l’existència d’una xarxa de pederastia amb grans empresaris i polítics implicats. Va escriure un reportatge que va acabar en llibre “Los demonios del poder”, pel que ha petit persecució i moltes amenaces de mort, fins a una detenció il·legal durant 22 hores. D’aquesta darrera experiència sorgeix un segon llibre “Memorias de una infamia”.

Desprès vaig llegir l’entrevista publicada a la contraportada de El País, el passat dimecres 14 de maig i vull destacar tres moments:
1- Quan parla de la seva experiència: ...Como una niña, me dan ganas de decir no juego más y salir corriendo; pero es vital para mi comunidad seguir, debo procesar emocionalmente que estoy en un lugar del que no puedo salir ...
2- Donant una resposta a l’origen de la violència masclista: Nadie puede quedarse con la idea de que los hombres son animales torpes dirigidos por sus penes por la exitación que les provocan las mujeres. Li pregunten ¿Sabemos del origen de esa violencia?, i respon: Claro: es la construcción de las ideas.
3- Opinant sobre la modernitat, o la frivolitat diria jo: …es como lo del partido de pedófilos en Holanda, tan argumentado … Qué moderno, ¿no?. La modernidad es un betún sobre un pastel de mierda.

Be, crec que no necessitem més arguments per expressar la nostra solidaritat amb aquesta gran dona, implicar-nos en la seva lluita global i cercar els seus llibres. I des de la nostra comoditat europea, encara que no menys dramàtica, continuar lluitant contra la violència masclista per eradicar-la i tancar-la als llibres d’història.

I que voleu que us digui, un altre dia, amb més predisposició, parlarem de sequeres, consellers, piscines, i del que faci falta.