29.3.08

SEQUERA

Ens trobem davant d’una de les sequeres més severes dels darrers 50 anys i li ha tocat gestionar-la a ICV (lo nostre no té nom). Per primera vegada un govern inicia el canvi de model en la gestió de l’aigua (i ja es començaven a notar els efectes) i zas, la major sequera de la història. S’han planificat i iniciat grans infraestructures relacionades amb l’aigua i patapam, sembla que no s’estigui fent res.
He sentit parlar al conseller Baltasar de situació d’emergència nacional i suposo que no hi ha per menys. La polèmica sobre el transvasament o captació d’aigua del Segre per portar-la a l’àrea metropolitana de Barcelona, si és necessari, està amagant totes les accions que s’estan realitzant per assegurar el consum humà d’aigua. I d’això també és responsable el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Baltasar, i els responsables de l’ACA que des del meu punt de vista, en aquest i en altres casos, han errat en la política de comunicació i informació, en la manera de fer les coses i en administrar el tempo, sobre tot quan estàs parlant d’una acció que no forma part de les teves competències. Ha mancat transparència i diàleg, però també contundència alhora de defensar determinades actuacions. Aquesta seria sols una de les mesures a posar en marxa si fos necessari, però ha anul·lat les altres.

No he consultat el diccionari i no ho penso fer. Tinc prou amb saber què estem parlant de garantir el subministrament d’aigua a més de 5 milions de persones i el seu sistema econòmic i social. Poca broma amb això. Si arriba la situació, que espero que no, tindrem que portar aigua d’allà on sigui i com sigui, és la nostra responsabilitat i la nostra obligació. I això ho entendran més de 5 milions de persones, i no ho entendran altres sectors socials com els pagesos afectats per exemple, i serà comprensible. Però si hem de transvasar o captar aigua del Segre (si ho autoritza el govern de ZP) això no tindria cap comparació amb el frustrat transvasament de l’Ebre (esperem que per molt anys) i del encara defensat transvasament del Roina: ni per la filosofia, ni per la quantitat, ni pels costos econòmics, ni pels temps, ni pels usos de l’aigua. Estem parlant d’una mesura d’urgència, provisional i acotada en el temps, en determinades condicions hídriques del Segre, i no per alimentar camps de golf i complexos turístics insostenibles, ni per incrementar el reg per immersió. Qualsevol comparació que es vulgui fer és demagògica, oportunista i irresponsable.

Avui el govern, gràcies a ICV, desenvolupa la nova cultura de l’aigua i la gestió de l’oferta que no de la demanda. S’ha fet molt i queda molt per fer, perquè durant desenes d’anys aquest tema no ha importat als governants. És per això que no estenc perquè els complexes i la por a les crítiques han influït tant en la manera de procedir durant les darreres setmanes. Ni tampoc entenc perquè no estem dient que el conseller d’Agricultura no està a l’alçada de les circumstàncies quan encara parla d’impulsar 60 mil noves hectàrees de regadiu sense haver impulsat abans el canvi en el model del reg.

La crítica a les darreres actuacions comunicatives del conseller no poden amagar, però, que la gestió de l’aigua és avui molt millor que quan governava CiU. Vem trobar una ACA arruïnada amb un forat de més de 1000 milions de pessetes i avui l’ACA està invertint milions d’€ a tot el territori amb la planificació corresponent. El consum s’està reduint poc a poc per la política de preus i per la major conscienciació ciutadana. I CiU dirà tot el que vulgui i farà la demagògia que calgui (algú esperava que no ho fes) però la darrera gran infraestructura relacionada amb l’aigua es va fer a Catalunya al 1976, segons el president d’Agbar que no és precisament d’ICV, i ha estat el govern tripartit qui està tirant endavant grans infraestructures relacionades amb l’aigua. Què ha fet doncs CiU durant 23 anys?. Doncs, no invertir, no planificar, no canviar el model de gestió de l’aigua, defensar el transvasament de l’Ebre junt amb el PP (ara demanen perdó), i continuar defensant el transvasament del Roina.

Algú s’imagina deixar sense aigua a més de 5 milions de persones?. Encara que la Vicepresidenta del govern en funcions digui avui que no és possible transvasar aigua del Segre, en les condicions anunciades, quan arribi el moment es menjarà i es veurà les seves pròpies paraules. Jo crec que el més sensat és reconèixer els errors comesos tant en comunicació com en formes de fer (poc diàleg i poca transparència), i fer els canvis necessaris per continuar amb orgull i contundència la defensa de la política que estem desenvolupant al govern de la Generalitat de Catalunya. I esperar que plogui molt allà on toca !!.

25.3.08

ILP PER L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT.



El nou govern del PSOE no impulsarà una llei de terminis per fer realitat el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, no impulsarà el dret a un avortament lliure i gratuït. Si volem impulsar aquesta llei ho hem de fer a través de la mobilització ciutadana i una línia de treball pot ser la Iniciativa Legislativa Popular (ILP): aconseguir més de 500 mil signatures a nivell d’Espanya per fer-li difícil al PSOE negar-se a discutir al Congrés dels Diputats una llei d’aquestes característiques, o com a mínim deixar al descobert la hipocresia d’aquells que es diuen d’esquerres i no tenen el coratge polític d’avançar en drets polítics i socials.

En el marc de la celebració del 8 de març a Terrassa les Dones amb ICV van organitzar una xerrada col·loqui sota el títol “Pel dret a decidir: avortament lliure i gratuït”. La xerrada va ser presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de gènere de l’Ajuntament de Terrassa, i va comptar amb la participació de Carme Garcia, que ha estat diputada d’ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, i d’una representant de l’Associació Catalana de Planificació Familiar. Una de les conclusions d’aquella xerrada va ser la necessitat de treballar per aconseguir una llei que atorgués de forma clara el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos, situació que ara no es dona a Espanya. Durant els 8 anys que va governar el PP a la Moncloa el PSOE va interpel·lar en 9 ocasions al govern conservador sobre l’avortament. Durant els primers quatre anys de govern de ZP el Grup Parlamentari del PSOE es va negar en repetides ocasions a discutir i a impulsar una llei de terminis per acabar amb una situació injusta i hipòcrita pel que fa a la realitat de l’avortament a Espanya. Les iniciatives eren del Grup Parlamentari d’IU-ICV i no van prosperar. Abans de les eleccions 99 dones van ser imputades per la Guàrdia Civil per avortar de forma il·legal. El PSOE va excloure la problemàtica de l’avortament del seu programa electoral i fins i tot la Vicepresidenta del govern es va atrevir a argumentar que no hi havia demanda social per canviar la llei. Arribats a aquesta situació, del sorprenent silenci de moltes associacions feministes, i desprès dels resultats electorals és evident que només la mobilització social serà capaç de plantejar amb força la necessitat d’aprovar una llei de terminis que garantitzi a les dones l’exercici dels seus drets. És una qüestió de drets humans.

La ILP té l’avantatja de que pot ser assumida per importants sectors socials a diferència d’altres iniciatives més minoritàries com poden ser les autoinculpacions. A més, la ILP promou la mobilització i el debat social, i l’acció política entre el teixit social i la ciutadania. Crec que ICV ha d’impulsar aquesta iniciativa amb la complicitat del moviment feminista i altres forces polítiques i socials. Si el PSOE vol mirar cap a un altre costat davant dels problemes reals de les persones, nosaltres ens hem de mantenir fidels als compromisos electorals i continuar treballant per fer realitat el dret a decidir de les dones.

14.3.08

LA PERSECUCIÓ DELS CONDUCTORS

Reprodueixo aquest article de Xavier Bosch, director de l'Avui (14-3-08), perquè no té desperdici i perquè representa molt be com tracta l'entorn mediàtic de CiU les conselleries d'ICV-EUiA. Quin nivell de demagògia i de irresponsabilitat. Qualsevol dia d'aquests aquest senyor s'atrevirà a parlar del pluralisme polític i de la professionalitat dels periodistes, i posarà el diari que dirigeix com exemple !!. Tot un exercici de cinisme.
"A partir d’aquesta tarda, que comencen les vacances escolars, centenars de milers de cotxes aniran amunt i avall per mirar de relaxar-se durant una Setmana Santa en què cada any que passa treballa menys gent. Gaudir al volant, però, cada vegada és més difícil. Està molt bé sancionar els qui posen en perill la vida dels altres, però qui pensa en la gran majoria de conductors responsables? Tot són entrebancs i dificultats fins al punt que conduir, avui, sembla una cursa d’obstacles que irriten molta gent.
De cop i volta han aparegut tot de ressalts en carrers i carreteres que, en teoria, serveixen per reduir la marxa. En realitat, aquests cavallons de quinze centímetres serveixen per carregar-se els baixos dels cotxes, per sacsejar la ronyonada i, més greu encara, per accidentar massa motoristes. Si aquests dies circuleu gaire, veureu que al país han florit radars i rotondes per tot arreu. Per descongestionar, les rotondes no van malament. Hi ha el problema que la majoria de conductors les tracen com si anessin en línia recta.
El súmmum, però, de posar pegues als conductors és a la rotonda de Mont-ras, on ens hi han entaforat un semàfor. Aleshores, per què volem el tortell? Un altre cas. A les rondes de Barcelona, a l’inici, es podia completar tota l’anella anant a 80 quilòmetres per hora. Des de fa un temps, més enllà del Velòdrom, direcció Trinitat, s’ha d’anar a 60, en baixada, i el radar del quilòmetre 13,2 s’ha convertit en una màquina de treure punts o, el que és el mateix, de recaptar.
La persecució de l’automobilista és una exageració. La indefensió és cada vegada més gran i, fruit de tot plegat, les enrabiades augmenten en la mateixa proporció que, en nom dels gurus del medi ambient i de la seguretat, hem de reduir la velocitat. Malauradament, mai no sabrem fins a quin punt la davallada d’ICV a les eleccions del 9-M va ser per haver implantat la limitació dels 80 km/h als rodals de Barcelona."

12.3.08

DIGESTIÓ FETA

L’altra dia el Raül Romeva ens aconsellava: païr, reflexionar, actuar. Ahir algú (que no recordo perquè fem reunions llargues i repetitives) al Consell Nacional d’ICV ens donava tres paraules que haurien d’orientar la nostra actuació en el futur: partit, carrer, govern. Jo ja he fet la digestió dels resultats electorals: els resultats no són bons i a més del tsunami bipartidista hem d’analitzar els nostres errors i les nostres insuficiències, no a la campanya sinó en el darrer període; aquests resultats no suposen una desautorització del nostre projecte polític ni del nostre espai electoral, però si posen de manifest la nostra incapacitat per fer front al vot útil; el resultat torna a posar de manifest el problema “estructural” que tenim a l’àrea metropolitana en determinats barris, tema que hem d’afrontar d’una vegada per totes, reforçant la nostra presència i activitat política, i emetent el nostre missatge en una freqüència de radio amb cobertura en aquests barris metropolitans (de la primera i de la segona corona).

En aquestes properes setmanes hem d’intentar, sobre tot, no muntar l’espectacle, perquè això ja ho fan altres i a base de be. I un cop digerits els resultats electorals no parar d’actuar mentre reflexionem i preparem l’Assemblea Nacional. En aquests propers dies hem de reunir-nos amb les companyes i companys d’ICV per socialitzar la valoració de les eleccions i per definir actuacions concretes al partit, al carrer i al govern.

Jo per la meva banda crec que un tema que hem d’abordar des d’una altra perspectiva (i més desprès dels resultats electorals) és el del dret a l’avortament lliure i gratuït. Desprès dels esforços que hem fet en la passada legislatura, després de que la Guàrdia Civil ha imputat a 99 dones acusant-les d’avortar il·legalment, i de que el proper govern Zapatero no pensa fer res al respecte: Per què no impulsem una Iniciativa Legislativa Popular per l’avortament lliure i gratuït?.

10.3.08

LLUITAREM ACTA A ACTA PER LA NÚRIA

1:45 de la nit. Per què estic despert a aquestes hores?. Doncs, perquè he fet declaracions al Diari de Terrassa amb dos diputatss i he tingut que esperar a l'escrutini per corregir les meves declaracions inicials. I és evident que no és el mateix 2 que 1 diputat. He dit que lluitarem per la Núria Buenaventura acta a acta a la Junta Electoral perquè ens estimula la competència amb el PP. Ara no estic en condicions de fer un anàlisi seriós del resultat de les eleccions, però si sé, per experiència pròpia, que en les pitjors condicions ICV es creix i és capaç de superar les dificultats. Ho hem fet al llarg de la història i ho tornarem a fer. Molts ànim al Joan Herrera per la bona campanya i per les moltes coses que encara li resten per fer. Demà tornarà a sortir el sol. Bona nit a tothom.

2.3.08

EL VOT DEL “SI, PERÒ ... “

Ens queda una setmana de campanya i en aquests darrers dies s’intensificarà la bipolarització i la demanda de vot útil al PSC per parar la dreta. Però la dreta no ve, totes les enquestes ho diuen. A ICV-EUiA estem acostumats a treballar en aquest ambient perquè la nostra trajectòria política i la claredat en el missatge ens situa davant de milers de dones i homes com una força política coherent, honesta i útil. Sabem, però, que hi ha encara moltes ciutadanes i ciutadans que voten altres opcions d’esquerres perquè es creuen això del vot útil al PSOE o el vot al mal menor.

Jo crec que, a més, moltes ciutadanes i ciutadans no estant convençuts de la nostra capacitat per gestionar des de l’esquerra les institucions, la marxa de l’economia o els afers públics. És aquell vot del “si, però ...”, “si, estic d’acord amb les seves propostes, però ...”, “m’agrada el que diuen, però ...”. Per eixamplar el nostre espai electoral és imprescindible convèncer a aquestes persones de que poden confiar en nosaltres, per representar-les, per defensar idees i propostes, per parar a la dreta i garantir governs i majories d’esquerres, però també per gestionar sense complexes les institucions, l’economia o els afers públics.

A Catalunya això ens ha de ser més fàcil, o menys difícil, perquè podem posar multitud d’exemples de la nostra capacitat per gestionar les institucions sense renunciar al nostre codi genètic d’esquerra verda nacional. Governem en molts ajuntaments catalans i governem a la Generalitat de Catalunya en temes tant importants i complexes com el trànsit, la gestió de l’aigua i dels residus, la promoció d’habitatge amb protecció oficial, la seguretat o la protecció civil. A la dreta política, econòmica i mediàtica no li agrada gens la nostra presència a les institucions perquè som capaços d’arribar a acords i desenvolupem determinades polítiques que posen en qüestió els seus interessos. Qui ha garantit majories d’esquerres a molts ajuntaments i al Govern de Catalunya ha estat ICV-EUiA.

En aquests dies que ens queden de campanya esforcem-nos en convèncer a aquestes persones del “si, però ...”, i convertim el seu dubte en un vot decidit per garantir que el 10 de març, quant despertem, puguem fer realitat els somnis de l’esquerra durant tots els dies de la legislatura: en economia i fiscalitat, en polítiques socials, en la lluita contra el canvi climàtic, en la igualtat entre dones i homes. Per fer-ho res millor que votar ICV-EUiA.