27.7.07

"La Gran Apagada"

Era d'esperar, el baix nivell de control públic sobre determinades empreses que gestionen serveis d'interès públic passa factura i mai millor dit. Ara el nostre diputat Joan Herrera ens ha recordat que fa pocs anys quan es va revisar la llei elèctrica, (o llei Piqué, perquè en Josep Piqué era Ministre d'Indústria), ICV va presentant tot un seguit de propostes en el Congrés dels Diputats per augmentar el control públic sobre l'actuació de les elèctriques i assegurar que una part dels beneficis de les empreses es destinessin a inversions de millora i manteniment de la xarxa elèctrica i tots els seus components.
Ara resulta que desprès de la gran apagada de Barcelona molts dels que més han criticat als governs pel baix nivell de control que exerceixen sobre les elèctriques són aquells que van votar en contra de les mesures que va presentà IU-ICV. Les propostes van ser rebutjades pels grups parlamentaris del PP, del PSOE, i de CiU, suposo que a partir d'aquell consagrat principi capitalista de que les empreses han de tenir les mans lliures per crear més riquesa i perquè així són més competitives. I és evident que les elèctriques generen molta riquesa, però molta riquesa que es queda en les mans dels grans accionistes. Només hem de recordar el resultat de l'intent d'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb un augment impressionant del valor de les seves accions, o veure en els mitjans de comunicació els informes de beneficis d'aquestes mateixes empreses cada sis mesos.
Però no estem parlant de qualsevol tipus d'empresa. Estem parlant d'unes empreses que gestionen un servei declarat expressament d'interès públic com és la distribució d'energia encara que estigui gestionat per empreses privades. Aquestes empreses privades han de respondre a l'interès públic, i els poders públics han de tenir instruments per mantenir un acurat control sobre el funcionament i les actuacions d'aquestes empreses. Hem repetit en moltes ocasions que el mercat per si sol no soluciona els problemes, més aviat els crea perquè al final el que més pesa és el benefici econòmic i no mantenir un servei de qualitat.
Les esquerres no som iguals i aquest és un altre dels exemples del que significa voler gestionar el sistema o voler canviar-lo amb totes les seves dificultats. És molt gràfic veure com en la majoria de temes econòmics o aquells que poden ser estructura-dors de l'actual sistema hi conflueixen els vots del PP, del PSOE i de CiU. És possible que la magnitud de l'apagada barcelonina obligui a revisar lleis i normatives. Veurem qui és qui en aquest procés.

25.7.07

Transport públic i equitat

Aquest article ha estat tramés a diversos mitjans de comunicació de Terrassa: "La gratuïtat del transport públic per determinats col.lectius socials és un tema que des de fa mesos és actualitat a Terrassa. En la darrera campanya electoral PSC i CiU van formular propostes per a que el transport públic fos gratuït pels majors de 65 anys. En el darrer ple municipal aquests dos grups municipals van arribar a un acord per tirar endavant el que des d’ICV-EUiA creiem que és una mesura parcial i que pot provocar situacions d’injustícia social. L’acord de govern signat pel PSC, ICV-EUiA i ERC recollia sobre aquest aspecte: “Valoració de la implantació de la gratuïtat en el transport públic per a gent gran i altres possibles col.lectius”. Això hagués permès estudiar el tema amb més profunditat i presentar una proposta que revisés globalment l’estructura tarifària del transport públic dins d’una estratègia per promoure amb valentia el transport públic i que beneficiés a determinats col.lectius socials. El PSC, però, no ha volgut esperar a aquesta valoració global i ha actuat de forma precipitada sense escoltar els seus socis de govern.

Des del punt de vista d’ICV-EUiA aprovar de forma aïllada aquesta proposta sense cap raó d’urgència crea una situació doblement injusta. La primera raó és tractar de la mateixa manera situacions molt desiguals. A Terrassa hi han prop de 30 mil ciutadans/es majors de 65 anys i segur que les seves situacions socials i econòmiques són molt diferents, i si les situacions són diferents les polítiques pensades per a ells també ho han de ser. Creiem més just d’entrada que les polítiques socials beneficiïn més a qui més ho necessita i una proposta com la que s’ha aprovat fins al moment no garanteix aquest objectiu. Què passarà ara amb les persones menors de 65 anys amb rendes baixes?.

La segona injustícia és fer creure a la ciutadania que a avui per avui l’Ajuntament de Terrassa no disposa d’instruments que beneficiïn a la gent gran pel que fa al transport públic, i que per tant tenim un problema social que cal resoldre. Aquesta és una visió molt allunyada de la realitat i si ens interessem per estudiar el tema veurem que el transport públic de Terrassa té des de fa anys una oferta de tarifes pensades per la gent gran: aquest mateix any s’ha incorporat a l’estructura tarifària una nova tarja dirigida a tota la gent gran, la T-65, de 25 viatges, amb un cost/viatge de 50 cèntims. Però a més existeixen també dues targes dirigides a la gent gran en funció de la seva situació econòmica: la T- Jubilat Social, de 10 viatges, a 30 cèntims; i la T- Jubilat Social Reduïda, per les rendes més baixes i amb un cost de 13 cèntims per viatge. Són preus molt assequibles en la línia de promoure la utilització del transport públic per la gent gran. Aquesta és una realitat que no es pot obviar alhora de fer propostes respecte a les tarifes del transport públic a Terrassa.

És evident que la proposta formulada per CiU entra dins de la política que proposa amb caràcter general a nivell de Catalunya sobre els serveis públics. És la coneguda política d’oferir xecs per accedir a determinats serveis públics sense tenir en compte les diferents situacions econòmiques de les persones i les famílies. S’assembla molt a la darrera proposta del President Zapatero d’oferir a les famílies que tinguin un fill un xec de 2500€ sense tenir en compte les rendes familiars disponibles i sense haver assolit un nivell òptim d’oferta de serveis públics de recolzament a les famílies. És preocupant que els socialistes es posin a competir i a compartir propostes d’aquest tipus. Per contra des d’ICV creiem que assolir un més gran nivell d’equitat social equival a articular propostes polítiques que assegurin la igualtat d’oportunitats per desenvolupar els projectes de vida de les persones i viure amb dignitat. Això vol dir que les polítiques han de tenir en compte l’existència de la desigualtat per incrementar la igualtat d’oportunitats. Aquest principi es pot aplicar perfectament als preus del transport públic a Terrassa. No tot ha de partir d’un anàlisi economicista, però és evident que aquest ha d’estar present. Es poden valorar i s’han de valorar altres situacions que no tenen a veure a la renda de les persones per fixar un preu públic, però aquestes situacions han de ser clares, transparents i formar part d’un programa amb prioritats polítiques. Per exemple un criteri semblant s’aplica als acompanyants de persones discapacitades en el transport públic: és precisament la seva condició d’acompanyat i la funció social que desenvolupen les que li atorguen la gratuïtat al transport públic.

Des d’ICV sempre hem estat partidaris de promoure el transport públic i més en una ciutat com Terrassa. Per tant, aprofitarem els treballs de la comissió d’estudi creada per introduir un seguit de reflexions i propostes que tendeixin a: una modificació a fons de l’estructura de preus que respongui a la voluntat d’incrementar notablement el nivell d’usuaris/es i a les necessitats diverses de la ciutadania; que beneficií més a qui més ho necessita i als grans usuaris/es del transport públic; creiem imprescindible que la promoció no sols inclogui mesures que afectin als preus, sinó a incrementar la prioritat del nostre transport públic en la xarxa viària per fer-lo més atractiu; d’altra banda, també haurem de tenir en compte la necessària adaptació ecològica de la flota d’autobusos d’acord amb les noves mesures de lluita contra la contaminació atmosfèrica establertes pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora del transport públic, des de tots els punts de vista, és essencial en una estratègia de lluita contra el canvi climàtic i d’avenç d’un model de desenvolupament sostenible".

Paco Morales,
President d’ICV a Terrassa.

23.7.07

FERRÍN CALAMITA: FORA DE LA JUSTÍCIA !!!.

Com és possible que un jutge que portA dictant sentències que semblen pròpies de la dictadura continua exercint com si res?. Jo no ho sé, però aquí és possible. És el cas del ja famós jutge Ferrín Calamita (quina casualitat de nom) que desprès de demanar detenir a dues dones per fer top less a la platja, i d'impedir l'adopció de la filla de la seva esposa a una dona per la seva condició de lesbiana, ara es torna a despatxar treien la custòdia de dues filles d'una dona perquè també és lesbiana entregant-li la custòdia al pare biològic. Alguns dels arguments no tenen desperdici: "¿Por qué la condición homosexual perjudica a los hijos?. Pues, en definitiva, y como decía el demandado, porque los hijos tienen derecho a un padre y a una madre, no a dos madres o a dos padres. Los más prestigiosos especialistas así lo determinan. No hace falta siquiera para ello ser especialista: el sentido común (que a veces es el menos común de los sentidos) así lo dice. El hombre y la mujer son complementarios entre sí. Dos mujeres o dos hombres, no"; "es el ambiente homosexual el que perjudica a los menores y que aumenta sensiblemente el riesgo de que éstos también lo sean".
Un jutge, com a garant de la legalitat, no pot dictar aquestes sentències al marge de la Constitució i de qualsevol llei democràtica. Un cop més es posa de manifest que la justícia, que té la seva imatge per terra, és una de les assignatures pendents d'aquest país. No sé si el nou Estatut de Catalunya recull la possibilitat de fer alguna cosa en aquest sentit, però cal prendre mesures urgents. No sé si és dimissió o destitució, però que algú amb autoritat impedeixi a aquest personatge continuar atemptant contra el dret de les persones de forma impune.

10.7.07

ELS REGALS DE ZP

Els 2500 euros per naixement és una mesura populista, anunciada en un debat de l'estat de la nació i en l'inici del que es preveu una llarga campanya electoral perquè així ho ha decidit el President Zapatero. Representa que és una mesura per estimular la natalitat dels de casa perquè la dels immigrants està prou estimulada. Jo dubto que aquesta mesura animi a ningú a tenir un fill/a si no ho tenia previament pensat, perquè la quantitat no dona per masses aventures. Les parelles joves que tinguin una hipoteca (les que puguin !!) amb l'euribor a l'alça i els salaris baixos, es decidiran a tenir un fill/a per 2500 euros?. Les parelles que tinguin ja algun fill i saben les despeses que això ocasiona i no tenen una plaça d'escola bressol pública, per posar només un exemple, s'animaran a tenir el segon fill/a?. Jo penso que no, o almenys jo no ho faria. El primer impacte ha tingut molt resó mediàtic. S'ha comentat a tot arreu i la gent parla d'entrada de forma positiva. Però quan ja han passat uns quants dies i es comencen a fer comptes es veu clarament que és una mesura de cara a la galeria que no saluciona els problemes de la gent i si ajudarà als que poden arribar a fin de mes sense molts problemes. És injust, electoralista i s'acosta a les polítiques conservadores de promoció de la família, o de determinades famílies.
És com el compromís electoral del PSC i CiU a Terrassa de que el transport públic sigui gratuit per les persones majors de 65 anys, sense tenir en compta altres situacions i els recursos de les persones. De què li serveix a un jubilat que li paguem el autobús si no hem estat capaços encara de crear una bona xarxa pública de residències o de centres de dia, o de centres d'atenció primària?. I les famílies que estan pagant 1400 euros mensuals per a que els seus pares pugin gaudir d'una residència per la gent gran perquè requereixen cura les 24 hores del dia?. Des de l'esquerra hem de fer altres polítiques més socials, més justes i més redistributives.

3.7.07

ELS INCUMPLIMENTS DEL PSOE

Acaba la legislatura i el PSOE està a punt de guanyar la cursa de "qui és capaç d'incumplir més compromisos". He llegit que el Joan Herrera ha amenaçat amb votar negativament als pressupostos de l'Estat pel 2008, i hem sembla molt be. Ja ni ha prou d'aguantar tants incumpliments en polítiques socials, ambientals, de fiscalitat, i el propi Estatut de Catalunya. És increible que el PSOE continui amb la politica d'escanyar Catalunya per apareixer davant de les espanyes profundes com a garant de la unitat de l'estat i de la teórica i falsa igualtat dels espanyols. Si el govern de Zapatero no vol complir amb la Llei de l'Estatut que ell mateix va votar al Congrès, jo crec que nosaltres no podem donar suport als pressupostos generals de l'estat. Hem de començar a dir-lis de forma clara als votants d'esquerres que votar a Catalunya al PSC és una inutilitat per defensar els interessos generals de Catalunya. Si el PSC dona suport de forma automàtica al PSOE, faci el que faci, de què serveix?. Està molt clar que nosaltres apostem per un nou govern a l'estat d'esquerres, però la responsabilitat ni és només nostra, ni pot ser a qualsevol preu. El vot d'esquerres, ecologista i coherent amb una Espanya federal i plural és el d'ICV.