UNA ASSEMBLEA ÚTIL PER LA GENT

Celebrarem l’Assemblea Nacional en un moment polític crucial: la magnitud de la crisi econòmica i els seus efectes sobre la vida de les persones; els debats sobre el model de finançament i l’aplicació de l’Estatut; i l’equador de la legislatura del Govern d’Entesa. És, a més, la primera assemblea nacional que celebrem estant al Govern de la Generalitat: per nosaltres un fet històric. Deu ni do.

Davant d’aquesta situació hem de saber donar-li la volta a les prioritats de l’assemblea, desterrant l’endogàmia. L’assemblea va ser convocada, per voluntat pròpia, molt en clau interna. Teníem, i tenim, la necessitat de fer balanç, de reconèixer errors i proposar solucions per superar-los, de renovar la direcció i, sobre tot, de rellançar el projecte.

La situació política, que ha canviat radicalment en pocs mesos, ens obliga a replantejar les prioritats de l’Assemblea Nacional. Hem de fer-la sobre tot en clau externa, oferint al país un relat polític sobre la crisi i quina és la via per a que al final del túnel puguem assolir una societat més justa, més solidària i més sostenible.

Nosaltres hem de fer l’assemblea pensant en la gent i en allò que més preocupa. Sabem, però, que els mitjans de comunicació, especialment alguns, voldran posar l’èmfasi en les qüestions internes: quant som capaços de desgastar als dirigents nacionals, quin serà el nivell de crítica als nostres consellers, quina presència tindran els diferents manifestos, si els joves prendran el palau d’hivern, etc. No els hi fem el joc, perquè a la majoria de la gent aquestes qüestions els hi interessen ben poc.

Sense renunciar a debatre els temes a fons, fent l’autocrítica necessària, i propiciant la renovació que creiem oportuna, hem de centrar els objectius de l’Assemblea Nacional en allò que importa a la societat i elevar la nostra mirada política, perquè el resultat final sigui, de debò, el rellançament del projecte ecosocialista: roig, verd i lila. Centrem l’assemblea en les propostes per sortir de la crisi, i en obtenir les eines necessàries per arribar a la gent, als barris i a tots aquells que es senten d’esquerres i ecologistes.

Per aconseguir aquest objectiu totes i tots som corresponsables: una direcció sortint que no s’enroca, un president generós alhora de recollir la diversitat de posicionaments, i unes delegades i delegats disposats a trobar el to adequat en la crítica, capacitat per trobar les millors propostes i escollir una bona direcció. Fem-ho.