29.2.08

ALBUM DE CAMPANYA



La campanya va avançant i a Terrassa portem un bon ritme organitzant actes electorals, rodes de premsa, i presència al carrer per tal de contribuir a un bon resultat d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals. Poc a poc l'àlbum de campanya va creixent com esperem que creixi el nombre de ciutadanes i ciutadans que voten Solucions Justes Lògiques i Valentes. Aquest és l'enllaç de l'àlbum: http://www.flickr.com/photos/24227070@N06/

28.2.08

PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

Ahir vam celebrar a Terrassa un acte electoral sota el títol: "Polítiques Socials: dependència i autonomia personal”. Aquest és un tema que mai havíem tractat de forma concreta en un acte electoral i va valer la pena. Especialment perquè comptàvem amb dos ponents de luxe: la Maria José Vázquez, presidenta de la Confederació ECOM de Catalunya, i candidata n. 10 d’ICV-EUiA; i l’Antonio Centeno, de la Fundació Vida Independent, i candidat independent n.9 d’ICV-EUA també per Barcelona.

Tots dos van fer una valoració positiva de la mal anomenada Llei de Dependència, que ells prefereixen anomenar Llei de l’Autonomia Personal, encara que plantegen que cal revisar alguns aspectes per millorar-la. L’aprovació de la llei ha estat un pas endavant com a nou marc legal perquè ha concretat drets de ciutadania. Aquesta llei, a més, ha comptat amb un treball molt intens del Grup Parlamentari d’IU-ICV, especialment de la Carme Garcia, que ha ampliat i millorat substancialment el text inicial.

Però van ser molt crítics amb la manca de recursos econòmics que es destina a aquesta llei i que està provocant desencís i frustració en moltes persones que necessiten assistència per viure amb autonomia als que encara no els ha arribat cap tipus d’ajut o els que arriben són escassos. L’Antonio Centeno diu que aquesta és la llei de les 3 hores, perquè és el màxim que li ofereix la llei com a persona amb diversitat funcional. L’Antonio va posar un exemple molt gràfic per veure l’abisme que ens separa de les polítiques socials més avançades que s’estan fent als països del nord d’Europa: a Suècia la multinacional Ericson té una plantilla aproximada d’uns 45.000 treballadors/es, i l’estat té contractats 40.000 treballadors/es com assistents personals per atendre als ciutadans/es amb diversitat funcional o gent gran (no cal fer més comentaris).

Tots dos van coincidir en considerar indignant que mentre que per aquest 2008 el desenvolupament de la llei només s’ha dotat amb 900 milions d’€, el retorn dels 400 € per contribuent que ha promès Zapatero equival a 5000 milions, i a sobre presumeix de superàvit pressupostari. La Maria José Vázquez també va posar de manifest que aquesta llei l’estan patint especialment els ajuntament perquè tenen més possibilitats d’intervenir però no més recursos per fer efectiva la llei.

Vam parlar d’altres temes relacionats amb les polítiques socials que fan falta a Espanya i a Catalunya, però seria llarg resumir-les. Tots dos van animar als assistents a llegir el programa electoral de la coalició perquè en aquestes matèries és molt complet i amb mesures concretes. Estic convençut que avui, desprès d’aquest acte, estem encara més sensibilitzats amb la situació de les persones amb diversitat funcional i de les polítiques que cal posar en marxa per guanyar en igualtat, en justícia i en qualitat de vida.

26.2.08

POLÍTIQUES DE GÈNERE


Avui la Núria Buenaventura (candidata n. 2 per Barcelona) d’ICV-EUiA ha fet una magnífica roda de premsa a Terrassa per presentar les polítiques de gènere que la coalició presenta a les eleccions. Ha estat presentada per la nostra companya Fabiola Gil, regidora de polítiques de Gènere a l'Ajuntament de Terrassa. En primer lloc han fet balanç de legislatura on han relatat la importància de les lleis aprovades durant la legislatura i que fan referència a les polítiques per la igualtat i l’autonomia personal. Aquestes polítiques i aquestes lleis són un exemple més del que ha passat aquests quatre anys: el PSOE ha pactat les lleis socials amb l’esquerra però ha pactat les lleis econòmiques i fiscals amb la dreta (PP i CiU). La conseqüència és que aquestes lleis han començat a aplicar-se sense els suficients recursos econòmics per fer-les efectives. El millor exemple el trobem amb la Llei de Dependència dotada per aquest 2008 amb només 900 milions d’euros, mentre que el xec-regal dels 400 € per contribuent de ZP suposa una despesa de 5.000 milions d'€. La manca de recursos està produint desencís i frustració de sectors socials cansats d’esperar uns ajuts que mai arriben o arriben tard. La manca de valentia per dotar aquestes lleis dels recursos suficients, mentre es continua presumint de superàvit pressupostari, també ve acompanyada per la manca de coratge polític alhora d’afrontar el debat de la reforma de la regulació de l’avortament, impedint a les dones que decideixin sobre el seu cos i la seva maternitat de forma lliure, segura i gratuïta.

La Núria Buenaventura ha posat de manifest la necessitat d’aprovar al Congrés dels Diputats una Llei dels Usos del Temps que afavoreixi una reestructuració dels usos del temps de dones i homes, amb l'objectiu de millorar la nostra qualitat de vida, incrementar la igualtat i tenir més temps per ser feliços. La Núria ha posat com exemple l'Ajuntament de Terrassa que amb l'impuls d’ICV-EUiA i de la Fabiola és pioner en posar en marxa un procés municipal que culmini amb un Pacte Ciutadà pels Usos del Temps. La Núria Buenaventura s’ha compromès en treballar per dotar les lleis aprovades dels recursos suficients per tal d’assolir una despesa social europea, el que implica tenir una fiscalitat justa, on paguin més els que més tenen, per tal d’obtenir els recursos públics suficients per consolidar i ampliar l’estat del benestar. També s’ha compromès per treballar per la igualtat de salari a igual treball de dones i homes, i per aconseguir una llei de terminis que garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

24.2.08

A DOS, MENYS DEMOCRÀCIA.

Des de fa dies els mitjans de comunicació intenten escalfar l’ambient de cara al debat entre ZP i Rajoy. Televisions i diaris omplen els seus espais sobre la preparació del primer dels dos debats. Aquest excés d’informació supèrflua implica perdre nombroses oportunitats d’informar a la ciutadania sobre el contingut dels programes electorals de les forces polítiques que es presenten a les eleccions generals (de totes no només de dos). La tonteria arriba a tal extrem que ja sabem que arribaran al plató amb 10 minuts de diferència, que estaran asseguts i aïllats (no portaran pinganillu), que la temperatura ambient serà de 21 graus, els possibles vestits del moderador en diversos tons de gris, la situació de les llums, i altres qüestions d’especial transcendència. La democràcia s’allunya de l’Espanya real on el bipartidisme és tant imperfecte que cap de les dues grans formacions polítiques podrà governar en solitari. Tant els mitjans privats com els públics haurien de crear les condicions per a que totes les idees i propostes pugessin ser contrastades per la ciutadania, perquè no hi ha res millor per la democràcia que la pluralitat de la societat es vegi reflexada en els mitjans de comunicació i desprès en les institucions. Estic convençut que aquesta insistència en imposar el bipartidisme també té una part de responsabilitat en l’allunyament de la ciutadania respecte la política. Menys mal que TV3 no participarà en aquesta paròdia. Només de pensar en el debat m’avorreixo, perquè el 90% serà la repetició dels tòpics de la legislatura. Faré zapping per aprofitar el temps.

22.2.08

QUÈ FEM AMB EL CANVI CLIMÀTIC?.

Ja ho diuen, no hi ha dos sense tres. Aquest és el tercer video de campanya d'ICV-EUiA. És bo, curt i clar, com els altres dos, i sintetitzen en 30 segons bona part del nostre programa electoral. Els podeu trobar tots tres a joanherrera.cat, al canal de Youtube. Són bones eines per difondre el nostre misatge a la ciutadania. Passa-ho!!

QUÈ MENJA UN MILEURISTA ?

Si el primer vídeo era bo aquest també ho és, i continua plantejant solucions justes, lògiques i valentes als problemes que més preocupen a la ciutadania, des de una visió d'esquerres. Passa-ho !!

21.2.08

LES DONES NO TENEN TEMPS

Aquest és el primer video electoral d'ICV-EUiA. És molt bo i tracta sobre la igualtat i la desigualtat entre dones i homes. Per si no quedava clar SOLUCIONS "JUSTES, LÒGIQUES, VALENTES".

20.2.08

IMMIGRACIÓ I TÒPICS

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

16.2.08

CONVENCIÓ CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

Dijous passat vaig participar, junt amb centenars de persones, en la jornada de cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, un procés participatiu per definir l'estratègia de Catalunya davant d'aquest important repte. Crec que tot aquest procés, de quatre mesos, no ha merescut el suficient interès per part dels mitjans de comunicació i espero que els resultats de la convenció obtinguin millor tracte dels mitjans i més interès de la societat en general.
Mentre es realitzava la convenció a Barcelona es manifestaven 60 mil persones del món educatiu no conformes en com s'ha iniciat el procés per redactar la Llei d'Educació de Catalunya. I a la convenció centenars de representants del món associatiu, de les administracions públiques, del món acadèmic i de l'empresarial tancaven els treballs que han donat llum a l'Avantprojecte de Pla Català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012). És evident, doncs, que hi han diferents maneres de fer les coses, fins i tot dins del mateix govern de la Generalitat.

El cas és que Catalunya ha estat la primera regió europea que de manera voluntària s'ha proposat tenir una estratègia pròpia de mitigació del canvi climàtic. Una estratègia que ens possibiliti complir amb el Protocol de Kioto (que avui imcumplim clarament) i que ens situï en bones condicions per afrontar els propers acords internacionals en aquesta matèria, que tot indica seran més profunds. Per aquest motiu el president de la Comissió Temporal del Canvi Climàtic del Parlament Europeu, Sr. Guido Sacconi, ens va felicitar i ens va posar com exemple a seguir a Europa.
Alguns podran dir que faig autobombo, però és evident que sense ICV al govern de la Generalitat, i liderant la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, això no hagués estat així. Crec sincerament que estem demostrant que som capdavanters en fer discursos i en transformar-los en propostes, i, a més, des de la participació oberta a la societat. Ho vem fer en les polítiques d'habitatge i ara ho hem tornat a demostrar. No ho fem sols, faltaria més, però és evident que gràcies a la presència d'ICV la lluita contra el canvi climàtic té avui més pes i més centralitat en les prioritats polítiques del govern.

Com deia abans, a la convenció es va presentar l'Avanprojecte de Pla Català contra el Canvi Climàtic, un document on s'inclouen aportacions realitzades al llarg del procés participatiu, i les propostes dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. L'avantprojecte, que molt aviat estarà a disposició en el web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, serà enriquit en els propers dos mesos, per ser desprès aprovat pel Govern.
És gratificant veure com a Catalunya som capaços de passar dels dicurssos, políticament correctes i que tothom s'atreveix a fer, a la concreció de 150 mesures que afecten als sectors que més emissions de CO2 emeten (energia, mobilitat, agricultura, construcció, gestió de residus, indústria, etc). L'objectiu del pla és reduir 5,3 milions de tones de CO2 en l'horitzó del 2012. Aquesta rebaixa d'emissions, ambiciosa però possible, ens farà complir amb el Protocol de Kioto (dins de l'estratègia europea) i situar-nos en millors condicions per afrontar els nous reptes mundials que es plantejaran pel periòde 2012-2020. En altres entrades al blog entraré comentar el contingut de la proposta de pla.

15.2.08

LA VAGA D'EDUCACIÓ

La vaga convocada pels sindicats de l'educació ha tingut un seguiment molt ampli. Sense entrar en la guerra de xifres és evident que una part gens menyspreable dels professionals de l'educació ha secundat la vaga. La manifestació celebrada a Barcelona (entre 50 i 60 mil assistents) també ha posat de manifest que en el sector públic de l'educació existeix un creixent malestar. I ara què?. Doncs ara caldria que s'imposés el seny en un procés, l'elaboració de la LEC, que estem obligats a que sigui un èxit perquè ens hi juguem molt: per l'escola pública, per l'educació en general, pel projecte de país, i pel Govern d'Entesa.

El conseller Maragall, des de la seva responsabilitat política, hauria de reconèixer que el procés no ha començat be i que alguna responsabilitat tindrà ell en la situació. Relativitzar la incidència de la vaga ens recorda altres temps i altres partits de govern, i això no és positiu quan ho planteja un conseller d'un govern d'esquerres. Els sindicats per la seva banda haurien de ser intel·ligents per crear les condicions on sigui impossible el no-diàleg. Tant des del Departament d'Educació com des dels sindicats s'hauria de ser capaç de crear les bases que donin per superat l'actual document de bases per l'elaboració de la LEC. No es tracta d'enrocar-se en la "retirada" formal del document, sinó d'admetre la seva superació. Des del departament d'educació s'han de posar sobre la taula de diàleg unes noves orientacions per l'elaboració de la llei on tothom es pugui sentir més còmode. I en aquest sentit el contingut del Pacte Nacional per l'Educació ha de presidir les properes passes per redreçar el procés.

A nivell intern del govern s'ha fet evident que el conseller Maragall no pot pretendre fer aquest camí tot sol, a l'estil del "llanero solitario". L'elaboració de la LEC, tot i ser liderada pel Departament d'Educació, ha de comptar amb la complicitat dels socis de govern, cosa que no ha procurat Maragall en cap moment. I des d'ICV hem de ser més exigents en el restabliment d'un marc de diàleg i confiança amb els agents socials i entre els mateixos socis de govern. La nostra prudència i exercici de responsabilitat no pot ser confosa amb debilitat o conformitat. La cohesió del govern no pot ser, no és, cosa d'un, i més en aspectes tant decisius com el futur de l'educació a Catalunya. La nostra presència i relació amb el món educatiu ens situa en bones condicions per intervenir més i millor en la redacció d'aquesta important llei.

11.2.08

ICV-EUiA: 4 EN 1.


Sempre ho hem dit, un dels nostres problemes és comunicar de forma breu i entenedora l’essència del nostre programa electoral. Ho volem explicar tot en poc espai sense creure en els miracles, i això es molt complicat. Aquests dies pensava com he de demanar el vot a la gent que tinc més a prop, al barri, a l’escola, al bus, al super, ... i m’he obligat a ordenar i resumir els meus pensaments. Aquesta és la meva contribució. Ja sé que el titol sona a lubricant, però ...

1- Per parar a la dreta i les polítiques de dretes;
2- per condicionar el govern espanyol des de l’esquerra verda i posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés;
3- per garantir un programa de lluita contra el canvi climàtic;
i 4- per exigir el compliment de l’Estatut i avançar cap a un estat federal.

Això es pot ampliar, si la conversa dona, amb: Votar a ICV-EUiA en les properes eleccions generals té aquesta variada utilitat: perquè volem una nova majoria d’esquerres que barri el pas a la dreta per a que Espanya i Catalunya puguin continuar avançant en polítiques socials i guanyar nous drets polítics; perquè volem ser determinants per condicionar i influir en el govern per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, impulsant una fiscalitat justa i verda on paguin més impostos els més rics i els que més contaminen, incrementant el salari mínim a 1000€ i lluitant contra la precarietat laboral; perquè volem un veritable programa d’acció contra el canvi climàtic promovent el transport públic, les energies renovables i el consum responsable de l’aigua; perquè volem que el govern espanyol no regategi el compliment de l’Estatut de Catalunya i s’avanci cap a un estat plenament laic i federal.

El millor de tot és que a Catalunya cap partit pot oferir les quatre utilitats juntes en un sol gest (el vot): El PP i CiU no poden parar a la dreta perquè són la dreta i fan polítiques de dretes (i no cal que posi exemples); el PSC recolza algunes polítiques conservadores com en matèria econòmica i fiscal (xecs-servei, presumir de superàvit pressupostari, ...), el compliment de l’Estatut sempre i quant no emprenyi al PSOE, i del canvi climàtic que voleu que us digui (encara els hi agrada molt el ciment i l’AVE per sobre de rodalies); a ERC això del canvi climàtic no entra dins de les seves prioritats, van votar en contra de l’Estatut i són independentistes. En canvi ICV-EUiA ja ha demostrat que es capaç de parar a la dreta (a Catalunya i a Espanya), estem per la pujada d’impostos als més rics i per l’augment de la despesa social (salari mínim, pensions, llei de dependència, educació, ...), som la veu dels que reclamen un veritable programa contra el canvi climàtic (propostes de lleis de mobilitat, energies renovables, defensa de rodalies, estalvi energètic, nova cultura de l’aigua, ...), i hem estat i som els màxims defensors del nou Estatut de Catalunya, i sembla que dels pocs federalistes.

Be, jo ho he intentat, a veure qui s’anima ....

9.2.08

VALORS

Fent zapping pels diaris m’he trobat amb dos bons articles. El primer de Joan Subirats sobre la vaga d’educació convocada pel proper 14 de febrer i la cabuderia del conseller Maragall (es curiós, mentre un dels germans demana el vot el blanc, l’altra es puja a la parra i es carrega el consens del Pacte Nacional d’Educació, deu ser de família). L’altre article es un manual per carregar-se de raons i combatre la xenofòbia de PP i CiU "10 falsos mitos sobre los inmigrantes", sent conscients de que aquest discurs cala en sectors populars i ens posen molt difícil raonar. Però això és el que hi ha, i això és el que hem de combatre sense descans, i si és amb dades millor. Vist el panorama electoral d’aquests darrers dies crec que hem encartat del tot en els tres missatges de la precampanya d’ICV-EUiA: immigració i drets, transport públic i medi ambient, economia i mileuristes.

I desprès dels immigrants han vingut els homosexuals, l’altra cavall de batalla del Rajoy, el Duran i la Conferència Episcopal. A ICV sens gira molta feina. L’altra dia vaig assistir a un acte públic a Viladecavalls contra l’homofòbia. Quina sort tenim de comptar amb companyes i companys com la Làia Ortíz (diputada d'ICV-EUiA al Parlament) i el Carles Rodríguez (regidor d'ICV-EUiA a Viladecavalls), que amb les seves intervencions van donar una classe de com es defensen els drets i la dignitat de les persones des de l’esquerra, a les institucions i al carrer. Animo a totes les organitzacions d’ICV a organitzar actes d’aquest tipus, i després d'avui més.

8.2.08

MAMO”N”GRAFIES

Hi han partits, com el PP, que estan disposats a guanyar un grapat de vots a qualsevol preu, i si per fer-ho han d’utilitzar la demagògia i la mentida, alimentar llegendes urbanes sense fonaments, i difondre la por a lo diferent, pues es fa i ja està. Només en 24 hores el PP ha estat capaç de llençar dos missatges amb càrrega de profunditat. La primera del Sr. Rajoy proposant que els immigrants “no comunitaris” han de signar un contracte amb els seus drets i deures i l’acceptació de les costums espanyoles (que ningú encara s’ha atrevit a llistar). El segon missatge protagonitzat per Sr. Arias Cañete afirmant que els immigrants col·lapsen els serveis d’urgències dels hospitals perquè han descobert “la grandeza” del sistema sanitari espanyol. Però no ha tingut prou amb aquesta barbaritat, no, ha posat un exemple: “para una mamografía en Ecuador se pagan 9 meses de sueldo, vienen aquí y tardan un cuarto de hora” i, es clar, col·lapsen les urgències dels hospitals (excel·lent, quin nivell de sensibilitat i de cinisme). Però no ha parat aquí, després ha fet responsable també als immigrants de mal servei que donen els cambrers “que ya no son como antes” (una altra perla) perquè són ma d’obra poc qualificada.

Des d’ICV no estem disposat a callar davant de tanta barbaritat. Nosaltres no canviem drets per vots. I davant de la preocupació d’una part de la ciutadania pel fet de la immigració cal parlar clar, argumentar i fer pedagogia. Si no semblarà que abans que s’incrementés el nombre d’immigrants vivíem a Suècia, la sanitat pública no estava col·lapsada i no ens havíem assabentat. Aquest personatge suposa un atemptat contra la intel·ligència i els drets humans. El PP no guanyarà les eleccions, però estan fent molt mal als valors democràtics i a la convivència entre les persones, perquè hi ha molta gent que s’ho creu.

6.2.08

AIGUA


L’aigua és un be natural escàs, imprescindible per la vida, que hem d’utilitzar de manera sostenible i responsable. Aquesta afirmació repetida en multitud d’ocasions pren aquests dies més força desprès de que les conques del Llobregat i del Ter hagin entrat en situació “d’excepcionalitat 2”. Estem patint una de les sequeres més greus i perllongades de la nostra història recent, amb una perspectiva de canvi climàtic que afectarà greument els països que s’ubiquen en la ribera mediterrània, i que cada vegada seran més continuades. Quan des d’ICV hem defensat que cal canviar l’actual model de desenvolupament esgotat, el consum d’aigua és un dels elements centrals de canvi. Hem de preparar el país per assegurar la disponibilitat d’aigua pels usos de la nostra societat (consum humà, productiu, agrícola i de lleure), i fer-ho amb perspectives de futur i basat en un model més sostenible. Estalvi, reutilització, i administrar els recursos propis: la nova cultura de l’aigua.

Ara que la sequera i les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals estan més presents en el debat ciutadà es poden visualitzar les diferents posicions polítiques sobre com assegurar-nos la disponibilitat d’aigua suficient i perllongada en el temps. Hi han com a mínim dos maneres d’apropar-se a solucions bastant definides i que es diferencien bàsicament en la resposta a les propostes de transvasaments (de l’Ebre o del Roïna), que no és altra cosa que sobre el model. Estem, per tant, en un moment decisiu per definir el futur que volem. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, i més en concret des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha apostat, per coherència, per la nova cultura de l’aigua, es a dir, per gestionar l’oferta de recursos hídrics propis, per continuar amb les polítiques d’estalvi i innovació, per la reutilització de l’aigua a través de les depuradores i per la dessalació i depuració de l’aigua del mar (dessaladores), com aposta estratègica de futur a curt i llarg termini. Aquesta línia de treball te en compta l’escenari de canvi climàtic i de sequeres continuades com a molt probables.

La dreta no ho veu igual: el PP defensa encara el transvasament de l’Ebre, i CiU defensa aferrissadament el transvasament del Roïna (França) com a solució estructural. Qualsevol comparació econòmica, ambiental, i de model, s’inclina per l’aposta d’ICV i del govern de la Generalitat. El transvasament de l’Ebre ja sols és defensat pel PP amb enfrontaments interns entre l’Aragó i el País Valencià. I si comparem la proposta de transvasament del Roina i el conjunt de polítiques que representen la “Nova Cultura de l’Aigua” el balanç és molt clar. El transvasament de Roina suposaria la construcció d’una gran infrastructura de canalització de més de 400 quilòmetres (300 d’ells en territori francès) amb un impacte en el territori important (canalització amb una afectació d’uns 20 metres amplada al llarg del recorregut). Suposaria, a més, la instal·lació de com a mínim 5 sistemes de bombeig per salvar els accidents geogràfics, i finalment la depuració de l’aigua per fer-la potable. Tot indica que la construcció de les dessaladores que proposa el govern català i la seva connexió té un cost més baix, i un impacte ambiental significativament menor. En els darrers anys l’avenç tecnològic a fet disminuir en un 50% el consum energètic de la dessalació.

Però hi ha, a més, un element de vital importància des del meu punt de vista: el nivell de dependència de l’exterior que representa cadascuna de les propostes. La nova cultura de l’aigua no té cap dependència de l’exterior perquè gestiona els recursos propis, en canvi el transvasament del Roina ens deixaria en mans de decisions llunyanes. Qualsevol política que tendeixi a reduir la nostra dependència de l’exterior ja sigui en recursos hídrics o en fons energètiques és una clara aposta per la modernització del país, i pel model de desenvolupament sostenible. ICV no para el país, el que fa és donar-li una nova direcció a les polítiques econòmiques, socials i ambientals, i això és el que preocupa als poderosos.




5.2.08

EL PEIX QUE ES MOSEGA LA CUA

Esperem que la precampanya gràfica d’ICV-EUiA porti molta cua en els propers dies. I no serà per peixos!. Ahir el Marc Rius, director nacional de la campanya, presentava a Terrassa la precampanya gràfica, el perquè de la mateixa i els seus objectius. És realment una campanya diferent, amb contingut polític sobre els problemes reals de la gent, i que cerca la reflexió de la ciutadania davant de determinades situacions. Fuig de la subhasta electoral i de la resposta a d’altres partits polítics, fet tan usual en política i que tanta desafecció provoca.
Es tracten tres temes: el repte de la immigració, la situació dels mileuristes i de l’habitatge, i l’estat del transport públic i el medi ambient. Són frases que s’encadenen per acompanyar la reflexió i que acaben amb una resposta amb els que trenquem el cercle viciós. ICV-EUiA vol parlar dels problemes de Catalunya però des de la vessant més quotidiana que afecta a les persones:

-“Un mileurista guanya 1.000 € al mes. Una hipoteca costa 1.000 € al mes. Pregunta: Com menja un mileurista? Resposta: o pugen els sous o baixen les hipoteques”,
-“Si el transport públic no funciona tots anem amb cotxe. Si tots anem amb cotxe, ens carreguem el medi ambient. Si el transport públic no funciona, ens carreguem el medi ambient. Solució: el transport públic ha de funcionar.
-“Si no donem drets als immigrants, no podem reclamar-los deures. Si no podem reclamar els deures als immigrants, no podem donar-los drets. Solució: donem als immigrants tots els drets. Exigim-los tots els deures”.

Aquests tres misatges apareixeran en 310 opis del Metro de Barcelona, i en les línies de rodalies tant de FGC com de Renfe. Marc Rius ha qualificat la campanya “d’austera” i ha explicat que el pressupost total de precampanya i campanya serà de 900.000 euros, amb poc paper (esperem que els altres partits també facin públic el seu pressupost electoral). La precampanya “sobretot serà molt interactiva perquè està basada en la mobilització a la xarxa”. Així a partir de demà, comptarà amb un perfil a Facebook, un canal propi a Youtube per seguir en vídeo la campanya, una galeria d’imatges a Flickr, un lloc a Myspace, on convidarem als músics de Myspace a fer-se amics i amigues d’en Joan Herrera, a més del bloc del cap de llista (http://joanherreratorres.blogspot.com) que ja fa unes setmanes que funciona.

1.2.08

LA SANTA INQUISICIÓ

La jerarquia de l’església catòlica té nostàlgia de temps passats i en el seu procés de radicalització cap a l’extrema dreta ens mostra la seva autèntica cara totalitària: si poguessin ens imposarien la seva visió del mon, la seva moral i la seva manera de viure (sempre amb grans dosis de cinisme i d’hipocresia). Una cosa és que opinin sobre la societat i una altra ens que ens vulguin imposar la seva doctrina dogmàtica i antiquada.

Les lleis d’aquests país no obliguen ningú a divorciar-se, ni a avortar, ni a casar-se a les persones del mateix sexe, per posar alguns exemples. És lícit que l’església catòlica demani als creients que es comportin d’una determinada manera, i seran els creients practicants els qui acceptin o no les seves directrius morals. Però no és lícit que vulguin eliminar drets polítics i socials, que és el que atorguen aquestes lleis, per la via d’imposar-nos la seva moral. Aquest és un comportament antidemocràtic que hauria d’estar perseguit per la justícia.

Que l’Església Catòlica introdueixi el terrorisme com arma electoral contra el Govern indica fins a quin punt les cúpules més dretanes de l’Església i del PP estan coordinades. Ja no s’en recorden de les negociacions amb ETA promogudes per Aznar quan va ser president del Govern, ni que van ser membres de la mateixa església els que van actuar com intermediaris, com en molts altres conflictes d’aquest tipus. Aquests oblits premeditats per afavorir al PP estan mancats de qualsevol ètica.

Aquesta entrada en campanya electoral, “como elefante en cacharrería”, tindrà les seves conseqüències. En primer lloc acaben de provocar una mobilització electoral d’aquells que no estan disposats a acceptar les imposicions de l’Església, ni a aguantar aquest nivell de cinisme, d’hipocresia i demagògia. I aquesta reacció obligarà al PP a radicalitzar-se, si és que és possible més encara, per defensar les tesis eclesiàstiques. I donat que han entrat en campanya electoral la nit del 9 de març seran guanyadors o perdedors (jo espero que perdedors), i d’una manera o d’una altra també tindran que atenir-se a les conseqüències.

En aquest marc les propostes que presenta ICV-EUiA a les eleccions a favor d’un estat laic i en contra dels privilegis que encara manté l’Església Catòlica (i que el PSOE no ha volgut eliminar), prenen més força i seran punt de referència per a molts/es votants progressistes: “Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979. Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària”.