11.4.08

QUÈ AMAGA CiU?

Que s’amaga darrera de la defensa “cansina” que fa CiU del transvasament del Roine?. Ho va defensar mentre governava i no ho va aconseguir, com tantes altres coses, sent una de les cebes de Jordi Pujol; des de que governa l’esquerra ha convertit aquest transvasament estructural (com el de l’Ebre) en una de les seves banderes polítiques; saben que és una infraestructura, que superant molts entrebancs, pot trigar 10 o 12 anys en arribar i que, per tant, no ens serveix per combatre la sequera que patim més important dels darrers 70 anys; ara l’han defensat al Congrés dels Diputats en el debat d’investidura de ZP, aconseguint que el candidat a la presidència del govern es comprometi a estudiar-lo (quina pèrdua de temps); saben, també, que aquest transvasament incrementaria la nostra dependència de l’exterior en recursos bàsics com ja ens passa amb els combustibles i altres productes. Els mitjans de comunicació afins a CiU no paren de referir-se als avantatges del transvasament perquè posaria fi i per sempre a “la sed insaciable de Catalunya”, i és probable que alguns sectors socials davant de l’angoixa d’obrir l’aixeta i no veure ni una gota recolzin aquesta proposta sense pensar-hi més. Suposo que ara moltes ciutadanes i ciutadans comencen a entendre que "les infraestructures" són alguna cosa més que autopistes i Aves.

Però si tot això és així, perquè invertir més en aquesta gran infraestructura per aconseguir el mateix objectiu que les polítiques dissenyades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge que lidera ICV-EUiA?. Quina necessitat hi ha de provocar una nova fractura en el territori de centenars de quilòmetres per desprès tenir que depurar l’aigua?. Per què incrementar la nostra dependència de l’exterior en un recurs tant bàsic com és l’aigua, quan l’objectiu hauria de ser el contrari?. Per què insisteixen tant en aquesta proposta en plena crisi de la sequera?.

És evident que el que representa políticament ICV-EUiA els hi molesta i més si estem al govern, i més si gestionem l’aigua, el tractament dels residus, la qualitat de l’aire que respirem i el medi natural. És evident que tot allò que tingui a veure amb la Nova Cultura de l’Aigua els hi molesta perquè resta possibilitats de negoci i beneficis als poderosos. És evident que el que realment els hi importa és desgastar al govern com sigui i de la manera que sigui. Els efectes de la sequera els importa un “pito” (per això no han fet res en 23 anys), fins i tot resen per a que no plogui.

I que fa el PSOE donant-li peixet a CiU i fent "la pinza" contra el govern de la Generalitat i el PSC?. El que ha fet durant quatre anys: política per l’Espanya centrada i centralista, plena de complexes davant la dreta i d’alguns sectors del mateix PSOE. Doncs, que continuïn així, que els resultats electorals (menys a Catalunya i Euskadi) no han estat gaire esplèndids. Si no presenten molt aviat propostes viables, eficaces i reversibles contra la sequera, que convoquin una assemblea al Palau Sant Jordi presidida pels 25 diputats/es electes, i que ZP li expliqui a la ciutadania per què no té aigua. Seria divertit.

6.4.08

QUE NO JUGUIN AMB L’AIGUA

La sequera continua avançant i el debat sobre quines han de ser les solucions per evitar restriccions d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona s’assembla més a una discussió de pati de col·legi, que a la confrontació responsable d'alternatives. Diferents actors polítics, mediàtics i socials estan deixant clar que el que ens juguem en aquesta crisi és alguna cosa més que trobar solucions als problemes. Ens juguem l’estabilitat del govern de la Generalitat de Catalunya i ens juguem el desenvolupament o no de la Nova Cultura de l’Aigua que tot just ha començat a donar els seus primers passos. I és evident que a alguns sectors polítics i econòmics aquesta Nova Cultura de l’Aigua, i qui la dirigeix, no els hi agrada gens.

L’escenari està molt clar: si no plou suficient durant els propers mesos totes les mesures planificades fins al moment no seran suficients per aportar l’aigua necessària a l’àrea metropolitana de Barcelona, i caldrà aconseguir noves aportacions d’aigua. Qualsevol alternativa cal decidir-la ara perquè només ens queden 7 mesos per a posar-les en marxa. I això sabent, a més, que les mesures seran provisionals a l’espera de l’entrada en funcionament de la dessaladora del Baix Llobregat que assolirà el 100% de la seva capacitat per produir aigua potable la primavera del 2009.

Fins al moment, la única solució viable que s’ha posat sobre la taula ha estat l’aportada pel departament de Medi Ambient: el transvasament temporal, condicionat i d’urgència del Segre al Llobregat durant 8 mesos. Però en aquest país s’ha consolidat la mala costum política d’utilitzar-ho tot i de qualsevol manera per aconseguir objectius polítics, que no en resoldre els problemes.

Menys aportar solucions tot si val per desgastar al Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment al conseller de Medi Ambient i Habitatge. És molt preocupant que el president del Govern Central hagi vetat aquest transvasament temporal sense aportar alternatives reals i suficients. El mateix que fan CiU, PP i ERC a Catalunya. CiU que no ha fet res en 23 anys continua defensant el transvasament del Roina quan sap perfectament que aquesta actuació és a 10 anys vista i no resolt el problema que tenim avui. El PP continua amb la seva política d’enfrontar territoris abans amb l’Estatut i ara amb l’aigua, quan el seu únic interès és recuperar el transvasament de l’Ebre per alimentar camps de golf, i concentracions urbanes i regadius insostenibles al sud de Catalunya. I ERC, soci del govern català, utilitza el tema com arma interna en la lluita dels diferents sectors per guanyar el proper congrés. On són les propostes per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona en cas de que la sequera continuï sent tant persistent?. De moment enlloc.

Darrerament tant des del PSOE com des de CiU (curiosa coincidència) s’insisteix en que la solució vindrà de la compra dels drets d’ús als regants de l’Ebre i del Segre. En el supòsit de que es pugui arribar a un acord amb aquestes comunitats, l’aigua aconseguida s’hauria de transportar o transvasar: o és que això ja no seria un transvasament?. Si no s’aporten més idees “més modernes, més econòmiques i més eficaces” com va declarar ZP quedarà molt clar que el PSOE i CiU estan aprofitant aquesta crisi per desestabilitzar el Govern de la Generalitat de Catalunya que és el que realment interessa: imposar com sigui la sociovergència en benefici de CiU a Catalunya i del PSOE a nivell d’Espanya, i, a més, tornar a la Vella Cultura de l’Aigua basada en grans transvasament permanents i grans infraestructures. Tot plegat un negoci rodó pels de sempre.

Si el Departament de Medi Ambient i Habitatge no hagués planificat determinades obres i infraestructures relaciones amb l’aigua avui els embasaments que alimenten l’àrea metropolitana de Barcelona no estarien al 20% sinó al 10% (recuperació i descontaminació de pous i canals, per exemple). Si la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona no estigués responen de forma cívica a les campanyes de sensibilització i estalvi d’aigua de la Generalitat de Catalunya i de molts ajuntaments, avui no ens trobaríem amb disminucions del consum tant importants com ho són del 4% en el conjunt de Catalunya i de més del 7% en l’àrea metropolitana de Barcelona. Però això no interessa als grans grups mediàtics.

Si plou de forma generosa en les properes setmanes i mesos no tindrem que aplicar les mesures urgents planificades i entrarem de ple en el debat entre la Vella i la Nova Cultura de l’Aigua. Que plogui, que plogui !!.