Estimada ministra ...

Així comença el missatge que li podeu enviar a la ministra Magdalena Álvarez per a que entri be al 2008. Ara que la ministra porta uns quants dies inaugurant AVEs per les espanyes cal recordar-li que s’ha oblidat de la majoria de la gent i que durant 4 anys ha estat incapaç de posar les rodalies al nivell que li pertoca. El missatge que reprodueixo a continuació, el podeu trobar a http://primer-rodalies.blogspot.com/ . En aquest enllaç també trobareu la proposta de Pla Ferroviari Catalunya 2014 que ha elaborat l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i que ha fet seu ICV (això mereix una altra entrada). Envieu el missatge, feu difusió en el vostre entorn i omplim-li la bústia de peticions de dimissió. Ni partía, ni doblá: dimitía !!


“Estimada ministra,

Em dirigeixo a vostè com a usuari/usuària de Renfe i com a ciutadà/ciutadana de Catalunya. Li escric per fer-li arribar el meu profund malestar per la situació dels trens de Rodalies i Regionals al meu territori.

Per aquest motiu li exigeixo:

1. Que prioritzi d’una vegada la inversió en els trens de Rodalies i Regionals per davant de l’AVE. El 97% de la gent utilitza els trens de Rodalies davant només el 3% que utilitzarà l’AVE.
2. Tota obra de l’AVE s’ha de fer sense que això suposi cap altre problema per al funcionament dels trens de Rodalies ni cap nova molèstia per als i les usuàries.
3. Un cop restablert el funcionament de Rodalies i l’AVE arribi a Barcelona, cal una aposta decidida per la xarxa de Rodalies que permeti una modernització del servei i la creació de noves línies.
4.Finalment li reclamo que dimiteixi de manera immediata, com a principal responsable que és de la situació que patim.

Atentament,

Primer Rodalies!!!
Primer Regionals!!!”

1 any de govern d’esquerres.

Durant aquests dies és compleix el primer aniversari de la constitució del Govern d’Entesa de Catalunya. Coincidint amb aquest aniversari s’ha editat una publicació en la que es resumeix l’acció del govern realitzada pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (al final trobareu l’enllaç). En aquest document podem trobar moltes dades comparatives de com han evolucionat els pressupostos de la Generalitat, sent les polítiques socials les que han obtingut el creixement més important. És important difondre aquesta informació entre la ciutadania perquè es molt provable que hagi quedat desdibuixada per la gran apagada de Barcelona, la crisi de rodalies i d’altres esdeveniments mediàtics. També és important per contrarestar la imatge d’un govern que no governa difosa per CiU i determinats mitjans de comunicació. No podem llençar les campanes al vol perquè queda molta feina per fer i els recursos econòmics disponibles encara no són els necessaris, però és evident que l’orientació de l’acció de govern té molt poc a veure amb la dels anteriors governs conservadors. Mai s’ha invertit tant en educació pública, en salut, en serveis socials, en habitatge, en medi ambient, i en suport als ajuntaments. La realitat quotidiana ens diu, però, que encara s’hauran d’incrementar més per recuperar els dèficits acumulats i anivellar-nos amb els països més avançats d’Europa.

La publicació també serveix per il·lustrar la gran activitat de les conselleries liderades per ICV-EUiA (Interior, Relacions Institucionals i Participació; i Medi Ambient i Habitatge), de les que també CiU fa responsable de la paralització del país, i que troben eco en determinats mitjans de comunicació que actuen de lobby. Segurament el que més molesta a la dreta nacionalista i als poderosos és que ICV-EUiA està impulsant les polítiques d’esquerres més avançades per fer front a problemes complexos (les polítiques públiques d’habitatge, de gestió de residus, de la nova cultura de l’aigua, de la lluita contra la contaminació atmosfèrica, de la seguretat del país amb un altre accent, de l’impuls de la participació, de la recuperació de la memòria democràtica, de la mobilitat sostenible, etc). Si això és així també és cert que ens falta molta política de comunicació i d’explicació de les polítiques que s’estan impulsant, els seus motius, les dificultats i els resultats que es persegueixen. És imprescindible i urgent que millorem la nostra estratègia comunicativa per fer avançar amb més força les polítiques que estem desenvolupant.

En tot cas aquest és un document que forma part de la política de transparència iniciada pel primer govern d’esquerres que va començar a publicar en la seva web els acords del Consell Executiu i que posa a l’abast de la ciutadania elements de valoració de la feina feta i possibilita la crítica responsable basada en dades.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20071127/20071127_unanydegovern.pdf

BIEEENNNNNN !!!

Per fi s’ha aprovat la Llei pel Dret a l’Habitatge que junt al Pacte Nacional de l’Habitatge suposen la concreció de la política d’habitatge social més potent com mai s’ha planificat a Catalunya. Ha estat un govern d’esquerres qui ho ha fet possible, i en aquest cas liderat per una conselleria sota la responsabilitat d’ICV-EUiA. Ha estat un camí llarg i difícil, iniciat per Salvador Milà i continuat per Francesc Baltasar, però és evident que si es vol fer front a un problema tant greu com és l’accés a un habitatge digne (dret bàsic constitucional i estatutari) calia posar en marxa accions efectives per capgirar la situació. L’oposició de dretes, recolzada pels mitjans de comunicació (inclosa TV3 i Catalunya Radio) han volgut centrar la seva oposició en el famós “lloguer forçós” i la defensa aferrissada de la “propietat privada”.

Aquest reduccionisme interessat del contingut de la llei ha deixat de banda els aspectes més importants que introdueix el text ja aprovat: la declaració de la funció social de l’habitatge amb totes les seves conseqüències; la creació d’un parc públic d’habitatge social que tregui aquest be tant bàsic de l’especulació (amb la declaració de protecció oficial durant un mínim de 30 anys); una clara voluntat de l’administració d’intervenir (si, si, d’intervenir) en el mercat de l’habitatge incapaç de promoure l’accés a l’habitatge a amplis sectors de la societat; i la “solidaritat urbana” que estableix que en 20 anys els municipis catalans hauran de tenir un mínim del 15% de seu parc en habitatge social. I aquests són només alguns aspectes importants. L’aprovació de la Llei pel Dret a l’Habitatge acosta Catalunya a les polítiques europees més avançades en el camp de l’habitatge i la converteix en líder a nivell d’Espanya. Hi ha, per tant molts motius per estar satisfets per l’aprovació de la llei i per continuar treballant amb optimisme per assegurar l’accés a un habitatge digne a un preu raonable a la ciutadania.

Avui he vist l’entrevista que ha realitzat el Sr. Josep Cuní com a director del Matins de TV3 al conseller de Medi Ambient i Habitatge, el company Francesc Baltasar (i ja no parlo de la posterior tertúlia on participaven el director de La Vanguardia, el director del Periódico, l’historiador J.B. Culla, i menys mal el Ramon Espasa). Aquest periodista és un clar representant de la creuada dels sectors conservadors i poderosos contra la llei, especialment contra el lloguer forçós, i li ha arribat a preguntar al conseller si el famós article no serà només una operació per demostrar que “Iniciativa” continua sent d’esquerres. El Sr. Cuní podrà dir i fer el que consideri convenient en el seu programa, barrejant constantment opinió amb informació, però jo també ho puc fer i utilitzant la meva llibertat d’expressió poso en qüestió la seva professionalitat com a periodista i per tant que estigui al capdavant d’un programa de la televisió pública catalana que, respectant la independència dels seus professionals, també té objectius públics concrets.

I, ara tenim molta feina per fer complir la llei i el pacte, però que ningú dubte que ho farem.

ARTUR MAS, TERMINATOR

Al senyor Mas se li ha ocorregut proposar que els directors d’escola siguin agents de la autoritat per a que si són agredits la seva denúncia tingui més força en els jutjats. Menys mal que el conseller d’Educació li ha contestat que Catalunya no és el Bronx. Mas també ha proposat separar els estudiants segons el seu rendiment a classe i escurçar les vacances dels que tinguin un pitjor rendiment. I per acabar a proposat un pla de xoc per construir nous equipaments educatius. El senyor Mas no ens farà oblidar que durant els 23 anys de govern de CiU l’escola pública va estar sota mínims perquè la seva prioritat era l’escola concertada i privada, i ha estat el govern d’esquerres el que ha tingut que posar en marxa un veritable pla de xoc per recuperar el temps perdut (només cal veure com s’han incrementat els pressupostos d’educació des del 2003), encara que 23 són molts anys per recuperar. Però donat que Mas té una imperiosa necessitat de fer-se notar com sigui aviat ens proposarà instal·lar detectors de metall a les entrades de les escoles per incrementar la seguretat.
En una demostració de sagacitat ha demanat al President Montilla que enlloc de demanar-li a la ciutadania que estalviï aigua davant la sequera faci alguna cosa per solucionar-la. O sigui que aviat veurem Artur Mas encapçalant el seguici per ballar la dansa de la pluja a la Plaça de Sant Jaume. En aquest tema el Departament de Medi Ambient i Habitatge, desprès de trobar una Agencia Catalana de l’Aigua arruïnada i endeutada, també està executant obres (dessaladores, connexió de conques, etc) per afrontar en millors condicions períodes de sequera. La nova cultura de l’aigua necessita, però, d’un consum responsable de la ciutadania que és cada dia més conscient. No passaran molts dies sense que CiU demani insistentment el transvasament del Roïna i ja veurem quina és la resposta del PSC sempre apassionat per les grans infraestructures.
I finalment, per demostrar la seva predisposició a construir país CiU continuarà sense signar el Pacte Nacional de l’Habitatge que identifica la política pública més potent que s’ha plantejar mai a Catalunya per promoure l’accés a un habitatge digne. I no signarà el pacte utilitzant com escusa el polèmic article del lloguer forçós de la Llei pel Dreta l’Habitatge quan un habitatge no compleixi amb la seva funció social. Segurament el que no agrada a CiU de la llei és precisament això: que es doni valor jurídic a la funció social de l’habitatge, i que hagi estat impulsada per ICV.

Nova agressió feixista a Terrassa.

Reprodueixo el comunicat de premsa que ICV i Joves d'Esquerra Verda de Terrassa hem elaborat davant de la nova agressió feixista que ha petit un company nostre:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) de Terrassa i Joves d’Esquerra Verda vol denunciar públicament l’agressió de que va ser objecte un dels militants de l’organització juvenil Joves d’Esquerra Verda de la localitat durant la nit de dimarts a la sortida de casa seva per part d’un grup de joves d’estètica neonazi.

A banda d’un cop de puny al nas, que va requerir atenció mèdica, el jove va rebre amenaces de mort fent referència explícita al judici pendent contra diversos joves neonazis per una agressió produïda al mes de febrer contra quatre joves militants de les joventuts d’ICV i EUiA que va acabar amb l’hospitalització d’un dels agredits diversos dies. El jove agredit i amenaçat el passat dilluns és un dels quatre joves que van patir i denunciar aquesta agressió el mes de febrer.

En aquell moment fruït de les investigacions es van produir diverses detencions i encausaments que estan pendents de la celebració del judici on, a banda dels joves agredits, ICV es va personar com acusació particular.

El jove agredit va interposar la corresponent denúncia davant la Comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Davant aquesta nova agressió ens reafirmem en la defensa dels valors de la llibertat i de la democràcia que aquests grups violents d’extrema dreta volen atacar des de l’exercici de la violència i de la por. Cal que la societat civil i els cossos de seguretat treballem en una mateixa línia per tal d’eradicar l’existència d’aquests grups violents incompatibles amb una societat de lliures i iguals, en la que la paraula, el diàleg i els valors democràtics han de presidir qualsevol debat polític.

Malauradament tant a Terrassa com a d’altres ciutats del Vallès Occidental aquestes agressions es reprodueixen de forma periòdica i fan necessari que garantir la seguretat i l’exercici de la llibertat de les víctimes, així com que l’eradicació d’aquests grups violents i d’extrema dreta sigui una de les prioritats dels cossos de seguretat de la ciutat, tant dels Mossos d’Esquadra com de la policia municipal, utilitzant tots els mitjans al seu abast per identificar i posar a disposició judicial als agressors i per desmantellar les estructures organitzatives d’aquests grups que fan de l’apologia de la violència i del feixisme els seus signes d’identitat.

Terrassa, 13 de desembre de 2007"

Davant d'aquests fets la prioritat és la seguretat del nostre company. Està clar que l'agressió ha estat, a més, una coacció per influir en el judici que es produirà per la primera agressió. Els cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra, i Policia Municipal) han d'assegurar la seguretat del company, però a més han d'actuar amb més contundència davant d'aquests grups feixistes i violents que estan identificats i es sap on es reuneixen. Qualsevol agressió ha de rebre una resposta immediata dels cossos de seguretat per fer-lis la vida impossible, és l'únic llenguantge que entenen. Estic convençut que la majoria d'agressions d'aquest tipus no es denuncien per por i tenim la responsabilitat de fer visible aquest problema de seguretat per eradicar aquesta pràctica feixista.

QUÈ PASSA AMB L'ESTATUT?.

Cada vegada són més evidents les resistències del govern central a desenvolupar l'Estatut de Catalunya. Ara en plena campanya electoral els estrategues electorals del PSOE deuen pensar que desprès de viatjar cap al "centrisme espanyolista" per competir amb el PP no és possible fer transferències que desenvolupin l'Estatut. I és que redistribuir poder polític i recursos econòmics li deu provocar atacs de pànic a José Bono, que ha teoritzar que les nacions són un invent menys l'espanyola, es clar. El president Zapatero ha passat de l'Espanya plural (que mai va explicar en què consistia), a posar l'énfasi en el "Gobierno de España", i a posar tots els entrebancs possibles per a que ningú pugui visualitzar que l'Estatut és una llei que s'ha de complir i que efectivament implica redistribuir poder i recursos. Ja ens podem preparar per veure com Catalunya tornarà a ser l'arma electoral que el PP per activa o el PSOE per passiva utilitzaran per accedir als vots dels ciutadans preocupats per la unitat d'Espanya (una Espanya que ja s'hauria d'haver trencat un mínim de 10 cops atenent a les ments més lúcides del PP, la COPE i El Mundo). Aquesta posició del PSOE no farà altra cosa que incrementar la incomoditat del PSC a Catalunya, prou incomode ja amb la crisi de rodalies, i pot allunyar algun que altre vot catalanista. Espero que IU sigui capaç d'articular un discurs netament federalista i a favor de la plurinacionalitat efectiva d'Espanya, i que sàpiga confrontar-se a les polítiques econòmiques i fiscals de dretes que aprofundeixen les desigualtats, això si, embolicats en la bandera.

ZP M'INDIGNA

Diu el president del govern central que l'Impost sobre el Patrimoni incideix de forma "desigual" en el tractament fiscal, i recau ara més sobre les classes mitges que las altes, que tenen "diversos instruments i fàcils mecanismes d'elusió" per "eludir" el seu pagament. I per això si torna a guanyar les eleccions generals una de les primeres mesures serà eliminar aquest impost. Ha dit, a més, que la intenció de l'Executiu és la de "garantir la igualtat dels espanyols". Al meu parer aquestes són paraules impròpies d'un president de govern que diu que és d'esquerres. Està reconeixent que les rendes altes tenen mecanismes per eludir el pagament dels impostos que li pertoquen i enlloc d'anunciar un enduriment de la inspecció per aquells que defrauden (especialment les rendes altes i grans patrimonis) se li ocurreix eliminar l'impost i deixar de recaptar 1400 milions d'euros. Està ben clar que ZP i el PSOE han decidit competir en el camp de la dreta amb polítiques fiscals de dretes que beneficien a qui més té i disminueix la capacitat de l'estat per fer polítiques públiques. Si més no és una manera peculiar de garantir la igualtat dels espanols. Per si no quedava prou clar presumeix de que Espanya compta amb super-hàbit (de 1,8%) mentre les necessitats socials no estan cobertes, i estem encara lluny de la despesa mitjana europea en polítiques socials (un 20% de la població es troba en el llinda de la pobresa segons les dades oficials). Les polítiques econòmiques i fiscals del PSOE, del PP i de CiU s'assemblen cada vegada més (reforma de l'IRPF, xec nadó, impost de successions, Impost del Patrimoni, etc). Ja he perdut el compte de quants milions d'euros ha deixat d'ingressar l'estat per la política conservadora que està aplicant el PSOE. Tot això ho haurem d'explicar de forma molt clara i pedagògica a la ciutadania i especialment a l'electorat socialista. De cara a les properes eleccions generals el vot més útil d'esquerres serà el d'ICV. Si hem demostrat àmpliament que hem defensat el transport públic de la majoria (Primer rodalies!) per davant del papanatisme de l'AVE, ara demostrarem que defensem els interessos de la majoria amb un model fiscal just i progressiu que recapti el suficient per desenvolupar polítiques públiques i redistribuir la riquesa, per davant dels poderosos.

LA FRIVOLITAT CORRE A MÉS DE 80

Em sorprèn el nivell de frivolitat amb el que el "seny català" està tractant la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona. Són especialment virulentes les tertúlies de la TV3 (per exemple Els Matins, de Josep Cuní) on es ridiculitza la mesura i se la compara amb la religió, la litúrgia i el fonamentalisme ecologista. Primer va ser el lobby del RACC, La Vanguardia i d'altres posant en qüestió la mesura afirmant que no s'aconseguiria ni reduir la contaminació, ni salvar vides, ni disminuir la sinistralitat. Aquesta càrrega va dirigida fonamentalment a demostrar que ICV paralitza el país amb les seves "tonteries", i vol remarcar el perill que suposa per Catalunya que ICV detenti les responsabilitats del trànsit i de medi ambient alhora. I això passa dia si i dia també. Avui mateix un tertulià, l'Antoni Puigverd, acusava al Josep Pérez Moya d'utilitzar un to agressiu i vehement per defensar la mesura (si no conegués al company m'ho podria arribar a creure), el Vicenç Villatoro ha aprofitat per argumentar que el que volem fer és que els ciutadans es sentin culpables (pobrets!), i el Josep Cuní ha arrodonit l'opinió destacant que és increïble la component judeo-cristiana que encara es pot trobar en l'esquerra.

No he vist enlloc l'esforç de la televisió pública per explicar que aquesta mesura forma part d'un pla de xoc contra la contaminació que en té 73, ni l'esforç per esbrinar i comunicar el resultat d'aplicar aquesta mesura en d'altres àrees metropolitanes europees. Alguna cosa s'hauria de fer per a que la televisió pública compleixi amb alguns dels seus objectius i raó de ser. S'haurà d'acotar la confusió constant entre espai d'opinió i d'informació, i com es tracten polèmiques legítimes amb equilibri. S'haurà també d'assegurar la pluralitat i diversitat dels tertulians de la televisió i la ràdio públiques, perquè la societat és plural de debò. Jo també vull que la TV3 sigui la meva.