24.9.07

La xarxa elèctrica a Terrassa




La gran apagada de Barcelona el passat juliol va posar de manifest de manera dramàtica les deficiències de la xarxa elèctrica i la manca d’un manteniment adequat per part de les empreses responsables. El baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. El nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per incrementar el control públic sobre l'activitat de les elèctriques, i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes.

A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri d'Indústria de desprogramar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola (N-150, Els Bellots, Riera de Les Arenes, Av. del Vallès, Av. Béjar, Llac Petit) que en els darrers plans del ministeri encara figura, desprès de desenes anys, en construcció, com les pàgines web, i que “conclou” al Llac Petit. El comprimís parteix de la petició realitzada per l’Ajuntament de Terrassa i dels promotors de l'ampliació del polígon industrial dels Bellots per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. Milers de ciutadanes i ciutadans han vist degradat el seu paisatge urbà per unes enormes torres de ferro innecessàries.

Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infrastructura inútil que ens ha acompanyat durant tants anys, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, faci un acurat anàlisi de l’estat de la nostra xarxa, plantegi les millores a realitzar en el futur, i detecti si tenim en el nostre terme municipal més infrastructures elèctriques inactives i inútils.

No voldria deixar de recordar que al 2002, fruit d’un intens treball des de l’alcaldia d’ICV de Rubí, es va signar una declaració municipalista, la Declaració de Rubí, per part de més de 70 ajuntaments catalans i d’una vintena d’entitats, denunciant l’abandó de la xarxa elèctrica, els problemes que provocava a moltes ciutats i pobles del país, reclamant a administracions i empreses un canvi d’actitud i fent una aposta decidida per una nova cultura energètica que respongués a un model de desenvolupament sostenible. Fruit d’aquesta iniciativa es va signar un conveni (Generalitat, FMC, AMC, Red Eléctrica i Endesa) per estudiar a 35 ciutats, Terrassa inclosa, l’impacte d’aquestes infrastructures en l’àmbit urbà i proposar actuacions de millora.

En aquesta etapa haurem d’estar molt atents a que els estudis, i les actuacions de millora es portin a terme. Però, a més, hem d’insistir en que es posin les bases per assegurar una inversió i manteniment continuada de la xarxa elèctrica i s’avanci en la concreció de la nova cultura energètica que necessitem com a ciutat i com a país.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

21.9.07

EN RECORD DE FRANCISCA REDONDO


El passat dimarts 18 de setembre, en una emotiva cerimònia civil, vam acomiadar a la nostra companya Francisca Redondo Cubero que ens ha deixat amb 92 anys. Militant històrica de la JSU, del PCE, del PSUC, de CCOO i d’ICV ha estat una incansable lluitadora per les llibertats nacionals i democràtiques, per la defensa dels drets dels treballadors/es, per millorar la seva ciutat i per canviar un món injust. Orgullosa de la seva ideologia comunista la Francisca va patir la Guerra Civil, la repressió i l’exili com molts altres republicans. La seva visió internacionalista de la política la va portar a Cuba com a brigadista i a participar en multitud d’activitats de solidaritat amb els pobles de Nicaragua, El Salvador i Cuba, entre d’altres.

Com poques persones la Francisca ha aplicat de manera exemplar aquella dita de pensar globalment i actuar localment, i per això apart de la seva militància política no hi havia mobilització social o entitat que no comptés amb la seva participació: el sindicat, l’Associació de Veïns de La Maurina, el Casal de la Dona, el Casal de la Gent Gran, i entitats de caire solidari. Molta gent del seu barri tenia la Francisca com a punt de referència imprescindible per solucionar problemes perquè sempre va estar a peu de carrer. La seva dedicació y la seva actitud vital va ser reconeguda amb un merescut homenatge organitzat per diverses entitats i l’Ajuntament de Terrassa al 1993, del que va ser regidora durant dos anys (1981-83).

Des de que va arribar a Terrassa al 1957 la Francisca ha estat una component d’aquella generació de dones i homes generosos que feien del compromís amb els demés una manera de viure. La Francisca ha contribuït ha mantenir, en condicions molt difícils, les idees d’esquerres i de progrés a la nostra ciutat i a fer-la més humana i solidària.

La Francisca Redondo forma ja part de la història de Terrassa i de les persones que volen canviar el món. Una història feta de petits i grans gestos, de compromisos i d’il·lusions compartides. Il·lusions compartides amb totes i tots nosaltres i amb la seva gran família que sempre ha estat al seu costat. Gràcies Francisca.

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa

17.9.07

ESTEM EN CAMPANYA !!!


ZP està ja totalment en campanya com ho demostra la seva darrera visita a Catalunya. Té nassos que vingui a demanar-nos optimisme i a explicar-nos la gran confiança que té en Catalunya mentre la nostra feina és exigir-li que compleixi amb la llei, amb l'Estatut. CiU es debat sobre què volen ser quan siguin grans arran de la proposta de casa comuna del catalanisme plantejada per Mas i el vèrtig que pateix Duran davant de la possibilitat de no ser ministre. ERC continua convulsa sense saber si esperaran al 2014 o faran alguna cosa abans. Al PP amb el nou lider al capdavant afilen les eines per obsequiar-nos amb una campanya que tindrà a la immigració com a protagonista a l'estil Badalona. C's i UPD (Rosa Díez) faran una cursa per veure qui és més espanyolista. I la ciutadania emprenyada pel mal funcionament d'alguns serveis públics i cansada de discussions esencialistes entre polítics. En fi, ens esperen uns mesos moguts.
El millor que podem fer des d'ICV en aquestes properes setmanes es reforçar la candidatura del Joan Herrera en les primàries i aconseguir una bona participació en les mateixes. I desprès no parar d'organitzar actes i conferències, convocar rodes de premsa i escriure articles per donar a conèixer entre la ciutadania el magnífic balanç que pot presentar el Joan Herrera del seu treball al Congrés dels Diputats. Estem en campanya !!!ESTEM EN CAMPANYA !!!

16.9.07

Una línia d'alta tensió guarnint Terrassa




Encara no m'ho puc creure, però sembla cert. La línia d'alta tensió que parteix de la N-150, travessa el Polígon Industrial d'Els Bellots, i discorre a banda i banda de la Riera de Les Arenes "conclou" al Llac Petit, és a dir, enlloc. A principis d'agost el Diari de Terrassa es feia reso del compromís del Ministeri D'Indústria de des-programar i desmuntar la línia d'alta tensió Mas Figueras-Pierola que en els darrers plans del ministeri figura encara, desprès de desenes anys, en construcció. La decisió parteix de la petició dels promotors de l'ampliació del polígon industrial, i de l'Ajuntament, per estalviar-se el soterrament de la línia que té assignat el sector i que evidentment té un important cost econòmic. En la ordenació urbanística que Terrassa va aprovar definitivament al 2003 hi havia un pla de soterrament de línies d'alta tensió i aquesta era una ferma candidata al soterrament degut al gran impacte ambiental i visual que provoca en molts barris de la ciutat. Per sort no hem invertit ni un euro en soterrar la línia perquè hagués estat l'exemple més clar "d'enterrar diner públic".


Però ara la situació ha canviat considerablement, ara serà el ministeri qui desmunti la línia perquè ha estat inactiva, la seva situació oficial ha estat sempre "en construcció" com les pàgines web, i "conclou", m'encanta aquesta paraula al Llac Petit. Com a mínim hem estat suportant aquesta línia d'alta tensió durant més de treinta anys sense que servís per a res. Moltes ciutadanes i ciutadans han vist degradat el paisatge urbà per unes enormes torres de ferro i uns llargs cables que formaven un enorme camp electromagnètic que preocupava als veïns/es més propers. Encara recordo el gran impacte visual i anímic que en va provocar al 1976, quan vaig arribar a Terrassa, la visió de la Riera de Les Arenes acompanyada de l'enorme línia d'alta tensió.


Ara, a més de demanar celeritat en el desmuntatge total i integral d'aquesta infraestructura inútil que ens ha acompanyat més de mitja vida, cal demanar al Ministeri d'Indústria que en el marc de l'estudi que ha de realitzar de tota la xarxa elèctrica metropolitana, arran de la gran apagada de Barcelona, detecti si tenim en el nostre terme municipal més infraestructures elèctriques inactives, símbol de progrés econòmic, que no juguen cap paper, i que no van enlloc. Realment REE (Red Electrica Española) s'ho hauria de fer mirar. Quina confiança hem de tenir en la capacitat de planificació de determinats organismes públics?. Fins i tot li hauríem de demanar a REE que compensés als terrassencs/ques per aquests anys de guarniment gratuït i inútil de molts barris terrassencs.

7.9.07

CAMPANYA CONTRA LES BOMBES RAÏM

Aquesta campanya m'ha semblat una bona iniciativa. Els promotors demanen que enviem una carta tipus als membres de la Comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats. Jo he escollit al d'IU-ICV, el company Gaspar Llamazares.



"Estimado Sr. Gaspar Llamazares

Le escribo para expresarle mi preocupación por la posición española en el actual proceso de Oslo.

Como sabrá las bombas de racimo suponen un peligro para los civiles en un conflicto bélico debido a su imprecisión y a su amplia dispersión. Esta falta de distinción entre objetivos civiles y militares atenta contra los principios del Derecho Internacional Humanitario. Pero no solo eso sino que las bombas de racimo se convierten, posteriormente, en una suerte de minas antipersona. Mucho más peligrosas que éstas ya que si las minas necesitan ser pisadas para estallar, la submunición de las bombas de racimo pueden activarse de muchas maneras, incluso por el viento. Sin olvidar que, por su forma y color, resultan atractivas para los niños, quienes se han convertido en sus principales víctimas en todo el mundo.

A principios de este año se inició un proceso encabezado por Noruega, el proceso de Oslo, que en su declaración establece como meta la ratificación de un tratado en 2008 para erradicar estas armas que provocan un daño y un sufrimiento desproporcionados. España se ha unido a este proceso pero ya en la reunión que tuvo lugar en Lima durante el mes de mayo pasado ha mostrado reticencias a conseguir un tratado que prohíba todos los tipos de bombas de racimo.
En particular, España ha intentado que se deje fuera del tratado aquellas bombas de racimo cuya submunición tenga un mecanismo de autodestrucción. Esto no parece aceptable. Estos mecanismos fallan. El porcentaje de submunición sin estallar en las bombas de racimo puede llegar a alcanzar el 25%. En los bombardeos de verano de 2006 sobre el Líbano, el ratio de pequeñas bombas sin estallar alcanzó cotas de entre el 30 y 40% según los expertos en desminado de Naciones Unidas en la zona.

Me dirijo a usted, en primer lugar, para conocer su postura, y la de su partido, sobre esta cuestión; en segundo lugar, para instarle a conseguir que España ratifique un tratado a favor de la eliminación total de estas armas. Sin excepciones.

Quedo a la espera de su respuesta.

Atentamente,
Paco Morales.
Terrassa-Barcelona"


(Aquesta carta es troba dins de la campanya que podeu trobar a: http://www.cosasdeladiplomacia.info/bombas-de-racimo-campana/ , i Greenpeace també té campanya pròpia)

6.9.07

Un èxit d'ICV a Santa Perpètua.

Aquest darrer cap de setmana s'ha celebrat la Festa Major de Santa Perpètua. La primera, de tota l'etapa democràtica, sense ICV al govern i a l'alcaldia gràcies al "pacte dels perdedors (PSC,ERC i CiU)" i la repartidora de sous. He pogut comprovar personalment la massiva afluència de ciutadans/es a la caseta d'ICV durant els quatre dies de Festa Major. Molts d'ells emprenyats pel pacte i per les primeres actuacions de l'equip de govern que ja comencen a tenir resó a la ciutat. I molts d'ells, també, oferint-se per capgirar la situació. Les companyes i els companys de Santa Perpètua han treballat de valent durant els quatre dies, hi havia molt bon ambient i a sobre ha estat un èxit econòmic. Ha estat per tant un èxit per ICV de Santa Perpètua que afronta així en millors condicions el treball d'oposició rigorosa i contundent d'aquest nou curs polític, perquè Santa Perpètua es mereix un altre govern. Moltes felicitats a tothom i endavant !!!.